La Pregunta: Gran Premi de Singapur

GP de Singapur: Pot la Fórmula E rivalitzar amb la Fórmula 1 com a categoria reina?
Guillem Solà: Primer de tot he de confessar que, des que la Fórmula 1 s’emet per canals de pagament, el meu accés a les retransmissions ha sigut limitat; al contrari del que passa amb la Fórmula E. Encara que no segueixi el Campionat Mundial dels elèctrics, a vegades agafo una cursa al vol i m’hi quedo enganxat.
Pel que he vist fins ara, sense ser un seguidor empedreït de cap de les dues categories, crec que a la Fórmula E li falta rodatge per poder arribar a rivalitzar amb la Fórmula 1. El símil seria el que veiem al carrer cada dia: els cotxes elèctrics van apareixent, però els de motor de combustió segueixen sent la majoria. Així doncs, igual que la F1 és un esport que és la punta de llança pels automòbils d’avui, o els del demà; la Fórmula E seria la dels vehicles “del demà passat”, si em permeteu l’expressió. Són categories diferents i no podem pretendre ajuntar-les: a ningú se li acudiria dir que un prototip de LMP1 és millor a un Fórmula 1 perquè és capaç d’estar rodant 24 hores sense descans ni avaries en circuit.
Jo crec que falta avançar molt, sobretot en el tema de la capacitat de les bateries i potser també en els sistemes de recuperació d’energia, ja que a les curses de Fórmula E estan obligats a fer una parada com a mínim i canviar de cotxe -i a més a més, amb temps mínim de parada!- Per tant, crec que la Fórmula E està un xic verda en aquest sentit, però de segur que els usuaris de carrer ens beneficiarem dels avenços que es desenvolupin mentrestant en aquesta categoria.
Just Serrainat: Ara mateix la Fórmula E està molt lluny de ser un competidor seriós per la competició reina, però crec que en pocs anys i més ara amb l’anunci de l’entrada de grans marques com Mercedes, en pocs anys podria estar a l’altura de la seva germana gran.
En el format actual, on els pilots s’han de parar obligatòriament a mitja cursa per canviar de monoplaça, queden molt restringides les possibilitats de fer estratègies, ja que les bateries tenen la vida bastant ajustada a la cursa i els equips no poden prendre grans riscos.
Crec que el gran atractiu d’aquesta competició, són els circuits “ratoners” i la igualtat entre els cotxes, que ens fan gaudir de curses molt ajustades, on els pilots han d’arriscar per aconseguir un avançament.
L’entrada de noves marques per la temporada de 2018 i l’adquisició per part del grup Liberty de les accions del soci d’Agag (amb el que han passat a ser els socis majoritaris del negoci), pot ser un punt d’inflexió pel campionat i fer un pas endavant important per una competició que necessita més difusió i patrocinis.
Des del punt de vista mecànic, l’entrada de noves marques suposo que també implicarà un salt qualitatiu en el desenvolupament de motors elèctrics amb duracions més llargues i sistemes de recuperació més efectius, que podrien canviar a la llarga el format de les curses, donant possibilitat a estratègies de carrera que millorarien molt l’espectacle.
En definitiva, en aquest moment crec que a la Fórmula E encara li falta molt per estar a l’alçada de la Fórmula 1, però que en pocs anys i amb una bona inversió tant en l’aspecte mecànic, com de promoció publicitària, si que podria ser un competidor a tenir en compte.

Joan Enric Fugueras: El que va començar d’una manera, no de broma, perque els mitjans van ser grans ja d’inici, però si com un campionat secundari, ha anat a més i més sense aturador.
Vam ser molts els que ens ho vàrem mirar amb cautela i amb certa desídia però, a la primera cursa, ja erem davant la tele “no fos cas que…”
La sorpresa ja va arribar quan ens vàrem trobar que Alejandro Agag es desfeia del seu equip de GP2 per bolcar-se totalment en la Fórmula E… i no feia cara d’encetar un negoci que anava directe a picar contra un mur malgrat la suposada protecció de sogre i contactes.
Es indubtable que el respecte al medi ambient ha de ser present a les curses per poder sobreviure al Segle XXI, i la F1 ho va entendre, iniciant una etapa híbrida el 2014…una etapa però, que sembla caducar al 2021.
I aquí entra la Fórmula E; aquest humil redactor ha seguit els tres campionats disputats fins ara, i les sensacions han estat positives des de la primera cursa amb proves entretingudes, lluites aferrissades i avançaments agosarats…però amb la sensació que no passaria de ser un campionat de monoplaces més.
I de cop, la revolució: marques que hi entren de cop i sense dubtar-ho, abandonant campionats com el WEC o el DTM…l’impacte ha estat brutal, i encara ens estem refent de l’impacte inicial, que en el cas de Porsche ha estat, per els veterans, com un cop d’estat al Parlament del motorsport.
Arribar a prendre a la F1 l’estatus de “categoria reina” es complicat, només passarà en el cas d’una revolució politicosocial dins la qual les normes anti-contaminació enviïn a la F1, com va dir una formació política, a la paperera de la història, però rivalitzar si; costarà, però els aficionats mes joves s’hi aniran enganxant i les autoritats hi donaran facilitats. No oblidem que les marques volen, sobretot, vendre cotxes; que estan electrificant les seves gammes, i que necessiten un banc de proves; i no perdem de vista que, tornant a l’exemple de la marca d’Stuttgart-Zuffenhausen, un dels seus models més brillants és el Panamera e-hybrid. Segueixin atents a les seves pantalles.

