23 de gener de 2017

Arrisquen poc els equips triant pilots?

Som a mitjan gener i a excepció de Manor, que està pendent de si arriben nous inversors que salvin l'equip, tenim completada la graella de pilots del 2017. Fa una setmana vam rebre la confirmació llargament anunciada que Valtteri Bottas seria el substitut del vigent campió Nico Rosberg a Mercedes, que Felipe Massa es "desretiraria" per tornar al seu volant a Williams i que Pascal Wehrlein pujava un esglaó fitxant per Sauber.

A mi personalment la manera com s'ha resolt tot l'embolic que va generar la retirada sobtada de Rosberg m'ha decepcionat una mica. Evidentment, a Mercedes i Williams tindran molta més informació sobre els seus pilots que jo, i particularment no tinc problema amb l'elecció de Bottas perquè penso que es mereix una oportunitat amb un cotxe guanyador... però al mateix temps penso que Mercedes no confia prou en el seu programa de joves pilots, del qual formen part el mencionat Wehrlein, Esteban Ocon i el nouvingut George Russell.

Noi, encara no et toca: Wehrlein haurà d'esperar el seu torn...
(Copyright: Manor Racing)

Mercedes ha promocionat Wehrlein des de l'any 2013, quan el va treure de la Fórmula 3 europea i el va col·locar al DTM. Un any després va provar ja per primer cop el W05 Hybrid de Fórmula 1 mentre quedava vuitè i guanyava una cursa al DTM, i el 2015 va guanyar el títol del DTM, i va provar amb Mercedes i Force India.
Com tots sabem l'any passat va debutar al mundial sumant un punt per a Manor. Va provar tres dies amb Mercedes, incloent dues ocasions en les que va provar els pneumàtics 2017 al Circuit de Catalunya, i la meva pregunta és, si després d'haver format part de Mercedes 4 anys i haver provat els cotxes de la casa durant 3 encara no consideren que estigui preparat per pujar a l'equip de Fórmula 1, quan ho estarà?

Un altre cas és el de Williams. Si bé és cert que el seu projecte era continuar amb Bottas i que es quedaven tant sols amb un debutant com Lance Stroll, fer tornar Massa és un pas estrany en un equip que s'havia caracteritzat per ser força rotund en les seves relacions amb els pilots. 
Especialment després de deixar-li clar al brasiler que no comptaves amb ell pel 2017 i ell havia preferit marxar de la Fórmula 1. Massa va demostrar que no es retirava de motu propio, així que evidentment ha tornat encantat, però Williams no pot esperar més que un any de transició mentre Stroll aprèn.

Contrasta l'actitud d'aquests dos equips amb la de Red Bull. Podem criticar com Helmut Marko fa i desfà amb els pilots de manera despietada fins i tot, però no podem dir que no aposten pels seus talents. Des del moment en que tenen un equip pràcticament només per a preparar pilots (Toro Rosso) fins al fet de canviar a mitja temporada a Daniil Kvyat per Max Verstappen, Red Bull arrisca i normalment guanya. L'èxit de Sebastian Vettel és conegut per tots, així com els de Daniel Ricciardo i Verstappen. Vettel, Ricciardo i Kvyat van ser respostes a vacants que es creaven: Vettel va entrar per David Coulthard, Ricciardo per Mark Webber i Kvyat per Vettel, però sempre buscant a casa abans que a fora.

Charles Leclerc ha provat amb Haas però encara no pujarà al cim...
(Copyright: Scuderia Ferrari)

Mercedes té a Wehrlein i Ocon però prefereix fitxar a Bottas; Williams tenia a Alex Lynn (guanyador de curses a la GP2) i a Paul di Resta, amb força experiència, però prefereix seguir amb Massa. Podem allargar la crítica a Ferrari; més enllà de si necessiten reemplaçar als seus pilots, la Ferrari Drivers Academy ha servit de ben poc. El malaurat Jules Bianchi podria haver arribat, però igualment hauria pilotat a Sauber el 2015, en el que hagués estat el seu sisè any a l'Academy; Sergio Pérez va marxar a McLaren en veure que Massa seguia i seguia. Raffaele Marciello i el propi Lance Stroll duien cinc anys a l'Academy fins que van marxar-ne el 2015...

