21 de maig de 2019

Obituari: Niki Lauda (1949-2019)

Niki Lauda (1949-2019)

Niki Lauda va morir ahir envoltat de la seva família als 70 anys. El tricampió del món havia patit problemes de salut des de l'any passat, incloent un trasplantament de pulmó. Fa temps vam escriure sobre ell a la sèrie Campions del Món, que podeu veure aquí, i no us podeu perdre la pel·lícula Rush, però avui en Joanen i en Jordi recorden la figura del polifacètic austríac.

Els noms de Niki Lauda i James Hunt sempre aniran lligats.

Joan Enric Fugueras: Colpit per la mort d'Andreas Nikolaus Lauda, llegenda de la F1 avui dimarts.
Amb la família en contra, que es va oposar a posar diners de la considerable fortuna familiar per finançar la cursa esportiva del jove Niki, ell no va dubtar en demanar diners a la banca per poder arribar a la F1.
Figura d'una Formula 1 on la seguretat era una cosa secundària, i així ho va patir; però també una Formula 1 plena de gestes heroiques i lluites aferrissades, on la competició pura i dura era present en cada cursa i que era relativament habitual perdre algun d'aquells pilots en cada temporada.
La seva lluita amb James Hunt, portada al cinema, el seu campionat guanyat a Alain Prost per mig punt, la seva aventura empresarial en forma de companyia aèria, factors tots d'una vida plena dedicada a les seves passions.
De vegades amb la boca una mica calenta, fent declaracions explosives, ens quedarà el record d'un campió, llegenda de la F1, que marxa massa d'hora a trobar-se a l'Olimp dels campions, per poder petar xerrades amb Hill, Clark, Depaillier, Hunt o Senna.
Descansa en pau, Andreas. No t'oblidarem. 

Lauda i Luca di Montezemolo van ser els artífexs
del retorn triomfant de Ferrari als 70.

Jordi Domènech: Amb Niki Lauda marxa una part important de la història de la Fórmula 1. Un tricampió mundial sempre és una figura important, però van ser el seu caràcter, la seva resiliència i la seva coherència el que el van fer entrar per sempre a la història.
Lauda va protagonitzar potser el més gran dels retorns al gran premi d'Itàlia de 1976. Tant sols es va perdre dues curses després del seu terrible accident a Nürburgring on fins i tot un capellà li havia fet l'extremunció.
Després d'haver passat per aquesta experiència, i marcat de per vida, Lauda no va perdre mai el sentit comú i sempre va opinar tal com pensava, especialment en temes de seguretat on no s'estava de dir que "massa seguretat podria matar la F1".
Pilot de cotxes, cap d'equip, conseller, pilot d'avions i propietari de la seva pròpia companyia, Lauda va tornar a passar per un mal tràngol quan un dels avions de Lauda Air, la seva primera línia aèria, va tenir un accident al 1991 on hi van morir les 223 persones que hi anaven. Basant-se en el que es sabia de l'accident, Lauda va anar al simulador de Boeing i va provar 15 vegades de replicar el que havia passat sense poder recuperar mai l'avió, cosa que demostrava que hi havia una fallada en un sistema de Boeing. El pilot austríac va dir a Boeing que o treien un comunicat de premsa admetent que un dels seus sistemes havia fallat o, si era segur volar, ell mateix volaria amb dos pilots i repetiria el que va passar. Boeing es va fer enrere i va publicar el comunicat, afegint a més millors mesures de seguretat.
Per a mi, son coses com aquestes que defineixen qui era Niki Lauda. Els pilots son tradicionalment egoistes, però Lauda estava disposat a arribar fins a les últimes conseqüències per donar justícia a la gent que havia triat la seva empresa.
Sempre amable, cordial, i sempre amb algun comentari jocós a punt, trobarem a faltar la seva omnipresent gorra vermella, un punt de color que va il·luminar la Fórmula 1 en moments claus com al 1994. Descansi en pau, Niki.

Gràcies per tot Niki!

