30 de novembre de 2016

Colors (2): Patrocinadors emblemàtics

Avui tornem a parlar dels colors de la Fórmula 1. En l'article anterior (que podeu trobar aquí) vam parlar dels colors clàssics. Però el 1968 l'esport va irisar-se amb desenes de pintures i patrocinadors. Quasi fa cinquanta anys ja que veiem centenars i centenars de marques de tot tipus. Tabac, bancs, companyies telefòniques, begudes de tota mena, supermercats, roba, preservatius, desodorants, asseguradores, joguines, electrodomèstics, empreses de transport, ordinadors, línies aèries, oficines de turisme, marques d'ulleres, canals de televisió, rellotges, consoles de videojocs i fins i tot algun equip de futbol han escrit el seu nom als monoplaces de la categoria reina. Però de tots aquests n'hi ha alguns que sobresurten. Tothom els recorda i han quedat a la memòria per diverses raons. Avui els repassem.

Gold Leaf / John Player Special

Tot i que estrictament parlant no va ser el primer patrocinador (recordem el Team Gunston sud-africà el mateix any), la marca de tabac d'en John Player va ser important en dos sentits. Primer, amb Gold Leaf, va ser la primera en canviar de forma sencera els colors d'un dels equips establerts, Lotus, i posteriorment amb John Player Special, en el que és una de les pintures més recordades. A part de durar molts anys a Lotus (entre 1972 i 1986, amb una interrupció de dos anys), va ser una de les primeres decoracions on tot era de dos colors, amb el fons negre i tots els patrocinadors en el mateix to daurat que donava una imatge seriosa i professional. John Player a més va patrocinar força anys el gran premi britànic, va donar nom a edicions especials d'un Ford Capri i d'un Lotus Esprit, i ha quedat en l'imaginari de tal manera que quan el nom Lotus va tornar a la Fórmula 1 el 2011, els colors de John Player van ser els escollits per representar el nou equip tot i no tenir cap relació ni amb l'equip Lotus original ni amb la marca de tabac.

TAG Heuer

Originalment només Heuer, la marca suïssa de rellotges ja era popular entre els pilots dels anys 60 pels seus cronòmetres i el 1963 van crear el Carrera, rellotge pensat directament per a les curses. L'actor Steve McQueen va popularitzar el Monaco, i la marca va passar a patrocinar l'equip Ferrari, a més de proveir durant algunes temporades de serveis de cronometratge al campionat. Més endavant Techniques d'Avant Garde (TAG) va comprar la marca. Darrere TAG hi ha Mansour Ojjeh, que havia patrocinat a Williams i ara posseïa una part de McLaren. Així doncs, TAG Heuer va iniciar un patrocini de ben bé 30 anys amb McLaren, fins que al 2016 l'equip Red Bull va aconseguir que la marca de rellotges donés nom als motors Renault que propulsen els bòlids de Milton Keynes. Fet i fet, TAG Heuer porta ben bé 46 anys dins de la Fórmula 1, si bé ara és una més de les marques de LVMH, conglomerat francès de marques de luxe com Louis Vuitton, Chandon (que patrocina McLaren), Dior o Hublot (a Ferrari).

Ford i Goodyear

A les dues marques americanes les poso juntes perquè la seva importància no es deriva tant del fet d'haver patrocinat a un o altre equip, sinó pel paper que durant ben bé tres dècades van tenir en el creixement de la Fórmula 1.
Goodyear és la marca de pneumàtics que més victòries ha aconseguit (368) i la que més curses ha guanyat (255) mentre competia contra una altra marca; si bé és cert que Goodyear no va ser mai el subministrador únic per decret com passa avui en dia, sinó que les altres marques marxaven per no poder competir amb els d'Akron. Fiables i sense cap gran polèmica com han patit Michelin o Pirelli, 24 campionats de pilots i 26 de constructors van ser guanyats amb els Eagle F1.
Pel que fa a Ford, no es pot menystenir la importància del motor DFV. El 1966 es va augmentar la capacitat dels motors de 1500 cc a 3000 cc i Coventry Climax, marca que havia servit motors durant els primers anys 60, va decidir no fabricar-ne. Colin Chapman va demanar pressupost a Cosworth, i va convèncer Ford, a través de Walter Hayes, d'invertir 100.000 lliures en el motor.
El motor va debutar el 1967 i inicialment era exclusiu per a Lotus, però veient la competència (Ferrari i poca cosa més), Hayes va decidir que qualsevol equip podria comprar el DFV a partir de 1968, per 7.500 lliures. El baix cost va provocar un bum d'equips nous a la categoria i el domini de Ford a la competició: el DFV va guanyar 155 curses i va aconseguir 12 títols de pilots i 10 de constructors, però com quasi tothom tenia el mateix motor, la competitivitat era molt alta.
L'arribada dels motors turbo gradualment va anar expulsant el DFV de la categoria (tot i que va ser reciclat per a la F3000), tot i que variants com el DFY, DFZ i el DFR van competir fins al 1991. Ford seguiria subministrant motors per a diversos equips, generalment del final de la graella, fins al 2005 quan amb la venda de Jaguar va deixar les curses, tancant un cicle de gairebé 50 anys de la marca al campionat, sense oblidar-nos de les diferents Fórmula Ford que han existit en desenes de països.

