Amon

El pilot neozelandès Chris Amon era conegut com el “millor pilot que mai va guanyar una cursa de Fórmula 1”. Certament, Amon tenia talent, però com deia Mario Andretti, si s’hagués ficat a enterrador la gent s’hauria deixat de morir.

Després d’anys a Ferrari, March, Matra i Tecno, Amon va decidir que més o menys sabia el que volia en un cotxe i que potser hauria de fer-ho per si mateix, com el seu compatriota Bruce McLaren havia fet. Amb els seus propis diners i també els de John Dalton, Amon va contractar a Gordon Fowell, que havia dissenyat el Tecno que havia pilotat la temporada anterior. Tom Boyce s’encarregaria de l’aerodinàmica. Amon també va fitxar el pilot australià Larry Perkins i el seu mecànic Charlie Coburn.

Els plans de l’equip apuntaven alt. La idea era que Amon pilotés a la Fórmula 1 i Perkins ho fes a la Fórmula 5000, amb vistes a promocionar-lo més tard a l’equip de Fórmula 1. A més, el xassís AF101 dissenyat per Fowell i Boyce incorporava solucions avançades com el dipòsit de combustible entre el pilot i el motor, barres de torsió de titani, frens a bord (al xassís, no a les rodes) i una presa d’aire molt estudiada. Sobre el paper semblava una operació seriosa i ben pensada.

Però la falta de fiabilitat i de diners es carregarien l’equip abans d’acabar 1974. El cotxe es trencava sovint i les dificultats en arreglar els problemes van fer que ni es comencés el projecte F5000. La suspensió i els frens van ser un punt feble greu, incloent un fort accident a Goodwood en entrenaments privats. Malgrat perdre’s les primeres curses, quan el cotxe va aparèixer al Jarama, Amon el va classificar en el 23è lloc, a només 3,5 segons de la pole position a pesar d’unes vibracions, que van continuar a la cursa. Prenent-se la cursa com un test, Amon anava 21è quan el fre es va trencar. No va xocar, però l’equip va decidir saltar-se Bèlgica per mirar de solucionar els problemes de cara a Mònaco.

Al Principat els frens es van ubicar a les rodes, i Amon va classificar-se al 20è lloc. Però seguien les vibracions, i es va decidir no sortir al gran premi per evitar un accident i unes reparacions que podrien ser molt cares. Més curses perdudes i es va tornar a intentar a Nürburgring, on Amon no es va trobar bé i va ser substituït per Perkins. En la seva primera experiència al volant, l’australià no es va classificar per a la cursa. L’últim intent de l’equip va ser a Monza on Amon no va classificar-se. Sense ja més diners, l’equip va tancar, i Amon va marxar cap a BRM.