27 de setembre de 2017

La Pregunta: Gran Premi de Malàisia



GP de Malàisia: Com veieu les perspectives de McLaren, Toro Rosso i Sainz al 2018?


Guillem Solà: Potser McLaren aixecarà el cap finalment; però no perquè el motor Honda hagi evolucionat, sinó perquè canviaran de proveïdor i passaran a Renault, quedant la unitat de potència japonesa per a Toro Rosso. Haurem de veure si finalment les millores d'Honda que porten anunciant des de fa tantes temporades arriben d'una vegada i Toro Rosso pot seguir mantenint la seva línia, i no fa com McLaren que ha anat a pitjor. No m'agrada gaire que Toro Rosso s'hagi de menjar el motor Honda veient que encara no dóna bons resultats, ni molt menys, i això crec que pot endarrerir en certa manera l'evolució del motor Honda: ara han de subministrar a un altre equip, amb diferent personal, possiblement amb requeriments diferents respecte els de Woking...
I el mateix pot passar a McLaren: unitat de potència d'un fabricant que no havien treballat recentment, noves relacions... Però sabem que el motor Renault sí que dóna millors resultats des d'un principi, cosa que pot apaivagar una mica els possibles problemes que hi hagi a l'inici de temporada.
Pel que fa a Carlos Sainz, com vaig opinar a "La Pregunta" de fa unes setmanes sobre com veuria que l'espanyol canviés d'equip, continuo pensant el mateix: porta unes quantes temporades a la mateixa escuderia i segur que li anirà bé un canvi d'aires per poder veure com es treballa en altres equips de la graella. És jove i està clar que busca resultats, però l'experiència també és un grau i amb això sí que hi pot sortir guanyant. A més a més, s'ha dit alguna vegada que a Toro Rosso no s'ha vist valorat en el sentit de poder pilotar algun divendres el monoplaça dels seus companys de Red Bull; tampoc hi ha hagut -fins ara- cap missatge de possible promoció de Sainz cap a Red Bull com a segon pilot o reserva... Així que crec que només pel fet de canviar i treballar amb gent nova l'enriquirà com a pilot i, si això el motiva més, potser veiem la millor faceta de Carlos.

Just Serrainat: El canvi de motor a l'equip McLaren era una circumstància que finalment havia de caure pel seu propi pes, ja que era insostenible mantenir la línia actual de resultats de l'equip en el campionat i no veure cap tipus d'evolució positiva per part del motor japonès Honda.
La selecció de motor tampoc té molt a comentar, ja que era l'única possible, tenint en compte que ni Mercedes, ni Ferrari subministraran propulsors al que pot  ser un rival directe al campionat si aconsegueix una bona configuració de monoplaça.
E​l problema que veig amb el motor ​Renault, és que la marca ja té un equip oficial, pel que sempre al moment de les evolucions es centrarà més en els seus monoplaces, ja que amb McLaren tindrà una relació de subministrador i no de soci tecnològic com tenia l'equip anglès amb Honda.
Del futur de l'associació de Toro Rosso amb Honda, l'haurem d'anar seguint, ja que amb la mala sort que té Alonso en aquest aspecte, potser la temporada vinent la marca nipona dona amb la tecla adequada i fa un salt qualitatiu endavant (cosa que personalment dubto).
Un punt a tenir en compte, és la part del finançament econòmic per part de McLaren, ja que no hem d'oblidar que amb aquest canvi, l'equip perd la seva principal font d'ingressos i s'ha d'espavilar a buscar patrocinadors per la temporada vinent, ja que a més dels diners que ja no entraran per Honda, també haurà de pagar els propulsors que fins ara també subministraven els japonesos sense un  cost per l'escuderia.
Sainz ja tenia ganes de sortir de Toro Rosso i un canvi d'aires, amb nous reptes i un nou equip, sempre són una motivació extra per un pilot i més en un equip que aquests últims anys ha fet una gran reestructuració, que està seguint una línia ascendent i amb l'objectiu diuen de lluitar pel títol el 2020.
En definitiva, les perspectives són per tots una mica incertes, ja que veurem si McLaren aconsegueix amb el propulsor de Renault un monoplaça competitiu per lluitar al davant la pròxima temporada, si Honda realment com deia, només necessitava una mica més de temps per aconseguir un motor que a més de potent, fos fiable i si Renault li donarà a Sainz un cotxe per lluitar a la part davantera de la graella amb garanties.