Elf

Essences et Lubrifiants de France, Elf, va ser una marca creada el 1967 per aglutinar tres companyies nacionals. El seu responsable esportiu va ser François Guiter, que a més de patrocinar per tot arreu des de finals dels 60 (qui no recorda els Tyrrell blaus o els Renault) fins a principis del segle XXI (quan va ser integrada dins Total) i subministrar olis i lubricants durant ben bé 50 anys, va ser el creador d'una cosa que avui és pràcticament normal: una programa-escola de formació de pilots.
Si bé es cert que ja hi havia hagut una iniciativa amb el circuit de Magny-Cours i el suport de Shell (el Volant Shell a l'escola Winfield), Elf va prendre el relleu i va expandir el programa, que va passar a anomenar-se la Filière i és avui dia la FFSA Academy.
Començant amb el Volant Shell però sobretot a partir de l'implicació d'Elf, s'explica la proliferació de pilots francesos a la Fórmula 1 entre els anys 70 i els 90. Tambay, Pironi, Prost, Fabre, Hill, Grouillard, Belmondo, Bernard, Comas, Panis, Alesi, Gachot, Bourdais, Montagny, Pic, Vergne o fins i tot el nostre Oriol Servià van passar per les mans de l'acadèmia francesa, i es possible que avui la falta d'empenta francesa per la falta de Guiter faci que no hi hagi tants pilots francesos al capdamunt.

Marlboro

Des de 1972 la marca de tabac és present a la Fórmula 1. Diem "és" perquè encara avui dona diners a Ferrari tot i que la marca no pot ser visible als cotxes.
Marlboro va patrocinar BRM el 1972, l'equip de Frank Williams el 1973 i 1974 i va passar a McLaren el 1974. A l'equip de Woking va "col·laborar" a crear el nou McLaren fusionant-lo amb el Project Four de Ron Dennis, i s'hi van estar fins a 1996. També van patrocinar Alfa Romeo entre 1980 i 1983 i patrocinen a Ferrari des del 1983.
Però això no era tot. A través de les diverses filials a cada país i sota la direcció de John Hogan, Marlboro patrocinava multitud de pilots i equips en el que s'anomenava el Marlboro World Championship Team. Per posar un exemple, el 1983 Marlboro patrocinava 15 pilots i 2 equips de Fórmula 1 dins d'un esquema on es patrocinaven 53 pilots i 9 equips de 9 categories diferents.
Pràcticament qualsevol que fos algú entre finals dels 70 i principis del segle XXI va ser patrocinat en algun moment per Marlboro, i els cotxes blanc-i-vermells segueixen en la memòria dels aficionats per moltes prohibicions que hi hagi, doncs en l'apogeu de Marlboro quasi totes les categories del motor del món tenien un cotxe patrocinat per ells.

