Crònica GP d’Alemanya: Mark Winner

Blessed are thee

Ho han tornat a fer, els nois de’n Newey ho ha tornat a fer. O potser és al revés. Tornem a començar… Ho han tornat a fer, els estrategues de Brawn (Ross Brawn?), ho ha tornat a fer: si en Jenson Button (5è), no ho podia fer (guanyar) aleshores no veien cap motiu perquè el Rubinho (6è) ho fes. I és que el Rubens ahir tenia que guanyar la cursa, ja que sortia des de la segona posició i es va fer amb la primera plaça al final de la primera recta. Però no. Només faltaria.

Així que el guanyador (tot i fer un Drive-Through) va ser Mark Webber! en Mark, s’inscriu al club de pilots a gunyar un GP de F1 i a la vegada entra al club que ja no pertanyen ni Fernando Alonso (7è) ni Lewis Hamilton (18è i últim), precisament el Lewis ens va fer pensar a tots “la avaricia rompe el saco” o més catalanoparlanament parlant, val més no dir blat fins que el tinguis al sac i ben lligat; va protagonitzar una sortida trepidant, amb un KERS més eficient i més lleuger (donant-li una nova oportunitat a l’aparell), va ser capaç de situar-se darrere Rubinho i en un excés d’ímpetu de campió (el poc que li queda al pobre) va intentar… col·locar-se primer! Però no, es passa de frenada en dues corbes consecutives i queda emplaçat entre els Toro Rosso a l’última posició.

Graella calenta calenta, Lewis primer per un instant

El fet que Sebastien Vettel aconseguís la segona posició envers de la primera té nom propi: Felipe Massa (3r), primer podi del brasiler i segon de Ferrari de la temporada (molt bona cursa tenint en compte la situació), el pilot canarinho va impedir durant les primeres voltes que Sebastien l’adelantés, retrassant-lo un bon grapat de segons respecte el seu únic rival real de la cursa, Mark Webber. Però com que sembla ser que a Red Bull no segueixen la mateixa política que els de Brackley, Red Bull va aconseguir un altre doblet.

De fet Rubens Barrichello treia foc pels queixals després de la cursa (tot i que ara ja s’ha calmat), “si seguim així perdrem ambdós campionats (…) la victòria era meva i el meu equip me l’ha près canviant-me l’estratègia“. Durant la cursa hi va haver un altre esdeveniment destacat i que addicionalment ens afecta bastant a nosaltres, als catalans vull dir. Tot i que jo li tinc un “carniyo” especial (per això de la pinta estudiant d’enginyeria d’Erasmus que té), Sebastien Bourdais va rebre el bès de la mort per part del seu enginyer de pista, després de retirar-se mentre rodava l’últim, Sebastien va anar a despedir-se del seu enginyer i de forma molt gràfica es varen abraçar. Si sumem aquest fet als rumors continuats i la incorporació de Jaume Alguersuari el jove pilot barceloní de 19 anys com a pilot titular per dues curses (també s’ha rumorejat Sebastien Löeb, que ja va provar amb molt bons temps un Toro Rosso el passat novembre). De totes maneres Bourdais nega els rumors i insisteix que correrà el proper Gran Premi, si no és així ja prepararem una petita monografia del Jaume ja.

Un altre que pel que es veu té els dies comptats es Kimi Räikkönen, que va patir una nova avaria quan realitzava un GP molt regular, perdut al mig de la graella, el pilot finlandès és l’objecte de nombrosos rumors de sortida entre els que s’inclouen plena dedicació als Rallies i també el fet que Ferrari l’ha estat oferint a diversos equips de la graella, McLaren, Williams i fins i tot… Renault, per suposat. Pel que fa als Renault, després de la devallada del Fernando el dissabte i de la virolla que va protagonitzar durant la volta de formació (entrant a encara un altre club dins de la F1, el dels envirollats a la formació… amb membres honorífics com Michael Schumacher o Juancho Montoya), Fernando va poder aconseguir un parell de punts, però en fí, el Renault és com un pèndol, mentre que Piquet es perdia de nou.

Heikki Kovalainen per altra banda completava una cursa modesta finalitzant en 8a posició i el que podia haver estat un altre protagonista del cap de setmana, Adrian Sutil, va ser colpejat de nou per Kimi Räikkönen, per més INRI.

En resum, un GP que tampoc ens ha ensenyat res de nou, res que no sàpiguessim ja (els Toyota es perden entre la graella i Ferrari es confirma definitivament com a tercer equip), i que si hagués plogut o si els Brawn haguessin estat més fins, hagués estat segurament molt molt més emocionant.

Mark Webber: Maiden victory que diuen els anglesos, una d’aquelles coses que persisteixen en la memòria, a partir d’ara i amb una aventura que començà a Minardi el 2002, en Mark és un guanyador.
Force India: Van millor que els BMW (que ni els he mencionat), McLaren, Toro Rosso i Toyota.

Williams i Toyota: Perduts en la inmensa mar blava.
Jenson Button: les seves darreres actuacions ens estan deixant a tots plegats una mica, per no dir que molt, freds, és a dir el comportament que no esperem d’algú que s’autoqualifica com “el millor pilot”.

Brawn GP: Si segueixen així, regalant punts i victòries, al final encara ens porporcionaran un Campionat mínimament emocionant.
Kimi Räikkönen: Rumors in crescendo i motivació in descenso.


PS: De nou perdoneu el retràs.

Et persegueix allà on vas

2 comentaris a “Crònica GP d’Alemanya: Mark Winner

  1. En Webber no va fer cap Stop & Go, va fer un Drive Through, que és passar pel carril de boxes, sense aturar-se.

Comments are closed.