12 de maig de 2019

Crònica del GP d'Espanya: Domini indiscutible de Mercedes

La sortida. El sol llueix sobre el circuit, un avió de Fly Emirates vola baix que sembla que vagi a aterrar a la recta principal, mostrant un dels patrocinadors de la cursa, a la graella tot a punt, s'encenen els semàfors i ... s'apaguen i surten Hamilton i Vettel com dos lleons disposats a menjar-se a Bottas a la primera frenada, Sebastian fa un pla al pneumàtic i trepitja el límit de la pista i Valteri aprofita per recuperar una de les dues posicions que ha perdut. El pilot alemany es reincorpora just davant del seu company d'equip, però a la corba 3, un Max esperant el seu torn aprofita i avança a Vettel amb problemes de vibracions i es col·loca en tercera posició.

Mentrestant Lewis comença a agafar distància al seu company de files que li havia robat la pole el dia anterior. A partir d'aquí la cursa s'estabilitza i a la volta 19 els Mercedes que van com un coet, ja comencen a doblar els més lents.

La primera corba, 3 cotxes en paral·lel.
Copyrigth Mercedes AMG Petronas Motorsport

Les estratègies. Es plantegen dues estratègies, una aturada o dues. La segona en principi és la més ràpida, però també la més complicada ja que haurien d'avançar cotxes en pista en un circuit que sembla poc propens als avançaments en fórmula 1.

El primer en parar és Vettel que arrossega vibracions degut al pla del pneumàtic i l'aleró del davant es belluga perillosament, i finalment li troben un forat per sortir i canvia de tous a mitjos. Tot indica que el pilot alemany anirà a dues parades. Igual que Max que entra a la volta següent i canvia tous per tous. En principi son aquests 2 pilots els que aniran a aquesta estratègia, la resta va l'altre.

Els problemes interns de Ferrari. A l'escuderia italiana no aixequen cap. Les dues primeres aturades al box van massa lents i fallen per la roda de darrera esquerra. No s'aclareixen i erren en les estratègies, amb un Vettel amb problemes de vibracions degut al pla del pneumàtic, triguen massa en fer que Leclerc, que anava mes ràpid, li agafi el relleu al seu company per anar a la caça d'un Max que es va allunyant poc a poc, però Charles no té ritme i no el pot agafar. A la segona aturada al box de Vettel, surt com un llamp, però el frenen i el fan anar massa voltes darrera del pilot monegasc que amb els pneumàtics durs té molt poc ritme. Finalment el deixen avançar per anar a perseguir a Verstappen. Ferrari no es pot permetre aquests errors si vol fer alguna cosa al mundial, sinó com diu Sebastian ja poden anar a fer la migdiada.

Vettel i Leclerc
Copyright Scuderia Ferrari

El Safety Car i la resortida. Un accident entra Norris i Stroll a la volta 44 a la corba 2 fa sortir el Safety Car, i tots els pilots que anaven a una aturada aprofiten per entrar i canviar pneumàtics. A Toro Rosso volen fer una doble aturada i no estaven a punt, el que els fa perdre temps.

Es reagrupen tots els cotxes i els doblats ja tenen el permís per avançar i posar-se a la seva posició. Mentrestant Hamilton es va queixant que la pista està bruta i que el Safety va massa lent. Un cop retirats els cotxes i neta la pista, a 12 voltes del final, es reprèn la cursa. Lewis comença a posar distància amb la resta de cotxes, mentre sembla que Valteri té problemes a les dues primeres voltes, però de seguida es posa les piles i s'allunya de Max que va darrera lluitant perquè l'alemany no li prengui la posició. Mentrestant Leclerc corre perill de ser avançat per Gasly, però de seguida li diu que no i manté la cinquena posició.

Més enrera els Haas es barallen per la setè lloc, i Grosjean surt de pista dues vegades a la corba 2, finalment és Kevin qui es queda la posició. Després és Sainz qui ataca a Romain al final de recta i es toquen i el francès torna a sortir per tercera vegada a la mateixa corba, agafant avantatge sobre el pilot madrileny, i a la volta següent és Carlos qui li guanya la posició a final de la recta principal. Tot i el Safety Car les primeres posicions no han canviat.

Domini indiscutible de Mercedes
Copyright Mercedes AMG Petronas Motorsport

Els Himnes. Aquest any han posat els 2 himnes com cada any, però a diferència de l'any passat han posat la versió protocol·lària. Esperem que no hi hagi polèmica.



