5 de maig de 2017

Colors (6): Les pitjors decoracions

Parlar de colors és parlar de gustos. Quan parlem de cotxes preferits, hi pot haver desacords, però avui parlarem de cotxes que no han triomfat precisament per les seves decoracions, i aquí podem tocar alguna fibra sensible. 
S'ha de tenir en compte que en força ocasions els cotxes són d'equips petits, que solen ser perjudicats per la necessitat monetària d'agafar qualsevol patrocinador que vingui, però també hem penalitzat més a equips grans que podrien haver fet una millor feina donats els recursos disponibles.
Sense més dilació, presentem 10 de les pitjors decoracions de la història. Com sempre, podeu opinar si hi esteu d'acord o no!

10. Brabham BT60B-Judd (1992)

Ja feia molts anys que Brabham no era propietat de Jack Brabham, i de fet arribat el 1992, última
temporada de l'equip, fins i tot Bernie Ecclestone s'havia venut l'equip, que resistia amb pocs mitjans. Però ben bé des de 1980, l'equip havia mantingut una identitat amb els colors blanc i blaus. De fet, el 1992 va començar amb aquests colors (i amb Giovanna Amati de pilot), però a meitat de temporada nous patrocinadors japonesos van incorporar el rosa al cotxe. El color rosa pot funcionar combinat amb blanc o negre, o en un to menys cridaner, però al Brabham la combinació amb dos blaus era si més no estranya. No ajuda tampoc que el cotxe fos molt dolent, i gairebé només es recorda el BT60B per haver estat el cotxe de debut a la Fórmula 1 de Damon Hill.

9. Honda RA108 (2008)

Amb els Honda de 2007 i 2008 hi ha molta discussió. Alguns odien el RA107 i en canvi troben que el
RA108 va ser una millora, i viceversa. Jo personalment estic entre aquests últims. Crec que el cotxe de 2007, simplement la Terra sobre fons negre era preciós més enllà de la correcció o equivocació del missatge ecologista. En canvi el de 2008 portava la Terra a cada banda del cotxe i es veia deformada per les formes excessives dels cotxes d'aquell temps. Pots estar d'acord o no sobre si la Fórmula 1 és lloc d'anunciar coses ecologistes, però com a colors, em sembla molt més encertat el cotxe de 2007 que el de 2008. Tampoc hi va ajudar que fos també un cotxe força dolent, i que els membres d'equip portessin pantalons verds...

8. Minardi M194-Ford (1994)

Minardi és història de la Fórmula 1. Al llarg de la seva existència va tenir força patrocinadors petits,
però generalment el negre, el groc i el blanc formaven part de la seva identitat visual. El 1993 van fer un gran canvi optant per un cotxe totalment blanc, però el 1994 va ser una barrabassada que podríem definir com la unió de tres equips petits. Ja a l'inici de temporada Minardi s'havia fusionat amb BMS Scuderia Italia, que va aportar el patrocini del soci Giuseppe Lucchini. A la primera imatge podem veure el resultat de tots els colors: blau fort i blau cel separats per blanc i el patrocini de Beta en unes àrees taronges que es carregaven el ja de per sí carregat conjunt. Però per acabar-ho d'adobar, a finals de 1994 Larrousse va desaparèixer i un dels patrocinadors que havia tingut ocasionalment l'equip, Central Park, va aparèixer al Minardi afegint el color verd a un cotxe que ja tenia blanc, blau, taronja i groc. En definitiva, un excés que si més no va sumar 5 punts amb Pierluigi Martini i un Michele Alboreto a la seva última temporada.

7. Larrousse (en general)

L'equip Larrousse va existir entre els anys 1987 i 1994. Com a equip van fer bona feina, sumant almenys un punt en totes les temporades excepte 1988, i arribant fins i tot al podi amb Aguri Suzuki al gran premi del Japó de 1990. És de valorar el fet que, durant gairebé tota la seva existència, l'equip va comptar amb una identitat pròpia (més enllà dels successius canvis de constructor del xassís: Lola, Venturi, Larrousse). Ara bé, la identitat pròpia constava d'un blau marí amb tocs de verd, vermell i groc que semblaven repartits una mica a la babalà, segons els patrocinadors que apareixien. Per a l'última temporada de l'equip, el 1994, es va aconseguir suport de Tourtel i
Kronenbourg. Mentre els colors de Tourtel donaven una decoració verda amb detalls blaus i grocs, una mica en línia amb l'estil de l'equip, la de Kronenbourg era un arlequinat blanc i vermell a tot el cotxe, amb els alerons verds i Zanussi en groc apareixent per allà. Els arlequinats no solen funcionar massa bé en cotxes de fórmula; per alguna raó Red Bull no ho ha fet...

6. Footwork FA16-Mugen Honda (1995)

El 1994 Footwork es seguia dient Footwork però l'equip ja no disposava de tants diners de Wataru
Ohashi, propietari de l'empresa de logística. Van desaparèixer les decoracions blanc-i-vermelles Footwork, i es va idear una decoració a quadres blaus i vermells, com píxels, sobre fons blanc, que no era espectacular però si més no era diferent. Ohashi va seguir reduint la seva aportació fins a marxar a finals de 1995, i aquella temporada l'equip va necessitar més i més patrocinadors, prostituint la decoració fins a límits insospitats. Els píxels van desaparèixer, i l'arribada del logotip de la beguda energètica Hype, amb lletres roses fluorescents sobre blau elèctric devia deixar cec a més d'un. A més, el rosa "fosforito" xocava amb el vermell del morro; val a dir que a final de temporada l'equip va optar per pintar el morro del mateix rosa que el de Hype per minimitzar aquest contrast. Si més no, Gianni Morbidelli va pujar al podi a Adelaida, però aquest és un exemple de com empitjorar (i molt) una decoració raonable.