És evident que la falta d'equips i de proves hivernals dificulta el triar un pilot novell. El 1989, hi havia gairebé el doble d'equips i no cal ser científic per deduir que a més cotxes, més opcions perquè debutin pilots novells. I el 2007, Lewis Hamilton va poder fer més de 1000 voltes en tests abans de la temporada, mentre que els pilots d'avui dia tenen sort si n'arriben a fer 500.
Crec que més que tornar als dies de proves il·limitades, que inevitablement afavorien als equips més poderosos, cal fomentar la participació de més equips. Fa anys els equips punters de les categories inferiors volien pujar a la Fórmula 1 però avui en dia prefereixen tenir algun ser "cabeza de ratón" a la GP2 o la F3 en comptes de "cola de león" a la Fórmula 1...

19 de gener de 2017

Temporades: 1995

Quaranta-sisena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Michael Schumacher (Alemanya)
Campió del món de constructors: Benetton-Renault (Gran Bretanya)
Puntuació: 10-6-4-3-2-1. Comptaven tots els resultats.
Normes: Pes mínim de 595 kg. Motors de 4 temps de 3000 cc atmosfèrics de fins a 12 cilindres. Prohibida la compressió. Prohibides les ajudes electròniques al pilotatge.

Per a la temporada 1995 es va augmentar el pes dels monoplaces i es va reduir la potència de 3500 a 3000 centímetres cúbics, per tal de limitar les prestacions en nom de la seguretat. Benetton va obtenir l'ús dels motors Renault, igual que Williams, i tot i que el FW17 semblava millor que el B195, Michael Schumacher va tornar a ser campió, convertint-se en el bicampió més jove de la història. A més, Benetton va obtenir el seu primer (i únic) títol mundial de constructors.
La temporada va començar prou bé per a Damon Hill, i més o menys fins a Hongria va estar igualat amb Schumacher, però a partir d'allí una sèrie d'errors de Hill van decantar els dos mundials del costat de Benetton.
Schumacher va igualar el rècord de victòries en una temporada de Mansell en guanyar nou curses, mentre que Hill en va guanyar quatre, incloent l'última cursa a la ciutat d'Adelaida on guanyaria amb dues voltes d'avantatge sobre el segon classificat.
Els altres tres vencedors van aconseguir la seva primera victòria: Jean Alesi, per fi, a Canadà i David Coulthard a Portugal. Per la seva banda, Johnny Herbert va vèncer en les dues curses on hi va haver col·lisió entre Michael Schumacher i Damon Hill: Silverstone i Monza.
Un any complicat per a McLaren. Destacar el greu accident que va patir Mika Häkkinen a Adelaida. El finès va patir una fractura al crani, però sortosament, el pilot de es va recuperar completament. I mencionar la retirada definitiva de Nigel Mansell. Fet fora de Williams, l'anglès va fitxar per McLaren però inicialment no cabia a l'habitacle. Li'n van fer un de més ample, però vista la poca competitivitat del cotxe, les parts van acabar rescindint el contracte després de 4 curses.

Alesi celebra la seva primera victòria a coll-i-bé de Schumacher.

Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
26/3 BR Hill (Williams) M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben)
9/4 RA Coulthard (Williams) Hill (Williams) M. Schumacher (Ben)
30/4 SM M. Schumacher (Ben) Hill (Williams) Berger (Ferrari)
14/5 E M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben) Hill (Williams)
28/5 MO Hill (Williams) M. Schumacher (Ben) Alesi (Ferrari)
11/6 CA M. Schumacher (Ben) Alesi (Ferrari) M. Schumacher (Ben)
2/7 F Hill (Williams) M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben)
16/7 GB Hill (Williams) Herbert (Benetton) Hill (Williams)
30/7 D Hill (Williams) M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben)
13/8 H Hill (Williams) Hill (Williams) Hill (Williams)
27/8 B Berger (Ferrari) M. Schumacher (Ben) Coulthard (Williams)
10/9 I Coulthard (Williams) Herbert (Benetton) Berger (Ferrari)
24/9 P Coulthard (Williams) Coulthard (Williams) Coulthard (Williams)
1/10 EU
Coulthard (Williams)
M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben)
22/10 PAC Coulthard (Williams) M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben)
29/10 J
M. Schumacher (Ben)
M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben)
12/11 AU
Hill (Williams)
Hill (Williams) Hill (Williams)


