15 d’agost de 2017

Colors (7): Decoracions úniques

En aquesta nova entrada sobre els colors de la Fórmula 1, avui parlarem d'aquelles decoracions de cotxes que, per una raó o una altra, van aparèixer molt breument. Com sempre, no és un repàs exhaustiu sinó que en destaquem una desena. Si en trobeu a faltar alguna, ja ho sabeu, feu-nos-ho saber a través dels comentaris o al Facebook!

Ferrari NART de 1964

És potser la decoració única més famosa de totes, ja que Ferrari sempre va de vermell i a més John Surtees va guanyar el seu títol amb aquests colors. La raó venia de la disputa que Enzo Ferrari mantenia amb la Comission Sportive Internationale per homologar un cotxe de GT. S'havien de construir 100 cotxes de carrer per poder competir en curses i Ferrari havia fet alguna trampa el 1962 (diu la llegenda que feia moure els cotxes sense que se n'adonessin els representants de la CSI per fer veure que realment en tenia 100). Quan va tocar homologar el 250LM el 1964, la federació italiana no li va donar suport i el Commendatore, indignat, va jurar que no correria mai més amb el vermell d'Itàlia, i va inscriure els cotxes per als GP d'Estats Units i Mèxic d'aquell any amb el North American Racing Team, l'equip privat de l'importador de Ferrari als Estats Units, Luigi Chinetti. Com que era un equip estatunidenc, els Ferrari van còrrer amb els colors del país: blanc i blau.

Ni tant sols l'escut: el logotip també es el de NART.


Lotus World Wide Racing de 1971

Encara en plena investigació sobre la mort de Jochen Rindt l'any anterior, Lotus va portar només un cotxe conduit per Emerson Fittipaldi al GP d'Itàlia de 1971 sota el nom de World Wide Racing, tement problemes amb la justícia italiana. Aquell any Lotus duia com a patrocinador Gold Leaf i els colors vermell i blanc, però per a Monza van canviar dues coses: una, el cotxe, que era el 56B amb turbina Pratt & Whitney i tracció 4x4, i dues, la decoració. Mentre que el cotxe ja havia participat en dos GP, funcionant molt bé en mullat però sent massa pesat, la decoració va ser daurada i negra sense patrocinadors. Potser un avançament del que seria els colors de John Player Special?

El Lotus 56B, un concepte atrevit que no va quallar.


Lotus Imperial Tobacco de 1977

Veure un Ferrari blau es estrany, però veure un Lotus vermell potser ho és encara més... A la marca anglesa associem sempre el verd o el negre de John Player Special com a colors identificadors, però al GP del Japó de 1977, i veient que diverses marques de la casa mare Imperial Tobacco eren populars al país nipó, es va decidir que en comptes d'anunciar només una marca o fer una barreja amb totes, s'anunciaria el grup sencer.
Així doncs, Mario Andretti i Gunnar Nilsson van còrrer amb una decoració vermella i bordeus als seus Lotus 78-Ford.

Gunnar Nilsson amb el curiós Lotus vermell.


McLaren Löwenbrau de 1978-79

Novament, els colors associats a McLaren solen ser el taronja, el blanc-i-vermell de Marlboro o el platejat de les últimes temporades. El blau és un color força aliè a l'equip, però en tres curses entre 1978 i 1979 un acord amb el braç americà de la cervesera alemanya Löwenbrau va fer que el vermell de Marlboro deixés pas al blau.
Concretament, els M26 de James Hunt i Patrick Tambay van anar de color blau als grans premis de Long Beach i Canadà de 1978, i el 1979 Tambay i John Watson van dur per últim cop Löwenbrau de nou a Long Beach amb el McLaren M28. Millor la versió 1978 que la 1979: aquesta última duia Marlboro a l'aleró del darrere i semblava realment que haguessin repintat el cotxe habitual excepte l'aleró.

James Hunt a bord del M26 a Montréal.


McLaren Marlboro Lights de 1986

Aquesta és una altra de les conegudes. Veiem la foto i realment sembla que hagi passat alguna cosa amb el color, però no: al GP de Portugal de 1986 Marlboro va voler anunciar els seus cigarrets Lights, que es caracteritzen per el color daurat als paquets. 
El color, que només va dur Keke Rosberg mentre Alain Prost duia l'habitual vermell i blanc al seu McLaren MP4/2C, més que daurat va semblat un groc mostassa. Sobre els cotxes diferents l'un de l'altre, no era estrany veure-ho fins que a finals de 1998 es va introduir la norma que els dos cotxes d'un equip havien de ser més o menys iguals de colors; les males llengües van atribuir el canvi normatiu a l'entrada de BAR i la seva famosa doble decoració.

