28 de gener de 2021

Obituari: Adrián Campos (1960-2021)

Ens despertàvem avui amb la notícia de la mort sobtada d'Adrián Campos, als 60 anys. Mor un home que va ser important com a pilot però segurament molt més com a cap d'equip, ajudant a pilots com Fernando Alonso, Marc Gené o Àlex Palou a arribar a cotes ben altes.

Adrián Campos Suñer va néixer a Alzira el 17 de juny de 1960. El seu avi, Luis Suñer, va ser un important empresari, conegut principalment per fundar amb el seu fill la marca de gelats i congelats Avidesa, i de fet les primeres actuacions internacionals de Campos van comptar amb el suport de la marca. Tercer a la Fórmula 3 alemanya l'any 1985, dos anys després va debutar a la Fórmula 1 a l'equip Minardi, amb patrocini de la marca de roba Lois.

En el seu primer any Campos va qualificar-se per a totes les curses però només en va poder acabar una, amb 10 avaries mecàniques. A la temporada següent Lluís Pérez-Sala va arribar com a company seu en el que es volia fomentar com un equip espanyol de Fórmula 1. Minardi rebia patrocini i s'esperava que altres empreses a part de Lois se sumessin al projecte, però no va ser així. Aquell 1988, cap dels dos va puntuar i de fet Campos va ser substituït a l'equip després de 5 grans premis, amb 3 no qualificacions (Pérez-Sala completaria el 1988 però també seria reemplaçat a mig any 1989).

El somni de la F1 s'acabava i Campos va deixar la competició uns anys. El 1993 va acceptar una oferta d'Alfa Romeo per a participar al Campionat d'Espanya de Turismes, categoria de la qual en va ser campió el 1994. Finalment el 1997 va competir a les 24 hores de Le Mans en un Ferrari 333SP compartint-lo amb Michel Ferté i Charlie Nearburg, però novament una avaria els va fer abandonar.

Arribem a l'any 1998 i Campos fa el salt a la propietat d'equips. Aprofitant la creació de l'Open Formula by Nissan (precursor de les World Series by Renault) aquell mateix any, funda l'equip Campos Motorsport. El seu equip va guanyar les tres primeres edicions del campionat amb Marc Gené, Fernando Alonso i Antonio García. Va participat a les World Series i a la Fórmula 3 espanyola fins l'any 2005, on va ser un dels equips admesos a la nova GP2, canviant el nom a Campos Racing.

Amb Alonso l'any 2003.

En aquells primers anys comptava amb la col·laboració d'Alejandro Agag a l'equip, que va tenir força èxit fent córrer pilots com Lucas di Grassi, Vitaly Petrov o Sergio Pérez a més de seguir promocionant pilots espanyols. Campos va vendre l'equip de GP2 a Agag quan va intentar accedir a la Fórmula 1 l'any 2010. Inicialment amb el nom de Campos Meta 1, la seva inscripció va ser admesa però abans de començar la temporada va desvincular-se del projecte, que acabaria sent l'equip Hispania/HRT.

Després de l'intent fallit de la F1, Campos va tornar a les categories inferiors, primer a l'AutoGP el 2010, després a l'Euroformula Open i finalment de nou a la GP2 i a la GP3 a partir del 2014, any en que també va començar a participar al mundial de turismes. També va col·laborar aportant l'equip que va guanyar el primer títol de Fórmula E amb Nelsinho Piquet. Des de 2019 l'equip només competeix a les dues principals categories preparatòries per a la F1, la F2 i la F3.

No es pot menystenir la importància que Campos ha tingut a l'automobilisme espanyol. És actualment l'únic equip del país a la F2 i F3, i pels seus equips han passat els ja mencionats Gené, Alonso, García, Roberto Merhi i Àlex Palou, tots ells havent arribat a la Fórmula 1, a l'IndyCar o bé sent campions de resistència, a més de molts altres pilots d'altres països. Com a mànager també va ser clau per a Fernando Alonso especialment en els seus primers anys.