Jordi Domènech: En termes d’implicació de marques d’automòbil, és probable que la Fórmula E ja sigui la categoria més important de l’automobilisme. Audi, BMW, DS (marca de luxe de Citroën), Jaguar, Mahindra, Renault, Mercedes i Porsche ja participen o participaran al campionat elèctric a més de les marques totalment elèctriques NIO i Venturi. A més, també tenen el Roborace, campionat previst de cotxes autònoms, i una sèrie monomarca de turismes amb els Jaguar I-Pace.
Així doncs, sembla clar que la Fórmula E té l’iniciativa pel que fa a implicació de marques i tecnologia rellevant per als cotxes del demà.
Podríem dir que el campionat elèctric ha sigut més valent que la Fórmula 1 a l’hora de ser un campionat que interessi als fabricants; recordem que les normes de 2014 de la F1 volien atreure més marques i només ho han aconseguit amb Honda (que amb prou feines és competitiva).
Ara bé, la reputació i els aficionats de moment els té la Fórmula 1, i el campionat elèctric, malgrat els seus punts positius, haurà de vigilar. A principis del segle XXI la Fórmula 1 també estava plena de patrocinadors i de marques. En aquells anys, Mercedes, Renault, Ferrari, Jaguar, Peugeot, BMW, Toyota i Honda van passar per la F1, però amb la crisi i la falta de resultats moltes marques van marxar.
Els costos a la Fórmula E són molt inferiors que a la F1, però la implicació dels fabricants farà pujar els pressupostos. Els equips que no tinguin un acord amb una marca els costarà sobreviure; i les marques que es passin tres o quatre anys sense guanyar (perquè no tots poden guanyar…)  deixaran la competició, deixant dos o tres fabricants subministrant a tothom per obligació, com passa ara a la F1.
Crec que el futur passa per una convergència de les dues categories: haurien de poder còrrer a la Fórmula 1 tant cotxes de benzina com híbrids i elèctrics (i altres tecnologies), quan les velocitats i les autonomies siguin comparables.
Què en penseu vosaltres de la pregunta? Deixeu-nos un comentari o participeu al nostre Facebook.



Les dades imprescindibles per aquest cap de setmana
Quins pneumàtics fa servir cadascú?

Pilot Equip Tou Supertou Ultratou
44. Lewis Hamilton
Mercedes 2 2 9
77. Valtteri Bottas
Mercedes 1 3 9
3. Daniel Ricciardo
Red Bull-TAG Heuer 1 2 10
33. Max Verstappen
Red Bull-TAG Heuer 1 2 10
5. Sebastian Vettel
Ferrari 2 1 10
7. Kimi Räikkönen
Ferrari 1 2 10
11. Sergio Pérez
Force India-Mercedes 1 2 10
31. Esteban Ocon
Force India-Mercedes 1 2 10
19. Felipe Massa
Williams-Mercedes 1 2 10
18. Lance Stroll
Williams-Mercedes 1 2 10
14. Fernando Alonso
McLaren-Honda 1 2 10
2. Stoffel Vandoorne
McLaren-Honda 1 2 10
55. Carlos Sainz Jr
Toro Rosso-Renault 1 3 9
26. Daniil Kvyat
Toro Rosso-Renault 1 3 9
8. Romain Grosjean
Haas-Ferrari 1 4 8
20. Kevin Magnussen
Haas-Ferrari 1 4 8
27. Nico Hülkenberg
Renault 1 2 10
30. Jolyon Palmer
Renault 1 2 10
9. Marcus Ericsson
Sauber-Ferrari 1 2 10
94. Pascal Wehrlein
Sauber-Ferrari 2 2 9
Horaris del GP de Singapur
Divendres
Lliures 1: 10.30 (Movistar i Vodafone)
Lliures 2: 14:30 (Movistar i Vodafone)
Dissabte
Lliures 3: 12.00 (Movistar i Vodafone)
Qualificació: 15.00 (Movistar i Vodafone)

Diumenge
Cursa: 14.00 (Movistar i Vodafone)
Resum: 18.25 (Esport3)
Breus d’última hora:
-Segons Autosport McLaren ja hauria acordat un contracte de 3 anys amb Renault, trencant així l’acord amb Honda a partir del 2018. Toro Rosso duria els motors Honda.
-A canvi Renault obtindria els serveis de Carlos Sainz al lloc de Jolyon Palmer, un canvi que podria passar o bé al 2018 o bé ja a Malàisia, amb Pierre Gasly ocupant el lloc del madrileny a Toro Rosso. Repetim, tot això encara està per confirmar.
-Sean Gelael, pilot indonesi de F2, participarà el divendres als lliures 1 per a Toro Rosso.

No us oblideu de fer la Superporra!!

feu clic a la imatge per anar-hi