Benetton i Red Bull

Com sabeu, Benetton és una marca de roba. I abans que ells, ningú mai va pensar en fer servir la Fórmula 1 com ells ho van pensar: essent propietaris d'un equip. Tots els equips que havien existit abans ja estaven relacionats amb el món del motor, ja fossin marques o subministradors o equips que existien simplement per a competir. Però Luciano Benetton va ser el primer en usar un equip de forma íntegra al comprar Toleman. La decoració anava en línia amb els valors coloristes de la marca però a més va donar una clau de volta a la direcció posant a Flavio Briatore, un home de màrqueting que mai havia vist una cursa en directe, al capdavant de l'equip. Briatore excel·lia en el seu camp i amb Benetton donant-li bon pressupost, fitxava homes de qualitat com Ross Brawn, Rory Byrne o Michael Schumacher, que van dur a l'equip a la glòria el 1994 i el 1995.
Les infraestructures que la marca italiana va construir son encara les mateixes sobre les quals l'actual equip Renault es basa.
Pel que fa a Red Bull, té algunes semblances amb Benetton en el sentit de que no són una marca relacionada en principi amb el motor. També s'assemblen en fitxar grans noms tècnics i fer servir mètodes innovadors per dirigir l'equip, però també hi ha diferències. Mentre Benetton s'esforçava a obtenir pressupost amb patrocinadors externs, Red Bull és més autosuficient. Mentre Benetton fitxava pilots, Red Bull se'ls "fabrica" amb el seu Junior Team que té reminiscències del que feia Elf als anys 70. També val a dir que Red Bull patrocinava pilots i equips durant força temps abans de tenir equip propi, i que a semblança de Marlboro, molts campionats compten amb els colors de Red Bull en algun cotxe.
Podriem dir, com a conclusió, que el patrocini de Red Bull és la perfecció dels que hi han hagut abans: proliferació com Marlboro, escola de pilots com Elf i propietat d'un equip, de fet, dos equips com Benetton. Si es fessin el seu motor i els seus pneumàtics ja seria el pack complet!

28 de novembre de 2016

Galeria de fotos: Abu Dhabi

Abans d'arribar a Abu Dhabi es va anunciar la renovació per un any de Jolyon Palmer.
(Copyright: Renault Sport)
Ricciardo i Verstappen van practicar els raids amb Sam Sutherland i Heinz Kinigardner.
(Copyright: Red Bull Media)
Els homes de Force India servien combinats.
(Copyright: Force India F1 Team)
Mentre Ricciardo ballava la dansa del ventre a la seva manera...
(Copyright: Red Bull Media)
Els candidats al títol. (Copyright: Mercedes AMG F1)
Fotos de final de temporada: Toro Rosso.
(Copyright: Red Bull Media)
Mercedes... (Copyright: Mercedes AMG F1)
I Ferrari. Endevineu qui és l'únic que porta ulleres de sol...
(Copyright: Scuderia Ferrari)
Imatge clàssica d'Abu Dhabi. (Copyright: Sauber Motorsport AG)
Una de les corbes més complicades és la sortida de boxes.
(Copyright: Scuderia Ferrari)
A Toro Rosso van tenir problemes amb les punxades de Kvyat.
(Copyright: Red Bull Media)
Romain Grosjean. (Copyright: Haas F1 Team)
Bona actuació de Wehrlein per entrar a la Q2. (Copyright: Manor Racing)
Magnussen va quedar-se a la Q1 al seu últim GP a Renault.
(Copyright: Renault Sport)
Els tres primers de la quali. (Copyright: Red Bull Media)
Maurizio Arrivabene felicita Charles Leclerc pel seu títol de GP3, en presència del cap de
la Ferrari Drivers Academy, Massimo Rivola. (Copyright: Scuderia Ferrari)
Concentració. (Copyright: Red Bull Media)
La foto de família 2016. (Copyright: Force India F1 Team)
A l'inici del GP Verstappen va tocar-se amb Hülkenberg, fent una virolla.
(Copyright: Force India F1 Team)
Enorme quart lloc al mundial per als Force India.
(Copyright: Force India F1 Team)
Verstappen va fer només una aturada. (Copyright: Red Bull Media)
Nasr davant Bottas: el brasiler setzè, el finès retirat.
(Copyright: Sauber Motorsport AG)
Jorge Lorenzo i Roger Federer s'ho miraven des del box de Mercedes.
(Copyright: Mercedes AMG F1)
Ocon davant de Massa. (Copyright: Manor Racing)
Final de postal per a les fletxes de plata. (Copyright: Mercedes AMG F1)
Eufòria per en Nico. (Copyright: Mercedes AMG F1)
Vettel també va acabar bé l'any. (Copyright: Mercedes AMG F1)
Esportivitat. (Copyright: Mercedes AMG F1)
Es pon el sol del 2016... (Copyright: Haas F1 Team)

27 de novembre de 2016

Crònica GP d'Abu Dhabi: Rosberg, per fi campió!

