Fernando Alonso

2016: Continua amb McLaren-Honda. Es perd una cursa per un fort accident a Austràlia. És desè al mundial i marca una volta ràpida.

2015: Torna a McLaren-Honda però es perd la primera cursa després d’un accident en tests d’hivern. El cotxe no és competitiu i acaba dissetè amb 11 punts.

2014: Continua a Ferrari però hi pateix la pitjor temporada. Queda sisè al mundial i només suma dos podis.

2013: Per tercera vegada subcampió del món amb Ferrari però aquest cop a molta distància de Sebastian Vettel. Suma dues victòries, dues voltes ràpides i nou podis.

2012: Perd el títol mundial a l’última cursa per tres punts malgrat una temporada excel·lent. Guanya tres curses, fa dues poles i tretze podis.

2011: El Ferrari no és tan competitiu i Alonso és quart, amb una victòria, una volta ràpida i 10 podis.

2010: Fitxa per Ferrari però perd el títol a l’última cursa per quatre punts. Cinc victòries, dues poles, cinc voltes ràpides i 10 podis.

2009: Any poc competitiu amb Renault. Fa una pole i dos podis, essent novè al campionat.

2008: Torna a Renault però no pot lluitar pel títol. Malgrat tot acaba cinquè al mundial amb dues victòries, si bé una d’elles quedaria tacada pel Crashgate.

2007: Fitxa per McLaren-Mercedes. En un any amb acusacions de favoritismes, tensions i l’escàndol d’espionatge entre McLaren i Ferrari, l’asturià queda tercer a només un punt del títol. Guanya quatre curses, fa dues poles, tres voltes ràpides i 12 podis.

2006: Revalida el títol mundial amb Renault després d’una lluita aferrissada amb Michael Schumacher. Guanya set curses, fa sis poles, marca cinc voltes ràpides i 14 podis.

2005: Es converteix en el campió mundial més jove de la història al derrotar Kimi Räikkönen, guanyant set curses i acabant totes les curses al podi menys quatre.

2004: Seguint amb Renault, millora la classificació de la temporada anterior (quart) però no guanya cap cursa. Puja 4 vegades al podi i fa una pole position.

2003: Passa a ser pilot titular de Renault i queda sisè al mundial. Fa les seves primera pole (2), victòria, volta ràpida i podi (4).

2002: Pilot provador de Renault. Fa també un test amb Jaguar-Cosworth, igualant els temps de Pedro de la Rosa.

2001: Debuta a la Fórmula 1 amb Minardi-European. No aconsegueix punts degut a problemes de pressupost i d’evolució del monoplaça. És també pilot provador de Benetton-Renault.

2000: Puja a la Fórmula 3000 amb l’equip Astromega. Acaba l’any quart darrere de Bruno Junqueira, Nicolas Minassian i Mark Webber, amb una victòria

1999: Debuta en monoplaces a la Fórmula Nissan i guanya el títol amb l’equip d’Adrián Campos. El premi és un dia de test amb Minardi-Ford, que és el seu primer tast de Fórmula 1.

1991-1998: Fill d’un aficionat a les curses, puja per primer cop a un kart construït pel pare amb tres anys perquè a la seva germana gran no l’interessava. Guanya diversos campionats espanyols de kàrting i es proclama campió del món de l’especialitat el 1996.