Classificació de pilots


Pilot Equip Punts
1
Michael Schumacher
Benetton-Renault 102
2
Damon Hill
Williams-Renault 69
3
David Coulthard
Williams-Renault 49
4
Johnny Herbert
Benetton-Renault 45
5
Jean Alesi
Ferrari 42
6
Gerhard Berger
Ferrari 31
7
Mika Häkkinen
McLaren-Mercedes17
8
Olivier Panis
Ligier-Mugen Honda 16
9
Heinz-Harald Frentzen
Sauber-Ford 15
10
Mark Blundell
McLaren-Mercedes 13
11
Rubens Barrichello
Jordan-Peugeot 11
12
Eddie Irvine
Jordan-Peugeot 10
13
Martin Brundle
Ligier-Mugen Honda 7
14
Gianni Morbidelli
Footwork-Hart 5
15
Mika Salo
Tyrrell-Yamaha5
16
Jean-Christophe Boullion
Sauber-Ford 3
17
Aguri Suzuki
Ligier-Mugen Honda 1
17
Pedro Lamy
Minardi-Ford 1





Classificació de constructors


Equip Punts
1
Benetton-Renault
137
2
Williams-Renault
112
3
Ferrari
73
4
McLaren-Mercedes
30
5
Ligier-Mugen Honda
24
6
Jordan-Peugeot
21
7
Sauber-Ford
18
8
Footwork-Hart
5
9
Tyrrell-Yamaha
5
10
Minardi-Ford
1



Estadístiques pilots

-Pole positions: 4 (Hill 7, Coulthard 5, M. Schumacher 4, Berger 1)
-Primera fila: 5 (Hill 12, M. Schumacher 10, Coulthard 7, Alesi 3, Berger 2)
-Victòries: 5 (M. Schumacher 9, Hill 4, Herbert 2, Alesi 1, Coulthard 1)
-Voltes ràpides: 5 (M. Schumacher 8, Hill 4, Berger 2, Coulthard 2, Alesi 1)
-Podis: 13 (M. Schumacher 11, Hill 9, Coulthard 8, Berger 6, Alesi 5, Herbert 4, Häkkinen 2, Brundle 1, Barrichello 1, Irvine 1, Frentzen 1, Panis 1, Morbidelli 1)
-Voltes liderades: 8 (M. Schumacher 454, Hill 336, Coulthard 191, Alesi 91, Herbert 27, Berger 22, Häkkinen 2, Barrichello 1)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 3 (Williams 12, Benetton 4, Ferrari 1)
-Primera fila: 3 (Williams 19, Benetton 10, Ferrari 5)
-Victòries: 3 (Benetton 11, Williams 5, Ferrari 1)
-Voltes ràpides: 3 (Benetton 8, Williams 6Ferrari 3)
-Podis: 8 (Williams 17, Benetton 15, Ferrari 11, McLaren 2, Ligier 2, Jordan 2, Sauber 1, Footwork 1)
-Voltes liderades: 5 (Benetton 527, Williams 481, Ferrari 113, McLaren 2, Jordan 1)

16 de gener de 2017

Temporades: 1994

Quaranta-cinquena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Michael Schumacher (Alemanya)
Campió del món de constructors: Benetton-Ford (Gran Bretanya)
Puntuació: 10-6-4-3-2-1. Comptaven tots els resultats.
Normes: Pes mínim de 500 kg. Motors de 4 temps de 3500 atmosfèrics de fins a 12 cilindres. Prohibida la compressió. Prohibides les ajudes electròniques al pilotatge.

