18 d’agost de 2016

Temporades: 1982

Trenta-tresena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Keke Rosberg (Finlàndia)
Campió del món de constructors: Ferrari (Itàlia)
Puntuació: 9-6-4-3-2-1. (11 millors resultats). Als constructors comptaven tots els punts.
Normes: Pes mínim de 580 kg. Motors de 4 temps de 3000 cc atmosfèrics o 1500 cc amb compressor. Sense límit de cilindres.

Temporada tràgica, la de 1982. Gilles Villeneuve va perdre la vida als entrenaments de Zolder, al picar amb Jochen Mass per darrere, bolcar, i sortir volant del cockpit. Villeneuve venia de l'anterior cursa a Imola enfurismat amb el seu company a Ferrari, Didier Pironi, perquè considerava que no havia respectat les ordres d'equip. Pironi seria líder gran part de la temporada, però ell també va patir un accident fortíssim a Hockenheim que va retirar-lo de la Fórmula 1 amb greus lesions a les cames. I a Canadà l’italià Riccardo Paletti va xocar per darrere a la graella de sortida amb Pironi, que havia calat el seu cotxe. El decés de Paletti va ser fins al 1994 l'última mort en un gran premi.
Políticament l'any va començar amb una vaga de pilots, que es queixaven per les condicions de les superllicències, i va continuar amb un boicot dels equips FOCA a Imola, on només van córrer 14 cotxes.
Esportivament va ser un any molt estrany, on ningú va acabar de dominar en cap moment. Onze pilots van obtenir una victòria i ningú en va aconseguir més de dues. Ferrari finalment va fer un cotxe digne del motor turbo, i malgrat les desgràcies van guanyar el títol de constructors. Als pilots el més regular va ser Keke Rosberg amb el Williams, obtenint el títol amb tant sols una victòria, per davant del lesionat Pironi, de John Watson amb el McLaren i d’Alain Prost. Rosberg va aconseguir 44 punts, la xifra més baixa del campió des de mitjans dels 60, quan al calendari hi havia 6 curses menys.
A Àustria es va veure una de les arribades més ajustades de la història, amb Elio de Angelis aconseguint la seva primera victòria davant de Rosberg.
Va ser també l'any de retorn de Niki Lauda amb McLaren i de les retirades d'Alan Jones (a finals de 1981), de Carlos Reutemann després de dues curses i de Mario Andretti, que va córrer com a substitut a Williams i Ferrari abans de tornar als Estats Units.

Rosberg durant el gran premi de Mònaco.

Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
23/1 SA Arnoux (Renault) Prost (Renault) Prost (Renault)
21/3 BR Prost (Renault) Prost (Renault) Prost (Renault)
4/4 LB de Cesaris (Alfa) Lauda (McLaren) Lauda (McLaren)
25/4 SM Arnoux (Renault) Pironi (Ferrari) Pironi (Ferrari)
9/5 B Prost (Renault) Watson (McLaren) Watson (McLaren)
23/5 MO Arnoux (Renault) Patrese (Brabham) Patrese (Brabham)
6/6 DET Prost (Renault) Watson (McLaren) Prost (Renault)
13/6 CA Pironi (Ferrari) Piquet (Brabham) Pironi (Ferrari)
3/7 NL Arnoux (Renault) Pironi (Ferrari) Warwick (Toleman)
18/7 GB Rosberg (Williams) Lauda (McLaren) Henton (Tyrrell)
25/7 F Arnoux (Renault) Arnoux (Renault) Patrese (Brabham)
8/8 D Pironi (Ferrari) Tambay (Ferrari) Piquet (Brabham)
15/8 Ö Piquet (Brabham) de Angelis (Lotus) Piquet (Brabham)
29/8 CH
Prost (Renault)
Rosberg (Williams) Prost (Renault)
12/9 I
Andretti (Ferrari)
Arnoux (Renault) Arnoux (Renault)
25/9 LV
Prost (Renault)
Alboreto (Tyrrell) Alboreto (Tyrrell)