-Alfa Romeo. Desapareguts en aquesta cursa.
-Renault. Molt fluixos i no puntuen
-FIA. O fa alguna cosa o la gent ja no es mirarà les curses, portem massa anys de domini incontestable de Mercedes i les curses son avorrides.


-Ferrari. No aixequen cap i perden el podi
-Romain Grosjean. Lluites amb massa intensitat i surt 3 cops fora de pista, però anima l'espectacle.



-Lewis Hamilton. Gran sortida i guanya la cursa sense problemes.
-Max Verstappen. El pescador d'oportunitats i puja al podi
-Carlos Sainz. Es guanya la 8a posició.
         



Pos.Pts.PilotDor.EquipXassísTempsGra.Vol.
126Lewis Hamilton44MercedesW10 EQ Power+1h 35'50.443266
218Valteri Bottas77MercedesW10 EQ Power++4.074166
315Max Verstappen33Red Bull.Racing HondaRB15+7.679466
412Sebastian Vettel5FerrariSF90+9.167366
510Charles Leclerc16FerrariSF90+13.361566
68Pierrre Gasly10Red Bull.Racing HondaRB15+19.576666
76Kevin Magnussen20Haas-FerrariVF-19+28.159866
84Carlos Sainz55McLaren RenaultMCL34+32.3421266
92Daniil Kvyat26Scuderia Toro Rosso Honda  STR14+33.056966
101Romain Grosjean8Haas-FerrariVF19+34.641766
11Alexander Albon23Scuderia Toro Rosso HondaSTR14+35.4451166
12Daniel Ricciardo3RenaultR.S.19+36.7581366
13Nico Hulkenberg27RenaultR.S.19+39.2412066
14Kimi Râikkônen7Alfa Romeo Racing FerrariC38+41.8031466
15Sergio Pérez11Racing Point BWT MercedesRP19+46.8771566
16Antonio Giovinazzi99Alfa Romeo Racing FerrariC38 +47.6911866
17Geroge Russell63Williams-MercedesFW42+1 volta1965
18Robert Kubica88Williams-MercedesFW42+1 volta1765
ABLance Stroll18Racing Point BWT MercedesRP19Accident1644
ABLando Norris4McLaren RenaultMCL34Accident1044

8 de maig de 2019

La Pregunta. Gran Premi d'Espanya



GP d'Espanya: Qué farieu vosaltres per animar les curses de la F1 d'enguany?


Just Serrainat: Podem proposar diferents coses per intentar fer la Fórmula 1 molt més interessant pels aficionats, però crec que hauria de ser la propietària de la competició, la que hauria d'obrir un mena de bústia de propostes a disposició d'aquests aficionats per veure que és el que voldrien afegir o treure del campionat per fer-lo més emocionant.
Ja sabem que hi hauria moltes propostes incoherents i sense sentit, però crec que també podrien detectar una mica millor que esperen els espectadors del campionat i estudiar la progressiva pèrdua d'interès per una part important del seu públic.
Semblava que el canvi de propietari havia de ser un revulsiu per la competició, però finalment a part de petits canvis hem vist que qualsevol modificació sempre ha estat lligada a interessos comercials o dels equips.
Responent directament a la pregunta, jo optaria per un repartiment més gran de punts durant el cap de setmana, afegint punts per exemple a la sessió de qualificació pels tres primers classificats, una limitació del pressupost per tots els equips (que ja s'ha proposat diverses vegades amb oposició total dels grans equips), que pogués permetre una ampliació de la graella amb nous equips i proposar modificacions als monoplaces que tornessin a fer del pilot la peça més important i no tant a la tecnologia.
En definitiva crec que el gran problema ara mateix de la competició, és que en comptes d'escoltar al seu públic per millorar les curses, només miren el benefici comercial i estan massa supeditats als equips, que arriben a amenaçar-los d'abandonar el campionat si es proposen canvis molt radicals que facin perillar els seus interessos.

