15 de gener de 2018

Obituari: Dan Gurney (1931-2018)

Avui ens hem despertat amb la trista notícia que Dan Gurney havia mort als 86 anys de complicacions d'una pneumònia. 
Quan vam fer el top 20 de "Campions sense corona" el vam classificar al cinquè lloc, fet que deixa palesa la importància d'aquest home a la història, no ja de la Fórmula 1 sinó de l'automobilisme en general.

(Vegeu l'article de Campions sense corona aquí)

A Indianapolis amb el seu propi cotxe i el seu número 48.
Dan Gurney va guanyar curses de Fórmula 1, d'IndyCar, de NASCAR, de Can-Am i de Trans-Am. És juntament amb Mario Andretti i Juan Pablo Montoya, l'únic pilot en haver guanyar curses de Fórmula 1, resistència, IndyCar i NASCAR.

Després d'haver estat a la guerra de Corea i haver anat fent curses amateurs, el 1957 va tenir la seva primera gran oportunitat de la mà de Frank Arciero, en un cotxe sport, i tant sols dos anys després ja pilotava per a Ferrari a la Fórmula 1.

Va aconseguir a la Fórmula 1 les primeres victòries de Porsche, Brabham i del seu propi equip, llavors anomenat Anglo-American Racers i més tard conegut com a All American Racers o AAR. Amb el preciós Eagle i la victòria a Spa 1967, és encara l'únic pilot estatunidenc en haver guanyar una cursa amb un cotxe també dels Estats Units. També va ser el primer pilot de Fórmula 1 en fer servir un casc integral, a Spa el 1968.

Aquell mateix 1967, Gurney va vèncer a les 24 hores de Le Mans fent parella amb A.J. Foyt i conduint el mític Ford GT40. Sent obsequiats amb ampolles de xampany, Gurney va decidir remenar-les i esquitxar a tothom amb el contingut i així va néixer una tradició que continua fins el dia d'avui, la dels pilots ruixant amb cava a tothom que estigui a prop.

A punt de crear una tradició a Le Mans, 1967.

Gurney va ser també l'inventor del "Gurney flap", una petita tira de metall que es posa al final dels alerons en perpendicular al pla del mateix i que aporta càrrega aerodinàmica amb menys penalització en velocitat punta que un aleró adicional.

El 1970, després de conduir algunes curses per a McLaren ajudant-los després de la mort d'en Bruce, va retirar-se i va continuar amb All American Racers. L'equip va guanyar 8 títols i 78 curses en diversos campionats, incloent les 500 milles d'Indianàpolis, les 12 hores de Sebring i les 24 hores de Daytona. La marca segueix en actiu, havent participat en dissenys de motocicletes i del Delta Wing recentment.

Gurney va ser també l'autor del "White Paper", una carta dirigida a tots els propietaris d'equip de IndyCar el 1978 en que es queixava de la manera que l'esport estava dirigit i posava com a exemple Bernie Ecclestone i els majors ingressos que anava obtenint amb els drets de televisió i dels circuits. Arrel d'aquella carta es va formar l'associació d'equips CART, que controlaria l'esport entre 1979 i 1995, i que en els seus millors anys gairebé rivalitzava amb la Fórmula 1 en popularitat.

La revista Car and Driver va iniciar la campanya Gurney for President amb un article de
broma el 1964, però la idea ha restat vigent i ja forma part de la història del pilot.

En definitiva, Gurney va ser un personatge d'aquells que si no existissin, s'hauria d'inventar. Fins i tot hi va haver una campanya als 60, mig en broma mig seriosa, per a que Gurney fos president dels Estats Units.
Un geni al taller però també un geni al volant: no en va, al funeral de Jim Clark, el pare de l'escocès va confessar-li a Gurney que ell havia sigut "l'únic pilot que en Jimmy havia temut a la pista".

Descansi en pau!

Daniel Sexton Gurney, 1931-2018