Enzo e Dino Ferrari

L’Autodromo Internazionale Enzo e Dino Ferrari, a Imola, va ser la casa del gran premi de San Marino durant 26 anys.

Imatge del fatídic GP de 1994, amb l’antiga corba Villeneuve i la Tosa en primer terme.

A finals dels anys 40 va començar a germinar la idea de construïr un circuit permanent a Imola. El 1947 l’Ente Turismo e Sport Imola es va constituir per dur a terme la construcció i promoció del traçat, i el 1949 el traçat va créixer fins als cinc quilòmetres amb l’aprovació del comitè olímpic italià. Enzo Ferrari, que tenia el circuit a 80 quilòmetres, es va interessar pel traçat, que es va inaugurar el 1952.
Fins al 1963 no trobem la primera cursa no puntuable de Fórmula 1. A principis dels 70 l’autòdrom es va anomenar Dino Ferrari en honor al fill desaparegut del Commendatore, i l’ens que el gestionava va caure en fallida; es va crear una nova gestora anomenada Società Allestimento Gestione Impianti Sportivi, que va ser la que duria la Fórmula 1 de manera puntuable al circuit fins al 2006.
Primer va ser el gran premi d’Itàlia de 1980, posteriorment, va organitzar el gran premi de San Marino, tenint Itàlia dues curses per any entre 1981 i 2006. Òbviament el punt més calent de la història del circuit (anomenat Enzo e Dino Ferrari desprès de morir el Drake el 1988) va ser el gran premi de 1994, on els greus accidents i les morts de Roland Ratzenberger i Ayrton Senna van obligar a modificar per seguretat tant els cotxes com els circuits.
Imola va perdre la cursa després de 2006, i SAGIS va fer fallida. El circuit reobriria dos anys després amb una nova empresa de gestió i actualment ha sigut modificat i té com a cursa més important el mundial de Superbikes.

Una volta al circuit: La recta de meta feia una lleugera corba a l’esquerra abans d’arribar al Tamburello. Anteriorment era una corba a fons a esquerres (on Senna va xocar) però actualment és una chicane esquerra-dreta-esquerra. El mateix passa amb Villeneuve (on Ratzenberger), que era una recta i va passar a ser també una chicane. Després arriba la Tosa, corba tancada a esquerres, seguida de Piratella, ràpida a esquerres també. En lleugera baixada s’arribava a Acque Minerali, que prèviament era una chicane seguida d’una corba a dretes i més tard es va simplificar sent una dreta que es tancava. En pujada seguia una recta fins a la Variante Alta, chicane dreta-esquerra que duia a una llarga recta fins a les dues esquerres de Rivazza, molt a prop de les cases de la vila. La següent recta inicialment tenia dues chicanes però les modificacions de 1995 només en van deixar una, la d’entrada a meta.

Localitat: Imola, Emilia-Romagna, Itàlia
Creadors: Ente Turismo e Sport Imola i Comitato Olimpico Nazionale Italiano
Longitud (1980 a 1994): 5040 m
Longitud (1995 a 2006): 4933 m

Configuració 1980-1994
Rècord de la volta ràpida en cursa: 1’24.335, 215.141 kph, Damon Hill, Williams FW16-Renault, 1994
Volta més ràpida mai donada: 1’21.548, 222.494 kph, Ayrton Senna, Williams FW16-Renault, 1994 (pole)
Rècord de la cursa més ràpida: 1h 28’40.927, 204.596 kph, Nigel Mansell, Williams FW14B-Renault, 1992

Configuració 1995-2006
Rècord de la volta ràpida en cursa: 1’20.411, 220.850 kph, Michael Schumacher, Ferrari F2004, 2004
Volta més ràpida mai donada: 1’19.664, 222.921 kph, Michael Schumacher, Ferrari F2004, 2004 (test)
Rècord de la cursa més ràpida: 1h 26’19.670, 212.405 kph, Michael Schumacher, Ferrari F2004, 2004