Disculpeu la mancanca d’accents i c trencada en alguns punts de l’article
Res de tot això, ans al contrari!
M’he trobat últimament amb alguns llocs on realment no en saben massa de lo que aquí ens ocupa, Fórmula 1, no és que un sigui un entès (ni molt menys) però una mica per aburriment i per haver-se interessat i per sobre de tot no estar encegat amb el nostre pilot estatal no és difícil d’entendre que efectivament, ha passat, el que tenia que passar. Tan sols vull citar-vos algunes frases, d’un blog relativament important que no citaré per no fer-ne publicitat, perquè lectors, realment no val la pena: “Esos coches sin publicidad, sin historia y con pilotos mediocres se han alzado con el 1º y 2º lugar del podio en el Gran Premio de España. (…) como ya viene siendo normal en esta descolorida temporada 2009 (…). Renault no merece tener en sus filas a un piloto como Alonso, bicampeón del mundo y potencialmente el más rápido de la parrilla. ha sacado a ese trasto llamado R-29 mucho más provecho del que creo hubiera podido sacarle cualquier otro piloto en activo, pero eso no es justo ni suficiente“, i segueix, evidentment els últims dos comentaris demostren que aquesta persona no en té ni idea i a mi si em demanessin opinió el titllaria de “feixista”. Però em vull centrar en el seu primer comentari; no és la primera vegada que el fa. Concretament amb un concepte en el que insisteix: “coches sin publicidad, sin historia, con pilotos mediocres“, així que anem mans a la obra.
Ja fa temps que hom va compendre que la F1 no era qüestió de pilotatge, més aviat de màquina, i per no anar molt lluny així que tots poguem treure’n l’aigua clara: Schumacher no va ésser capaç de res el 2005, la seva qualitat com a pilot és inqüestionable. Així que la màquina és qui mana avui en dia (i des de fa més d’un quart de segle), però és clar, a diferència d’un pilot la màquina no és fitxa; es dissenya, entre altres coses. Darrere la màquina i tenint-ne una total resposabilitat hi ha els enginyers (escombro cap a casa). No és cap disbarat afirmar a dia d’avui que els en enginyers, ja siguin dissenyadors aerodinàmics, encarregats de l’electrònica, de l’estructura, de la propulsió, de la logística, de pista… son els elements clau per l’èxit d’un monoplaça, d’un pilot i d’una escuderia; i si no que li diguin a en Felipe Massa, per exemple.
Ross Brawn compartint exits amb Schumacher a Ferrari
En aquest circ, manen els enginyers. Aquesta temporada manen els Brawn GP i Red Bull Racing. Aquesta temporada pero no mana ningu nou sino, en el fons, els de sempre, Ross Brawn (55, historicament director tecnic) i Adrian Newey (51, historicament dissenyador aerodinamic) a veure que ens diuen els numeros: Ho varen guanyar tot entre 1992 i 2004. Titols tan de pilots com de constructors.
Adrian Newey a Williams (1992,1993,1996,1997) i McLaren (1998,1999).
Ross Brawn a Benetton (1994,1995) i Ferrari (2000,2001,2002,2003,2004).
Tan sols Renault, Pat Symonds a les mans d’un tal Fernando Alonso varen ser capacos d’aturar-los el 2005 i 2006. Aleshores 2007 i 2008 es converteixen en anys de transicio per a ells, Ross Brawn es pren un any sabatic i torna a una llanguidejant Honda, Adrian Newey inicia una empresa un pel esbojarrada: deixa McLaren per anar a Red Bull un equip jovenissim.
Adrian Newey als seus anys a Lola el 1989
Efectivament 20 anys de disputes i dominacio entre els equips en els quals ambdos enginyers han tingut un paper molt i molt destacat, no podem dir que tot sigui culpa dels dos enginyers anglesos, pero de ben segur que hi han tingut moltissim a veure; avui en dia, han guanyat totes les curses del mundial de 2009. Sembla que ho comencem a entendre.
Adrian Newey en la seva etapa a Williams
Aleshores, com justifiquem el bienni d’exits de Ferrari i McLaren 2007 i 2008? Doncs pura inercia. Tan sols ha calgut un canvi radical en la reglamentacio, que han servit per esborrar les empremtes d’aquests dos grans per comprovar com sense ells, els “grans” no se n’han sortit. I es que no ho oblidem, Ferrari abans de l’arribada del trident Brawn-Todt-Schumacher era un polvori, semblant al que succeeix avui en dia.
Ross Brawn, un “jove” enginyer amb Michael Schumacher a Benetton, el 1995.
Per acabar l’article, una mica d’historia, aixi que Brawn GP es una escuderia “sin historia y con pilotos mediocres“. Suposo que qualsevol que sapiga una mica de F1, recorda, la mitica escuderia Tyrrel (responsable del mitic monoplaca de sis rodes i de disputar 463 Grans Premis adjundicant-se 3 campionats, 33 victories i 14 Pole Positions), doncs be el 1998 Tyrrel va desapareixer i es va convertir en BAR Honda, que el 2006 va desapareixer i es va converir en Honda Racing que el 2008 va desapareixer i vet aqui que es va convertir en… Brawn GP. Com per art de magia no?
Pel que fa a “pilotos mediocres“, en fi a aquestes altures hom sap que es tracta del pilot amb mes experiencia de la F1, no es cap secret que va compartir pista amb el mateix Ayrton Senna, debuta el 1993, guanyador de 9 GP i dues vegades subcampio del mon. Per altra banda, Jenson Button, pilot gairebe sense rerefons abans d’arribar a la F1, debuta a la temporada 2000 si no recordo malament sorprenent a coneguts i extranys al volant d’un Williams, i que jo sapiga, mai l’he vist cometent cap gran errada, ni molt menys. Es mes, ha fet alguna virolla aquesta temporada?
Deixem el nou ordre mundial pels “Angels i Dimonis” de Dan Brawn que s’estrena aquesta mateixa setmana.
Ross Brawn tindra molts motius per veure Champagne aquesta temporada
Molt bo, boníssim article Marc! un 11
Ostia noi, ets un “desaprofitat”.
Has pensat mai fer-te columnista al teus ratos lliures, de ben segur que ti guanyaries un sobre sou per els teus capricis.
Val la pena l’article d’opinió, i tranquil, els ignorants que escriuen bajenades ens fan un favor.
10/10 + 10
L’autor ha suprimit aquest comentari.