Avui ha sigut un dia molt especial per al circ de la F1, un dia que sens dubte, quedará enregistrat a la memòria històrica de la competició i dels aficionats; la revolució ha començat. Eren prop de les cinc de la tarda a Austràlia, i el sol ja sortia a Catalunya; els monoplaces estaven tots dipsosats a la graella de sortida i efectivament es confirmava el que tots pensàvem: Els monoplaces son realment lletjos. Pero ha valgut la pena el sacrifici estètic.
Aquest any tenim lluita per tot arreu, deixant de banda el domini de Brawn GP del qual parlem més tard, fins i tot Force India ha lluitat per alguna cosa; durant tota la cursa (gràcies en part per un Safety Car i per múltiples errades estratègiques) la igualtat entre tots els cotxes (menys en Button) va sorpendre si l’any passat vàrem gaudir de quatre monoplaces diferents amb alçar-se amb la victòria aquest any tot és possible; Brawn GP, Red Bull, BMW Sauber, Ferrari, Toyota, Williams i McLaren i ves a saber.
La sortida ha del Gran Premi ha deixat a Rubens Barrichello gairebé aturat en punt mort i desplaçat a la 7a posició, Felipe Massa ha aconseguit avançar posicions, Fernando Alonso s’ha sortit a l’herba per evitar desastres majors i Lewis Hamilton ha recuperat posicions, ja a la primera volta s’han creat tres grups compactes; Jenson Button en Solitari (fins a 4 segons d’advantatge en 3 voltes que ha anat administrant sobradament durant tot el GP), un fenomenal Vettel i Kubica i la resta, encapcelats per un Felipe Massa, que a partir de la 8a volta veia com els seus pneumàtics llisos ultra tous es degradaven a un ritme bestial; això ha provocat una entrada molt prematura al box del brasiler, amb una càrrega de combustible impossible i ha destrossat (conjuntament amb el Safety Car) qualsevol oportunitat per estar ja no al podi, sinó als punts, posteriorment ha sofert una averia mecànica.
Efectivament durant aquesta temporada no pararem de ser-no testimonis: els pneumàtics ultra tous son molt diferents en termes de comportament i durabilitat als durs; d’aquesta manera al ser obligat calçar ambdós durant a cursa, escollir el moment apropiat per portar-los serà clau i si no que li diguin a Ferrari que per errar en l’estratègia en aquest aspecte, ha dinamitat la seva cursa.
A partir d’aleshores la cursa ha estat bastant plena d’avançaments, sobretot de la mà de Fernando Alonso i Lewis Hamilton, antics protagonistes de les càmeres; hem arribat a pensar que realment el KERS feia la seva feina, no obstant Fernando ens ho ha desmentit “realment no he notat res ni m’ha ajudat”. Quan arribàvem a un final en el qual els Ferrari eren la sombra d’ells mateixos, i veiem de nou un Kimi Räikkönen apàtic, estancat en una incòmoda 7a posició, sense intentar avançaments i finalment estampant-se contra les valles. A Maranello no hi ha cap motiu per tocar les campanes. Totalment contrària és la situació de McLaren que tot i perdre Kovalainen aconsegueixen una tercera posició, totalment inesperada amb Lewis Hamilton, i doncs?
A dues voltes pel final, Vettel seguia d’aprop a Button, secundat per Robert Kubica, darrere seu Rubinho amb el Brawn i Jarno Trulli conduïa el seu Toyota i Hamilton arribava a la 5a posició. Repentinament els pneumàtics traïen a Vettel i Kubica atacava fins que intentava un avançament i Vettel feia el que només un pilot de F1 fa; lluitaria per una posició totalment perduda i s’emportaria a Kubica per devant provocant l’accident de Kubica i el seu propi abandonament; l’opinió que tots tenim de Vettel es veuria un xic enllustrada. Conseqüència? Doblet històric de Brawn GP, tercera plaça per a Jarno Trulli. Més tard però penalitzarien a Vettel per l’acció i Jarno seria la primera víctima del safety Car per avançar a Lewis en el box i seria penalitzat.
La resta va acompanyada de cava, francès.
Brawn GP: L’equip que ha donat un cop de taula sobre el campionat a base d’un desenvolupament aerodinàmic superior i una fè única, si jo fos directiu d’Honda m’estiraria dels cabells. Lewis Hamilton: ningú s’ho esperava!
Williams F1: Un rendiment fantàstic en entrenaments i volta ràpida no s’ha traduit en un resultat gaire espectacular en carrera; Red Bull, Toyota i BMW estaven per davant. S. Vettel: Una actaució brillant embrutada per una errada fatal.
Un altre pilot que és digne d’un semàfor verd és Timo Glock.
Sortia últim per la penalització, i ha acavat (quart), una posició darrere Hamilton.
Tots tenim tendència a fixar-nos amb els pilots top, però a vegades altres pilots fan carreres fantàstiques.