Retirat Prost, Ayrton Senna va fitxar per Williams, però s'havien canviat les normes i prohibit totes les ajudes electròniques. Sense les suspensions actives ni el control de tracció, els cotxes eren en general més nerviosos. Potser no només per això però segurament també per això, la part inicial del mundial va veure un munt d'accidents greus. JJ Lehto, Jean Alesi, Rubens Barrichello, Karl Wendlinger, Pedro Lamy i Andrea Montermini van patir lesions de diversa consideració, però a Imola tant Senna com Roland Ratzenberger pagaven el preu més alt, essent les primeres morts a la Fórmula 1 en 8 anys.
Michael Schumacher va dominar amb mà de ferro la primera part del campionat. Sovint l'equip Benetton aconseguia fer repostatges (que tornaven a estar permesos) més ràpidament que els seus rivals. Però el desaparegut Senna sospitava del Benetton, i tot i que no es va trobar res concret, el pilot alemany va ser desqualificat de dues curses i prohibit de participar en dues més per diversos motius, cosa que Damon Hill (fent el paper a Williams que el seu pare va fer a Lotus el 1968 després de la mort de Jim Clark) va aprofitar per portar el campionat fins al final.
A Austràlia, sota una gran pressió, Schumacher va sortir-se i va danyar la direcció. Hill el va voler avançar però es van tocar i els dos van abandonar, amb “Schumi” guanyant el primer títol d'un pilot alemany.
Ferrari va tornar a guanyar una cursa quatre anys després amb Gerhard Berger a Hockenheim. Al circuit alemany també es va viure un incendi durant l'aturada a boxs de Jos Verstappen, afortunadament sense conseqüències, i a Nigel Mansell el van fer tornar de la seva aventura americana per guanyar la cursa d'Adelaida.
També es va veure l'última temporada del llegendari equip Lotus, atrapat pels deutes, i el debut de l'escocès David Coulthard, substituint Senna a Williams.

El xoc entre Hill i Schumacher a la cursa final.


Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
27/3 BR Senna (Williams) M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben)
17/4 PAC Senna (Williams) M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben)
1/5 SM Senna (Williams) M. Schumacher (Ben) Hill (Williams)
15/5 MO M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben)
29/5 E M. Schumacher (Ben) Hill (Williams) M. Schumacher (Ben)
12/6 CA M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben)
3/7 F Hill (Williams) M. Schumacher (Ben) Hill (Williams)
10/7 GB Hill (Williams) Hill (Williams) Hill (Williams)
31/7 D Berger (Ferrari) Berger (Ferrari) Coulthard (Williams)
14/8 H M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben)
28/8 B Barrichello (Jordan) Hill (Williams) Hill (Williams)
11/9 I Alesi (Ferrari) Hill (Williams) Hill (Williams)
25/9 P Berger (Ferrari) Hill (Williams) Coulthard (Williams)
16/10 EU
M. Schumacher (Ben)
M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben)
6/11 J
M. Schumacher (Ben)
Hill (Williams) Hill (Williams)
13/11 AU
Mansell (Williams)
Mansell (Williams) M. Schumacher (Ben)


Classificació de pilots


Pilot Equip Punts
1
Michael Schumacher
Benetton-Ford 92
2
Damon Hill
Williams-Renault 91
3
Gerhard Berger
Ferrari 41
4
Mika Häkkinen
McLaren-Peugeot 26
5
Jean Alesi
Ferrari 24
6
Rubens Barrichello
Jordan-Hart 19
7
Martin Brundle
McLaren-Peugeot16
8
David Coulthard
Williams-Renault 14
9
Nigel Mansell
Williams-Renault 13
10
Jos Verstappen
Benetton-Ford 10
11
Olivier Panis
Ligier-Renault 9
12
Mark Blundell
Tyrrell-Yamaha 8
13
Heinz-Harald Frentzen
Sauber-Mercedes 7
14
Nicola Larini
Ferrari 6
15
Christian Fittipaldi
Footwork-Ford6
16
Eddie Irvine
Jordan-Hart 6
17
Ukyo Katayama
Tyrrell-Yamaha 5
18
Éric Bernard
Ligier-Renault 4
19
Karl Wendlinger
Sauber-Mercedes 4
19
Andrea de Cesaris
Jordan-Hart/Sauber-Mercedes 4
21
Pierluigi Martini
Minardi-Ford 4
22
Gianni Morbidelli
Footwork-Ford 3
23
Érik Comas
Larrousse-Ford 2
24
Michele Alboreto
Minardi-Ford 1
24
JJ Lehto
Benetton-Ford 1