Núria Casas-Salat: La F1 és espectacle i com a tot espectacle hem de fer-lo atractiu perquè la gent tingui ganes de veure'l. I diguem'ho clar, amb el domini de Mercedes, les curses son monòtones, ja que segons la meva humil opinió, sinó desperten els altres equips, Hamilton serà el campió mundial.
Doncs si busquem espectacle, anem a buscar-lo dels reis de l'espectacle, i aquests són els americans. Doncs anem a copiar coses de la IndyCar. Primer de tot, UN fabricant de xassís, més no, i que els equips l'haguessin de comprar a ells. Això vol dir més igualtat a tots els cotxes i per tan fora aletins, apèndix aerodinàmics, entrades i sortides d'aire i punyetes diverses, i que els cotxes fossin més robustos, no que es trenquin només te'ls mires com ara. Dos o i si molt m'apretes 3 fabricants de motors, no val que l'escuderia fabricant capi els motors de les escuderies que li compren. Amb això vull dir que si Mercedes i Racing Point i Williams tenen el mateix fabricant de motors, aquests han de ser iguals per les 3 escuderies, no que uns puguin utilitzar la totalitat del motor i les altres escuderies no. Posaria el KERS com si fos el botó del "Push to pass" de la IndyCar. I que tinguessis un temps limitat de segons per utilitzar-lo, depenent del circuit tindries més o menys temps, quant se t'acaba el temps ja no el pots fer servir, i que en el mateix cotxe s'anunciés quant temps tens et queda. I que es pogués utilitzar tan en avançar com per defensar-se. Els motors híbrids i un sol fabricant amb la gama de pneumàtics actual ja m'està bé. Si amb aquests canvis no hi ha més igualtat entre escuderies, ja podem plegar.

Àlex March: Vist el pobre espectacle que estem tenint durant els darrers anys, crec que és el moment de donar un important gir a la Fórmula 1 sense perdre la seva essència.
Malgrat que em considero un classista, si fos un peix gros a la FIA proposaria canviar el format dels Grans Premis. Seguint el fil de les darreres declaracions de Daniil Kvyat, primer començaria eliminant les sessions d’entrenaments lliures dels divendres. Tant les audiències televisives com l’afluència de públic als circuits són baixes durant els lliures 1 i 2.
El gran canvi però vindria amb l'inclusió d'una cursa curta el dissabte. Aquesta cursa seguiria l’exitós format de la cursa curta de la Fórmula 2. La graella seria invertida, i es repartirien menys punts que en la gran cursa del diumenge. Conseqüentment, ens quedaria un Gran Premi concentrat en dos dies en els quals tindríem una sessió de lliures, la qualificació per la cursa llarga i la cursa curta el dissabte; i la gran cursa el diumenge. Pel que fa a la part tècnica, reduiria les mides dels alerons anterior i posterior, prohibiria els apèndix, flaps i qualsevol peça addicional que sortís de la carrosseria. D’aquesta manera disminuiríem la càrrega aerodinàmica dels cotxes, tindríem uns monoplaces més “nets” i reduiríem dràsticament els costos de desenvolupament dels cotxes atraient al mateix temps a nous fabricants. Referent al motor, sóc partidari dels sistemes híbrids però no en el seu actual format. Crec que ara mateix són massa complexos, requereixen unes elevades despeses de desenvolupament i tampoc faciliten l’entrada de nous fabricants. Jo seria més partidari de tronar a un sistema de propulsió semblant al del 2013 (combustió interna més KERS), però augmentant el tamany de les bateries i la potència del motor elèctric. Finalment crec que seria just donar un punt extra al pilot que fes la “pole position”. Tant de bo hi hagués un càrrec a la FIA titulat “la veu de l’espectador”. Segur que el nostre esport aniria molt millor.

Jordi Domènech: Jo ja fa anys que tinc en ment una sèrie de canvis a gran escala pel campionat. Penso que la Fórmula 1 va posant pedaços i no acaba d'arreglar mai els problemes estructurals que té i les seves amenaces i debilitats en particular.
Però per animar la temporada 2019 en concret, hi ha dos canvis que es podrien fer immediatament. El primer seria posar a tots els circuits els tres pneumàtics més tous disponibles. Per exemple, a Baku, a les curses de Fórmula 2 el tou durava 6 o 7 voltes i el dur unes 20, mentre que a les de Fórmula 1 el tou en podia fer unes 15-20 i el mitjà pràcticament 40 o 50 (el dur segurament hauria durat per sempre). Estem veient curses amb només una aturada i això dificulta que hi hagi varietat estratègica. A més, la diferència entre pneumàtics no és tan gran i els equips només fan una segona aturada per fer la volta ràpida. Incrementant el desgast i la diferencia de temps entre compostos, podríem veure equips arriscant-se a més aturades per tal d'anar més ràpid en comptes de jugar a mantenir els pneumàtics vius. I el segon canvi que proposaria seria que, després de qualsevol període de cotxe de seguretat, que el reinici es fes amb els cotxes aparellats. Res de deixar que el líder marqui el ritme: posar tots els cotxes a velocitat constant (potser 100 kph?) a la recta de meta de dos en dos i un cop el semàfor s'apagui gas. Així potser veuríem canvis de posició pel liderat alguna vegada.
La intenció per aquests dos canvis seria augmentar la incertesa, ja que tal com anem, si els cotxes més ràpids es classifiquen davant, és normal que acabin davant.


