Nivelles-Baulers

El Complexe Européen de Nivelles-Baulers només va veure dos grans premis de Bèlgica.

Sortida de 1974, amb 31 cotxes, número mai vist des d’aquell dia.
Nivelles-Baulers, força a prop de Brussel·les, ha de ser un dels circuits permanents amb una vida més curta de la història. Creat el 1971 i dissenyat per Roger Caignie i John Hugenholtz, va ser un circuit avançat al temps, amb grans escapatòries i el públic no necessàriament a tocar dels cotxes.
La intenció inicial era que la pista fos més llarga, però un propietari no volia vendre les seves terres. Es va construir el circuit, i llavors el propietari encara demanava més diners, així que la pista es va quedar en la versió “curta”.
El mundial de Fórmula 1 va arribar-hi el 1972. Spa s’havia deixat d’usar per excessivament perillós, i es volia compartir el gran premi entre la part valona (Nivelles) els anys parells i la part flamenca (Zolder) els senars. Els pilots, no acostumats als nivells de seguretat de Nivelles, van jutjar el circuit com lleugerament avorrit i sense reptes per a ells, mentre que el públic veia de massa lluny els cotxes. Però aquests no van ser els problemes principals. El 1974, Bernie Ecclestone va haver de promocionar ell la cursa després de que el promotor local fes fallida, i el 1976 s’havia de re-asfaltar el circuit, però ningú va voler fer-se càrrec de la despesa i el gran premi va passar definitivament a Zolder.
Tot i disputar-se encara curses de motos fins al 1980, un any després va caducar la llicència i el circuit va tancar. La gent hi feia curses clandestines fins que a finals dels 90 es van tirar a terra els edificis i s’hi va construir un polígon industrial, que més o menys segueix la forma del circuit, si bé actualment només queda una part de la recta del darrere original, la resta havent-se reformat o bé demolit.

Una volta al circuit: La primera corba era força ràpida a dretes, seguida d’una llarga rodona que s’obria i es tancava fins a una esquerra lenta. Segueia una S esquerra-dreta, una recta i una S dreta-esquerra més ràpida i la última corba era un angle a dretes força tancat.

Localitat: Nivelles, Brabant-Walloon, Bèlgica
Creadors: Roger Caignie i John Hugenholtz
Longitud: 3724 m

Inauguració: 1971
Primer GP: 1972
Primer GP de F1: 1972
GPs totals: 2
GPs de F1: 2

Rècord de la volta ràpida en cursa: 1’11.31, 188.000 kph, Denny Hulme, McLaren M23-Ford, 1974
Volta més ràpida mai donada: 1’09.82, 192.013 kph, Clay Regazzoni, Ferrari 312B3, 1974 (pole)
Rècord de la cursa més ràpida: 1h 44’06.7, 182.400 kph, Emerson Fittipaldi, Lotus 72D-Ford, 1972

Més pole positions: 1, Fittipaldi i Regazzoni
Més primeres files: 2, Regazzoni
Més victòries: 2, Fittipaldi
Més voltes ràpides: 1, Amon i Hulme
Més podis: 2, Fittipaldi
Més punts: 18, Fittipaldi
Més curses liderades: 2, Fittipaldi i Regazzoni
Més voltes liderades: 124, Fittipaldi

Més pole positions: 1, Lotus i Ferrari
Més primeres files: 2, Ferrari
Més victòries: 1, Lotus i McLaren
Més voltes ràpides: 1, Matra i McLaren
Més podis: 2, Tyrrell i McLaren
Més punts: 14, McLaren
Més curses liderades: 33, Ferrari
Més voltes liderades: 77, Lotus

Any Títol del GP Pole Victòria Volta ràpida
1972 XXX GP van Belgie FIT (Lot) FIT (Lot) AMO (Mat)
1974 XXXII Bang & Olufsen GP of Belgium REG (Fer) FIT (McL) HUL (McL)