Classificació de constructors


Equip Punts
1
Williams-Renault
118
2
Benetton-Ford
103
3
Ferrari
71
4
McLaren-Peugeot
42
5
Jordan-Hart
28
6
Ligier-Renault
13
7
Tyrrell-Yamaha
13
8
Sauber-Mercedes
12
9
Footwork-Ford
9
10
Minardi-Ford
5
11
Larrousse-Ford
2



Estadístiques pilots

-Pole positions: 7 (M. Schumacher 6, Senna 3, Hill 2, Berger 2, Alesi 1, Barrichello 1, Mansell 1)
-Primera fila: 8 (M. Schumacher 12, Hill 7, Senna 3, Alesi 3, Berger 3, Mansell 2, Häkkinen 1, Barrichello 1)
-Victòries: 4 (M. Schumacher 8, Hill 6, Berger 1, Mansell 1)
-Voltes ràpides: 3 (M. Schumacher 8, Hill 6, Coulthard 2)
-Podis: 14 (Hill 11, M. Schumacher 10, Häkkinen 6, Berger 6, Alesi 4, Verstappen 2, Brundle 2, Barrichello 1, Larini 1, Blundell 1, Bernard 1, Panis 1, Coulthard 1, Mansell 1)
-Voltes liderades: 9 (M. Schumacher 646, Hill 211, Berger 78, Mansell 36, Senna 26, Alesi 18, Coulthard 16, Häkkinen 12, Barrichello 3)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 4 (Williams 6, Benetton 6, Ferrari 3, Jordan 1)
-Primera fila: 5 (Williams 12, Benetton 12, Ferrari 6, McLaren 1, Jordan 1)
-Victòries: 3 (Benetton 8, Williams 7, Ferrari 1)
-Voltes ràpides: 2 (Williams 8Benetton 8)
-Podis: 7 (Williams 13, Benetton 12, Ferrari 11, McLaren 8, Ligier 2, Jordan 1, Tyrrell 1)
-Voltes liderades: 5 (Benetton 646, Williams 289, Ferrari 96, McLaren 12, Jordan 3)

12 de gener de 2017

Colors (4): 10 decoracions preferides

En aquesta quarta edició de Colors de la Fórmula 1 vull fer una mirada més personal. Abans de Nadal vam veure cotxes que més o menys agraden a tothom, però com sempre, cadascú té els seus gustos i jo també, així que penjaré 10 dels cotxes que més m'han agradat. Segur que hi haurà eleccions amb les que estareu d'acord i d'altres que direu "però aquest paio no hi veu bé o què?"... i com sempre us emplaço a comentar-nos les vostres opinions!


10. McLaren MP4-21-Mercedes (2006)

El McLaren de 2006 va ser notable perquè va ser el primer cotxe de Woking en no guanyar una cursa des de l'últim cotxe Marlboro, l'MP4/11. Però també per innovar amb la pintura. Un cop es van acabar els patrocinis de tabac i West va marxar, McLaren ens va ensenyar el color taronja "provisional" i després van mostrar-nos la pintura cromada amb tocs negres i vermells.
De fet, l'únic problema que hi veig en aquesta decoració és l'excés de vermell de Fly Emirates, i és la raó per la qual he escollit aquest cotxe en comptes dels patrocinats per Vodafone, amb massa vermell pel meu gust. Penso que amb els alerons en negre i només els detalls vermells del morro i els pontons hauria lluït molt millor. Però la resta, molt maco. Clar que després de 10 anys ja cansava i calia canviar!