Emulant el pare. Per fi Nico Rosberg ha aconseguit batre a Lewis Hamilton, que en les tres últimes temporades de domini de Mercedes vol dir guanyar el títol mundial. L'anglès li ha posat les coses difícils fins al final, però Rosberg s'ha convertit en campió 34 anys després de que el seu pare Keke ho aconseguís pilotant per a Williams. Curiosament, Damon Hill també va aconseguir el títol de 1996 34 anys després de que el seu pare Graham ho aconseguís per primera vegada.
Es poden discutir els mèrits dels dos pilots de Mercedes, però Rosberg és un campió just. D'aquells que es couen a foc a lent, pujant a poc a poc fins a poder arribar a un cotxe competitiu. La seva lleialtat a Mercedes i la seva resiliència davant d'un company duríssim de pelar han tingut finalment la seva recompensa després d'11 temporades i 206 grans premis.

Verstappen davant de Rosberg.
(Copyright: Red Bull Media)

Cursa força avorrida. Per a mi, Abu Dhabi no ha sigut mai un gran circuit de carreres. Hi ha traçats com Canadà o Brasil que propicien el tipus de coses "rares" que feien falta avui per a que el títol mundial tingués emoció. Els dos Mercedes han sortit molt bé i ni els Red Bull ni els Ferrari han pogut fer gaire cosa, més enllà dels moments en que algú retardava la seva aturada a boxs. Verstappen (que havia fet una virolla a la primera volta) ha set qui ha estat més a prop de Rosberg però sense arribar-se al contacte.
Al final de la cursa, amb totes les aturades fetes i amb un Sebastian Vettel amb pneumàtics mes frescos, Hamilton ha mirat d'acumular pilots al seu darrere, però Rosberg al capdavall podia aprofitar el DRS darrere el seu company d'equip i no ha patit per la seva posició al podi.

Els demés. Poca més història a explicar. El cap de setmana dels Toro Rosso, amb molts problemes de punxades, no ha millorat massa amb abandonaments tant per a Daniil Kvyat com per a Carlos Sainz. Per cert, el rus ha regalat una de les imatges de la temporada a l'agafar una bicicleta per tornar al box. Darrere del podi, els Red Bull han superat a Kimi Räikkönen, amb els Force India, Felipe Massa i Fernando Alonso completant els punts.
Mentre Massa ha pogut celebrar dos puntets, Jenson Button no ha pogut acabar la seva possible última cursa amb un problema de suspensió.

Després del campionat més llarg de la història, crec que tots ens mereixem un cert descans de Fórmula 1. Cal desitjar una major competitivitat al davant doncs el domini de Mercedes comença a ser avorrit. Els canvis del 2017 podrien remenar l'ordre...
Però abans de tot això, us mostrarem el nostre top 10 i també tindrem els Premis Home de l'Any per acabar el 2016 amb bon sabor de boca.

Eufòria de Rosberg. (Copyright: Mercedes AMG F1)



-Abu Dhabi. No és el circuit més emocionant del món
-Toro Rosso. Cap de setmana molt complicat.

-Sebastian Vettel.  Acaba amb bon sabor de boca.
-Lewis Hamilton. Més podis, poles i victòries però subcampió.
-Force India. Gran temporada.



-Nico Rosberg. Merescut campió.
-Max Verstappen. Bona remuntada després de la virolla.
-Mercedes. Un altre any de domini total.





Pos.Pts.PilotDor.EquipXassísTempsGra.Vol.
125Lewis Hamilton44MercedesW07 Hybrid1h 38'04.013155
218Nico Rosberg6MercedesW07 Hybrid+ 0.439255
315Sebastian Vettel5FerrariSF16-H+ 0.843555
412Max Verstappen33Red Bull-TAG HeuerRB12+ 1.685655
510Daniel Ricciardo3Red Bull-TAG HeuerRB12+ 5.315455
68Kimi Räikkönen 7FerrariSF16-H+ 18.816355
76Nico Hülkenberg27Force India-MercedesVJM09+ 50.114755
84Sergio Pérez11Force India-MercedesVJM09+ 58.776855
92Felipe Massa19Williams-MercedesFW38+ 59.4361055
101Fernando Alonso14McLaren-HondaMP4-31+ 59.876955
11Romain Grosjean8Haas-FerrariVF-16+ 1'16.7771455
12Esteban Gutiérrez21Haas-FerrariVF-16+ 1'35.1131355
13Esteban Ocon31Manor-MercedesMRT05+ 1 volta2054
14Pascal Wehrlein94Manor-MercedesMRT05+ 1 volta1654
15Marcus Ericsson9Sauber-FerrariC35+ 1 volta2254
16Felipe Nasr12Sauber-FerrariC35+ 1 volta1954
17Jolyon Palmer30RenaultRS16+ 1 volta1554
ABCarlos Sainz Jr55Toro Rosso-FerrariSTR11Danys acc.2141
ABDaniil Kvyat26Toro Rosso-FerrariSTR11Caixa canvis1714
ABJenson Button22McLaren-HondaMP4-31Suspensió1212
ABValtteri Bottas77Williams-MercedesFW38Suspensió116
ABKevin Magnussen20RenaultRS16Danys acc.185

