El dissabte és el veritable primer dia de peregrinació; un esmorzar ben matiner i amb un cop de cotxe al circuit, ben d’hora, poc més tard de que hagin obert; posem que arribem a les 8:30h. Una hora que els últims anys ja s’havia convertit en una hora impossible: cues per accedir al circuit i zona de socis abarrotada de gent, ans al contrari! Aquest any ens descuidem i som els primers; la crisi apreta fort. Només cal veure lo aburrides que estaven al matí les botigueres de la tenda oficial de l’Alfonsito o lá ridícula presència d’Escuderies a la “vil·la de la F1”, altres anys, Toyota (sempre portan unes hostesses molt exhuberants), Red Bull i Toro Rosso, BMW Sauber, Williams, McLaren… tots amb el seu expositor i amb el seu monoplaça de pega per tirar-nos les fotos, aquest any, Mercedes (que no McLaren) i gràcies.
Entrenaments lliures 2.1
Puntualment a les 11.ooh, el semàfor vermell del pit-lane s’ha daltonitzat i com sempre han aparegut els Force India i els Toyota sobre la pista, una companya m’ha preguntat “perquè surten només aquests?” “Doncs mira perquè la pista està en millors condicions quan la temp…” i ja s’ha fet impossible parlar; a final de recta els V8 rogeixen de valent. Ahir em vaig oblidar d’explicar un detall; Toro Rosso va estar provant una versió “estàndard” de la coberta del motor (que ara porten amb “aleta de tauró”), avui l’han abandonada. Aquesta sessió d’entrenaments ha sigut bastant, per no dir molt, concorreguda, de fet, gairebé tots els equips a excepció de Force India i McLaren, l’han arribat a dominar en algun moment o altra, segons milloraven les condicions de la pista. Finalment i tot i que semblés un miratge, els Ferraris, més concretament el de Felipe Massa s’han fet un lloc durant tota la sessió a dalt de tot de la classificació, i allà s’han consolidat al final d’aquesta, un miratge?
Entrenaments Cronometrats
Sí ha sigut un miratge i Kimi Räikkönen s’ha encarregat de demostrar-ho, no ha passat de la Q1, 16a plaça. Mentrestant Felipe Massa marcava el 2n millor temps de la mateixa. Sembla que els cavallinos rampantes pasturen en prats molt diferents. També l’ha acompanyat fora del box el seu compatriota Heikki Kovalainen i Sebastien Burdais, com no amb el dúo Force India, això ens indicava el que ja ens temíem; aquí no ha canviat res de res.
Després d’una breu pausa amb l’inici de la Q2, no s’ha produit cap gran sorpresa; ha quedat fora a qui s’esperava quedar-hi. Tots? No tots no; el McLaren de Lewis Hamilton (homanetjat ahir al Circuit; ja forma part de l’avinguda dels campions) no ha spogut superar el 14é lloc. Fet que ha provocat la congoixa de molts espectadors i ha arrancat molts meus aplausos dels que un es pot imaginar; si el rival ja és dèbil per se…
La Q3, amb l’alicient extra del Circuit de incorporar a Fernando Alonso entre les seves files ha tingut un nus molt previsible però una conclusió molt emocionant, que a més a més ens ha ajudat una mica més per aclarar-nos quin és l’ordre del mundial i qui està en condicions de competir pel títol; Vettel i Button són clarament els candidats a la lluita definitiva pel títol. I com això és així que han protagonitzat un final de Pole electritzant, digne de qui lluita pel mundial; quan semblava que Vettel la tenia a la butxaca, fora de temps Jenson Button ha fet una volta estratosfèrica quan ja corria tot sol i ha fet esclatar la joia del seu pare i siguem sincers, la indeferència del 90% del Circuit. Que no la meva per cert. I és que aquest és el problema, la gent ha perdut el nord, ha perdut el referent; Felipe Massa combatia contra el seu F60 per aconseguit un temps decent (ens ha proveit d’una espectacular virolla als socis), Els McLaren no existeixen, BMW tan sols dona marge a la brillantesa del seu pilot Robert Kubica (10è avui) i en Fernando s’ofega entre promeses d’un equip que no li pot proporcionar el que necessita; l’aficionat encara no està preparat pel nou ordre, jo mateix m’he convertit en un admirador escèptic de l’esport… que bonic que aquest nano tan jove triumfi no? Ara emoció, lluita competitiva: fregant el zero. Tan sols Massa ha sigut capaç de trencar l’ordre establert per l’hegemonia de Brawn GP, Red Bull i Toyota. Tot i que molt em temo que porta benzina per durar unes poques voltes. Per cert, l’error de Kimi ha estat el mateix que el de Massa a la Xina; a Ferrari s’han rafiat.
Demà, més.