9. Lola T97/30-Ford (1997)

Segurament us costarà recordar aquests colors perquè només van aparèixer en un gran premi i ni tant sols es van classificar. L'última presència de Lola a la graella va ser un desastre total. El cotxe havia de debutar el 1998 però MasterCard va pressionar perquè ho fessin un any abans i la poca preparació va fer que ni Vincenzo Sospiri ni Ricardo Rosset poguessin classificar el T97/30. Però la pressió de MasterCard va donar això sí uns colors memorables. Normalment 4 colors són masses en un cotxe, però aquí els tons són els adequats, jugant a més amb el disseny de ratlles de la marca, i usant el blanc com a separador. Algun logotip podria estar millor ubicat, però un gran disseny per a un equip efímer.









8. Honda RA107 (2007)

Amb la marxa del tabac el 2006, Honda va decidir donar un tema ecològic als seus cotxes i va néixer l'Earth Car, o cotxe de la terra. Més enllà de la idoneïtat d'un missatge sobre la terra en un moment en que la Fórmula 1 encara no tenia ni sistemes híbrids ni res, i obviant que el cotxe en sí va ser força dolent i superat en alguna ocasió pels Super Aguri, a mi (i a la meva dona en particular) em va agradar. La Terra, per se, és bonica. La resta del cotxe, negre i amb uns números enormes que donaven gust per a aquells que ens agrada saber qui pilota què. 
I sobretot, sobretot, molt millor que el de 2008!










7. Benetton B188-Ford (1988)

De nou, 4 colors principals en un cotxe, però que es complementen bé i que expliquen clarament l'imatge de marca de Benetton. L'equip va dur aquests colors entre 1987 i 1990, però la de 1988 va ser la decoració que per a mi tenia més sentit. La de 1987 tenia una franja lila que cantava molt, la de 1990 tenia massa verd...
Però al 1988 el cotxe tenia unes formes curioses però els colors les complementaven i milloraven. Proporcions correctes i potser les úniques coses a corregir haurien set treure la franja vermella de Riello al morro i Gancia a l'aleró davanter en fons negre. La resta, per a mi, adequada i aconseguint el que Benetton volia: destacar.









6. Tyrrell 020-Honda (1991)

Últimament hi han hagut molts cotxes grisos o foscs a la Fórmula 1, però a principis dels 1990 aquest no era el cas. A més, els cotxes grisos es poden fer bé o molt malament, com els avorrits HRT de 2010 o Sauber de 2013.
Tyrrell tradicionalment havia usat el blau i el blanc, però el 1991 va fer un canvi i va optar per uns colors molt intel·ligents. Amb motors Honda i els patrocinadors de Satoru Nakajima, el color principal va ser un gris metal·litzat, amb franges blanques que ressaltaven les línies del cotxe i una línia vermella separant els dos colors. Logotips en blanc sobre el gris i en blau sobre el blanc. És cert que la C vermella de Nippon Shinpan destaca una mica massa, però en general un cotxe molt seriós i ben pensat.









5. Williams FW21-Supertec (1999) 

A gairebé ningú li van agradar els Williams vermells quan Winfield va substituir Rothmans com a patrocinador, i dels que els van agradar, molts prefereixen el FW20 de 1998 a la bogeria del FW21 de 1999. Però per a mi es precisament aquesta bogeria que el fa especial. Degradats de blanc a groc, taronja, vermell, blau i negre. La tipografia de Winfield més moderna, el cangur, fins i tot el "Pàjaro Loco" al morro...
Com al Lola que hem vist abans, també hi ha el blanc com a separador. Malgrat que el grandíssim Alex Zanardi no sumés ni un punt amb el FW21, era espectacular veure'l!










4. Renault RE60 (1985)

Una altra elecció que pot portar controvèrsia... Per mi el RE60 representa, en un cotxe de Fórmula 1, els anys 80. Línies paral·leles, Elf, el rombe dels 80 de Renault, els números en una tipografia de rellotge digital, el detall genial del blau o vermell a l'aleró posterior i als números per diferenciar el cotxe...
Era un monoplaça força quadrat i les línies ajudaven a suavitzar aquesta duresa. Un gran disseny, però això sí, molt arrelat a la seva època.