Joan Enric Fugueras: Normaletes. Jo veig McLaren al mig de la graella, Renault apuntant mes amunt, i Toro Rosso un any al purgatori a la part baixa acompanyant Sauber.
No hem de perdre de vista que McLaren muntarà un motor client i que Toro Rosso farà de conillet d'índies per, si tot va be en un parell d'anys, cedir el motor Honda a Red Bull (si Aston Martin dona el vist-i-plau; tot i que, a la Fórmula 1 tot es possible i potser ens fregaríem els ulls veient un motor Aston-Honda......Déu meu... estic desvariejant?)
Doncs no; potser no, ara bé veiem un estrany motor TAG Heuer on, en realitat, hi ha un Renault.
En tema motors, ja tenim experiència en matrimonis i noms estranys a canvi d'un taló ben maco...o d'un bon màrqueting.
Sigui com sigui, la teoria ens diu que qui es mourà a dalt serà Renault, amb el seu equip oficial, el seu motor, i les seves evolucions, que arribaran mes tard a Mclaren, que anirà un pas enrere...a no ser que McLaren pressioni de forma radical passades tres o quatre curses, tal com va fer el 1993 amb Ford, cansat del motor HB client i va reclamar amb insistència la mateixa especificació de Benetton. Tot i que aquí també hi havien classes socials, i el Ford HB client de Mclaren no va ser mai, precisament, igual que el HB de Minardi, per exemple.
Per el que respecta a Sainz, si la feina amb el xassís es bona i a Renault Sport donen a llum una criatura ben feta en tots els seus aspectes, jo crec que tindrà un armament que li permetrà pujar al podi unes quantes vegades durant la temporada. Campionat? A priori no. Caldrà esperar a 2020 per veure a Renault lluitant per la corona; però es clar, la Formula 1 de vegades, com li va passar a Pedro el Navaja al famós bolero, "te da sorpresas". No descartem res.

Jordi Domènech: Per a mi el més beneficiat clarament de tot l'embolic McLaren-Honda-Toro Rosso-Renault és Carlos Sainz. El madrileny feia temps que amb paraules i fets reclamava una oportunitat fora de Toro Rosso i les circumstàncies l'han afavorit, donant-li una sortida si més no temporal. Al 2019 es possible que Sainz tingui l'opció de quedar-se a Renault o pujar a Red Bull si hi ha forat.
A més, no oblidem que Renault, amb més o menys canvis, és l'equip que ja ha guanyat 4 títols de pilots. Alguns, com Alan Permane, són allà des d'abans de Schumacher, i saben com fer un bon cotxe. Així que crec que la parella Hülkenberg-Sainz pot aspirar a donar problemes als tres primers.
Ara bé, el punt feble de Renault, i per extensió, de McLaren i Red Bull, serà el motor. Malgrat els esforços de la marca francesa i el fet d'haver estat present a la Fórmula 1 quan ja es van introduir aquestes normes, Renault encara sembla estar un pas per darrere de Mercedes i Ferrari en potència i també en fiabilitat.
Però quan no hi ha avaries, el motor dóna rendiment suficient, i no seria estrany veure els McLaren d'Alonso i Vandoorne a la mateixa lluita de Renault i intentant amenaçar l'actual tercer lloc de Red Bull. Per a McLaren això serà un canvi després de tres anys durs amb Honda, però jo no esperaria ni victòries dels de Woking ni dels d'Enstone, en circumstàncies normals.
Pel que fa a Toro Rosso, hem de preveure un any complicat. Si més no, Honda no tindrà la mateixa pressió que tenia a McLaren, i tenen la pastanaga del possible contracte amb Red Bull si finalment fan un motor competitiu. La temporada pot ser difícil més aviat per als pilots, Kvyat i molt probablement Pierre Gasly, als quals els pot costar obtenir resultats per destacar.

Què en penseu vosaltres de la pregunta? Deixeu-nos un comentari o participeu al nostre Facebook.


Les dades imprescindibles per aquest cap de setmana

Quins pneumàtics fa servir cadascú?

