Pregunta del GP de França

Joan Enric Fugueras: Absolutament.
Les sancions han esdevingut un autèntic excés, posant en perill, fins i tot, la Formula 1 en si.
Estic d’acord en que la seguretat es molt important i, malgrat en el motorsport  el risc zero es impossible, no ens podem permetre que ningú es faci mal o, fins i tot, perdi la vida.
Els veterans recordem aquells anys 70 i 80, quan perdíem dos o tres pilots en cada temporada, per no parlar dels anys 50 o 60 (que servidor no va viure però coneix) on podies perdre un pilot cada dos grans premis. Evidentment era terrible i això no pot ser.
Però tampoc es pot acceptar que una sobre regulació brutal com la que tenim enguany mati el propi esperit de la competició, que es una cosa tant simple com acabar la cursa per davant del pilot que et precedeix.
Es absurd que portem anys i panys queixant-nos de que l’espectacle es cada vegada més fluix i que no hi han avançaments. Que diguem que trobem a faltar a un Mansell, un Villeneuve o un Montoya, però que quan un pilot es agosarat o, simplement, es troba que ha de defensar (o atacar) una posició de forma ferma, pràcticament diguem que cal posar intermitents als cotxes i obligar a avançar per l’esquerra; o que pretenguem que qualsevol apurada de frenada a final de recta s’esdevingui una cruïlla d’un carrer de Reus amb la gent dient-se: “passi, passi vostè…oh no si us plau, vostè primer…faltaria més, vostè primer…molt amable”
Anem a veure…fem curses de cotxes o classes de ballet clàssic ?
La Formula 1 esta patint una crisi en forma de curses sovint ensopides, files de cotxes un rere l’altre durant cent minuts, la tirania d’una aerodinàmica que escapça el factor pilot…ja només ens falta que el reglament doni un cop de canya a tot aquell que intenta fer el que ha de fer, que es competir en una cursa de cotxes.
Cal eliminar aquesta sobre regulació, ser dur amb els bruts, si, però també deixar que la gent competeixi, perquè si no, simplement, només caldrà deixar-ho estar i buscar altres formes de passar un diumenge al migdia.

Alex March: Des del meu punt de vista són massa estrictes. Crec que en qualsevol esport els protagonistes han de ser els esportistes i no els àrbitres.
Darrerament a la Fórmula 1 es parla més de sancions que no pas de l’espectacle a la pista. Suposo que es deu a que la polèmica ven i malauradament és de les poques maneres de que el públic general parli de Fórmula 1.
El que va passar al Canadà em va saber especialment greu i no pas perquè tingui debilitat per a Sebastian Vettel. Simplement perquè veig que la competició va cada vegada més pel mal camí i ja no és aquella competició que em posava la pell de gallina a l’apagar-se els semàfors.
Maniobres com la de l’alemany n’hem vist mil vegades durant l’història de la Fórmula 1 i pràcticament mai s’havien sancionat. Recentment, recordo un parell d’incidents semblants però que van tenir desenllaços diferents. Per una banda, una sanció de Verstappen per obstaculitzar a Raikkonen a Suzuka l’any passat; i per altra banda, un bloqueig de Hamilton a Ricciardo a Mònaco que no va tenir penalitat malgrat que l’anglès es saltés la xicana a l’estil Vettel.
Amb aquest historial podem concloure que el criteri és purament subjectiu en funció de qui sigui el comissari.
Per tant, per evitar contradiccions jo posaria un comissari fix durant tot el mundial encarregat d’estudiar els incidents, només aplicaria sancions en casos flagrants i en cas de dubte optaria per no sancionar.
Veurem si la cosa canvia o no però jo no vull una Fórmula 1 amb la polèmica del futbol.