3 de maig de 2018

Entrevistem a... Francesc Rosés


(Copyright: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals).
                                       
Aquesta setmana, l'equip de Fórmula 1 en Català ens trobem amb Francesc Rosés. El famós periodista català ens dona el seu punt de vista sobre el nostre esport; que ell ha viscut des de dins de forma tant intensa. Comencem:

FORMULA 1 EN CATALÀ: Quins canvis aplicaria al reglament del 2021, en particular sobre els motors i els avançaments? 

FRANCESC ROSÉS: Jo tornaria als motors atmosfèrics, de configuració menys sofisticada perquè cap marca pogués destacar especialment gracies al pressupost. Pels avançaments ja està bé com està aquest any, amb dues zones de DRS.

F1Cat: Creu que la Fórmula 1 corre perill de tornar-se "massa" segura amb l'halo, les escapatòries d'asfalt o les excessives penalitzacions?

FR: Massa segura no seria mai un problema. El que no penalitzaria tant als pilots, perquè fossin agosarats a l'hora de fer avançaments. En casos massa freqüents si que donaria pas a les advertències i penalitzacions.

F1Cat: Troba vostè a faltar retransmetre la Fórmula 1?

FR: Una mica si, però un no es pot passar tota la vida fent el mateix. No fer les transmissions permet viure l'espectacle d'una altra manera. Si sortís un nou pilot de casa a la Fórmula 1 si que trobaria a faltar el relat de les seves curses.

F1Cat: Hi ha una famosa foto de vostè i Javier del Arco escrivint una crònica damunt el capó d'un 124...com era cobrir la Fórmula 1 aleshores? Com es feien les cròniques i com s'enviaven? Vostè va ser pioner en informar de la Fórmula 1. 

FR: Doncs escrivint a màquina sobre el capó dels cotxes. Sovint s'enviaven les cròniques als diaris mitjançant el tèlex. Es picaven unes cintes, que quedaven perforades, i després es passaven per uns aparells que identficaven els forats i ho enviaven via telegràfica. Les cues per aconseguir màquina en les sales de premsa eren llargues i de vegades havies d'esperar molt de temps i fins i tot es bloquejava l'enviament. Per enviar fotos havies de tornar al país...De vegades anaves a l'aeroport dissabte i donaves un carret a un viatger perquè el recollissin a Barcelona o Madrid. Així tenien fotos del circuit, però dels entrenaments. Ara, per mesures de seguretat no es podria fer. Tant de bo que haguéssim tingut els mitjans actuals. La Fórmula 1 ha canviat més en aquest apartat que en el dels cotxes.

F1Cat: Alguns membres del blog tenim una edat en la que recordem quan la única Fórmula 1 que veiem era la sortida, i després l'arribada, en diferit, per TVE....Quin seguiment tenia aleshores la Fórmula 1 en premsa? Quanta gent llegia les cròniques? 

FR: Per la tele TVE 1 o 2, les úniques que hi havia, només donaven dues o tres curses i de vegades només la sortida i l'arribada. Fins l'arribada de pilots com Adrián Campos i Lluís Pérez Sala era així. Després es va anar animant. Cap diari enviava enviats especials. A la Fórmula 1 només hi anàvem Javier del Arco, Jose Maria Rubio, que feia fotos, i Meia Faixedas, la meva dona, que feia fotos per revistes com Autopista, Club i Automóvil. Els quatre periodistes cobríem la informació per les nostres revistes i alguns diaris. Jo ho vaig fer per Tele/eXprés i el diari Sport.

F1Cat: Què n'opina vostè de que la Fórmula 1 hagi esdevingut un esport que només es pot seguir en plataformes de pagament, i que a Espanya no hi hagi cadena oberta on es pugui veure? I més tenint en compte els resums curtíssims dins els informatius.

FR: Ho trobo malament, però crec que el món de l'esport va cada vegada més cap a aquí.  Ja passa amb el futbol. Per veure el Barça o el Madrid a la Lliga o la Champions has d'estar subscrit a un canal de pagament. Pels aficionats ja esta bé, perquè pots gaudir de cadenes que tracten tota la setmana de curses de Fórmula 1 i de motos, pagant només 10 euros.  En aquell temps jo hauria pagat l'equivalent i molt més per poder veure per la tele les curses a les que no viatjàvem. A part de això, ara pots sentir constantment les declaracions dels pilots, i pots veure les curses des de la càmera del cotxe. Ah, i a més a més, pots seguir totes les sessions d'entrenaments. Els informatius donen poques imatges perquè l'esport d'aquest país és, segons ells, el futbol, sense que se'n donin compte de que molts esports del motor tenen molta més audiència que els partits de futbol en que no participen els equips punters.

F1Cat: Amb quin pilot estranger ha tingut més bona relació?

FR: Dels pilots d'abans vaig tenir un tracte molt directe i familiar amb Gilles Villeneuve. Tenim fotos amb ell i el seu fill, quan Jacques tenia 3 anys. Amb Ayrton Senna havíem arribat a anar al famós Up & Down de Barcelona. També vaig tenir bona relació amb Niki Lauda a qui havíem visitat a les seves cases de Àustria i d'Eivissa. Bona amistat també amb Carlos Reutemann, i Alan Jones. L’argentí va viure un temps prop de Girona. Anàvem a sopar a casa seva. Dels més recents he tingut bona relació amb Pedro i Alonso, lògicament, però també amb Nico Rosberg, Checo Perez, Daniel Ricciardo i Verstappen. El secret és que a tots els he conegut quan corrien en categories inferiors. Després ja no t'obliden perquè t'interessaves per ells quan encara no els coneixia ningú. Aquest va ser, també, el cas de Hamilton, quan corria la GP2.

F1Cat: Quin és el millor i pitjor moment que recorda des de que segueix la Fórmula 1?

FR: Els millors moments quan un pilot de casa ho feia bé. Mai oblidaré el punt d'or que va fer Pérez Sala amb Minardi a Silverstone l'any 89. Només puntuaven els sis primers. Tampoc oblidaré el segon lloc de Pedro a Hongria l'any 2006 i per descomptat el primer títol de Fernando Alonso al Brasil. Després de més de 30 anys seguint la Fórmula 1 sense pilots propers, un que era amic obtenia el més impensable: un títol mundial. Com a moments negatius les morts. La d'Ayrton Senna, i encara més especialment la de Villeneuve, perquè havíem viscut molt directament les situacions que el van dur a arriscar més que mai en els entrenaments de la cursa de Zolder de l'any 1982.

F1C: Estem veient com va creixent l'interès en la Fórmula E, on el públic té un accés molt lliure a veure la cursa mentre a la Fórmula 1 la gent continua, d'alguna manera, com engabiada. Creu vostè que la Fórmula E pot, a llarg plaç, desbancar la Fórmula 1 al cor dels nous aficionats?

FR: La Fórmula E, efectivament, es disputa molt a prop dels espectadors, com també passa en el món dels ral·lis. Però no crec, ara per ara, que la Fórmula E superi a la Fórmula 1. A més a més, crec que els cotxes elèctrics tal com són, no tenen futur. Possiblement hi haurà els motors d'hidrogen, amb més possibilitats, i la Fórmula 1 farà servir aquests tipus de motors, però en circuits com els actuals. És difícil de preveure, però de cara al futur, res es pot preveure amb precisió.

F1C: Moltes gràcies per atendre les preguntes de Fórmula 1 en Català, ha estat molt amable.



(Des de Formula 1 en Català volem agrair la desinteressada col·laboració de Santi Faro per ajudar-nos a aconseguir aquesta entrevista).