Pilot Equip Mitjà Tou Supertou
44. Lewis Hamilton
Mercedes 1 5 7
77. Valtteri Bottas
Mercedes 2 4 7
3. Daniel Ricciardo
Red Bull-TAG Heuer 1 4 8
33. Max Verstappen
Red Bull-TAG Heuer 1 3 9
5. Sebastian Vettel
Ferrari 1 3 9
7. Kimi Räikkönen
Ferrari 1 3 9
11. Sergio Pérez
Force India-Mercedes 1 4 8
31. Esteban Ocon
Force India-Mercedes 1 4 8
19. Felipe Massa
Williams-Mercedes 1 2 10
18. Lance Stroll
Williams-Mercedes 1 2 10
14. Fernando Alonso
McLaren-Honda 1 2 10
2. Stoffel Vandoorne
McLaren-Honda 1 2 10
55. Carlos Sainz Jr
Toro Rosso-Renault 1 4 8
38. Pierre Gasly
Toro Rosso-Renault 1 4 8
8. Romain Grosjean
Haas-Ferrari 1 5 7
20. Kevin Magnussen
Haas-Ferrari 2 4 7
27. Nico Hülkenberg
Renault 1 3 9
30. Jolyon Palmer
Renault 1 3 9
9. Marcus Ericsson
Sauber-Ferrari 1 5 7
94. Pascal Wehrlein
Sauber-Ferrari 2 4 7


Horaris del GP de Malàisia

Divendres
Lliures 1: 05.00 (Movistar i Vodafone)
Lliures 2: 09:00 (Movistar i Vodafone)

Dissabte
Lliures 3: 08.00 (Movistar i Vodafone)
Qualificació: 11.00 (Movistar i Vodafone)

Diumenge
Cursa: 09.00 (Movistar i Vodafone)
Resum: 21.00 (Esport3)


Breus d'última hora:

-Pierre Gasly substituirà a Daniil Kvyat als GP de Malàisia i Japó. Red Bull vol avaluar el pilot francès de cara a un possible seient titular pel 2018. S'espera que Kvyat torni al volant del Toro Rosso a Austin ja que Gasly té cursa de la SuperFormula japonesa, però més enllà no se sap.

-L'ex-pilot i constructor de motors neozelandès John Nicholson va morir als 75 anys. Els Ford DFV subministrats per Nicholson van motoritzar els títols d'Emerson Fittipaldi i James Hunt als 70.

-Charles Leclerc, líder de la F2, participarà aquest divendres als lliures 1 amb Sauber. El monegasc farà 3 sessions més en el que es veu com a preparació per a un seient titular la temporada que ve.

-Williams ha confirmat que està pensant en tres pilots per a acompanyar Lance Stroll la temporada que ve. La tria estaria entre Felipe Massa, Paul di Resta o bé Robert Kubica, al qual volen donar-li un test amb un cotxe amb un FW36 per veure el seu nivell físic.

-Red Bull va anunciar l'acord de patrocini ampliat amb Aston Martin pel qual es coneixerà l'equip com a Aston Martin Red Bull Racing a partir de la temporada que ve.


No us oblideu de fer la Superporra!!

feu clic a la imatge per anar-hi


22 de setembre de 2017

Números: és Mercedes l'equip més dominador de la història?

Vivim anys d'equips dominadors a la Fórmula 1. Els últims 7 campionats de pilots i constructors han estat guanyats per dos equips i previsiblement aquesta ratxa s'estendrà un any més.
El debat és present: Lewis Hamilton i Sebastian Vettel són tant bons com els seus números indiquen o bé han tingut sort de "pescar" temporades molt bones dels seus equips? És evident que s'han beneficiat de tenir un gran cotxe, però no passava això abans també? Què me'n dieu dels anys de Schumacher?

Per a resoldre aquest atzucac hem comparat 4 de les escuderies més triomfants de la Fórmula 1. Son sempre equips que van guanyar 4 o més campionats de pilots i constructors consecutius, cas que només s'ha donat 4 vegades a la història del campionat. Curiosament, abans de 1988 mai va passar que un equip guanyés quatre títols seguits; els que més s'hi van acostar van ser Ferrari als anys 70 i McLaren al trienni 1984-86.
Hem agafat els 4 millors anys consecutius de cada equip, i hem comptat percentatges de poles, victòries, voltes ràpides, grans premis liderats, voltes liderades, abandonaments, primeres files, podis i punts, per a així poder fer una "supermitjana" que ens digui el grau de domini de l'equip.
La tria de 4 anys coincideix amb els períodes de més èxit de McLaren, Red Bull i Mercedes. En el cas de Ferrari, malgrat que també van guanyar els dos títols el 2000, hem agafat els anys 2001 a 2004 per a tenir una mostra igual a la dels altres.
Aquestes són les nostres conclusions:

McLaren, Honda, Senna i Prost, 1988. El millor equip de la historia?

