McLaren

McLaren és actualment el segon equip més antic de la Fórmula 1. El seu fundador va ser Bruce McLaren, pilot neozelandès que va arribar a la Fórmula 1 amb 21 anys. Amb Cooper va guanyar curses i va ser subcampió del món, però seguint l’exemple del seu company Jack Brabham, va decidir establir-se per si mateix, creant Bruce McLaren Motor Racing el 1963. A la Fórmula 1 va seguir dues temporades més amb Cooper, però el 1966 (any de la seva victòria a Le Mans), encara no amb 28 anys, va donar el pas i va començar a construir els seus propis monoplaces.

Els principis van ser complicats, amb dificultats per trobar un bon motor. Però quan Ford va cedir el seu motor DFV a altres equips a part de Lotus a partir de 1968, McLaren va ser el primer no-Lotus en aconseguir una victòria amb el DFV (i la primera del seu equip) a Bèlgica 1968. Juntament amb el seu compatriota Denny Hulme van aconseguir victòries i també van dominar la Can-Am, però en Bruce va morir el 1970 provant un dels seus cotxes a Goodwood.

La mort del fundador va fer que Teddy Mayer, Alastair Caldwell i Tyler Alexander, juntament amb Hulme, perseveressin encara més en mantenir l’equip i fer-lo créixer. En aquells anys també participaven en la Can-Am i l’IndyCar i van obtenir els primers títols amb l’M23 dissenyat per Gordon Coppuck, amb el qual Emerson Fittipaldi i James Hunt van ser campions. Però l’èxit del monoplaça va contribuir al declivi de l’equip, que a finals dels 70 semblava no tenir un rumb clar.

Marlboro ja era el patrocinador de l’equip i també patrocinava un equip de Fórmula 2, el Project Four de Ron Dennis. La tabaquera va instar als equips a que es fusionessin el 1980, donant peu a la denominació MP4 dels cotxes. Ron Dennis va prendre el control i va portar John Barnard com a dissenyador, mentre Mayer i Coppuck feien les maletes.
Barnard va introduir el primer xassís de fibra de carboni i Dennis va aconseguir convèncer TAG (propietat de Mansour Ojjeh) d’invertir en l’equip i pagar a Porsche per fer-los un motor turbo a mida. L’aposta va donar fruit amb dos títols de constructors i tres de pilots per a Niki Lauda i Alain Prost.

Un cop el motor TAG-Porsche va deixar de ser competitiu, Dennis va signar una jugada mestra per a 1988: prendre-li els motors Honda a Williams i fitxar Ayrton Senna, que era a Lotus. Aquell any és potser el més dominant que es recorda, amb Senna i Prost guanyant totes les curses menys una. Va ser també el principi d’una de les rivalitats més intenses de l’esport. Tot i que Prost va marxar a finals de 1989, McLaren va guanyar tots els títols entre 1988 i 1991, amb Senna guanyant els altres tres campionats.

Però Honda va marxar el 1992 i Senna va fer-ho el 1993, i l’equip va passar tres anys de sequera primer amb motor Peugeot i després ja amb Mercedes, fins al punt que Marlboro va deixar l’equip després de 22 anys. Però McLaren va renéixer de nou amb West, amb Adrian Newey i amb Mika Häkkinen aconseguint dos campionats del món. L’equip va seguir sent competitiu amb homes com Kimi Räikkönen o Juan Pablo Montoya fins que al 2007 van fer debutar Lewis Hamilton (pilot sota contracte de l’equip des dels 13) al costat de Fernando Alonso. L’any va ser turmentós, amb acusacions de favoritismes, l’escàndol d’espionatge i finalment la desqualificació del mundial de constructors i la pèrdua del títol de pilots.

El 2008 Hamilton va guanyar el que fins ara és l’últim títol de McLaren. La competitivitat de l’equip i les victòries no van deixar d’arribar fins al 2012, any del que data l’última victòria de l’equip en el que és el període més llarg sense victòries de McLaren. A tal efecte, Ron Dennis va renovar la vella associació amb Honda per mirar de tornar als títols mundials.