23 de novembre de 2016

La Pregunta: GP d'Abu Dhabi



GP d'Abu Dhabi: Qui creieu que mereix el títol?


Guillem Solà: S'acosta el GP d'Abu Dhabi i la pregunta era obligada. Sincerament, crec que Rosberg ha fet molt bona feina aquesta temporada, tot i que tampoc m'agradaria treure mèrits al seu company d'equip. El Nico sempre ha pecat per no comportar-se com un campió del món sota pressió; i això ho ha pagat altres temporades escapant-se-li el títol a les acaballes de la temporada. Aquest any, però, l'he vist més serè, més ferm. Ha sabut aguantar la pressió aquestes últimes curses on ha perdut l'avantatge respecte Lewis Hamilton però no s'ha desmuntat com altres anys.
Molta gent dirà que Nico Rosberg no és un autèntic campió perquè ha tingut sort de tenir un bon cotxe amb un bon equip, però que si el campionat s'allargués 3 o 4 curses més, segurament se li tornaria a escapar el títol com les altres vegades. Potser no és un pilot digne de ser comparat amb Schumacher, Senna, Vettel o fins i tot Alonso; però crec que també hi ha una part de fortuna que a ell se li ha girat de cara aquesta temporada i s'ho mereix. Sinó, recordeu el factor mala-sort que va donar el Mundial 2008 a Hamilton en l'últim revolt de l'última cursa de la temporada en comptes de ser per a Massa tot i haver guanyat la cursa!

Just Serrainat: Personalment, m'agradaria que Nico Rosberg guanyés el campionat, tot i que quedi clar que no tinc res contra Lewis Hamilton a qui considero millor pilot que el seu company i que molta gent pot criticar al pilot alemany de massa conservador i d'anar amb la calculadora en aquestes últimes curses.
Pel que fa a victòries tenim un clar empat a nou, tot i que Hamilton té dues poles més que el seu company, però l'abandonament del pilot anglès al GP de Catalunya (en aquest cas juntament amb el seu company) i al GP de Malàisia, sumat al fantàstic començament de temporada que va tenir Rosberg amb quatre victòries consecutives, han llastrat a Lewis Hamilton tot el campionat.
Suposo que també influeix el fet que crec que si Nico Rosberg no guanya aquest campionat, ja ho té molt difícil per aconseguir-ho una altra vegada (encara que l'any passat dèiem el mateix) i que Hamilton té prou potencial per lluitar pel títol en anys vinents si segueix al nivell actual.
Aquest cap de setmana al circuit d'Abu Dhabi, crec que veurem un Nico Rosberg conservador, administrant el seu avantatge de dotze punts i un Lewis Hamilton que sortirà amb tot per guanyar la cursa i esperar un error o problema del seu company, ja que és l'únic que pot fer, arriscant molt i tenint poc a perdre i molt a guanyar.