McLaren (1988 a 1991, 66,8% de domini)

La temporada 1988 de McLaren va redefinir els paràmetres de la dominació a la Fórmula 1.  Si sumem tots els paràmetres, és encara la temporada més dominant de la història, amb un 86,6% de domini. Aquell any, van coincidir dos dels millors pilots de la història amb Alain Prost i Ayrton Senna i un cotxe fenomenal com el MP4/4-Honda
Però els números de McLaren es veuen afectats per tres factors: un, el major nombre d'abandonaments en aquella època; dos, la marxa d'Alain Prost a Ferrari, i tres, la creixent fortalesa de Williams.
L'equip no és el millor en cap categoria total i té el pitjor percentatge en voltes ràpides, abandonaments i punts totals sumats. Si ens mirem els anys un per un, té el percentatge més alt en victòries i voltes liderades l'any 1988, el percentatge més alt d'abandonaments (1989) i menys victòries i menys punts en una temporada de les 16 analitzades (1990).

El "baró vermell" a bord del F2002. (Scuderia Ferrari)

Ferrari (2001 a 2004, 65,8% de domini)

El percentatge de domini de Ferrari és molt similar al de McLaren, però per raons ben diferents. L'estratègia de l'Scuderia de centrar-se en Michael Schumacher va fer que per omissió o per defecte el cotxe de Rubens Barrichello patís més avaries, més enllà del fet que el brasiler no era una superestrella.
Les temporades més dominadores de Ferrari van ser 2002 i 2004, les dues amb un percentatge total del 76%, però el 2003 Schumacher va patir de valent per obtenir el seu sisè campionat.
Els de Maranello tampoc són els millors en cap categoria total, i tenen el pitjor percentatge en poles i primeres files, segurament degut a la introducció el 2003 de la classificació amb gasolina de cursa.
Pel que fa a les temporades, Ferrari va aconseguir el percentatge més alt de voltes ràpides i només 2 abandonaments el 2004, però el 2001 té el número més baix de voltes ràpides de totes les temporades: només 3.

Webber i Vettel a Malàisia 2013. (Red Bull Media)

Red Bull (2010 a 2013, 60,5% de domini)

Sorprenentment, l'equip de la beguda energètica té el percentatge de domini més baix dels quatre equips. Red Bull va combinar dues temporades força dominants com van ser el 2011 i el 2013 amb dos anys molt competits. De fet, el 2012 de Red Bull és el pitjor any dels 16 analitzats. És l'única temporada que no arriba al 50% de domini (41,2) i de fet l'equip té els pitjors percentatges anuals en poles, victòries, GPs i voltes liderades, primeres files i podis.
És especialment curiós el cas de 2013: malgrat que Sebastian Vettel va guanyar 9 curses consecutives, la temporada és només la novena més dominant de les 16.
Pel que fa als totals, Red Bull és l'equip amb pitjors números en victòries, curses i GP liderats i podis, segurament també degut al fet de la rivalitat entre Vettel i Mark Webber i la introducció dels pneumàtics Pirelli destinats a fer les curses més variades.

Hamilton vs Rosberg: la història dels últims 3 anys.
(Mercedes AMG F1)

Mercedes (2014 a 2017, 80% de domini)

Si heu anat llegint els títols, ja haureu deduït que sí, que Mercedes, segons les estadístiques, és l'equip més dominant de la història. Mercedes no té el millor any de tots, però té el segon, el tercer i el quart més dominants de les 16 temporades analitzades.
Si mirem els números són demolidors. Amb el benentès de que 2017 pot encara modificar-se, l'escuderia alemanya lidera els totals de totes les categories tant en percentatge com en nombres totals. Victòries, poles, voltes ràpides, etcètera etcètera.
Encara podem dir més. Amb tot just 14 curses de 2017, Mercedes ja té més victòries que McLaren el 1990 i el 1991, Ferrari el 2003 i Red Bull el 2012.
Evidentment que Nico Rosberg, Lewis Hamilton i Valtteri Bottas han posat el seu gra de sorra amb els seus talents al volant, però les estadístiques diuen que els Mercedes han guanyat més, liderat més i abandonat menys que els seus rivals d'altres èpoques.

Les dades totals. Feu clic a la imatge per fer-la més gran.

Dades d'interès del gràfic:

-S'han comptat tots els abandonaments, incloent les col·lisions entre companys com Prost i Senna, Vettel i Webber o Rosberg i Hamilton.
-Mercedes té els números absoluts més grans per temporada, sent el 2016 l'any amb més poles (20), més victòries (19), més GP liderant (20), més voltes liderades (1055), més primeres files (35), més podis (33) i més punts (765), si bé també és la temporada amb més curses de totes.
-Només les voltes ràpides (Ferrari, 14 el 2004) i els abandonaments (2, Ferrari 2004 i Red Bull 2011) són categories que no lidera Mercedes.
-És curiós com son les percepcions. Els anys Schumacher van avorrir a força gent i van provocar canvis normatius, però no van ser tant dominadors com el 1988 de McLaren o el trienni de Mercedes. Tanmateix, el fet que Ferrari tingués un clar pilot número u va treure interès a aquells anys.
-De la mateixa manera, molts aficionats van acabar cansant-se de Vettel i les seves 9 victòries consecutives, però fins a meitat d'any la cosa estava força igualada. Podria passar el mateix aquest any si Hamilton guanyés les curses que resten?