Classificació de pilots


Pilot Equip Punts
1
Keke Rosberg
Williams-Ford 44
2
Didier Pironi
Ferrari 39
3
John Watson
McLaren-Ford 39
4
Alain Prost
Renault 34
5
Niki Lauda
McLaren-Ford 30
6
René Arnoux
Renault 28
7
Patrick Tambay
Ferrari 25
8
Michele Alboreto
Tyrrell-Ford 25
9
Elio de Angelis
Lotus-Ford 23
10
Riccardo Patrese
Brabham-Ford/BMW 21
11
Nelson Piquet
Brabham-Ford/BMW 20
12
Eddie Cheever
Ligier-Matra 15
13
Derek Daly
Williams-Ford 8
14
Nigel Mansell
Lotus-Ford 7
15
Carlos Reutemann
Williams-Ford6
15
Gilles Villeneuve
Ferrari 6
17
Andrea de Cesaris
Alfa Romeo 5
17
Jacques Laffite
Ligier-Matra 5
19
Mario Andretti
Ferrari 4
20
Jean-Pierre Jarier
Osella-Ford 3
21
Marc Surer
Arrows-Ford 3
22
Manfred Winkelhock
ATS-Ford 2
22
Eliseo Salazar
ATS-Ford 2
22
Bruno Giacomelli
Alfa Romeo 2
25
Mauro Baldi
Arrows-Ford 2
26
Chico Serra
Fittipaldi-Ford 1




Classificació de constructors


Equip Punts
1
Ferrari
74
2
McLaren-Ford
69
3
Renault
62
4
Williams-Ford
58
5
Lotus-Ford
30
6
Tyrrell-Ford
25
7
Brabham-BMW
22
8
Ligier-Matra
20
9
Brabham-Ford
19
10
Alfa Romeo
7
11
Arrows-Ford
5
12
ATS-Ford
4
13
Osella-Ford
3
14
Fittipaldi-Ford
1



Estadístiques pilots

-Pole positions: 7 (Arnoux 5, Prost 5, Pironi 2, de Cesaris 1, Rosberg 1, Piquet 1, Andretti 1)
-Primera fila: 10 (Arnoux 9, Prost 9, Piquet 3, Patrese 3, de Cesaris 2, Pironi 2, Villeneuve 1, Lauda 1, Rosberg 1, Andretti 1)
-Victòries: 11 (Prost 2, Watson 2, Pironi 2, Lauda 2, Arnoux 2, Piquet 1, Patrese 1, Tambay 1, de Angelis 1, Rosberg 1, Alboreto 1)
-Voltes ràpides: 10 (Prost 4, Pironi 2, Patrese 2, Piquet 2, Lauda 1, Watson 1, Warwick 1, Henton 1, Arnoux 1, Alboreto 1)
-Podis: 18 (Pironi 6, Rosberg 6, Watson 5, Prost 4, Arnoux 4, Patrese 3, Lauda 3, Tambay 3, Cheever 3, Piquet 2, Alboreto 2, Laffite 1, Villeneuve 1, Reutemann 1, Mansell 1, de Cesaris 1, de Angelis 1, Andretti 1)
-Voltes liderades: 13 (Prost 259, Arnoux 204, Piquet 139, Lauda 128, Rosberg 84, Pironi 80, Villeneuve 40, Patrese 33, Tambay 27, Alboreto 24, Watson 23, de Cesaris 14, de Angelis 5)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 5 (Renault 10, Ferrari 3, Alfa Romeo 1, Williams 1, Brabham 1)
-Primera fila: 6 (Renault 18, Brabham 6, Ferrari 4, Alfa Romeo 2, Williams 1, McLaren 1)
-Victòries: 7 (McLaren 4, Renault 4, Ferrari 3, Brabham 2, Lotus 1, Williams 1, Tyrrell 1)
-Voltes ràpides: 6 (Renault 5, Brabham 4, McLaren 2, Ferrari 2, Tyrrell 2, Toleman 1)
-Podis: 9 (Ferrari 11, Renault 8, McLaren 8, Williams 7, Brabham 5, Ligier 4, Tyrrell 2, Lotus 2, Alfa Romeo 1)
-Voltes liderades: 8 (Renault 463, Brabham 172, McLaren 151, Ferrari 147, Williams 84, Tyrrell 24, Alfa Romeo 14, Lotus 5)