3. Lotus 102D/107-Ford (1992)

Els últims anys de Lotus (la de veritat) van ser complicats. Un cop perduts el subministrament de motors Honda i el patrocini de Camel, l'equip es va veure obligat, com a equip petit que s'havia tornat, a tenir desenes de patrocinadors per subsistir, i entre 1991 i 1994 les decoracions van ser bastant dolentes.
L'excepció és el Lotus 107 de 1992. La marca ja havia volgut tornar als orígens introduint el British Racing Green el 1991, però combinat amb blanc no acabava de quadrar. Per al cotxe del 1992 van decidir eliminar el blanc i combinar el verd amb el groc. En els dos colors hi havia a més unes franges de verd i groc més foscs que recordaven la bandera britànica, però sense fer-ho evident.
A mesura que va avançar la temporada l'equip va aconseguir més patrocinadors i la decoració no quedava tant neta, però crec que és una de les millors adaptacions d'un disseny clàssic a un cotxe modern.









2. Ferrari F2007 (2007)

Des que Marlboro va prendre part per Ferrari i va deixar McLaren començant el 1997, no m'havien agradat els cotxes de Maranello. El vermell ultra viu de la marca de tabac era com un sacrilegi...
Però el 2007, amb aires nous a l'Scuderia (retirada de Schumacher, marxa de Vodafone, i prohibició quasi total del tabac) l'equip va apostar per oblidar-se de negres i blancs i pintar el cotxe totalment vermell. Inicialment el to usat seguia sent cridaner, però a partir del GP de Mònaco el vermell va passar a ser metal·litzat i més fosc, millorant-ne l'aspecte de totes totes.
El 2008 també duien aquest color, però el codi de barres de Marlboro era molt més gran, i per això em quedo amb l'F2007.










1. Williams FW16-Renault (1994)

El FW16 quedarà sempre marcat per ser el cotxe amb que Ayrton Senna va patir el seu fatal accident a Imola. Però això no treu que, al meu parer, fos un monoplaça preciós. A mi particularment m'agradava més el 0 de Damon Hill -ja sabeu que em vaig aficionar a les curses perquè em semblava curiós que algú portés el 0- i Williams no tenia fàcil superar la imatge que havia creat durant tants anys de cotxes grocs, blaus i blancs.
Però Rothmans ho va aconseguir. Van dissenyar un cotxe polit, amb gust i que va anar canviant lleugerament els 4 anys que va durar. Però em quedo amb l'original. Una obra mestra, per a mi.










Què en penseu de les meves eleccions personals, hi esteu d'acord?

9 de gener de 2017

2017: Els canvis normatius

El 2017, com tantes altres vegades a la Fórmula 1, hi ha un canvi normatiu notable. Habitualment, aquests canvis s'han fet per raons de seguretat o bé per afavorir els avançaments, però aquesta temporada els canvis semblen haver estat motivats per un desig de veure cotxes més ràpids i atractius. Si de cas, el que farem serà primer explicar els canvis que hi haurà i a posteriori donaré la meva opinió sobre l'efecte que tindran.

Kimi Räikkönen provant els pneumàtics nous en un SF15-T híbrid.

Els canvis tècnics

Moguts per un desig de fer cotxes més atractius, els cotxes seran més amples, tindran alerons davanters en forma d'ala delta i alerons posteriors més baixos i inclinats cap a darrere, amb pneumàtics més amples. Concretament, els canvis són els següents:

-L'amplada total del cotxe passa de 180 cm a 200 cm.
-L'amplada màxima del xassís passa de 160 cm a 180 cm.
-L'aleró davanter creix de 165 cm a 180 cm, amb forma d'ala delta, i el morro serà 20 cm més llarg.
-L'aleró posterior creix de 75 a 95 cm d'amplada i l'alçada passa dels 95 als 80 cm. Estarà lleugerament inclinat cap a darrere.
-Es redueix la zona d'exclusió rere les rodes del davant, cosa que permetrà veure deflectors laterals més grans.
-El difusor passa a ser més alt (de 12,5 cm a 17,5), més ample (de 100 cm a 105) i més llarg, doncs abans començava a l'eix posterior i ara començarà 17,5 cm abans de l'eix.
-S'augmenta el pes total (de 702 a 722 kg) i el combustible (100 a 105 kg)
-Els pneumàtics davanters passen de 24,5 cm d'amplada a 30,5, i els posteriors de 32,5 cm a 40,5 cm.