17 de setembre de 2017

Crònica GP de Singapur: Els Déus de la pluja escolten a Hamilton

Enrenou a la sortida. Si molts comptàven que a Singapur la truita es giraría, i més veient com van anar els entrenaments, ens hem trobat que la dansa de la pluja que han fet alguns membres de Mercedes a la pre graella, ha estat escoltada per les forces que controlen l'aixeta.
Una pluja considerable ruixava la pista, i això feia que hi veiessim diferents opcions de pneumàtics: tant intermitjos com de pluja extrema.
Vettel, que sortía desde la pole feia una mala engegada, i es trobava amb Verstappen a la seva esquerra i, mes a l'esquerra un agossarat Raikkonen que, intentant avançar al pilot holandés es tocàven, desestabilitzant-se, i topant tot seguit contra el Ferrari del seu company d'equip. Es creava una carambola a la primera volta, de la que també sortía damnificat Alonso, rebent un cop molt fort de Verstappen i Raikkonen, que han escombrat el que trobàven davant seu. Sorprenentment, Alonso continuava en cursa malgrat la volada, però el cotxe havia quedat malmés, de fet, el seu enginyer ha reportat a la volta 7 que havien perdut tota la telemetría i a la volta 9 l'asturià deia per ràdio que s'havia quedat sense poténcia, obligant-lo a abandonar.
Tot plegat, ha dut a Hamilton a posar-se líder, avançant per la dreta amb una enorme cura i habilitat, guanyant una posició que ja ningú li agafaría. El Safety Car ha hagut de sortir, i ha estat en pista durant quatre voltes, fins a la cinquena.



Una pista que costa d'eixugar-se. La cursa arrencava de debó amb una pista molt mullada, però tothom sabía que s'aixugaría, el que passa es que, al ser una pista urbana, ha tardat molt en formar-se el típic carril sec quan s'ha aturat la pluja. Així doncs, teniem una cursa amb cotxes equipats amb Intermitjos i d'altres que anàven amb Pluja extrema, i es veia a venir que els "full wet" no eren la millor opció; només Massa i Wherlein seguíen en cursa amb aquests darrers. Sainz es trobava en la quarta posició, ensumant la tercera i el conseqüent podi, en la seva millor cursa desde que es a la Formula 1. El pilot madrileny era sota una gran presió, cridant per ràdio "deixeu-me tranquil" quan Marco Matassa li donava instruccions.
A la volta onze, Kvyat frenava massa tard en un revolt, i impactava contra les proteccions, el que obligava a sortir, una segona vegada, al Safety Car.
A la divuitena volta, a la corva davant l'Hotel Pan Pacific hem vist una lluita aferrissada entre Magnussen, Massa i Ocon, amb un Massa molt lent, que rodava encara amb full wet, en 2 minuts i 10 segons, a vuit segons del temps que feia el líder, Hamilton.
Erem ja a la volta 23, i Hamilton ja buscava les zones mes humídes de la pista per evitar la ràpida degradació dels seus pneumàtics intermitjos; es veia clar que no tardaríem en veure muntar gomes de sec.



Arriben els pneumàtics de sec. El pilot britànic de Mercedes continuava en pista, però a la volta 25 ja començava el ball a boxes, òn tothom entrava a muntar pneumàtics de sec doncs, malgrat la pista no era seca del tot, si es cert que el carril eixut ja estava format, i es podía competir amb aquests pneumàtics; el tema era quins muntar, i tothom es decideix per els Ultrasoft excepte Sainz que, en una jugada una mica arriscada buscant unes millors prestacions a la fi de la cursa, muntava els Supersoft.
A Sainz li tocava patir, doncs Perez, amb els Ultrasoft l'apretava de debó, però Carlos aconseguía mantenir-se davant del pilot mexicà, però a la volta 37 ja es veia clar que els supertous de Sainz anàven mes be que els ultratous de Perez, i aquest avantatge li ha permés arribar així a la fi de la cursa; una fi de la cursa que, per cert, ja s'ha vist a en aquells instants que no sería per còmput total de voltes (61) sino per temps, doncs no era possible fer totes les voltes programades en el màxim de dues hores que marca el reglament.