Jordi Domènech: Jo hauré de fer de contrapunt als meus companys i dir que el títol el mereix Lewis Hamilton. És cert que Nico Rosberg ha guanyat tantes curses com el seu company, és cert que ha aprofitat les seves ocasions i que els punts no menteixen, però també és cert que mecànicament -fins ara- ha tingut més sort que el seu company.
No vull entrar en teories de la conspiració ni en si un pilot trenca més els cotxes que l'altre: crec que avui en dia el nivell de perfecció i control de qualitat de la Fórmula 1 i especialment d'un equip com Mercedes aquestes coses són pràcticament impossibles que passin.
Però si mirem els fets, està clar que aquesta temporada Hamilton ha patit més avaries que Rosberg. Si mirem les curses, a part de l'autodestrucció de Mercedes al Circuit de Catalunya, només hi ha un abandonament mecànic d'un W07 Hybrid i és el de Hamilton a Malàisia. Allà, es va passar del britànic recuperant 13 punts a l'alemany a que l'alemany n'hi sumés 15 més al liderat, i té pinta que el campionat es decidirà per menys punts dels que es van perdre aquell dia.
Pel que fa a les posicions de graella, Rosberg va perdre cinc llocs a Àustria per substituir la caixa de canvis i va sortir sisè, mentre que Hamilton va sortir últim a Xina i desè a Rússia per problemes amb l'MGU-H, i penúltim a Spa per excedir els canvis de parts del motor permesos.
Si parlem del desenvolupament dels dos a les curses, aquí si que les coses estan molt igualades. Rosberg ha sortir sovint millor que el seu company d'equip però també ha rebut més penalitzacions (justes o injustes) que el britànic, que per altra banda en pluja sempre ha estat força superior a l'alemany. Els dos també han rebut algun cop de tercers pilots (Vettel a Rosberg a Sepang, Bottas i Nasr a Hamilton a Bahrain i Xina respectivament), així que en això tampoc hi ha molta diferència.
En definitiva, amb els seus pros i els seus contres, els dos pilots han estat molt igualats. Tenen un cotxe tant superior a la resta que només ells poden lluitar pel títol i quan les coses estan tan igualades, una avaria pot ser massa decisiva. Per això crec que el títol el mereix Hamilton: si guanya, haurà comptat amb una cursa menys puntuant que el seu company.

Què en penseu vosaltres de la pregunta? Deixeu-nos un comentari o participeu al nostre Facebook.

Les dades imprescindibles per aquest cap de setmana

Quins pneumàtics fa servir cadascú?


Pilot Equip Tou Supertou Ultratou
44. Lewis Hamilton
Mercedes 4 2 7
6. Nico Rosberg
Mercedes 4 2 7
5. Sebastian Vettel
Ferrari 5 1 7
7. Kimi Räikkönen
Ferrari 4 2 7
19. Felipe Massa
Williams-Mercedes 5 1 7
77. Valtteri Bottas
Williams-Mercedes 4 2 7
3. Daniel Ricciardo
Red Bull-TAG Heuer 5 2 6
33. Max Verstappen
Red Bull-TAG Heuer 5 2 6
11. Sergio Pérez
Force India-Mercedes 3 3 7
27. Nico Hülkenberg
Force India-Mercedes 3 2 8
20. Kevin Magnussen
Renault 5 2 6
30. Jolyon Palmer
Renault 4 3 6
26. Daniil Kvyat
Toro Rosso-Ferrari 4 2 7
55. Carlos Sainz Jr
Toro Rosso-Ferrari 4 2 7
9. Marcus Ericsson
Sauber-Ferrari 3 4 6
12. Felipe Nasr
Sauber-Ferrari 3 4 6
14. Fernando Alonso
McLaren-Honda 5 1 7
22. Jenson Button
McLaren-Honda 5 1 7
94. Pascal Wehrlein
Manor-Mercedes 4 3 6
31. Esteban Ocon
Manor-Mercedes 4 3 6
8. Romain Grosjean
Haas-Ferrari 4 2 7
21. Esteban Gutiérrez
Haas-Ferrari 3 3 7


Horaris del GP d'Abu Dhabi

Divendres
Lliures 1: 10.00 (Movistar F1)
Lliures 2: 14:00 (Movistar F1)

Dissabte
Lliures 3: 11.00 (Movistar F1)
Qualificació: 14.00 (Movistar F1)

Diumenge
Cursa: 14.00 (Movistar F1)
Resum: 19.45 (TV3)


Breus d'última hora:

-McLaren ha confirmat la substitució de Ron Dennis com a director executiu. El seu lloc l'ocuparà Zak Brown.
-Charles Leclerc estava destinat a participar als entrenaments del divendres amb Haas però ha declinat la participació per centrar-se en les curses de GP3; per la seva banda, Jordan King si que correrà amb Manor.
-En les últimes hores diverses curses han posat dubtes sobre el seu futur al calendari: Malàisia diu que no renovarà el contracte que s'acaba el 2018, a Brasil diuen que es pot viure sense la F1 i Bernie Ecclestone ha dit que a Singapur tampoc tenen interès en la cursa.
-Després de la pluja de Brasil, molts pilots van queixar-se de nou dels pneumàtics de pluja de Pirelli, amb Kimi Räikkönen suggering que "són pitjors que els que fèiem servir fa 10 anys".



I per últim, no us oblideu de la SuperPorra!