Què en penseu vosaltres de la pregunta? Deixeu-nos un comentari o participeu al nostre Facebook.


Les dades imprescindibles per aquest cap de setmana

Quins pneumàtics fa servir cadascú?

PilotEquipC1  (Blanc)C2 (groc)C3 (vermell)
44. Lewis Hamilton
Mercedes238
77. Valtteri Bottas
Mercedes148
5. Sebastian Vettel
Ferrari139
16. Charles Leclerc
Ferrari229
10. Pierre Gasly
Red Bull-Honda247
33. Max Verstappen
Red Bull-Honda247
11. Sergio Pérez
Racing Point-Mercedes238
18. Lance Stroll
Racing Point-Mercedes238
63. George Russell
Williams-Mercedes157
88. Robert Kubica
Williams-Mercedes247
03. Daniel Ricciardo
Renault139
27. N.  Hulkemberg
Renault229
23. Alex Albon
Toro Rosso-Honda238
26. Daniel Kyviat
Toro Rosso-Honda148
8. Romain Grosjean
Haas-Ferrari238
20. Kevin Magnussen
Haas-Ferrari148
55. Carlos Sainz
McLaren-Renault328
4. Lando Norris
McLaren-Renault328
07. Kimi Raikkonen
Alfa Romeo139
99. A. Giovinazzi
Alfa Romeo229


Horaris del GP d'Espanya 

Divendres 
Lliures 1: .11:00 (Movistar F1)
Lliures 2: 15:00 (Movistar F1)

Dissabte
Lliures 3: 12:00 (Movistar F1)
Qualificació: 15.00 (Movistar F1)

Diumenge
Cursa: 15.10 (Movistar F1)


Breus d'última hora:

- La cursa d'enguany podría ser la darrera a Montmeló. Hi han rumors fundats de que pot ser Zandvoort el substitut.
- Domini absolut en la tria de pneumàtics dels compostos més tous; no s'esperen temperatures altes com altres anys, i els equips han tastat ja la poca degradació de la pista del Vallés Oriental.
- Racing Point estrena millores que ells mateixos han definit com a substancials, i esperen ser amunt.


3 de maig de 2019

Opinió: Quan el mite s'empassa la persona

Aquesta setmana s'han complert 25 anys del gran premi de San Marino de 1994. Seria un gran premi qualsevol si no fos per la sèrie d'esdeveniments que van canviar la Fórmula 1 per sempre més, a cop de tragèdia. El cost va ser incalculable. Diverses lesions i dues vides humanes perdudes, les de Roland Ratzenberger i Ayrton Senna. 

Ens fem grans - ja fa 25 anys...

Avui però no vull fer un record del que va passar aquells dies, sinó més aviat reflexionar sobre la naturalesa humana i sobre les percepcions que es tenen dels pilots que van morir envers els seus companys de graella que sí van tenir la sort de sobreviure.

És normal que quan algú mor, desitgem recordar aquella persona per les seves coses bones. Hi ha com una mena de norma no escrita que fa que, especialment en les setmanes i mesos després del decés, no es mencionin les taques o les possibles debilitats que tenia el finat.
Tot això fins a cert punt està bé, però a vegades es produeix una mitificació excessiva, exacerbada encara més avui pel món on vivim, on les xarxes socials no deixen espai per la reflexió i el record és una frase o un clip de YouTube de 30 segons.
Per a mi, a vegades aquesta mitificació excessiva perjudica les persones contemporànies de la persona desapareguda. Ningú es tan bo com ells, o encara pitjor, ningú pot arribar mai a ser tant bo com ells. És lícit trobar a faltar algú, fins i tot adorar aquella persona que ja no hi és, però no a costa de menysprear els que encara hi són. 
Posaré tres exemples en l'àmbit de la Fórmula 1. Vagi per endavant que no vull menystenir cap dels pilots mencionats. Els tres exemples seran el pilot que va morir massa d'hora, el pilot heroic i el campió del món veterà.