Tercer Safety Car. A la volta 39, el pilot de Sauber, Marcus Eriksson, al mes pur estil WRC entrava de costat al pont davant de l'hotel Fullerton, feia una virolla, i avançava atravessat gairebé tot el pont, quedant  en sentit contrari a la cursa, en una situació complicada i, fins i tot, perillosa, que obligava a treure per tercera vegada el Safety Car.
Hamilton es queixava per ràdio d'aquest Safety, dient que n'hi havia prou amb un VSC...una queixa sense raó, doncs el Sauber havia quedat en sentit contrari, en un indret estret, i s'havia de fer entrar una grúa.
I arribats a aquest punt, ja descomptàvem minuts, no voltes; en faltàven 25, amb un Hamilton líder amb en Ricciardo a 2 segons, Bottas a 3 i mig, i darrera veníen Sainz, Perez i Palmer.
Així doncs, victória inesperada de Hamilton, que afegida a la desgràcia de Vettel ens mostren un campionat força favorable per al britànic, però encara falta campionat i avui hem copsat que aquí pot passar de tot; l'alegría va per barris, i encara ens falten molts punts per repartir.



(Copyright de les fotografíes: Mercedes F1)




-Ferrari. Desàstre Absolut
-Raikkonen. Una miqueta de calma aniría millor.

-Palmer.  Més punts quan el volen fer fora
-Sergio Perez. Bona actuació.
-Force India. Ens mostren la seva velocitat un dia mes.



-Carlos Sainz. Una gran actuació. Excel.lent.
-RicciardoHa aconseguit un gran resultat un altre vegada.
-Hamilton. Millor no li podía sortir avui.





Pos.Pts.PilotDor.EquipXassísTempsGra.Vol.
125Lewis Hamilton44MercedesW08 EQP+2h,03,23.244558
218Daniel Ricciardo3Red Bull-TAG HeuerRB13+4,507358
315Valtteri Bottas77MercedesW08 EQP++8,800658
412Carlos Sainz Jr 55Toro Rosso-RenaultSTR12+22,8221058
510Sergio Pérez11Force India-MercedesVJM10+25.3591258
68Jolyon Palmer30RenaultRS17+27,2591158
76Stoffel Vandoorne2McLaren-HondaMCL32+30,388 958
84Lance Stroll18Williams-MercedesFW40+ 41,696 1858
92Romain Grosjean8Haas-FerrariVF17+ 43.282 1558
101Esteban Ocon31Force India-MercedesVJM10+ 44,7951458
11Felipe Massa19Williams-MercedesFW40+46,536 1758
12Pascal Wehrlein94Sauber-FerrariC36+2 voltes1956
ABKevin Magnussen20Haas-FerrariVF17MGU-K1644
ABNico Hülkenberg27RenaultRS17Pressió neumàtica737
ABMarcus Ericsson9Sauber-FerrariC36Accident2035
ABDaniel Kvyat26Toro Rosso-RenaultSTR12Accident1310
AB
Fernando Alonso14McLaren-HondaMCL32Topada86
ABSebastian Vettel5FerrariSF70HAccident 10
ABMax Verstappen33Red Bull-TAG HeuerRB13Accident20
ABKimi Räikkönen7FerrariSF70HAccident40

13 de setembre de 2017

La Pregunta: Gran Premi de Singapur



GP de Singapur: Pot la Fórmula E rivalitzar amb la Fórmula 1 com a categoria reina?


Guillem Solà: Primer de tot he de confessar que, des que la Fórmula 1 s'emet per canals de pagament, el meu accés a les retransmissions ha sigut limitat; al contrari del que passa amb la Fórmula E. Encara que no segueixi el Campionat Mundial dels elèctrics, a vegades agafo una cursa al vol i m'hi quedo enganxat.
Pel que he vist fins ara, sense ser un seguidor empedreït de cap de les dues categories, crec que a la Fórmula E li falta rodatge per poder arribar a rivalitzar amb la Fórmula 1. El símil seria el que veiem al carrer cada dia: els cotxes elèctrics van apareixent, però els de motor de combustió segueixen sent la majoria. Així doncs, igual que la F1 és un esport que és la punta de llança pels automòbils d'avui, o els del demà; la Fórmula E seria la dels vehicles "del demà passat", si em permeteu l'expressió. Són categories diferents i no podem pretendre ajuntar-les: a ningú se li acudiria dir que un prototip de LMP1 és millor a un Fórmula 1 perquè és capaç d'estar rodant 24 hores sense descans ni avaries en circuit.
Jo crec que falta avançar molt, sobretot en el tema de la capacitat de les bateries i potser també en els sistemes de recuperació d'energia, ja que a les curses de Fórmula E estan obligats a fer una parada com a mínim i canviar de cotxe -i a més a més, amb temps mínim de parada!- Per tant, crec que la Fórmula E està un xic verda en aquest sentit, però de segur que els usuaris de carrer ens beneficiarem dels avenços que es desenvolupin mentrestant en aquesta categoria.

