Boro

Boro, fusió de les dues primeres lletres dels germans Bob i Rody Hoogenboom, va néixer d’una disputa. Els Hoogenboom eren i son encara propietaris d’una empresa de seguretat, HB Bewaking, que proveeix tant de sistemes d’alarmes com de vigilants. Van entrar a la Fórmula 1 donant suport al pilot holandès Roelof Wunderink.

El 1975, van patrocinar l’equip Ensign amb Wunderink com a pilot. Segons Rody Hoogenboom, Mo Nunn (propietari d’Ensign) necessitava diners i l’acord convertia HB Bewaking en propietària de tot el que pagués a partir d’aquell moment, incloent els cotxes. Després de diverses discussions i emprenyades, Nunn va trobar un nou patrocinador i no volia treballar ja amb els Hoogenboom, però aquests, dret a llei, van reclamar-li els cotxes. Després de guanyar als tribunals, Nunn va cedir finalment els vehicles i les peces, passant així l’Ensign N175 a anomenar-se Boro 001.

L’equip, però, no estava molt preparat. El Boro va disputar 5 curses el 1976 a les mans del pilot australià Larry Perkins, que va obtenir un meritori vuitè lloc a Bèlgica, a només una volta del guanyador Niki Lauda. A Mònaco no va classificar-se i va patir problemes de motor en dues curses més abans de marxar cap a Brabham. Sense Perkins l’equip va deixar d’aparèixer i no ho tornaria a fer fins a finals de 1977. Al gran premi d’Holanda Brian Henton va classificar-se 23è però va ser desqualificat en cursa per haver rebut ajuda dels comissaris per a reiniciar la marxa després d’una virolla, i a Itàlia no es va classificar, en el que seria l’última aparició del Boro al mundial.