Williams

Frank Williams va ser pilot als anys 60 i va passar a ser propietari d’equip el 1966, fundant Frank Williams Racing Cars. Sota aquest nom va fer còrrer Brabhams i Marchs privats, va ser l’equip oficial De Tomaso i a més va construir cotxes per primer cop, si bé no duien el seu nom (Politoys i Iso Marlboro). Perduts aquests patrocinis, els cotxes es van dir Williams per primer cop. El 1976 Walter Wolf va comprar el 60% de l’equip i el va re-anomenar Wolf-Williams (les estadístiques del qual s’inclouen aquí). D’aquells anys, cal destacar el primer podi d’un Williams, el de Jacques Laffite a Alemanya el 1975, però també la mort del primer pilot (i amic) de l’equip, Piers Courage, l’any 1970.

Wolf va acabar fent fora Williams i quedant-se l’equip que passaria a ser Walter Wolf Racing. El 1977, Williams juntament amb Patrick Head va fundar Williams Grand Prix Engineering, que és l’equip que ha arribat fins als nostres dies. Head va aportar organització i atenció als detalls i els resultats aviat es van veure: primera victòria el 1979 i primers títols mundials el 1980, amb Alan Jones.
Durant la dècada dels 80 Williams es va establir com un equip punter, associant-se amb Honda, aconseguint títols amb Keke Rosberg i Nelson Piquet, si bé el 1986 també va ser l’any on en Frank va patir l’accident de trànsit que el va deixat tetraplègic. Malgrat les evidents dificultats del seu estat, Williams ha seguit al peu del canó i només en els últims anys ha cedit una mica el testimoni a la seva filla Claire.

Després de perdre Honda, l’equip va unir-se a Renault en el que van ser els anys més gloriosos de l’equip. Entre 1992 i 1997, es van guanyar cinc títols de constructors i quatre de pilots, amb Nigel Mansell, Alain Prost, Damon Hill i Jacques Villeneuve, però també es va viure un dels dies més negres de l’equip i de la Fórmula 1 amb la mort d’Ayrton Senna al volant d’un FW16 el 1994.
Renault va plegar i l’equip es va haver de tornar a reorganitzar: la solució va ser el retorn de BMW a la Fórmula 1. Amb Ralf Schumacher i Juan Pablo Montoya es van aconseguir victòries i es va lluitar per mundials però sense guanyar-ne cap.

La marxa de BMW i el progressiu abandonament dels patrocinadors va deixar l’equip en hores baixes i patint temporades força dolentes on aconseguir un podi era força rar. D’aquelles èpoques el dia gloriós va ser la victòria de Pastor Maldonado a Montmeló el 2012. Aquests anys van coincidir amb la gradual retirada de Williams i Head, que segueixen sent propietaris però -especialment Head- ja no són dia rere dia al darrere del funcionament de tot.
Amb el canvi normatiu de 2014, els motors Mercedes i el patrocini de Martini, l’equip ha tornat a ser protagonista i a petjar més vegades el podi.