Arrows

(Nota: ens referim en aquesta entrada tant a Arrows com a Footwork, doncs eren essencialment el mateix equip)

Arrows és el posseïdor d’un rècord força negatiu: és l’equip que més grans premis va disputar sense guanyar-ne cap. L’equip ja va tenir un inici polèmic, doncs va ser literalment una escissió de l’equip Shadow. Franco Ambrosio (patrocinador principal), Alan Rees (mànager), Jackie Oliver (director esportiu), Dave Wass i Tony Southgate (dissenyadors) van marxar i amb les inicials dels seus cognoms, tal com Rees havia fet ja a March, van crear el nom de l’equip, afegint una R per la sonoritat i el significat (“fletxes”). Ambrosio, però, va deixar l’equip a finals de 1977 al ser empresonat per irregularitats financeres.

Southgate va endur-se el disseny del Shadow DN9 que ell havia creat i va convertir-lo en l’Arrows FA1, però Shadow va protestar i els tribunals li van donar la raó; Southgate igualment havia dissenyat un nou monoplaça. Els inicis, amb Riccardo Patrese com a protagonista, van ser prometedors, amb l’italià sumant una pole i quatre podis en els quatre anys que va ser a l’equip. Entre 1982 i 1984 van passar uns mesos complicats fins que es van fer amb el motor turbo BMW que també usava Brabham.

L’equip es va establir fermament al mig de la taula especialment quan el BMW ja era denominat Megatron i el 1988 es va aconseguir el cinquè lloc del mundial. Arrows no lluitava per les victòries però era una operació seriosa dirigida sempre per Oliver i Rees. Força pilots de renom, com Gerhard Berger, Thierry Boutsen, Derek Warwick o Eddie Cheever van passar per l’equip durant els 80, aconseguint punts de manera regular. Ross Brawn també va ser-ne dissenyador. Aquesta sòlida base va atreure l’interès de Wataru Ohashi, propietari de Footwork, companyia de logística. 

Footwork va anar invertint més i més fins que finalment va fer-se amb el control de l’equip tot mantenint Oliver i Rees al capdavant del dia a dia. L’equip s’anomenaria Footwork entre 1991 i 1996, si bé Ohashi va vendre les seves accions a Oliver i Rees a finals de 1995. El període Footwork va començar força malament, doncs 1991 va ser l’única temporada de la història de l’equip en que no es va sumar ni un punt. Aquell any va ser el del desastrós motor Porsche. Econòmicament l’equip va anar tenint menys pressupost i el 1995 es van començar a fer servir pilots amb pressupost, si bé cal dir que aquell any Gianni Morbidelli va aconseguir l’únic podi de l’època Footwork.

Com hem dit Oliver i Rees van recuperar el control de l’equip a finals de 1995, però l’any següent Rees va vendre la seva part a Tom Walkinshaw, que acabaria comprant les accions d’Oliver el 1999. Sota la direcció de Walkinshaw, l’equip va estar més a prop que mai de la victòria quan va fitxar el vigent campió Damon Hill per a la temporada de 1997. Hill liderava a Hongria quan la caixa de canvis va començar a fallar a la última volta; va aconseguir arribar segon en el que seria l’últim podi d’Arrows.

Però l’equip cada cop anava més avall i tenia menys diners. Malgrat aconseguir el patrocini d’Orange, i els intents d’associar-se amb Asiatech o fer servir pilots que aportaven patrocinadors, com Pedro Diniz (Parmalat), Pedro de la Rosa (Repsol), Jos Verstappen (diversos patrocinadors) o Enrique Bernoldi (Red Bull), l’equip va acabar tancant a mitjan 2002 incapaç de pagar els motors a Cosworth i en mig de diverses causes judicials perdudes: una contra Pedro Diniz per haver pres el patrocini cap a Sauber, i dues de Verstappen i Heinz Harald Frentzen per trencament de contracte i impagament de sou. Un trist final per a un equip que és el vuitè amb més curses disputades al campionat.

Com a postdata, l’últim xassís de l’equip, l’A23, va reaparèixer 4 anys després a la graella com el Super Aguri SA06, i encara essent suficientment competitiu…