Aston Martin

Aston Martin, fundada el 1913 per Lionel Martin i Robert Bamford, era una marca ja amb una certa història quan va debutar al mundial de Fórmula 1 el 1959, havent passat per períodes amb problemes econòmics. El 1947 el fabricant de tractors David Brown va comprar la marca, salvant-la de la desaparició.

Brown va invertir no només en construir turismes sinó també en curses, i de fet l’entrada a la Fórmula 1 es va veure retardada pels esforços a Le Mans, cursa on els Aston ja havien participat als anys 30 i on finalment van guanyar el 1959. Aquests retards serien clau en el desastre que va ser la participació a la Fórmula 1. Quan va debutar el 1959, el DBR4 havia estat dissenyat i provat dos anys abans, quan al mundial de 1959 Cooper començava a revolucionar el campionat amb el motor al darrere. El motor donava en teoria més cavalls que el Climax de Cooper, però també era més pesat. També tenia un eix De Dion al darrere, quan ja tots els altres fabricants feien servir braços de suspensió independents; de fet, el DBR4 va ser l’últim monoplaça en dur un De Dion.

Tot i els problemes, Roy Salvadori va arribar a classificar-se segon a Silverstone i va sumar dos sisens llocs el 1959, però en aquells temps encara no puntuava el sisè lloc. Carroll Shelby també va acabar dues curses. Per al 1960 es van modificar dos DBR4 que van passar a anomenar-se DBR5. El motor tenia més potència i l’eix De Dion va ser substituït per braços independents, però les coses no van millorar. Aston només va aparèixer a Gran Bretanya, on Salvadori va abandonar i Maurice Trintignant va ser onzè. L’equip no va tornar mai més a la Fórmula 1.

Qui sap si les coses haurien sigut diferents amb Jim Clark al volant. L’escocès havia fitxat per Aston Martin per al 1960, en el que hauria estat el seu debut a la Fórmula 1, però els retards amb el DBR5 van fer que se n’anés a Lotus i com diuen, la resta és història.