5. Hesketh 308E-Ford (1977)

Durant els anys 70 força coses van ser acceptables, però no sé si el patrocini de la revista Penthouse,
complet amb un dibuix d'una dona amb poca roba va ser fins i tot acceptable llavors. Com no, l'equip que havia dut a James Hunt a la Fórmula 1 va ser el que va aconseguir el patrocini, tot i que lord Hesketh ja no n'era el propietari. Les raons per les quals aquest cotxe surt aquí crec que no cal explicar-les més; la seva rival Playboy es va anunciar fins fa poc al DTM però de manera molt més subtil...

4. HRT F110-Cosworth (2010)

Com a operació, en general, HRT va ser un fracàs. Problemes abans de debutar i generalment sent els cotxes més lents sense opció a puntuar, en les tres temporades que va durar l'aventura. Potser perquè precisament els colors no eren el més important a principis de 2010 sinó assegurar-se que l'equip arribava a la graella, HRT va presentar una decoració força avorrida. Però analitzem-ho bé: ets un equip nou i se suposa que es busca una identitat i una manera de diferenciar-se. Pam, pinten el cotxe de color gris. És cert que no podia esperar-se que el 2010 Sauber pintés els seus cotxes amb una mica de gris, però si que es podia saber que McLaren feia servir el cromat i que Mercedes (evidentment) faria servir un to platejat. Sent un equip espanyol, els colors obvis haurien estat el vermell o el groc, però ja els feien servir Ferrari i Renault. Potser un taronja hagués funcionat?
Per al 2012 van encertar-la fent servir un vermell fort, daurat i blanc, però l'equip no arribaria a 2013...

3. Lotus 80-Ford (1979)

Lotus té alguns dels cotxes més macos de la història, amb els colors de John Player Special, i precisament quan la marca de tabac va marxar a finals de 1978 va arribar aquesta aberració. Per una banda, el Lotus 80, cotxe d'efecte terra total, no era molt estètic, i per l'altra, intentar combinar el British Racing Green amb les ratlles de Martini no va funcionar. Si ens fixem en els cotxes històrics de Martini, les seves ratlles tradicionalment han anat sobre blanc o com a molt sobre vermell. el 1982 JPS va tornar i va salvar els mobles fins al 1987, quan Camel va portar groc que més endavant passaria a ser una barreja de colors fins a la desaparició, el 1994.
Val a dir també que el 80 va ser un cotxe fallit que només va aparèixer en tres curses. Lotus va tornar al 79, però tampoc va millorar molt l'aspecte.

2. Sauber (2010-2014)

Des que Sauber va tornar a la Fórmula 1 recomprant l'equip a BMW i fins al 2014, els seus colors van ser molt poc imaginatius. Per començar, van disputar les temporades de 2010 i 2011 amb un disseny que era essencialment el de BMW Sauber però canviant el
blau pel gris. Hi va haver un canvi al 2012: el cotxe estava partit en diagonal pel mateix color gris amb blanc a la part central. Estranyament, la part del darrere estava limitada per vermell, però no la de davant.
I per ja acabar de pifiar-la del tot, el 2013 i el 2014 van participar amb un cotxe que recordava molt al HRT F110 de 2010 que acabem de mencionar. Els mateixos problemes que tenia HRT els tenia Sauber: cotxe cromat gris de McLaren i cotxe platejat de Mercedes. Quin sentit tenia seguir insistint en el gris, error que també faria Force India més endavant?


1. Renault R27/R28 (2007-2008)

El Renault amb publicitat ING és per a mi la pitjor decoració. Alguns pensen que la del 2009 era pitjor, però si més no aquella era coherent: taronja d'ING, groc i blanc Renault. A més, penso que el cotxe del 2009 es veu perjudicat per ser força lleig de formes. El problema que jo veig en la decoració de 2007-08 es que simplement devien dir "ei, i si pintem les parts on hi havia el blau de Mild Seven amb els colors de ING?"
Un equip que al 2007 era el vigent campió de constructors, es més, dues marques tant importants com Renault i ING haurien d'haver fet una feina millor. No estem parlant d'un equip al qual li arriba un patrocinador per a una cursa determinada i ha d'enganxar-lo com bonament pugui: estem parlant d'un equip on hi devia haver reunions de dissenyadors i un pressupost notable per crear una imatge i no van fer res millor que això.
El problema principal per a mi és el blau marí. Quan Renault va tornar el 2002 va ser introduït com a separador entre el groc i el blau cel de Mild Seven. Més endavant, amb Telefónica el blau marí seguia tenint sentit. Però amb la marxa d'Alonso, Telefónica i Mild Seven a finals de 2006, el blau marí ja no aportava res. Blanc, groc, taronja i blau son molts colors per a un cotxe.