El llegat de Campos serà el d'uns equips que competeixen de forma seriosa i professional, sovint donant oportunitats no només a pilots prometedors, però també a futurs enginyers amb el màster en enginyeria i mecànica de competició que ofereix en conjunció amb Florida Universitària, a Catarroja.

Descansi en pau.


Campos, en una imatge recent.


23 de gener de 2021

Entrevista amb Cesare Fiorio

En aquest període d'hivern entre temporades, els editors de Fórmula 1 en Català hem aconseguit una entrevista amb una de les veus més importants a la història de la Fórmula 1 moderna, Cesare Fiorio.

Home clau a la F1 i al Mundial de Rallyes, doncs va ser ell qui va veure el potencial del Lancia Stratos i va donar ales al projecte d'una màquina guanyadora i mítica, i també va ser peça clau durant la mítica època del Grup B. Llicenciat en ciències polítiques, el 1963 va crear HF Squadra Corse, que va començar a córrer amb els Lancia Flavia, i el 1969 ja es va convertir en el departament oficial de competició de Lancia, instal·lant-se dins la mateixa fàbrica Torinesa. Aquí va ser quan Fiorio va desenvolupar el nou Stratos i va aconseguir el suministre dels motors V6 del Ferrari Dino per equipar el mític cotxe italià, aconseguint els Mundials 74, 75 i 76. Al mateix temps, Fiorio era un corredor de motonàutica actiu, on va guanyar 31 curses, sis títols europeus i dos mundials a les seves classes. Darrera seu hi han també els Lancia LC1 i LC2 del mundial de resistència, i al mundial de ral·lis va participar als programes del Lancia 037 i el Delta S4.

Respecte a la Fórmula 1, va ser director esportiu de Ferrari del 1989 al 1991 on va treballar amb Nigel Mansell i Alain Prost. Al 1994 va ocupar el mateix càrrec a Ligier i posteriorment al 1996 va formar part de l'equip Forti Corse, per tornar després a Ligier fins que l'equip va ser comprat per Alain Prost per anomenar-se Prost GP. Finalment, del 1998 al 2000 va ser director esportiu del mític i estimat equip Minardi.

Cavagliere de la Repubblica Italiana i periodista, actualment també te negocis agrícoles i ramaders, a la Granja Camarda, situada a la provincia de Brindisi.

Així doncs, l'equip de Fórmula 1 en Català us presenta amb orgull la xerrada que hem tingut amb aquesta veu, molt autoritzada, per parlar de Fórmula 1 i del Mundial de Ral·lis.

Cesare Fiorio al 1975 com a cap de l'equip Lancia al Mundial de Rallyes (Wikipedia)


Bé doncs, comencem:

Cesare Fiorio: Encantat de poder-vos atendre, amics de Fórmula 1 en Català.


F1 CAT: El plaer es nostre, faltaria més! 
Mirant enrere en la vostra carrera, no només viscuda a la F1 sinó també en ral.lis i resistència, quins són els pilots amb qui més heu gaudit treballant-hi? Ens podeu dir per què?

CF: El primer que us vull dir, és que havent treballat durant molts anys al motorsport, jo m'he estimat i he apreciat a molts pilots que han corregut dins la meva escuderia. Estic un xic avergonyit de recordar a alguns i d'altres no, però absolutament tots tenen un gran mèrit. Encara recordo amb molt plaer en el món dels ral·lis a Munari, Biasion, Alen i Röhrl tot i que el meu major record és per Toivonen, que segons el meu parer, ha estat el més gran protagonista a l'època del Grup B. Referent als sport prototips, recordo gratament a Patrese, al tristament desaparegut Alboreto, Nannini, Fabi i Ghinzani. Referent a la F1, he tingut una gran relació amb Mansell però també amb Prost, amb qui vaig poder treballar quan va comprar Ligier, amb Alesi i també a Ligier amb Panis, que per cert amb aquell cotxe vam guanyar el GP de Mònaco. 


