Crònica del GP de Bèlgica: Per a tu, Anthoine

Els membres de Fórmula 1 en Català ens unim, com tot el món del motor, a la tristesa per la mort ahir d’Anthoine Hubert. Tota la força per a la seva família i amics.

Leclerc, en circumstàncies difícils.  La carrera de Charles Leclerc ha estat marcada fins al moment per dues coses: el seu talent precoç, però també la seva mentalitat forta per sobreposar-se a moments difícils. El monegasc ja va viure la mort del seu padrí -a la vida real i a les curses- Jules Bianchi, la del seu pare en plena temporada del títol de Fórmula 2 i ahir la del seu coetani Anthoine Hubert en el mateix circuit on ell havia aconseguit la pole.
Guanyar el teu primer gran premi mai és fàcil, però ha hagut de costar més encara donades les circumstàncies. Serà la primera de moltes, això sí.

Dit al cel i braçalet negre (Scuderia Ferrari)

Cursa d’estratègia. No és un dia en el que volguem parlar molt, però toca, i a l’automobilisme el xou sempre continua. Els Ferrari van conquerir la primera fila però els Mercedes semblaven més a prop en ritme de cursa, i així ha sigut. Leclerc ha mantingut el liderat des de la pole, fins que a la volta 15 Mercedes ha amenaçat amb entrar al box. Ferrari ha decidit fer entrar a Vettel, i tot i que això li ha donat la primera posició quan els Mercedes i Leclerc han entrat, ben aviat s’ha vist que no seria tant fàcil fer durar els pneumàtics mitjans i que Mercedes anava millor amb aquestes gomes.
Així doncs, Ferrari ha ordenat a Vettel que deixés passar a Leclerc, i l’alemany ha oposat la màxima resistència davant els Mercedes abans d’entrar per segona vegada.
Lewis Hamilton s’ha acostat a Leclerc però no ha pogut ni intentar l’avançament, quedant-se en certa manera sense voltes per atacar el monegasc, que finalment ha aconseguit la seva primera victòria i la primera de Ferrari aquest any.

La resta i els abandonaments. Pel que fa als demés, la cursa s’ha vist marcada per un toc a La Source a la volta 1 entre Max Verstappen i Kimi Räikkönen, els ocupants de la tercera fila. En un incident semblant al del 2016, Verstappen ha intentat ocupar l’interior de Räikkönen, que ja tenia a Sergio Pérez a l’exterior. El toc ha trencat la direcció del Red Bull, que ha acabat al mur pujant al Raidillon, i ha danyat l’Alfa Romeo. Tant ell com Daniel Ricciardo, que ha rebut també, s’han aturat i han intentat fer la cursa sense canviar més de pneumàtics però han acabat fora dels punts.
Els dos McLaren també han abandonat, amb Sainz fora a la volta 1 i Norris abandonant des del cinquè lloc a l’última volta, i de fet no ha estat l’únic canvi als punts, doncs Antonio Giovinazzi s’ha estavellat a Pouhon a la penúltima volta.
Així, cinquè ha estat Alexander Albon en el seu primer GP amb Red Bull després d’una bona remuntada des del 17è lloc. Albon ha culminat la remuntada amb un avançament sobre Pérez, sisè, que s’ha saltat el Bus Stop, ha frenat deliberadament per si Albon l’avançava amb bandera groga a la corba 1 i després l’ha enviat a l’herba a la recta de Kemmel. Sortosament cap sanció per al mexicà…
Els Toro Rosso han estat setè i novè, amb Hülkenberg i Stroll completant els punts.

Per a tu, Anthoine. No puc acabar aquesta crònica sense dedicar unes línies al protagonista, per desgràcia, del cap de setmana. Un accident brutal a causa d’una acumulació de circumstàncies que s’hauran d’estudiar va emportar-se ahir la vida d’Anthoine Hubert i va deixar amb lesions a les cames i a l’esquena Juan Manuel Correa. Davant la seriositat de la situació i el tràgic desenllaç les dues curses de F2 s’han cancel·lat.
L’automobilisme és perillós i el destí ens ha portat un nou recordatori. Per molt que es millori la seguretat, sempre hi haurà situacions que no es poden preveure, com en aquest cas un segon impacte a un cotxe que ja ha danyat les seves estructures de protecció.
Aquest cop li va tocar a Hubert. A punt de fer 23 anys, el francès amb ulleres estava en una clara línia ascendent. Tot i destacar menys als inicis -sovint per falta de suports econòmics- el títol de la temporada passada de GP3 li va obrir les portes de l’acadèmia de Renault i el va col·locar a Arden. L’equip del pare de Christian Horner no és pas el millor però la feina i l’aplicació d’Hubert a l’hora de millorar la configuració van donar resultat per a dues victòries del diumenge.
Els que el coneixien diuen que era un noi afable, que sempre tenia temps de tornar-te la salutació, i que estava emocionat de treballar amb el seu ídol Alain Prost, al qual s’assemblava per la seva manera analítica de pilotar.
Jo crec que, a l’estil del seu compatriota Ocon, sense ser tan dominant com Verstappen o Leclerc, podria haver arribat a la Fórmula 1 de la mà de la Régie. Potser no hauria estat el que té més talent natural, però sí tenia una determinació i unes ganes de treballar que a vegades et porten més llunt.
Per desgràcia no podrem sabrem fins on podria haver arribat l’Anthoine. Descansi en pau.

Anthoine Hubert, 1996-2019.

-Antonio Giovinazzi. Desaprofitant oportunitats.

-Sergio Pérez. Maniobres poc netes.
-McLaren. Compte amb la fiabilitat…

-Mercedes. Han quedat a menys d’un segon de guanyar.

-Alexander Albon. Bon debut amb Red Bull
-Lando Norris. Cursa bona, però mala sort de nou.

-Charles Leclerc. Per fi!

-Toro Rosso. Els dos als punts.

-Racing Point. Compte amb ells pel cinquè lloc…