El famós McLaren groc amb Keke Rosberg al volant.


Ligier de 1993

Hugo Pratt era dibuixant, creador del personatge de còmic Corto Maltés. A finals de 1993, Ligier va demanar a l'italià si podria fer-los una versió de la decoració de la tabaquera Gitanes, i el resultat va ser un cotxe força impactant que va ser pilotat només per Martin Brundle als grans premis del Japó i Austràlia.
Pratt va fer gran el logotip de la gitana posant-lo en gran sobre el morro i el capó motor, mentre pels tons de blau es podien veure les lletres de Gitanes de fons. Cap més patrocinador figurava al Ligier JS39-Renault. Un disseny atrevit i atractiu que va aconseguir l'objectiu: cridar l'atenció.

L'espectacular JS39 als carrers d'Adelaida.


Ferrari a Monza 2001

Arrel dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, alguns equips van fer canvis a la seva decoració tant pel GP d'Itàlia com pel d'Estats Units. La majoria van optar, com Jaguar i Jordan, per posar una bandera dels Estats Units al capó motor.
Però Ferrari va fer un pas més enllà. En un comunicat van anunciar que l'equip no duria cap tipus de logotip comercial com a mesura de respecte, considerant que el GP d'Itàlia havia de ser "un esdeveniment purament esportiu, sense consideracions comercials". Així doncs, els Ferrari F2001 de Michael Schumacher i Rubens Barrichello van còrrer en vermell amb el morro negre en senyal de dol, sense dur ni tant sols el logotip de l'Scuderia.
Val la pena recordar que Ferrari també va dur dol al GP de Bahrain 2005 en memòria del papa Joan Pau II.

Sense patrocinadors, com als anys 50.


Anthony Davidson al 2004 i al 2006

Entre els anys 2003 i 2007 recordareu que els divendres es permetia als equips que havien quedat en cinquena posició o pitjor fer còrrer un tercer cotxe als lliures. La majoria d'equips simplement afegien un cotxe igual però BAR va decidir jugar amb el d'Anthony Davidson, que va ser habitualment el tercer pilot en les temporades en que BAR va poder fer ús, especialment al 2004. 
Les decoracions de Davidson aquell any van ser un BAR 006 amb parts negres a Montmeló, un dibuix simulant el pilot a Monza, una decoració blava i groga 555 a Xina i un graffiti del seu casc i la seva cara a Brasil. Al 2006, només a Turquia va dur una decoració una mica diferent amb patrocini de la petroliera turca Petrol Ofisi. 
Jo personalment destaco la de 555, la més diferent respecte la decoració habitual de Lucky Strike. Buscant per internet trobareu la resta fàcil.

Ha quedat demostrat que 555 queda bé en qualsevol cotxe.


Última cursa de Coulthard al 2008

Per a la última cursa de David Coulthard la FIA va fer una excepció, i al gran premi del Brasil de 2008 va permetre que l'escocès disputés el GP amb un cotxe substancialment diferent al del seu company. El RB4 de Coulthard era majoritàriament blanc amb detalls marrons i anunciava la fundació Wings For Life, que recapta fons per a la investigació sobre les lesions medul·lars. 
Però en aquell GP famós pel títol in extremis de Lewis Hamilton, Coulthard no va tenir massa sort i va haver d'abandonar en un accident a la primera corba de la primera volta.

Per una fundació benèfica sí es pot còrrer amb un cotxe diferent.


Red Bull Faces for Charity, 2007 i 2012

Per acabar, recordarem dues decoracions més de Red Bull en pro de la fundació Wings For Life. Amb el nom de Faces for Charity, o "cares amb fins benèfics", l'equip va animar als aficionats que enviessin fotos seves a canvi d'un donatiu, i les fotos dels aficionats es veurien als cotxes.
Aquesta acció es va fer per primer cop al GP de Gran Bretanya de 2007, on des de lluny el cotxe semblava tenir un color una mica com quan les teles d'abans s'espatllaven, pels milers de fotos petites que poblaven el cotxe.
Al 2012 van repetir l'acció però aquest cop colorant les fotos amb els colors habituals de l'equip, potser fent més difícil veure's a un mateix però sent un disseny més agradable estèticament.

Faces for Charity, versió 2007

I la versió 2012


Què us semblen aquestes decoracions? Ens n'hem deixat alguna que volgueu recordar?