Temporada 2009: Aerodinàmica

Una ampliació (en castellà) sobre la Nova Aerodinàmica es pot trobar en l’article “Desarrollo en F1: Cambios para la Temporada 2009” escrit per un mateix i que es publica periodícament a www.thef1.com, també us podeu descarregar l’article complet en *.pdf a la meva pàgina personal en el següent enllaç.

Després d’haver dedicat un artícle al KERS i un artícle al nou DIFUSOR, toca, amb una mica de retràs, parlar de la normativa aerodinàmica per la temporada 2009, de llarg el més important que ens ha aportat la nova temporada. Ara que (gairebé) ja ens hem acostumat a la conseqüència de tots aquests canvis; l’aspecte rocambolesc i pretèrit dels monoplaces (Niki Lauda els va assimilar a segadores). En resum els canvis, que es veuen a simple vista son quatre:


1) El nou DIFUSOR, que per cert és el més important, click aquí per redirigir-vos a l’article.
2) El nou ALERÓ DAVANTER.
3) El nou ALERÓ DEL DARRERE.
4) L’eliminació (relativa) d’APÈNDIXOS AERODINÀMICS.

El propòsit dels canvis:


L’Overtaking Work Group, format per enginyers de totes les escuderies, es va posar mans a la feina, i després de trobar alguna solució absurda com la de la imatge del monoplaça amb l’aleró del darrere buit pel mit, finalment va sortir amb una sol·lució raonable: la normativa per a 2009, destinada a dues coses; frenar el desenvolupament aerodinàmic desenfrenat, simplificant la aerodinàmica i per sobre de tot, augmentar l’espectacle facilitant els adelantaments.

Una vegada vistos per sobre (amb menció d’honor als neumàtics llisos i el KERS), és hora d’entrar una mica en detall. En primer lloc, comencem pel principi.
L’aleró davanter


Aquest ha estat radicalment renovat; l’amplada de l’aleró s’ha vist exageradament ampliada, cobreix ara mateix tota l’amplada del monoplaça, i s’ha rebaixat la seva altura. Així mateix s’ha decidit que la secció central de l’aleró davanter tingui un perfil neutral és a dir: que no contribueixi a la generació de downforce. Això provoca l’eliminació de les formes complexes, ja fos en forma de cullera o el que fos de la secció central, de la mateixa manera s’ha prohibit el pont superior que algunes escuderies utilitzaven. La intenció inicial amb aquesta sol·lució era simplificar els alerons. No s’ha aconseguit: la part modificable de l’aleró ha sigut subjecte a complexes interpretacions i una diferent per a cada equip. La part més exterior dels alerons i en concret l’àreasituada davant del neumàtics és la que alberga els perfils aerodinàmics (les ales) de l’aleró, la majoria dels equips han optat entre dos i tres perfils, el disseny més avançat dels quals, tenen la tercera secció com un principi de carenatge de les rodes, les quals son les zones de major producció turbulencia (i resistència aerodinàmica en contactar aqueta amb la carrosseria) i aconsegueixen optimitzar el flux d’aire abans que aquest incideixi sobre les
rodes.

Una de les altres grans novetats és el perfil mòbil de l’aleró. Amb una variació màxima de 6º (+3º,-3º des de la posició neutral) i utilitzable dues vegades per volta. En el règim en que
un Fòrmula 1 circul·la, 6º és una magnitud crítica i aquest sistema es planteja com una oportunitat d’avançar tan o més bona que el propi KERS. Mitjançant aquesta variació aconseguim carregar més, o descarregar el cotxe de downforce, de manera que tenim més grip, més “agarre” a les corbes o bé tenim menys resistència a la recta.

(La imatge superior e inferior és una bona mostra del desenvolupament del nou aleró, el superior és la versió pels entrenaments d’hivern 2008 d’Honda (Brawn GP), mentre que la imatge següent és l’actual de Brawn GP, alguns equips no han aconseguit passar del primer model.)

L’aleró del darrere:

També ha sigut subjecte de canvis contraris als de l’aleró davanter; més estret i més elevat. Ja que l’objectiu és facilitar els avançaments, una de les maneres de no embrutar tan el flux darrere del monoplaça (conjuntament amb el nou difusor) era precisament aquesta. El que ens ha provovat aquest canvi en conjunt amb el de l’aleró davanter és un impacte estètic bastant important; realment els monoplaces estan realment descompensats i acaben fent una mica de mal a la vista. El resultat a nivell de càrrega aerodinàmica és que aquesta és veu molt reduida en la part posterior del cotxe (no és així amb els cotxes amb doble difusor), ja que s’ha reduit substantivament la superfície molla de l’aleró del darrere. De totes totes, és molt menys interessant que l’aleró davanter.


L’eliminació (relativa) d’apèndixs aerodinàmics

Un canvi també molt important ha sigut l’eliminació relativa de tots els apèndixs aerodinàmics, aquests estaven destinats en gran part a redirigir el flux a la voluntat dels enginyers. En part també s’utilitzaven per aconseguir una mica més de downforce; le
s dues raons que han portat a la seva eliminació ha sigut l’aturar el seu desenvolupament, car per naturalesa i també per “netejar” els cotxes i alhora el flux d’aire que atrevessen, ja que la majoria d’aquestes “aletes”, creen a les seves puntes estructures turbillonàries (turbulència al cap i a la fí, voticitat) i “espatllaven” bastant el flux. Veiem una foto explicativa d’aquest canvi.


Una aerodinàmica realment avançada, el Brawn GP:

Fent un contrast brutal amb el Ferrari F60, en la meva humil opinió la més senzilla i tradicional interpretació aerodinàmica de la normativa 2009 (amb el permís de Force India) tenim el flamant Brawn GP, comencem de nou amb un vídeo:


Finalment veiem un resum dels canvis narrats per Sebastien Vettel i que fins i tot es surten dels marges del blog!

3 comentaris a “Temporada 2009: Aerodinàmica

  1. Crec que la foto amb el Ferrari F2008 i el cotxe de 2009 (que interpreto és un cotxe “fictici” tret del mateix F2008) es clarament explicativa dels problemes de Ferrari.

    L’F60 és gairebé això, un F2008 sense apèndixs… Només es veu un mínim treball a l’aleró davanter. I ja de pas, BMW no està pas tan bé com per haver entrenat mig hivern amb l’híbrid…

Comments are closed.