Hi ha desenes de pilots que han mort massa d'hora, sense arribar a complir el que s'esperava d'ells, però també n'hi ha centenars que han sobreviscut i tampoc han pogut arribar a ser el que volien. Quin record tindríem avui de Roland Ratzenberger si hagués completat la temporada 1994? Tenint en compte que corria per a Simtek, potser s'hauria qualificat per a la majoria de curses però ni en somnis hauria aconseguit cap punt. Seria un detall al final de la pàgina d'aquella temporada i fins i tot alguns agosarats dirien que era un mal pilot, fixant-se només en les estadístiques. Pensem en avui dia i com de ràpid es diu que un pilot "no val res".
Per què Jules Bianchi és recordat i no altres pilots? Perquè Bianchi va morir al volant. És cert que el francès tenia gran potencial, però si no hagués patit el seu accident i hagués sofert un o dos anys complicats al volant d'un Sauber, seguiríem pensant en ell com en un campió sense títol? També es tenien moltes expectatives de Pascal Wehrlein, però precisament dos anys difícils a Sauber han acabat amb ell a la Fórmula E...

Wehrlein també era una gran promesa...

Si passem al segon cas, el del pilot heroic i espectacular, Gilles Villeneuve és l'exemple obvi. Arrel de la seva actitud de conduir encara que el cotxe caigués a trossos i d'aconseguir victòries en algun Ferrari complicat, la seva llegenda és enorme, combinada a més amb el seu final emprenyat amb Didier Pironi. 
Però oi que a altres pilots espectaculars no els tenim en tant alta estima? Per exemple, Jean Alesi, o Juan Pablo Montoya. Ells van sobreviure les seves carreres, de fet el colombià encara està en actiu, però molts valorarien a Montoya per sota de Villeneuve, malgrat que el sud-americà té dues Indy 500 al palmarès i les mateixes victòries que el canadenc.
I que dir d'Alesi, que va viure alguns dels pitjors anys de Ferrari també. El francès d'origen sicilià, tot i ser espectacular, ja no podia fer els miracles que encara es podien fer a principis dels 80. A mitjans dels 90 la professionalització de McLaren i Williams deixava ben poques engrunes per a Ferrari...
A Montoya i a Alesi se'ls recorda com una mica tocats de l'ala, i també ho era Villeneuve, què carai. Els tres eren homes que desitjaven ser els més ràpids en tot moment, però un va morir estil supernova i els altres dos no, i se'ls recorda de manera diferent.

Alesi, l'hereu de Villeneuve, fins i tot en el número.

Però potser el cas més flagrant de mitificació és el d'Ayrton Senna, que seria el campió del món veterà. Malgrat que ara només es destaquin les seves grans voltes de classificació, la seva lluita i les presumptes injustícies contra ell, Senna era una figura que polaritzava els aficionats, que o bé l'estimaven o bé no els agradava gens i preferien la tècnica d'Alain Prost o la determinació de Nigel Mansell.
Està clar que la pel·lícula "Senna" de 2010 hi va fer molt en aquest tema. Naturalment es destaquen els seus punts forts i es deixa a Prost com un manipulador, quan pràcticament eren iguals a l'hora d'intentar aconseguir la supremacia dins d'un equip.
Senna era polèmic i podríem dir que ell va ser el primer en portar un mundial a l'extrem. Avui en dia, després dels anys de Schumacher, és habitual veure als pilots arraconant-se els uns als altres, conscients de que no hi ha perill. Però Senna ho va començar a fer a finals dels 80 amb el seu propi company d'equip, i Senna, malgrat la justificació moral que pogués creure tenir, va col·lidir deliberadament amb Prost a ben bé 200 quilómetres per hora, 4 anys després de l'última mort d'un pilot en un Fórmula 1.
Per què Senna és més recordat, amb tres títols mundials i algunes accions discutibles, que Jack Brabham, amb tres títols mundials i un d'ells aconseguit conduint el seu propi cotxe? Perquè Senna va morir davant dels ulls de milers d'espectadors i Brabham per a molts ja no era un pilot, era un equip antic que va desaparèixer sense pena ni glòria.