F1 CAT: Vosté va ser un factor clau per fer de Lancia un equip guanyador als anys setanta i vuitanta. Hi va haver en algun moment la possibilitat de dur Lancia a la Fórmula 1? i sobre Ferrari com va ser tot plegat en aquell moment, després de la mort d'Enzo i com us vau trobar durant aquell breu període de temps a Maranello considerant que el títol va ser molt a prop l'any 90?

CF: Bé, parlant de Lancia, val a dir que solíem ser guanyadors en ral·lis i tenir bones actuacions en sport prototips i no n'haviem parlat mai de saltar a la Fórmula 1. 
Parlant ara de Ferrari, és cert que jo només la vaig poder gestionar durant 36 Grans Premis, amb 9 victòries i 25 podis. En aquells dies, havíem fet un precontracte amb Senna, que per mi ha estat el pilot més fort de tots els temps, però malhauradament l'era d'Enzo havia acabat i hi havia un gestor que es va situar en una posició contra tot plegat, bloquejant-ho tot. Arribat a aquell punt, me'n vaig adonar que no podia continuar amb aquella persona. És veritat que la temporada 1990, havent fregat el títol, però demostrant sempre que erem competitius; si haguéssim pogut tancar el tracte amb Ayrton hagués pogut continuar, al disposar del millor pilot i no com va passar, que va ser tenint-lo a la fi com a adversari. 


F1 CAT: Després de Ferrari, vostè va treballar amb d'altres equips com Ligier o Minardi. Quins són els seus records d'aquells equips, llurs diferències entre formes de treballar i la diferent pressió que es sentia dins ells? 

CF: Correcte. Després de Ferrari, Briatore em va oferir dur la gestió de Ligier, equip que acabava de comprar. Amb Ligier em vaig traslladar a França i vaig rebre moltes satisfaccions, aconseguint una desena de podis. Aleshores Ligier va ser adquirida per Prost, que la va rebatejar com a Prost GP, però després de dos anys amb ells, vaig marxar a dirigir Minardi, que feia poc havia estat comprada per Gabriele Rumi. El meu retorn a Itàlia, després de gairebé cinc anys amb Ligier i Prost, va ser molt gratificant per mi. Malhauradament, Rumi ens va deixar, i vaig entendre que era el moment de no continuar. Després de gairebé quaranta anys al motorsport, vaig aprofitar per retirar-me a Italia i concretament a Puglia, on sóc el gerent de Massera Camarda, on rebo a molts apassionats de l'automobilisme.


F1 CAT: No podem oblidar-nos-en de parlar sobre la vostra etapa a Lancia. Molts dels nostres lectors són aficionats als ral.lis, així que cal tocar aquesta etapa de la seva vida. Encara que Gandini en fou el dissenyador, vos fou l'home darrera el neixement i creixement del mític Lancia Stratos. Quan vau veure el prototip Bertone,...com de clar vau veure que aquell proto era la base per un exitós cotxe de ral·lis? 

CF: Per fer l'Stratos, que va canviar l'univers dels ral·lis, el prototip de Bertone que vam veure al saló de l'automòbil, va servir només per posar-nos en contacte i va ser quan vaig copsar la seva il·lusió. 
En aquella ocasió, Bertone em va presentar al seu projectista, Gandini, que va interpretar de forma magistral la forma de contribuir i de combinar les idees que donaven suport a tot plegat; de tots els que estàvem involucrats en aquella activitat: pilots, enginyers, des dels mecànics als electricistes; en conclusió, tot el personal del Reparto Corse. Mancava només trobar el motor, ja que no en podíem fer servir cap dins d'aquella Lancia. Em vaig adreçar a Piero Gobatto, director general de Lancia, que em va donar molt suport per anar-hi i trucar a la porta de Maranello a demanar el motor del Ferrari Dino V6 a Ferrari per equipar el nostre Stratos. Enzo Ferrari, que coneixia la nostra activitat i que apreciava la qualitat, es va mostrar d'acord a cedir el seu motor per poder equipar l'Stratos. Lancia feia poc que havia estat comprada per Fiat, i he de dir que molts van provar de que no es tirés endavant aquest projecte; però a la fi, l'inesperat suport de Giovanni Agnelli, el major accionista de Fiat, va aconseguir fer arribar a bon port aquest projecte del Lancia Stratos. Entre altres, van col·laborar-hi també l'enginyer Mike Parkes i en Gian Paolo Dallara. 
Estàvem per fi a punt, i he de dir que haver desenvolupat per molts anys la meva activitat professional a Lancia i el grup Fiat, podent fabricar i desenvolupar vàries màquines genials, ho recordo amb molt de plaer. Desde el Fulvia fins a l'Stratos; des de el Fiat 131 al Lancia 037, fins al Delta S4 o als varis Delta que van venir darrera, cotxes que han lluitat sempre al cim de les curses mundialistes.