Just Serrainat: Ara mateix la Fórmula E està molt lluny de ser un competidor seriós per la competició reina, però crec que en pocs anys i més ara amb l'anunci de l'entrada de grans marques com Mercedes, en pocs anys podria estar a l'altura de la seva germana gran.
En el format actual, on els pilots s'han de parar obligatòriament a mitja cursa per canviar de monoplaça, queden molt restringides les possibilitats de fer estratègies, ja que les bateries tenen la vida bastant ajustada a la cursa i els equips no poden prendre grans riscos.
Crec que el gran atractiu d'aquesta competició, són els circuits "ratoners" i la igualtat entre els cotxes, que ens fan gaudir de curses molt ajustades, on els pilots han d'arriscar per aconseguir un avançament.
L'entrada de noves marques per la temporada de 2018 i l'adquisició per part del grup Liberty de les accions del soci d'Agag (amb el que han passat a ser els socis majoritaris del negoci), pot ser un punt d'inflexió pel campionat i fer un pas endavant important per una competició que necessita més difusió i patrocinis.
Des del punt de vista mecànic, l'entrada de noves marques suposo que també implicarà un salt qualitatiu en el desenvolupament de motors elèctrics amb duracions més llargues i sistemes de recuperació més efectius, que podrien canviar a la llarga el format de les curses, donant possibilitat a estratègies de carrera que millorarien molt l'espectacle.
En definitiva, en aquest moment crec que a la Fórmula E encara li falta molt per estar a l'alçada de la Fórmula 1, però que en pocs anys i amb una bona inversió tant en l'aspecte mecànic, com de promoció publicitària, si que podria ser un competidor a tenir en compte.

Joan Enric Fugueras: El que va començar d'una manera, no de broma, perque els mitjans van ser grans ja d'inici, però si com un campionat secundari, ha anat a més i més sense aturador.
Vam ser molts els que ens ho vàrem mirar amb cautela i amb certa desídia però, a la primera cursa, ja erem davant la tele "no fos cas que..."
La sorpresa ja va arribar quan ens vàrem trobar que Alejandro Agag es desfeia del seu equip de GP2 per bolcar-se totalment en la Fórmula E... i no feia cara d'encetar un negoci que anava directe a picar contra un mur malgrat la suposada protecció de sogre i contactes.
Es indubtable que el respecte al medi ambient ha de ser present a les curses per poder sobreviure al Segle XXI, i la F1 ho va entendre, iniciant una etapa híbrida el 2014...una etapa però, que sembla caducar al 2021.
I aquí entra la Fórmula E; aquest humil redactor ha seguit els tres campionats disputats fins ara, i les sensacions han estat positives des de la primera cursa amb proves entretingudes, lluites aferrissades i avançaments agosarats...però amb la sensació que no passaria de ser un campionat de monoplaces més.
I de cop, la revolució: marques que hi entren de cop i sense dubtar-ho, abandonant campionats com el WEC o el DTM...l'impacte ha estat brutal, i encara ens estem refent de l'impacte inicial, que en el cas de Porsche ha estat, per els veterans, com un cop d'estat al Parlament del motorsport.
Arribar a prendre a la F1 l'estatus de "categoria reina" es complicat, només passarà en el cas d'una revolució politicosocial dins la qual les normes anti-contaminació enviïn a la F1, com va dir una formació política, a la paperera de la història, però rivalitzar si; costarà, però els aficionats mes joves s'hi aniran enganxant i les autoritats hi donaran facilitats. No oblidem que les marques volen, sobretot, vendre cotxes; que estan electrificant les seves gammes, i que necessiten un banc de proves; i no perdem de vista que, tornant a l'exemple de la marca d'Stuttgart-Zuffenhausen, un dels seus models més brillants és el Panamera e-hybrid. Segueixin atents a les seves pantalles.

