Els campions del món (32): Sebastian Vettel

Aquí s’acaba per ara la nostra sèrie de campions del món. I ho fem amb un noi destinat a poder marcar una època, amb opcions d’aconseguir el seu tercer títol consecutiu i de batre rècords fins ara impensables. Però no hem d’oblidar que fa 4 o 5 anys eren homes com Fernando Alonso o Lewis Hamilton els destinats a reescriure el llibre dels rècords…

Sebastian Vettel va nèixer a Heppenheim, Alemanya, el 3 de juliol de 1987. Fill de Norbert i Heike, i amb dues germanes grans (Melanie i Stefanie) i un germà petit (Fabian), en Sebastian va gaudir dels seus primers metres al volant amb tres anys i mig, al volant d’un petit kart que l’entusiasmava. El pare Norbert ja havia fet kàrting i curses en pujada, i naturalment va encoratjar el petit a seguir i el va animar quan aquest va decidir competir seriosament.

Als 7 anys va debutar al kàrting i després de diverses victòries, Red Bull va afegir-lo al seu programa de joves pilots, fent-lo debutar l’any 2003, amb 16 anys, a la Fórmula BMW alemanya. El primer any va quedar subcampió, amb 5 victòries, i a la temporada següent ja va dominar, guanyant 18 de les 20 curses a disputar.
El premi va ser un petit test a Jerez amb Williams-BMW a finals de 2005, en el que seria la seva primera experiència amb un Fórmula 1. Però aquell any va estar ocupat competint a la Fórmula 3 Euroseries amb l’equip ASL-Mücke Motorsport. Va quedar cinquè i va aconseguir ser el millor debutant.

El 2006, Vettel va fitxar per l’equip ASM Formule 3, on va fer parella amb Paul di Resta. L’escocès es va endur el gat a l’aigua però Vettel va ser subcampió amb 4 victòries. Aquell any també va debutar a les World Series by Renault, amb Carlin Motorsport. Va disputar tres curses, va guanyar les dues primeres i a la tercera es va fer un tall en un dit a causa d’un accident. Tot i aixó, va acabar l’any fent de tercer pilot els divendres per a BMW Sauber, que havia substituït a Jacques Villeneuve per Robert Kubica al seient titular.

El 2007 va començar de la mateixa manera, amb Vettel pilotant els divendres i competint a les World Series amb Carlin. De sobte, degut a l’accident de Kubica al Canadà, Vettel va debutar amb el F1.07 als Estats Units, quedant a la vuitena posició i convertint-se llavors en el pilot més jove en puntuar en un gran premi.
Vettel era líder de les World Series, amb una victòria, quan el dia 31 de juliol BMW va alliberar-lo del seu contracte de provador per fitxar per a Toro Rosso. Si bé es cert que Red Bull també havia tingut coses a dir en el desenvolupament de Vettel i tenia veu i vot en el seu futur, no es pot deixar d’assenyalar avui en dia l’error de BMW en deixar-se perdre a Vettel, que amb Kubica podria haver format un equip formidable.

Així doncs, en Sebastian va substituir l’americà Scott Speed i després d’unes primeres curses al nivell del cotxe, va arribar el GP del Japó sota mullat. Vettel va excel.lir rodant a les primeres posicions, però darrere el Safety Car, no va saber el.ludir a Mark Webber que havia frenat perquè el líder Lewis Hamilton també havia frenat. Tant Webber com Vettel van abandonar, l’australià criticant durament el jove alemany, que plorava al seu box.
Però un GP més tard va quedar quart amb el Toro Rosso a la Xina. Juntament amb el sisè lloc de Vitantonio Liuzzi, l’equip va quedar setè al campionat, rebent uns quants milions més.

Liuzzi va ser substituït per Sébastien Bourdais i el 2008 va començar amb una evolució del cotxe de l’any passat, i pocs resultats. De fet Vettel va abandonar les 4 primeres curses, però en quan va aparèixer l’STR3. En Sebastian va començar a classificar-se i a puntuar bé regularment, culminant en una màgica victòria des de la pole a un Monza negat per la pluja. De fet, Vettel gairebé li costa el mundial a Lewis Hamilton al Brasil, a l’avançar-lo a les últimes voltes abans de que tots dos avancèssin a Timo Glock. Vettel, contracte de Red Bull a la butxaca, va acabar el mundial vuitè, amb 35 punts i dos nous rècords de precocitat.

El Red Bull RB5 va ser probablement el cotxe “normal” més ràpid de 2009, però unes vegades pels Brawn amb doble difusor, i altres pels McLaren i Ferrari amb KERS van deixar Vettel sense tant èxit. Tot i així va guanyar quatre curses, va fer quatre poles i va lluitar pel títol amb Jenson Button, quedant finalment segon del campionat.
Per al 2010 la cosa pintava bé, però hi havien molts galls en el galliner de la Fórmula 1, Alonso a Ferrari, Hamilton i Button a McLaren i el propi Mark Webber a Red Bull, amb qui va tenir més d’una polèmica, començant per la col.lisió a Turquia i continuant per l’afer de l’alerò davanter a Silverstone. Però Vettel no va donar el braç a tòrcer. Malgrat un xoc amb Button a Spa i una fallada de motor a Corea quan era líder, no va abaixar mai els braços i tot i tenir menys opcions que Alonso o Webber, va robar-los el títol a Abu Dhabi dominant la cursa, mentre Webber no corria prou i Ferrari s’embolicava amb l’estratègia. Vettel va guanyar el mundial tant sols per 4 punts, després d’haver fet 5 victòries i 10 pole positions.

I el 2011… bé, ja ho sabeu. Amb la confiança de ja haver guanyat un títol, amb Webber encara païnt la derrota de 2010 i Ferrari i McLaren no del tot al nivell de Red Bull, Vettel va arrassar. 11 victòries i 15 pole positions, amb tant sols dues curses fora del podi, van fer que les comparacions amb Michael Schumacher cada cop fossin més encertades.

On és el límit de Vettel, doncs, amb 25 anys que farà aquest juliol? Si Red Bull manté aquesta qualitat en els seus vehicles, no hi ha raó per pensar que Vettel no pot seguir dominant. Ha deixat de fer errors com els que quasi li fan perdre el mundial 2010 i és una persona a la qual li agrada molt pilotar; és a dir, no crec que aquest home es cansi de guanyar i guanyar i guanyar, si en té l’oportunitat.
Veurem si els seus contemporanis el poden parar o si haurà de sorgir un “nou Vettel” per aturar-lo…