Cesare Fiorio, enguany ( Foto de Sutton Images i Autosprint )

 
F1 CAT: Vos, que heu treballat en diferents disciplines com el Mundial de Ral·lis i la Fórmula 1, ara veureu com el vostre compatriota Davide Brivio esdevindrà el cap de la nova Alpine F1. Després de la seva exitosa carrera professional a Moto GP, creieu que li serà fàcil adaptar-se a la F1?

CF: Sobre la pregunta que em feu sobre Brivio, tinc clar que ha acumulat molta experiència i que aconseguirà fer bé la seva feina només entrar a treballar dins l'estructura de la F1.
Sobre aquest tema jo sempre he considerat que haver format part durant anys del món de les curses és determinant. Jo mateix, quan em van cridar des de Ferrari ja feia trenta anys que em dedicava a les curses. L'experiència de la competició et proporciona molta rendabilitat i esdevé molt útil, superior a haver estat gerent en tasques publicitàries o similar.


F1 CAT: Com creieu que el motorsport esta donant forma al futur? Hi ha espai per la innovació o la normativa és massa ajustada? 

 CF: Respecte al reglament que fa la FIA, he de dir que efectivament és molt restrictiu i sempre sota l'òptica de minimitzar el risc dels pilots. També és molt cert que les regulacions dictades per persones molt competents en curses, si han gestionat l'evolució tècnica durant anys, són més creïbles.


F1 CAT: Com ja hem dit, molts dels nostres lectors són també aficionats als ral·lis, així que seguim una miqueta més. Vostè, que va viure l'epoca dels Grup B des de dins...Es va córrer massa a prohibir aquells cotxes, o la FISA hagués hagut d'esperar a veure com funcionava el finalment no nat Grup S?

CF: La supressió amb poca antelació dels grups B va ser dictada pels freqüents i greus incidents que van caracteritzar aquell període. I, per raons de seguretat, la FIA podia no respectar la normativa que exigia un període adequat si es volia canviar res. La FIA va decretar al juliol que a partir del gener següent només era possible competir amb 5.000 cotxes produïts anualment.
Nosaltres, que acabàvem de posar en dansa el Delta S4, que òbviament ja portava evolucions en el procés, ens vam trobar amb un problema amb només 6 mesos d’antelació, atès que el Monte Carlo ja començava al gener.
Tanmateix, ens va sorprendre trobar altres 7 fabricants a l’inici d’aquesta cursa. Però, per sort, per l’experiència i la sort del nostre equip, vam començar igualment, amb només aquesta amenaça de competidors, i amb el Delta del nostre catàleg, turbo 4x4 de sèrie, perfectament homologable en Grup A, que va guanyar el títol mundial 6 vegades seguides.


F1 CAT: No podem fer més que agrair-li el temps que ens ha dedicat, un plaer parlar amb una de les veus més autoritzades per explicar-nos coses de la Fórmula 1 i els ral·lis.

CF: El plaer ha estat meu, a disposar. Si teniu més dubtes o preguntes, no tingueu cap recança de tornar a venir a veure'm.