Kimi Räikkönen

2016: Continua a Ferrari. És sisè al campionat, però només suma una volta ràpida i 4 podis.

2015: Segueix a Ferrari i viu una molt millor temporada, quedant quart al campionat amb tres podis i dues voltes ràpides.

2014: Torna a Ferrari però el cotxe no es molt competitiu. Acaba en la dotzena posició, el pitjor resultat des del seu debut.

2013: Segueix amb Lotus-Renault. Guanya la primera cursa de la temporada i suma vuit podis, però es perd les dues últimes curses per una operació a l’esquena. Queda finalment cinquè al campionat.

2012: Torna a la Fórmula 1 amb Lotus-Renault i fa un bon paper per acabar tercer, amb una victòria, dues voltes ràpides i set podis.

2011: Continua al mundial de ral·lis però amb el seu propi equip, Ice 1 Racing. Duu un Citroën DS3 i queda desè al campionat. Prova també un Peugeot del mundial de resistència i participa en dues proves de la NASCAR: una al campionat Nationwide i l’altre al Camping World Truck Series. A part, crea un equip de motocròs.

2010: Fa el mundial de ral·lis sencer a bord d’un Citroën C4 del Citroën Junior Team, copilotat per Kaj Lindström. Acaba desè al campionat, aconsegueix un scratch i el seu millor resultat és un cinquè lloc. Es ven la seva part a Räikkönen Robertson Racing.

2009: El Ferrari no és tant competitiu i només és sisè al mundial. Obté una victòria, però Ferrari el substitueix per Fernando Alonso. Debuta als ral·lis amb un Abarth Grande Punto.

2008: Segueix a Ferrari i inicialment lluita pel títol però una combinació d’avaries i errors el deixen tercer del campionat. Dues poles, dues victòries, 10 voltes ràpides i nou podis.

2007: Fitxa per Ferrari i es proclama campió del món a l’última cursa, derrotant per un punt a Lewis Hamilton i Fernando Alonso. Fa 3 poles, guanya 6 curses, marca 6 voltes ràpides i puja 12 vegades al podi.

2006: Segueix a McLaren-Mercedes però no pot guanyar cap cursa i queda cinquè al campionat.

2005: Amb McLaren-Mercedes lluita tota la temporada amb Fernando Alonso però acaba subcampió degut a la major fiabilitat del Renault. Guanya set curses, fa cinc poles, 10 voltes ràpides i 12 podis. Crea un equip amb el seu mànager que competeix a la Fórmula 3 britànica: Räikkönen Robertson Racing.

2004: Continua a McLaren-Mercedes. Malgrat un inici força dolent, acaba guanyant una cursa i quedant setè al mundial.

2003: Segueix a McLaren-Mercedes i lluita fins al final amb Michael Schumacher pel títol a base de regularitat. És subcampió del món amb dues poles, una victòria, tres voltes ràpides i deu podis.

2002: Fitxa per McLaren-Mercedes i obté la seva primera volta ràpida i els primers podis. És sisè al mundial.

2001: Debuta a la Fórmula 1 amb Sauber-Petronas i amb una superllicència provisional per la seva poca experiència. Acaba en la desena posició amb 9 punts.

2000: Participa al campionat britànic de Fórmula Renault 2.0 amb Manor Motorsport i es proclama campió per davant de Ryan Dalziel. Disputa també dues curses del campionat europeu i guanya les dues. Prova per primer cop un Fórmula 1 amb Sauber-Petronas.

1999: Debuta en monoplaces amb l’equip Haywood Racing a la Fórmula Ford britànica. Aconsegueix un podi però ha de plegar després de quatre curses per problemes tècnics. A final d’any guanya la Fórmula Renault Winter Series amb Manor Motorsport guanyant les quatre curses del certamen.

1989-1998: Amb un germà gran, Rami, que també ha sigut pilot, debuta als karts als 10 anys, i guanya diversos campionats a nivell nacional, escandinau i europeu.