És naturalesa humana, ho sé, però reflexionem-hi. Tots els pilots morts que he mencionat ni eren déus ni tampoc malignes; eren persones humanes, complicades, amb les seves virtuts i els seus defectes, i tot i que és difícil pels records i per la tristesa de les seves desaparicions, valorem-los en la seva justa mesura, tal com fem amb els vius. Que el record i la passió no sobrepassi l'objectivitat ni el realisme.

28 d’abril de 2019

Crònica GP Azerbaidjan: Bottas derrota al seu cap de files

Accident de Leclerc.  El Gran Premi d’Azerbaidjan va començar a decidir-se durant la sessió de qualificació del dissabte quan Leclerc, el màxim opositor dels Mercedes, va estrellar el seu Ferrari a la “chicane” del castell durant la Q2. Aquesta errada va permetre que els Mercedes ocupessin la primera línea amb Bottas superant una altra vegada a Hamilton.

Sortida sense incidents.  Al apagar-se els cinc semàfors vermells, Hamilton s’ha col·locat ràpidament en paral·lel del finlandès i ha agafat l’interior del primer revolt. No obstant, Bottas ha mantingut el seu Mercedes per l’exterior a l’alçada del de Hamilton durant els revolts 1 i 2 i ha conservat la primera posició a l’arribar a la tercera corba.

Hamilton intenta l'avançament sobre Bottas a la sortida (Mercedes).
A més a més, l’hipotètic escuder de Hamilton ha obert ràpidament una renda de tres segons per evitar els atacs de l’anglès.
Per darrera, Sergio Pérez s’ha col·locat quart després d’avançar a Verstappen mentre que Leclerc que sortia amb el pneumàtic mitjà ha perdut dues posicions en benefici de Sainz i Ricciardo.

Avançaments a dojo.  La llarga recta de 2,1 quilòmetres del circuit de Bakú sumada amb l’efecte del DRS ha permès veure una gran quantitat d’avançaments a la part mitja de la classificació. Els principals protagonitses han estat Leclerc que ha remuntat ràpidament de la desena a la quarta posició amb només 10 voltes i el discutit Gasly que ha escalat de l’ultima posició a la sisena sense gaires dificultats.

Les aturades. El primer dels favorits en aturar-se ha estat Vettel que ho ha fet a la volta 12. L’alemany ha tingut forces dificultats amb l’eix anterior del seu Ferrari durant el primer “stint” i s’ha aturat justament quan ja tenia enganxat al darrera a Leclerc. L’aturada de Vettel ha semblat una manera d’evitar ordres d’equip dins de l’escuderia de Maranello, ja que Leclerc estava rodant força més ràpid.
Una volta més tard s’ha aturat el líder Bottas i posteriorment Hamilton. D’aquesta manera Leclerc s’ha col·locat primer a la volta 14 amb un avantatge de 11 segons sobre Bottas.
A can McLaren hi ha hagut polèmica durant les aturades. Carlos Sainz havia avançat a pista a Norris però qui ha tingut preferència al box ha estat l’anglès que aturant-se primer ha recuperat la posició sobre Sainz.
L’últim pilot en aturar-se ha estat Leclerc que ho ha fet a la volta 35. Al aturar-se tant tard el monegasc ha provocat que els primers classificats s’agrupessin quedant separats primer i quart per només sis segons. Leclerc ha caigut fins la sisena posició just pel darrera de Gasly, el qual ha avançat després d’una intensa lluita.