Aquí podeu veure un vídeo de Movistar F1 on Joan Villadelprat comenta els canvis:



Els canvis esportius

Sempre hi ha coses que es van corregint o arreglant esportivament parlant, i aquí us les resumim també.

-Degut a la novetat en els pneumàtics, durant les 5 primeres curses els pilots no podran nomenar els pneumàtics que vulguin, essent assignats per Pirelli a tothom 2 jocs de durs, 4 de mitjans i 7 de tous.
-Es redueix la quantitat de motors disponibles per pilot; de 5 passen a 4, seran un milió d'euros més barats i s'aboleix el sistema de "tokens" per millorar els propulsors.
-Ja no es podrà acumular motors. Es seguirà penalitzant a la graella però si s'afegeixen nous elements a fer servir més endavant comportaran penalització a les curses següents.
-Es faran sortides des de la graella en curses on el Cotxe de Seguretat hagi donat la sortida per pluja, un cop les condicions siguin adequades.
-Els pilots podran canviar el disseny del seu casc un cop per temporada, o bé si canvien d'equip a meitat d'any.
-Està per confirmar si es podrà seguir treballant i canviant pneumàtics en situació de bandera vermella. Les últimes informacions indicaven que s'introduiria el canvi si tots els equips hi estaven d'acord.


Opinió

Pel que fa als canvis tècnics, crec que s'han fet pensant únicament en dues idees: espectacularitat i rècords. Els cotxes de 2017 seran més espectaculars que els de 2016 (tot i que per gustos colors) i segurament es batran els rècords dels circuits, molts dels quals encara sobreviuen de l'època dels motors V10. Però a quin preu?
Augmentar l'amplada dels pneumàtics era un bon inici, perquè augmentar l'adherència mecànica afegeix velocitat sense penalitzar aerodinàmicament. Però també augmenta el difusor i l'aleró davanter segueix sent molt complex. La combinació d'un aleró del davant sensible i un difusor més efectiu pot seguir fent complicat que els cotxes es segueixin els uns als altres. A més, si els cotxes són millors en aerodinàmica prendran les corbes més ràpidament, hi haurà menys desacceleració entre recta i corba i per tant, menys temps de frenada per avançar, així que no crec que els cotxes 2017 facilitin els avançaments, i fins i tot potser seran més complicats per els cotxes més amples i l'aerodinàmica més complexa.
Per altra banda, les normes 2017 suposen un canvi en la filosofia seguida durant molts anys, especialment durant la presidència de Max Mosley a la FIA. Des de 1993 (primer any de Mosley), quan es van prohibir les ajudes electròniques, 1998 amb els pneumàtics estriats o 2009 (últim any del britànic) amb la reducció de l'aerodinàmica, sempre s'havia buscat reduir la velocitat de pas per corba, acceptant que el principal perill d'accident és a les corbes. Amb aquestes noves normes, augmentarà la velocitat a les corbes.

No vèiem uns pneumàtics tan gruixuts des de 1992,
quan els de darrere feien 42 cm...

En quant als canvis esportius, crec que les mesures amb els pneumàtics, els dissenys dels cascs i els motors són adequades. Les sortides a la graella després d'una sortida amb Safety Car estan bé, però crec que és un pedaç. Penso que els cotxes de Fórmula 1 del segle XXI haurien de ser capaços de prendre la sortida amb pluja i tenir algun sistema que permetés augmentar l'alçada per no fer aquaplanning... Ah, i permetre els canvis de pneumàtics o altres canvis amb bandera vermella crec que és un error, esperem que els equips acordin canviar aquesta norma.