 |
| (Copyright: Renault Sport) |
Entrant: Renault Sport F1 Team
Nom: Groupe Renault s.a.s.
Seu: Enstone, Gran Bretanya i Viry-Châtillon, França
Fundada el: 1899
Llicència: Francesa
Cotxe: Renault R.S.17
Motor: Renault R.E.17
Benzina i lubricants: BP i Castrol
 |
| (Copyright: Renault Sport) |
Pilots: Nico Hülkenberg i Jolyon Palmer
Pilot reserva: Sergey Sirotkin
Fundadors: Louis, Marcel i Fernand Renault
Propietari: Groupe Renault s.a.s.
President: Jérôme Stoll
Director executiu: Cyril Abiteboul
Consultor: Alain Prost
Director de tecnologia: Bob Bell
Director de xassís: Nick Chester
Director de motor: Rémi Taffin
Web: renaultsportf1.com
Twitter: @RenaultSportF1
Facebook: Renault Sport
Instagram: @renaultsportf1
Louis, Marcel i Fernand Renault van crear el 1899 la marca que porta el seu cognom i ja des del principi van participar en curses, fins al punt que Marcel va morir a la cursa París-Madrid de 1903. A pesar de la mort del germà i també la d’en Fernand per causes naturals el 1909, en Louis va fer créixer la marca fins que va arribar la segona guerra mundial. Quan França va ser alliberada, se’l va acusar de col·laboracionisme amb Alemanya, va ser empresonat i va morir a la presó esperant el judici.
Renault va ser nacionalitzada el 1945 i va continuar competint, organitzant les Fórmula Renault, participant en ral·lis i també a Le Mans. Malgrat ser el vehicle, juntament amb Elf, de l’entrada de molts pilots francesos a la Fórmula 1, no és fins a finals de la dècada dels 70 que hi entren.
Els homes de Renault Sport van veure que al reglament es permetien motors de 3000 cc atmosfèrics i 1500 cc amb compressió. Amb un turbocompressor es podien obtenir potències molt superiors i a mitjan 1977 es va presentar l’RS01. Amb Jean-Pierre Jabouille al volant, es van passar gairebé dos anys amb avaries, cosa que els va valdre el sobrenom de “la tetera groga”.
Però ja el 1979 va arribar la primera victòria, i poc a poc la resta d’equips van anar sumant-se als motors turbo fins gairebé completar tota la graella. Renault va guanyar curses amb René Arnoux i Alain Prost entre 1980 i 1983. Particularment aquest últim any va ser dolorós per a la marca, doncs van ser derrotats pel Brabham-BMW de Nelson Piquet com a primer campió de pilots turbo de la Fórmula 1. Elf sospitava que la benzina del motor BMW no era del tot legal, però Renault va decidir no queixar-se, cosa que va provocar l’enuig i posterior cessament de Prost.
L’equip va continuar dues temporades més però sense bons resultats i finalment va deixar les curses dins d’un programa general de retallades a l’empresa. La marca també va subministrar motors a Lotus, Tyrrell i Ligier, activitat que va aturar-se el 1986.
Amb la desaparició dels motors turbo, Renault va tornar a subministrar motors, aquest cop a Williams. Entre 1989 i 1997 la marca va guanyar 6 mundials de constructors amb Williams i Benetton i 5 títols de pilots, però van tornar a deixar la competició, amb els motors continuant a les curses sota el nom de Mecachrome, Playlife i Supertec.
El retorn va produir-se l’any 2000. Renault va comprar Benetton i dos anys més tard va re-anomenar-lo Renault. Aquest cop el periple va tenir més èxit, amb Fernando Alonso i l’equip guanyant els títols de 2005 i 2006. Alonso va ser part important, vencent 17 de les 20 curses guanyades d’aquest període, que va començar a acabar-se un cop Flavio Briatore i Pat Symonds van ser sancionats per l’afer del Crashgate, on es va demostrar que Nelson Piquet Jr. havia xocat expressament contra un mur per beneficiar l’estratègia d’Alonso al GP de Singapur 2008.
A resultes del Crashgate, es van perdre patrocinadors i Renault va treure’s gradualment l’equip de sobre, venent-ne el 75% el 2010 a Genii Capital, és a dir, Gérard López i Eric Lux. El 2011 Renault va vendre’s el 25% que li quedava coincidint amb l’entrada del Grup Lotus i com a Lotus va competir entre 2012 i 2015, quan a finals de temporada i gairebé en fallida, Renault va recomprar l’equip.