AGS

Nom: Automobiles Gonfaronnaises Sportives
Seu: Gonfaron, França
Fundada el: 1969
Llicència: Francesa

Fundador:
 Henri Julien
Propietaris: Henri Julien (1986-88), Cyril de Rouvre (1989-91), Patrizio Cantú i Gabriele Raffanelli (1991)

Henri Julien tenia un taller i una benzinera a Gonfaron, a la Provença. Durant els anys 50 i 60 va disputar curses i eventualment va començar a construir els seus propis cotxes, començant l’any 1969. El JH1, per a la Fórmula France, va ser dissenyat per Christian Vanderpleyn, que va començar a treballar al taller a finals dels 50 i estaria amb l’equip fins al 1988.
L’equip va anar progressant, sempre amb cotxes dissenyats per Vanderpleyn, per la Fórmula 3, la Fórmula 2 i la Fórmula 3000, fins que el 1986 van debutar a la Fórmula 1.

El JH21C, una mescla del cotxe de F3000 i d’un xassís Renault de 1983, va ser provat per Didier Pironi en el seu primer test des que es lesionés greument el 1982. Ivan Capelli va pilotar el cotxe, que duia el motor turbo de Motori Moderni però no va acabar cap de les dues curses en que va participar. La temporada següent, ja amb motor Ford, l’equip va sumar el seu primer punt amb Roberto Moreno, que havia substituït a Pascal Fabre com a pilot. L’any 1988 Philippe Streiff va posar-hi empenta, però entre 1988 i 1989 les coses canviarien molt.

L’equip havia decidit expandir-se a dos cotxes, però el patrocinador principal va marxar i Julien va veure’s obligat a vendre l’equip a Cyril de Rouvre, que va portar Hugues de Chaunac (fundador d’ORECA) a la direcció. Per acabar-ho d’adobar, en un test previ a la temporada Streiff va patir un accident en el que quedaria tetraplègic. Gabriele Tarquini va substituir-lo, va classificar-se en sis de les setze curses i va sumar un punt, però els seus companys (primer Joachim Winkelhock, després Yannick Dalmas) no van aconseguir prequalificar-se en tot l’any.

Tant el 1990 com el 1991 les no qualificacions van continuar, participant només en total en una desena de curses. De Rouvre va vendre l’equip a Patrizio Cantú i Fabrizio Raffanelli a mitjan 1991 i encara van arribar a introduir un nou cotxe al GP d’Itàlia d’aquell any, però dues curses més tard l’equip deia adéu.
El llegat d’AGS segueix viu, però: ja el mateix any 1992 van decidir usar els cotxes vells de l’equip per proporcionar experiències de pilotatge a particulars, i segueixen avui en dia, donant l’opció de pilotar un Prost i un Arrows de 1999, o cotxes fabricats per ells mateixos, incloent el JH24 de 1989.