Jordi Domènech: En termes d'implicació de marques d'automòbil, és probable que la Fórmula E ja sigui la categoria més important de l'automobilisme. Audi, BMW, DS (marca de luxe de Citroën), Jaguar, Mahindra, Renault, Mercedes i Porsche ja participen o participaran al campionat elèctric a més de les marques totalment elèctriques NIO i Venturi. A més, també tenen el Roborace, campionat previst de cotxes autònoms, i una sèrie monomarca de turismes amb els Jaguar I-Pace.
Així doncs, sembla clar que la Fórmula E té l'iniciativa pel que fa a implicació de marques i tecnologia rellevant per als cotxes del demà.
Podríem dir que el campionat elèctric ha sigut més valent que la Fórmula 1 a l'hora de ser un campionat que interessi als fabricants; recordem que les normes de 2014 de la F1 volien atreure més marques i només ho han aconseguit amb Honda (que amb prou feines és competitiva).
Ara bé, la reputació i els aficionats de moment els té la Fórmula 1, i el campionat elèctric, malgrat els seus punts positius, haurà de vigilar. A principis del segle XXI la Fórmula 1 també estava plena de patrocinadors i de marques. En aquells anys, Mercedes, Renault, Ferrari, Jaguar, Peugeot, BMW, Toyota i Honda van passar per la F1, però amb la crisi i la falta de resultats moltes marques van marxar.
Els costos a la Fórmula E són molt inferiors que a la F1, però la implicació dels fabricants farà pujar els pressupostos. Els equips que no tinguin un acord amb una marca els costarà sobreviure; i les marques que es passin tres o quatre anys sense guanyar (perquè no tots poden guanyar...)  deixaran la competició, deixant dos o tres fabricants subministrant a tothom per obligació, com passa ara a la F1.
Crec que el futur passa per una convergència de les dues categories: haurien de poder còrrer a la Fórmula 1 tant cotxes de benzina com híbrids i elèctrics (i altres tecnologies), quan les velocitats i les autonomies siguin comparables.

Què en penseu vosaltres de la pregunta? Deixeu-nos un comentari o participeu al nostre Facebook.


Les dades imprescindibles per aquest cap de setmana

Quins pneumàtics fa servir cadascú?

Pilot Equip Tou Supertou Ultratou
44. Lewis Hamilton
Mercedes 2 2 9
77. Valtteri Bottas
Mercedes 1 3 9
3. Daniel Ricciardo
Red Bull-TAG Heuer 1 2 10
33. Max Verstappen
Red Bull-TAG Heuer 1 2 10
5. Sebastian Vettel
Ferrari 2 1 10
7. Kimi Räikkönen
Ferrari 1 2 10
11. Sergio Pérez
Force India-Mercedes 1 2 10
31. Esteban Ocon
Force India-Mercedes 1 2 10
19. Felipe Massa
Williams-Mercedes 1 2 10
18. Lance Stroll
Williams-Mercedes 1 2 10
14. Fernando Alonso
McLaren-Honda 1 2 10
2. Stoffel Vandoorne
McLaren-Honda 1 2 10
55. Carlos Sainz Jr
Toro Rosso-Renault 1 3 9
26. Daniil Kvyat
Toro Rosso-Renault 1 3 9
8. Romain Grosjean
Haas-Ferrari 1 4 8
20. Kevin Magnussen
Haas-Ferrari 1 4 8
27. Nico Hülkenberg
Renault 1 2 10
30. Jolyon Palmer
Renault 1 2 10
9. Marcus Ericsson
Sauber-Ferrari 1 2 10
94. Pascal Wehrlein
Sauber-Ferrari 2 2 9


Horaris del GP de Singapur

Divendres
Lliures 1: 10.30 (Movistar i Vodafone)
Lliures 2: 14:30 (Movistar i Vodafone)

Dissabte
Lliures 3: 12.00 (Movistar i Vodafone)
Qualificació: 15.00 (Movistar i Vodafone)

Diumenge
Cursa: 14.00 (Movistar i Vodafone)
Resum: 18.25 (Esport3)


Breus d'última hora:

-Segons Autosport McLaren ja hauria acordat un contracte de 3 anys amb Renault, trencant així l'acord amb Honda a partir del 2018. Toro Rosso duria els motors Honda.
-A canvi Renault obtindria els serveis de Carlos Sainz al lloc de Jolyon Palmer, un canvi que podria passar o bé al 2018 o bé ja a Malàisia, amb Pierre Gasly ocupant el lloc del madrileny a Toro Rosso. Repetim, tot això encara està per confirmar.
-Sean Gelael, pilot indonesi de F2, participarà el divendres als lliures 1 per a Toro Rosso.


No us oblideu de fer la Superporra!!

feu clic a la imatge per anar-hi