Connaught

Connaught va ser fundada el 1950 com a mètode per a finançar les curses de Kenneth McAlpine. El pilot va entendre que si creava una marca de cotxes li seria més beneficiós que no pas rebre diners com a pilot i haver-los de declarar com a autònom. Rodney Clarke, propietari del taller Continental Autos (de la contracció Con-Aut ve el nom de la marca) i Mike Oliver eren els enginyers que construirien els cotxes per a McAlpine, de família constructora amb possibles.

El primer cotxe va ser l’A, cotxe de Fórmula 2 acabat el 1951 amb un motor Lea Francis modificat. Com que la temporada 1952 la Fórmula 1 va passar a disputar-se sota les normes de la Fórmula 2, l’equip va començar a participar en grans premis, amb l’intenció de vendre el vehicle a equips privats. Aquell any Connaught va aparèixer a Gran Bretanya amb Dennis Poore i Eric Thompson acabant quart i cinquè la cursa, a Holanda amb un cotxe privat per a Ken Downing (abandonament) i a Itàlia de nou de manera oficial, amb McAlpine i un jove Stirling Moss abandonant i Poore acabant dotzè.

El 1953 l’equip oficial va disputar 5 curses amb McAlpine, Roy Salvadori i el príncep Bira com a titulars habituals i amb l’Ecurie Belge, l’Ecurie Ecosse i Rob Walker comprant monoplaces i fent-los còrrer de manera privada. Malauradament la fiabilitat va ser pitjor que la temporada anterior i ningú va aconseguir puntuar, sent la millor posició a la graella el novè lloc de Stirling Moss a Zandvoort i el millor resultat en cursa el setè de Bira a Silverstone.
Malgrat la mala sort al mundial, a les curses de Fórmula 2 el cotxe era efectiu, amb Salvadori guanyant la copa Madgwick.

La següent temporada es va tornar a la reglamentació Fórmula 1 amb motors de 2500 cc.  Connaught va concentrar-se en el B que en principi havia d’usar un motor Coventry Climax però va acabar fent servir un Alta, i no debutaria fins al 1955. Així doncs, les úniques aparicions de Connaught el 1954 van ser a Silverstone en mans d’equips privats. Cap va puntuar aquell dia.
El B debutaria a Silverstone només en gran premi el 1955 però els 4 Connaughts van abandonar. Tony Brooks va participar en algunes curses de Fórmula 2 i a final de temporada va ser convidat a disputar el GP no puntuable a Siracusa. Sorprenentment Brooks va guanyar la cursa en el que era la primera victòria britànica (cotxe, motor i pilot) al continent des de 1924.

El 1956, a part de la participació de Piero Scotti a Bèlgica, l’equip va còrrer a Silverstone i Monza, demostrant força nivell. Sense els Mercedes i els Lancia que havien passat a ser Ferraris, Jack Fairman va ser quart i cinquè a les dues curses i Ron Flockhart va aconseguir pujar al podi a Monza, havent sortit del 23è lloc. Un any després els cotxes només van aparèixer a Mònaco, on Stuart Lewis-Evans va quedar quart. Els diners s’estaven acabant.

El mànager de Lewis-Evans, un tal Bernie Ecclestone, va comprar els cotxes i juntament amb Bruce Kessler i Paul Emery va intentar classificar-se a Mònaco el 1958 sense èxit. Ecclestone va cedir el seu lloc a Fairman i Ivor Bueb a Silverstone però els dos van abandonar.
El 1959 Emery va completar la construcció del C que havia dissenyat Clarke quan encara hi havien diners, i va vendre el cotxe a Bob Said, que va còrrer a Sebring aquella temporada, abandonant per accident i acabant amb la història de Connaught.

El 2004 va aparèixer una nova marca amb el vell nom, sense relació amb els antics propietaris. Prometien, 10 anys abans del que ha acabat sent realista, un cotxe esportiu híbrid amb un motor V10 de 2000 cc. Dos anys després van aconseguir treure un prototip, però no se n’ha sapigut res més.