Lance Stroll: diners però també talent?

Aquesta setmana pensava sobre quin tema podria escriure en aquest article d’opinió. El cap de setmana passat va portar força polèmica, amb les sancions, les no-sancions i els insults, però tot això forma part d’uns problemes de fons de la Fórmula 1 que hem tractat ja més d’una vegada. Potser a l’hivern hi tornarem…
Mentrestant, Williams ha confirmat que Valtteri Bottas i Lance Stroll seran els seus pilots per a la temporada 2017. A Bottas ja el coneixem, evidentment, però tenia ganes d’escriure un article sobre Stroll, un pilot que ve acompanyat per la notorietat, els títols i una certa polèmica. Serà el primer canadenc a la Fórmula 1 des que Jacques Villeneuve va deixar BMW Sauber a mitjans de 2006.
Stroll al 2014. (Copyright: Scuderia Ferrari)
En Lance va néixer el 29 d’octubre de 1998 a Montréal, Canadà. El seu pare es Lawrence Stroll, home que s’ha fet ric a base d’invertir i potenciar diferents marques de roba al mercat nord-americà, com per exemple Pierre Cardin, Ralph Lauren o Tommy Hilfiger. Una de les grans passions del pare són les curses. Ja el 1991 va introduir el patrocini de Tommy Hilfiger a l’equip Lotus de Fórmula 1, i la marca més tard va aparèixer als Ferrari de Michael Schumacher. No content amb això, en Lawrence té diversos Ferrari en propietat (incloent un 330P4 i un 250 GTO), té el concessionari de la marca al Quebec i també va comprar el circuit de Mont Tremblant, on a finals dels 60 es van disputar dues edicions del gran premi canadenc.
Podem dir, doncs, que en Lance ha viscut sempre envoltat de Ferraris i de l’esport del motor. Aviat va iniciar-se al kàrting, primer en l’àmbit nord-americà i a partir del 2010 a Europa. Amb tant sols 12 anys Ferrari va incorporar-lo a la seva Drivers Academy (FDA), essent el pilot més jove en formar-ne part. En els anys de karts, Stroll no guanya mai cap dels grans títols, però regularment és present a les primeres posicions i coincideix amb gent com Max Verstappen, Charles Leclerc o Àlex Palou.
Compartint podi amb Nicholas Latifi (mig) i Raffaele Marciello (dreta)
(Copyright: Scuderia Ferrari)
El 2014 passa als monoplaces. Aquell any (i només aquell any), Ferrari organitza un campionat no-competitiu anomenat Florida Winter Series. 12 pilots, entre els que podem trobar Stroll, Verstappen, Raffaele Marciello, Antonio Fuoco o Tatiana Calderón, disputen 4 reunions a Sebring, Palm Beach i Homestead, amb l’objectiu d’ensenyar als pilots tècniques de conducció però també aprendre a treballar amb els enginyers i en general saber moure’s per la vida d’un pilot professional. Tenint en compte la diferència d’edats i experiències de cada pilot (la majoria ja havien corregut en Fórmula 3), Stroll va aconseguir un parell de podis i una pole position, però Verstappen, vingut del kàrting com ell, va guanyar dues curses. 
Mentre en Max se’n va a la Fórmula 3, Stroll opta per fer la Fórmula 4 italiana amb l’equip Prema, un dels millors del panorama europeu de les categories inferiors, i guanya el títol. En aquella categoria no hi ha limitació de tests (i Prema en fa molts), i fins i tot l’equip dóna un volant a Brandon Maïsano, pilot francès que també havia format part de la FDA, per ajudar i acompanyar al pilot canadenc. Tot això ho paga el pare Stroll.
Corrent a Nova Zelanda. (Copyright: Scuderia Ferrari)
A l’inici del 2015, Stroll i Maïsano se’n van durant el gener i el febrer a disputar la Toyota Racing Series, campionat que es disputa a Nova Zelanda i que dóna l’oportunitat a pilots europeus de mantenir-se actius durant l’hivern al nord. El canadenc i el francès queden primer i segon del campionat amb l’equip M2, i Stroll debuta a la temporada europea a la Fórmula 3 amb Prema i Maïsano continuant al seu costat. Mentre el seu company Felix Rosenqvist es feia amb el títol, Stroll passava un verdader calvari d’accidents i desastres, arribant a ser exclòs a Monza per les seves maniobres. 
Prema millora el seu monoplaça amb diversos test i els altres equips es queixen; tot això ajuda a que Stroll millori el seu ritme i el seu comportament en cursa i acaba guanyant una carrera, per finalment dominar de forma bastant clara el campionat d’aquest any de Fórmula 3 (guanyant 14 curses) i obtenir els punts necessaris de la Superllicència per pujar a la Fórmula 1. Es notable el canvi a l’hivern de 2015-16: ell i Luca Baldisserri deixen la Ferrari Drivers Academy. Baldisserri havia estat molts anys a la Ferrari guanyadora de Schumacher i Todt, però decideix acompanyar Stroll. Potser els Stroll veuen que pot ser complicat pujar a la Fórmula 1 de la mà de Ferrari, i signen per Williams, equip que tradicionalment aposta pels seus tercers pilots. A més, el pare Stroll finança un programa de test per al seu fill amb un Williams de 2014, podent així acostumar-se a la Fórmula 1 sense la cotilla de les restriccions d’entrenaments.
Com veieu, els Stroll han donat algun que altre motiu perquè alguns els tinguin enveja. Es diu que si han comprat els campionats, que si no és just que el pilot faci tants entrenaments, etcètera. El cert es que Stroll mai ha trencat cap norma, sinó que simplement ha aprofitat els mitjans que té a disposició. Prema i Williams han decidit agafar els diners i endavant, cosa que segurament diu més coses de Williams que no pas de Stroll. Ara bé, a la Fórmula 1 ja no hi ha diners que valguin. Si Stroll pot estar al nivell de Bottas, demostrarà que té el talent necessari per pertànyer a la graella.
Fórmula 3 a Silverstone, el 2015. (Copyright: Scuderia Ferrari)
Per acabar, que us quedi clara una cosa: a la Fórmula 1 no hi ha els 22 millors pilots del món. Arribar a la Fórmula 1 només a base de talent és pràcticament impossible. Si ens fixem en Alonso, Hamilton o Vettel, tots van tenir suports clau (de Flavio Briatore, Ron Dennis i Red Bull respectivament) en moments determinats. Evidentment que ells van anar complint els passos i guanyant campionats, de la mateixa manera que homes com Sergio Pérez, Pastor Maldonado o el mateix Stroll compten des de fa molts anys amb un pressupost que els fa més atractius per als equips. Sí, tenen diners, però si no guanyen títols no arriben.
Penseu-hi: és probable que en aquests moments un nen o una nena tinguin el talent més gran que mai haguem vist per anar en cotxe de pressa. I mai els veurem competir perquè potser els seus pares no poden pagar-li un kart o perquè ningú es fixa en ells. La solució no és expulsar als Stroll de la competició (que sempre hi seran, com al futbol hi han nens amb les millors botes), la solució és abaratir i regular les categories inferiors perquè els diners no manin sempre sobre el talent.