12 de març de 2018

Debutants del 2018. Sergey Sirotkin

En els darrers anys, cada vegada són més els pilots que immerescudament es queden fora de la graella de la temporada següent. El motiu es deu als alts costos de la Fórmula 1 i a la delicada situació financera de certs equips, que prefereixen contractar a pilots amb un gran recolzament econòmic al darrera que a d’altres amb més talent.
Aquest és el cas de Williams que ha decidit fitxar a Sergey Sirotkin en detriment de Robert Kubica o Pascal Wehrlein per la temporada d’enguany.
Sergey va néixer fa 22 anys a Moscú. És llicenciat en enginyeria i fill del dirigent de l’Institut Nacional de Tecnologies de l’Aviació; un organisme amb estrets vincles amb el kremlin. Es parla que aquest jove pilot rus arriba a la Fórmula 1 amb un maletí de 20 milions de lliures sota el braç producte de diverses empreses russes com ara SMP Racing.

Sergey Sirotkin i el seu pare Oleg.
Precisament va ser el seu pare qui li va despertar aquesta passió per l’automobilisme quan van anar a veure plegats un Gran Premi a Monza. Arran d’això Sirotkin va començar a córrer amb kart als 7 anys.
Després de diversos títols de karting de caire local, el seu pare es va adonar que per tal de seguir creixent com a pilot calia passar a competir a nivell internacional. Així doncs a l’any 2008, va començar a participar en curses aïllades de la categoria KF3.
La temporada següent Sirotkin ja va córrer de manera més regular amb karts KF3. Va participar al Campionat Junior d’Alemanya, a la Copa del Món CIK-FIA o las Sèries Internacionals WSK entre d’altres. Els seus resultats però van ser discrets i es va veure superat per pilots com ara Nyck de Vries, Daniil Kvyat o Carlos Sainz.
L’any 2010 Sirotkin va passar a córrer a la classe KF2 de karts. La seva temporada al karting no va ser bona i a finals d’any va decidir fer el salt als monoplaces debutant així al Campionat Italià Fórmula ACI CSAI Abarth.
Les sis curses que va fer li van servir com a preparació de cara la temporada del 2011, on els seus primers èxits dins l’automobilisme van arribar. Aquell mateix any Sirotkin es va proclamar campió de les Sèries Europees Fórmula Abarth i subcampió del Campionat Italià Fórmula ACI CSAI Abarth.

Sirotkin negociant Eau Rouge al volant del seu Fórmula Abarth.
Posteriorment, Sirotkin va participar a les Sèries Mundials Auto GP on va acabar tercer, i a la Fórmula 3 Italiana on va obtenir la cinquena posició final.
Al 2013, el rus va formar part de la Fórmula Renault 3.5 on hi va passar les dues temporades següents. En la primera, dins les files de l’equip ISR, va obtenir com a millors resultats dos podis en una temporada en que el títol se l’endugué Kevin Magnussen.
De cara la temporada del 2014, Sirotkin va canviar d’equip i va córrer per Fortec. Amb ells va aconseguir la seva primera victòria precisament a Moscú i un total de quatre podis més, acabant d’aquesta manera en cinquena posició a final d’any. Aquella mateixa temporada va actuar com a pilot reserva de l’equip Sauber gràcies a l’acord entre l’equip suís i el Fons Internacional de Cooperació d’Inversions, el Fons Estatal de Desenvolupament del Nord-oest de la Federació Russa, i l'Institut Nacional de Tecnologies de l’Aviació.
Al 2015 va fer el salt a la GP2 amb Rapax, amb qui va obtenir 1 victòria i 5 podis. Aquests resultats li van valdre la consecució de la tercera posició final per darrera del campió Stoffel Vandoorne i d’Alexander Rossi. Aquell any però no va formar part de cap equip de Fórmula 1 ja que Sauber va tenir de pilot reserva a Rafaelle Marciello com a part de l’acord del subministrament de motors Ferrari.

Sirotkin celebrant la seva primera victòria a la GP2.
L’any següent va seguir a la GP2 aquesta vegada amb l’equip campió ART Grand Prix. Malgrat millorar els resultats de l’any anterior, Sirotkin es va veure àmpliament superat pel campió Pierre Gasly i Antonio Giovinazzi, repetint així la tercera posició a final de temporada. Aquell mateix any va tornar a la Fórmula 1 com a pilot de desenvolupament de Renault.
L’any passat Sirotkin va seguir a Renault però aquesta vegada exercint de pilot reserva. Va participar en les sessions de lliures de diversos grans premis i va córrer les 24 hores de Le Mans amb l’equip rus SMP Racing amb els que va ser setzè a la classe LMP2.  
Al test d’Abu Dhabi de final de temporada, l’equip Williams li va donar l’oportunitat de provar el seu monoplaça, i d’aquesta manera ser un dels possibles candidats a substituir a Felipe Massa. L’altre participant del càsting era Robert Kubica que buscava tornar a la Fórmula 1 després del seu gravíssim accident en un Rally a Itàlia. Malgrat quedar-se a mig segon del temps de Kubica, la seva millor marca va ser amb pneumàtics dos esglaons més durs que els del polonès.
La seva actuació no va passar desapercebuda pels dirigents de Williams, i a mitjans del passat mes de gener el van confirmar com a pilot titular de cara la present temporada. Aquesta decisió ha provocat una allau de critiques a l’escuderia de Grove. Tant és així que la cap d’equip Claire Williams i el director tècnic de l’escuderia Paddy Lowe han sortit del pas dient que la decisió es basa estrictament en qüestions de pilotatge i no pas econòmiques.
Caldrà veure doncs si les habilitats de Sirotkin al volant són suficients per canviar la dinàmica decadent de Williams. Si la jugada els surt bé, ningú se’n recordarà de l’aportació de 20 milions de lliures del rus. Ara bé, si la cosa es torça, aficionats d’arreu del món reclamaran el retorn de Kubica; un pilot que enlloc de diners aporta talent, sacrifici i capacitat de superació.