Opinió: Fórmula queixa, fórmula inconsistència

Al passat gran premi de Gran Bretanya, més enllà del resultat de la cursa, la polèmica es va centrar fonamentalment cap a l’incident entre Kimi Räikkönen i Lewis Hamilton. Lògicament, el toc que afectava al pilot local i que a més podia tenir implicacions per al mundial es va emportar els titulars, amplificats a més amb els comentaris de Mercedes sobre les tàctiques de Ferrari.

Però a Silverstone hi van haver algunes accions més de contacte o possible contacte entre pilots que també van ser investigades i algunes sancionades, entre Kevin Magnussen i Fernando Alonso, entre Carlos Sainz i Romain Grosjean o entre Sergio Pérez i Pierre Gasly.

El denominador comú en aquestes accions polèmiques, no només a Silverstone sinó ja fa algunes temporades i especialment des que les ràdios dels pilots s’escolten per la televisió, es la queixa.

Amb el Mundial de futbol a punt d’acabar-se, no he pogut evitar establir un paral·lelisme amb els pilots. El que per a un futbolista és exagerar un contacte i rodolar per terra, a la Fórmula 1 és queixar-se sense mesura per la ràdio.
I ara em direu: “Home, no comparis, els futbolistes segons com sembla que els hagin matat i els pilots es queixen amb raó perquè corren a 300 quilòmetres per hora i les acciones perilloses s’han de castigar”.
Però si que comparo, i posaré tres exemples. Per una banda, Fernando Alonso per la ràdio va arribar a dir que el que feia Magnussen era quelcom “que no havia vist mai a la vida”. En segon lloc, Pierre Gasly afirmava que Pérez s’havia queixat tant d’ell perquè “era onzè sense puntuar i m’ha acusat tant com ha pogut”, i per últim l’acció entre Sainz i Grosjean on els comissaris reflectien que tant un com l’altre semblaven estar d’acord en que era un incident de carrera. De tots aquests pilots, només Gasly va ser sancionat.

Per a mi la comparació és clara: l’objectiu tant de futbolistes com de pilots és el mateix, fer destacar l’acció que acaba de passar i que els àrbitres/comissaris apliquin alguna sanció al rival. A Pérez li va funcionar…
Jo estic convençut que Alonso ha patit defenses més dures i també estic convençut que en un altra cursa o en un altre moment a Gasly no l’haurien penalitzat. Però sembla que, segons com, pressionar “l’árbitre” té els seus efectes, i per tant, tots els pilots es queixen quan passa alguna cosa. 

No sabem si abans, quan no teníem accès a les ràdios, hi havia tanta queixa. Però probablement no, ja que tampoc s’investigava cada contacte.

Si ens fixem en els resultats de les investigacions, quelcom preocupant emergeix. Va ser Gasly penalitzat perquè Pérez es va queixar molt? Hauria estat penalitzat Magnussen si Alonso hagués acabat darrere seu? I si Sainz s’hagués queixat de Grosjean, els comissaris haurien penalitzat al francès?
I la pregunta més important: per què es sanciona? Per l’acció, per la queixa o per la conseqüència?

Perquè a part de les queixes, la consistència de les sancions també es discutible. Sempre parlem de fets d’opinió. Està clar que saltar-se la velocitat permesa al pit-lane o bé avançar amb el cotxe de seguretat en pista són fets que no admeten discussió. 

Però quan parlem de tocs i accidents, no acaba de quedar mai clar per què en unes accions no es fa res, per què en unes altres es posen 5 segons, perquè 10 segons… Potser una solució seria per exemple no sancionar res que passi a la primera volta, o bé sancionar-ho tot? O potser totes les sancions haurien de ser post-cursa? Per no parlar dels tocs entre companys d’equip, que gairebé mai s’hi fiquen els comissaris.

Sebastian Vettel va fer uns comentaris interessants abans del GP. Preguntat sobre la seva penalització a Àustria per molestar a Sainz a la Q2, va dir que no li semblava justa, però al mateix temps va dir que els pilots havien ajudat a crear tantes penalitzacions perquè tots es queixaven de tot.
I certament té raó. No hi ha cap gran premi on no sentim pilots dient que “el cotxe tal m’ha molestat a la volta ràpida”, o bé “aquest pilot m’ha fet fora de la pista”, o bé “digueu-li a Charlie que…”

Ara bé, per què els pilots es queixen tant? Jo crec que una part de les queixes venen donades perquè hi ha molt més contacte entre els cotxes. Entre que els monoplaces són seguríssims i que les escapatòries d’asfalt normalment permeten errors, els pilots van molt més al límit conscients de que no passarà res. Possiblement els pilots d’antuvi tinguessin més respecte entre ells degut a que un toc podia tenir conseqüències greus o fins i tot fatals en molts casos.

També crec que hi ha un factor cultural. Avui en dia sembla que els accidents no puguin existir. Tot passa “per culpa” d’algú i constantment es busca el culpable de cada acció, sense ser conscients de que a alta velocitat hi ha poc temps per prendre decisions i els errors es magnifiquen. I com que tot passa per culpa d’algú i els comissaris semblen molt disposats a impartir justícia, doncs els pilots aprofiten el sistema i fan sentir la seva veu per guanyar avantatge i no deixar que res quedi impune…

No es veu una solució clara al respecte. No es pot deixar tot en mans dels pilots com si això fos la NASCAR, ni tampoc pots estar penalitzant algú cada volta…però potser si podrien fer que els pilots es queixessin menys – com al futbol, targeta groga per protestar!