Nürburgring

El Nürburgring és un dels circuits històrics del campionat, amb 40 grans premis al seu haver.

Graham Hill volant el 1969.

Ben als inicis del segle XX, en ple començament de l’automobilisme com a esport, els alemanys van pensar en construir un circuit “dedicat”, que no formés part de la xarxa pública de carreteres. Però mentrestant s’anaven fent curses i propostes de curses que ocupaven les vies públiques. No va ser fins el 1924 que durant una reunió amb polítics, inversors i comissaris, el Dr. Otto Creutz, que era governador del districte d’Adenau i president de l’automòbil club de la regió, va dir que no volia molèsties pels grangers de la zona i que el que s’havia de fer era un circuit exclusiu per a curses i per a provar els vehicles de carrer, fora de la xarxa pública de carreteres.
Creutz, amb la col·laboració de l’autòmobil club alemany (ADAC), va obtenir els permisos necessaris. Es va veure el projecte com una manera de donar feina a força gent que amb la postguerra i la hiperinflació que hi havia hagut entre 1921 i 1923 (un dólar americà va arribar a costar 4 bilions de marcs) sobrevivien a base d’ajudes del govern, i es va encarregar la construcció al despatx de Gustav Eichler, el qual va traçar el circuit de forma força natural, seguint els boscos i les valls per mirar d’introduir força dificultat i varietat de corbes.
Més de 2000 persones van treballar-hi, amb un cost de 14 milions de marcs de llavors (al canvi de 1999, serien 7 milions d’euros). El traçat es va inaugurar el 1927, i el circuit sencer feia 28 quilòmetres. La part nord (Nordschleife) en feia 22, i la part sud (Südschleife) en feia 7; compartien la línia d’arribada. El traçat sencer es va fer servir els primers anys, però per al mundial de Fórmula 1 només es va còrrer al Nordschleife.
Guanyar el gran premi d’Alemanya entre els anys 1951 i 1976 va ser un premi a la valentia, a la fiabilitat i fins i tot a la memòria. No era fàcil recordar els 22 quilòmetres i més de 180 corbes del traçat, que a més solia sorprendre amb temps variable, a vegades amb boira, a vegades plujós. Per acabar-ho d’adobar, els cotxes saltaven uns quants cops cada volta, cosa totalment impensable avui en dia. Però la Fórmula 1 va sobrepassar el circuit: en aquells 25 anys es van retallar 3 minuts del temps per volta, de 10 minuts a 7. Als 70 es van millorar les mesures de seguretat però cada cop era més difícil mantenir segur un traçat tant llarg, i l’accident de Niki Lauda va ser el punt i final de la Fórmula 1 al Nordschleife.
El 1984 es va inaugurar la versió on actualment es corre el GP d’Alemanya (i abans el de Luxemburg i Europa), evidentment molt més curta i segura. En aquell moment molta gent va criticar el circuit nou, però es que era impossible comparar-lo al vell Nordschleife. El 2002 es va modificar i allargar el primer sector a mans d’Hermann Tilke, i el 2009 el circuit va iniciar un projecte enorme que incorporava un parc d’atraccions i que va acabar amb la fallida econòmica del traçat, que ja no va tenir el gran premi el 2015. El circuit és avui dia propietat d’un milionari rus, i al Nordschleife se segueixen disputant les 24 hores a més de les voltes que hom pot donar-hi amb el seu propi cotxe.

L’enorme Nordschleife. El circuit actual estaria a partir de la recta de meta cap avall.

El traçat actual, amb la S (en blau) dels anys 1984 i 1985 i l’antiga primera corba (en vermell).

Una volta al circuit: La recta de meta és la de tota la vida, però ara torça lleugerament a dretes abans de la primera corba, una dreta molt tancada. Segueix el Mercedes Arena, dues corbes a esquerres i una a dretes, les últimes més tancades que la primera. Recta i esquerra en baixada fins a una dreta tancada. Nova recta i angle tancat a dretes (on Schumacher va ser empès pels comissaris el 2003). Segueix la S ràpida anomenada en honor del “Kàiser” i una esquerra seguida d’una nova dreta en baixada. Llarga recta i s’arriba en pujada a la chicane esquerra-dreta. Última corba a dretes.


Localitat: Nürburg, Rheinland-Pfalz, Alemanya
Creador: Eichler Architekturbüro
Longitud (1951-1966): 22810 m
Longitud (1967-1976): 22835 m
Longitud (1984-2001): 4556 m
Longitud (2002-actual): 5148 m

Configuració 1951-1966
Rècord de la volta ràpida en cursa: 8’24.1, 162.896 kph, Jim Clark, Lotus 33-Climax, 1965
Volta més ràpida mai donada: 8’16.5, 165.389 kph, Jim Clark, Lotus 33-Climax, 1966 (pole)
Rècord de la cursa més ràpida: 2h 07’52.4, 160.541 kph, Jim Clark, Lotus 33-Climax, 1965

Configuració 1967-1976
Rècord de la volta ràpida en cursa: 7’06.4, 192.800 kph, Clay Regazzoni, Ferrari 312T, 1975
Volta més ràpida mai donada: 6’58.6, 193.383 kph, Niki Lauda, Ferrari 312T, 1975 (pole)
Rècord de la cursa més ràpida: 1h 41’14.1, 189.500 kph, Carlos Reutemann, Brabham BT44B-Ford, 1975

Configuració 1984-2001
Rècord de la volta ràpida en cursa: 1’18.354, 209.326 kph, Juan Pablo Montoya, Williams FW23-BMW, 2001
Volta més ràpida mai donada: 1’14.960, 218.804 kph, Michael Schumacher, Ferrari F2001, 2001 (pole)
Rècord de la cursa més ràpida: 1h 29’42.724, 204.143 kph, Michael Schumacher, Ferrari F2001, 2001

Configuració 2002-actual
Rècord de la volta ràpida en cursa: 1’29.468, 207.144 kph, Michael Schumacher, Ferrari F2004, 2004
Volta més ràpida mai donada: 1’27.691, 211.342 kph, Takuma Sato, BAR 006-Honda, 2004 (Q1)
Rècord de la cursa més ràpida: 1h 32’35.101, 200.159 kph, Michael Schumacher, Ferrari F2004, 2004