Gasly es defensa dels atacs de Leclerc (Red Bull).
Pocs abandonaments. A diferència de la Fórmula 2, durant la cursa hi ha hagut poques incidències. No obstant, durant el Gran Premi s’ha vist un dels xocs més insòlits de la història de la Fórmula 1. Daniel Ricciardo que lluitava per entrar a la zona de punts ha intentat un avançament molt arriscat sobre Daniil Kvyat. L’australià però s’ha passat de frenada acabant a l’escapatòria i impedint al mateix temps que el rus de Toro Rosso pogués traçar el revolt i quedés atrapat amb el mur. Ambdós pilots s’han vist obligats a engranar la marxa endarrera. Ricciardo ho ha fet més ràpid però no s’ha adonat que Kvyat encara seguia allí i ha topat amb el rus. Els dos pilots han reemprés la marxa amb danys per tornar al box i abandonar.
Posteriorment, Gasly que havia realitzat la seva millor cursa fins al moment amb Red Bull s’ha vist obligat a abandonar amb problemes al seu Red Bull. Tot i aparcar el Red Bull en una zona bastant segura, l’organització ha decidit treure un “Virtual Safety  Car”.

Final de cursa. Al marxar el “Virtual” a falta d’onze voltes pel final, Hamilton s’ha adormit i ha passat d’estar a un segon de Bottas a tres segons. Enfurismat, l’anglès ha aconseguit disminuir la diferencia fins a situar-se altre vegada a menys d’un segon. No obstant, Bottas ha respós l’atac del seu company amb unes grans voltes i ha aconseguit la seva cinquena victòria. Segon ha estat un Hamilton que comença a veure en Bottas l’ombra allargada de Nico Rosberg i tercer un notable Vettel. Quart ha acabat Verstappen seguit de Leclerc que s’ha endut el punt de la volta ràpida. Sisé ha estat un brillant Pérez que ha finalitzat per davant de Sainz, Norris, Stroll i Raikkonen.

Mercedes celebra el quart doblet en quatre curses (Mercedes).
Amb aquesta victòria, el finlandès recupera la primera posició del mundial per només un sol punt sobre Hamilton i ja trenta-cinc sobre Vettel.
Pròxima parada, Montmeló!



-Williams. Ni milloren ni conèixen el procediment de sortida des del box.
-Renault. L'equip oficial està pel darrera de l'equip client.
-Bakú. Tapes de clavaguera sense soldar i comissaris lents. Lamentable.


-Red Bull. Gasly estava fent una bona cursa fins que el seu Red Bull s'ha aturat.
-Daniel Ricciardo. Ha arruïnat la cursa de Kvyat amb una maniobra suïcida.
-Charles Leclerc. L'errada de la qualificació li ha costat el podi i potser victòria.


-Bottas. Cap de setmana imperial. Si segueix així, Hamilton haurà de suar.
-SainzMerescuts primers punts del madrileny que ha superat al seu company.
-Racing Point. Bon rendiment del seu cotxe i marxen amb 10 punts sota el braç.





Pos.Pts.PilotDor.EquipXassísTempsGra.Vol.
125Valtteri Bottas77MercedesW10 EQ Power+1h 31'52.942151
218Lewis Hamilton44MercedesW10 EQ Power++1.524251
315Sebastian Vettel5FerrariSF90+11.739351
412Max Verstappen33Red Bull-HondaRB15+17.493451
510Charles Leclerc16FerrariSF90+1'09.107851
69Sergio Pérez10Racing Point-BWT M.RP19+1'16.416551
76Carlos Sainz55McLaren-RenaultMCL34+1'23.826951
84Lando Norris4McLaren-RenaultMCL34+1'40.268751
92Lance Stroll18Racing Point-BWT M.RP19+1'43.8161351
101Kimi Räikkönen7Alfa Romeo-FerrariC38+1 volta1950
11Alexander Albon23Toro Rosso-HondaSTR14+1 volta1150
12Antonio Giovinazzi99Alfa Romeo-FerrariC38+1 volta1750
13Kevin Magnussen20Haas-FerrariVF-19+1 volta1250
14Nico Hülkenberg27RenaultR.S.19+1 volta1550
15George Russell63Williams-MercedesFW42+2 voltes1649
16Robert Kubica88Williams-MercedesFW42+2 voltes1849
ABPierre Gasly10Red Bull-HondaRB15Palier2038
ABRomain Grosjean8Haas-FerrariVF-19Frens1438
ABDaniil Kvyat26Toro Rosso-HondaSTR14Danys accident633
ABDaniel Ricciardo3RenaultR.S.19Danys accident1031