Crònica Gran Premi de Singapur: Nit d'infart

Fernando Alonso va dir que en aquestes últimes sis curses farien falta dues victòries i 4 podis. Bé, doncs “el nano” ja ha fet el més difícil. Ferrari, de la mà de l’asturià, ha remuntat la brutalitat de 50 punts a Lewis Hamilton en dues úniques curses. Després de l’errada a SPA, tothom, inclòs jo mateix, el veia amb molt poques opcions. Qui havia de dir que tot just dos Grans Premis després molta gent ja parlaria d’ell com el màxim aspirant al títol. Ha fet falta per això, una nit d’infart.

La veritat és que en les dues últimes curses (capitanejades amb dos Had Tricks) hem tornat a veure a aquell Alonso que va ser bicampió del món: lluitador, ràpid, intel·ligent i sobretot sense cometre errors. No recordo dues curses consecutives de Ferrari tan ben executades des del kàiser. No només ha brillat Alonso, sinó que també ho ha fet l’equip. Tant a Monza com a Singapur les parades a boxes van ser claus, també van encertar l’estratègia.

El gran perjudicat? sense dubte Lewis Hamilton. Qui li havia de dir a l’anglès que, de dominar a SPA i posar-se líder passaria a estar ara 20 punts del primer classificat. El Hamilton l’ha vessada, a les dues curses. Està recordant de nou a un Hamilton que ell mateix ja m’havia fet oblidar: un pilot amb tanta agressivitat que el porta a precipitar-se una i altre vegada. Sonen les campanes del santuari de “se ha enganchao“. Ara ha arribat l’hora de la veritat i si Hamilton no controla els seus nervis s’estamparà a cada cursa. Tinc la sensació que no sap administrar una avantatge.

Parlant de precipitar-se. Qui ha millorat molt en aquesta cursa ha estat Sebastian Vettel. Si el cap de setmana d’Alonso ha estat espectacular també ho ha estat el de “baby-schumy”. Tot perfecte i molt més ràpid que el seu company d’equip. Podia haver fet alguna cosa més amb Alonso? Sí, però no avui, sinó dissabte. Molt possiblement ha perdut la cursa al tocar aquell mur a la Q3. Al meu entendre, el seu cotxe era més ràpid que el Ferrari, però Singapur és Mònaco: si el cotxe del davant té rendiment similar és molt difícil avançar (i sinó que li diguin a Lewis Hamilton).

Però si una cosa recordaré d’aquesta cursa ha estat la épica lluita entre Vettel i Alonso que ha durat tota la cursa. Un Deja Vú m’ha portat a aquell Schumacher-Alonso de Imola. Aquesta vegada per això la lluita no ha estat tan agressiva fins a les últimes voltes. L’alemany, en una última ofensiva, s’ha acostat moltíssim a l’espanyol. Amb l’alè d’un Vettel més ràpid al darrere, Alonso es defensava amb ets i uts dels seus atacs. I llavors? Llavors Kovalainen ha fet de bomber:

Al final de la cursa, tan els fans de Red Bull com els de Ferrari patien per què passaria quan els seus pilots passessin pel que és, segurament, el viratge més ràpid del circuit convertit en una bassa d’oli. Al final no ha passat res, però si seguim amb aquest pas hauré de veure les curses amb un desfibrilador.

Webber i Button segueixen en la línia d’últimament: sumant punts sense fer massa soroll. Si una cosa màgica ha tingut la cursa de Singapur és que, per increïble que sembli, avui encara queden 5 candidats al títol. La nit asiàtica no ha descartat a ningú, simplement els ha mogut d’ordre:

Salut i benzina!