Ironies: Bratches marxa i els números de la F1

Som a l’hivern i com sempre a la Fórmula 1, un cop decidits tots els seients i encara esperant les presentacions dels nous monoplaces -a saber, l’11 de febrer Ferrari, el 13 McLaren, el 14 Mercedes i Alpha Tauri, i el 17 Racing Point- som en una mena de realitat paralitzada on no passa massa res. Però un parell de notícies sobre temes de màrqueting m’han cridat l’atenció.

En primer lloc, l’anunci de que el cap comercial de la Fórmula 1, Sean Bratches, deixa el seu lloc. Mentre Chase Carey era el bigoti, Bratches era conegut per les seves patilles. Però deixant a banda consideracions estètiques, el cert es que Bratches ha fet un bon paper. Sota la seva direcció la Fórmula 1 ha donat definitivament el salt a les xarxes socials, ha arribat a nous espectadors gràcies a l’acord amb Netflix i la sèrie “Drive to Survive” (s’espera la segona temporada per a finals de febrer) i en general s’ha tornat una organització una mica més propera (una mica, no massa) als aficionats que en definitiva som una gran raó de l’existència d’un esport/espectacle.
La ironia ve de la raó per la qual Bratches marxa – el desig de passar més temps a casa amb la família. No és aquesta precisament la raó per la qual els equips tenen por de que s’afegeixin més curses al calendari? No els costa cada cop més als equips mantenir els seus empleats degut a que aquests passen cada cop més dies fora de casa?

I en segon lloc, aquesta setmana Liberty ha fet públics números de les audiències televisives de la temporada 2019, dient que 1920 milions d’espectadors en tot el món durant tota la temporada han vist lliures, entrenaments o curses i que aquesta xifra és la millor des de la temporada 2012. Ara bé, cal dir que aquests 1920 milions es compten sumant tothom que veu cada sessió, és a dir, si una persona va veure totes les sessions (3 lliures, una quali i una cursa per 21 curses), a aquesta persona se la compta 105 vegades dins d’aquests 1920 milions.

Per tant, més interessant és la xifra d’espectadors únics, és a dir, comptant una persona una vegada hagi vist una cursa o totes les curses. Si ens atenem a aquesta xifra, 471 milions d’espectadors van veure la Fórmula 1 l’any 2019, cosa que representa una baixada. Vegem-ho en un gràfic:
Tot i que és cert que l’any 2018 es va veure un creixement fort respecte del 2017, val a dir que en aquella temporada la Fórmula 1 va tornar a emetre’s en obert a la Xina i que s’han obert nous mercats a l’Orient Mitjà. Amb una situació similar a la de 2018, la Fórmula 1 ha perdut audiència aquest any però -per a mi molt més preocupant- el campionat no aconsegueix les audiències de fa 10 anys malgrat estar molt més present a les xarxes socials i estar present a més països que mai.
Més enllà de factors específics de cada país com poden ser les absències o presències de pilots (l’audiència a Polònia va créixer un 256% per Robert Kubica), el cert es que la proliferació del pagament per veure les curses fa que menys gent les miri i sobretot, menys gent s’hi aficioni com molts ens hi vam aficionar, perquè les feien en obert a TVE, TV3 i companyia.
Des del Regne Unit comenten que s’han perdut 8 milions d’espectadors de 2018 a 2019 malgrat el domini de Lewis Hamilton, i a l’estat espanyol les coses encara son pitjors. 

Abans dels èxits d’Alonso, generalment a tot el país es miraven la F1 mig milió de persones. Després, entre TV3 i els diferents canals espanyols, es va arribar a un màxim històric de 9 milions d’espectadors al GP de Brasil del 2006, mentre que les mitjanes se situaven normalment entre els 2 i els 4 milions d’espectadors, segons els resultats de l’asturià i l’interès de la temporada.
La cosa va caure en picat un cop la F1 va passar a ser de pagament exclusiu. Les audiències des del 2016 no han superat mai de mitjana els 250.000 espectadors, i només el GP al Circuit de Barcelona-Catalunya ofert en obert arriba als 2 milions d’espectadors.
Està clar que els milions que Liberty rep de les televisions son un bon incentiu, però cada cop costa més veure cotxes ben patrocinats, doncs per exemple un patrocinador espanyol no es gastarà uns quants milions per a que tant sols 150.000 persones vegin els seus logotips… 
Fins quan serà sostenible aquest model? Ens queda un any de F1 a Movistar i pel que fa a MotoGP, fins al 2022 a DAZN. És l’aplicació pròpia de la F1 la solució?
I per cert, no ens oblidem de la manipulació de xifres de Liberty… puja l’audiència? De veritat? Més val no amagar els números amb escriptura enginyosa…