Nico Hülkenberg

2016: Continua a Force India-Mercedes. Iguala el seu millor resultat amb un altre quart lloc a Bèlgica. Acaba novè la temporada amb una volta ràpida.

2015: Segueix a Force India-Mercedes, quedant en la desena posició al campionat. Participa també en dues curses del campionat mundial de resistència amb Porsche i guanya les 24 hores de Le Mans fent equip amb Earl Bamber i Nick Tandy.

2014: Torna a Force India-Mercedes. Suma 96 punts i acaba en la novena posició al campionat mundial.

2013: Fitxa per Sauber-Ferrari. Iguala el seu millor resultat amb un quart lloc a Corea del Sud, i acaba desè al mundial.

2012: Puja a pilot titular de Force India. Obté un quart lloc al gran premi de Bèlgica i també una volta ràpida. És onzè al mundial de pilots.

2011: Fitxa per Force India com a tercer pilot, i participa en diversos divendres de gran premi.

2010: Debuta a la Fórmula 1 com a pilot titular de Williams-Cosworth. Malgrat aconseguir la primera pole de l’equip en cinc anys i acabar catorzè amb 22 punts, és substituït per Pastor Maldonado a final de temporada.

2009: Puja a la GP2 amb ART Grand Prix. Queda sisè al campionat asiàtic però domina el campionat principal derrotant a homes com Vitaly Petrov, Lucas di Grassi o Romain Grosjean. Continua com a pilot provador de Williams-Toyota.

2008: Segueix a la Fórmula 3 Euroseries amb el re-anomenat ART Grand Prix, i guanya el títol davant d’Edoardo Mortara i Jules Bianchi. Al Masters fa la pole i queda segon. Williams-Toyota el fitxa com a pilot provador, i també fa tests de GP2.

2007: A l’inici de la temporada participa amb Alemanya (equip Super Nova) a l’A1GP. Guanya nou curses (el pilot que més en va guanyar al campionat) i pràcticament venç el títol ell sol. Després participa a la Fórmula 3 Euroseries amb ASM Formule 3, i queda tercer darrere de Romain Grosjean i Sébastien Buemi. Guanya el Masters, i prova per primera vegada un Fórmula 1 amb Williams-Toyota.

2006: Debuta a la Fórmula 3 alemanya amb Josef Kaufmann Racing. Queda cinquè al campionat, i també participa en dues proves del V de V Endurance amb l’equip Griffith’s, guanyant una de les curses.

2005: Debuta en monoplaces a la Fórmula BMW ADAC amb Josef Kaufmann Racing. Guanya el títol després d’un duel aferrissat amb Sébastien Buemi. A la final mundial, guanya la cursa però queda tercer al ser penalitzat amb 10 segons per haver frenat els seus rivals en un període de Safety Car.

1997-2004: Debuta als karts amb 10 anys. Guanya el campionat alemany júnior el 2002 i el campionat alemany la temporada següent.