Temporades: 1981

Trenta-dosena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Nelson Piquet (Brasil)
Campió del món de constructors: Williams-Ford (Gran Bretanya)
Puntuació: 9-6-4-3-2-1. (11 millors resultats). Als constructors comptaven tots els punts.
Normes: Pes mínim de 580 kg. Motors de 4 temps de 3000 cc atmosfèrics o 1500 cc amb compressor. Sense límit de cilindres.

La guerra FISA-FOCA seguia. Ara clarament els dos bàndols eren els equips anglesos (FOCA) contra les normes de la FISA, a qui feien costat els equips francesos i italians. La FOCA, dins d’una batalla molt més general pels diners i pels drets d’imatge, considerava que la FISA perjudicava normativament l’ingeni dels constructors britànics envers la potència dels motors turbo. A conseqüència del conflicte el gran premi de Sud-Àfrica no va comptar pel campionat.
Esportivament l’any va estar marcar per la divisió a Williams. El vigent campió Alan Jones va guanyar la primera cursa. A la segona, a Brasil, Carlos Reutemann liderava davant Jones i l’equip va treure una pissarra indicant “JONES-REUT”, manant a l’argentí que deixés passar a l’australià. Reutemann va fer cas omís, dient que amb la pluja no va veure la pissarra, i Williams va passar a operar com dos equips.
Malgrat tot, exhibint gran regularitat, Reutemann va liderar durant tota la temporada, però Nelson Piquet amb el Brabham BT49 va anar retallant-li l’avantatge, fins que a l’arribar al circuit del pàrquing de l’hotel Caesars a Las Vegas, el brasiler va quedar cinquè mentre l’argentí era setè, prenent-li el títol per un punt. El “Lole” havia fet la pole, però amb problemes de canvi no va ser capaç de quedar davant un exhaust Piquet.
Per altra banda, cada cop més els motors turbo prenien el protagonisme, si bé no eren del tot fiables. Alain Prost va obtenir 3 victòries amb Renault però no va ser mai rival per al títol, mentre que Gilles Villeneuve, amb el Ferrari 126CK molt potent però complicat de conduir, va obtenir dos triomfs memorables a Mònaco i al Jarama.
McLaren, amb el primer xassís de fibra de carboni, va tornar a la victòria després de quatre anys de sequera.

Piquet amb un punt de sobreviratge.
Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
15/3 LB Patrese (Arrows) Jones (Williams) Jones (Williams)
29/3 BR Piquet (Brabham) Reutemann (Williams) Surer (Ensign)
12/4 RA Piquet (Brabham) Piquet (Brabham) Piquet (Brabham)
3/5 SM Villeneuve (Ferrari) Piquet (Brabham) Villeneuve (Ferrari)
17/5 B Reutemann (Williams) Reutemann (Williams) Reutemann (Williams)
31/5 MO Piquet (Brabham) Villeneuve (Ferrari) Jones (Williams)
21/6 E Laffite (Ligier) Villeneuve (Ferrari) Jones (Williams)
5/7 F Arnoux (Renault) Prost (Renault) Prost (Renault)
18/7 GB Arnoux (Renault) Watson (McLaren) Arnoux (Renault)
2/8 D Prost (Renault) Piquet (Brabham) Jones (Williams)
16/8 Ö Arnoux (Renault) Laffite (Ligier) Laffite (Ligier)
30/8 NL Prost (Renault) Prost (Renault) Jones (Williams)
13/9 I Arnoux (Renault) Prost (Renault) Reutemann (Williams)
27/9 CA
Piquet (Brabham)
Laffite (Ligier) Watson (McLaren)
17/10 LV
Reutemann (Williams)
Jones (Williams) Pironi (Ferrari)
Classificació de pilots

Pilot Equip Punts
1
Nelson Piquet
Brabham-Ford 50
2
Carlos Reutemann
Williams-Ford 49
3
Alan Jones
Williams-Ford 46
4
Jacques Laffite
Ligier-Matra 44
5
Alain Prost
Renault 43
6
John Watson
McLaren-Ford 27
7
Gilles Villeneuve
Ferrari 25
8
Elio de Angelis
Lotus-Ford 14
9
René Arnoux
Renault 11
10
Héctor Rebaque
Brabham-Ford 11
11
Riccardo Patrese
Arrows-Ford 10
12
Eddie Cheever
Tyrrell-Ford 10
13
Didier Pironi
Ferrari 9
14
Nigel Mansell
Lotus-Ford 8
15
Bruno Giacomelli
Alfa Romeo 7
16
Marc Surer
Ensign-Ford 4
17
Mario Andretti
Alfa Romeo 3
18
Patrick Tambay
Theodore-Ford 1
18
Andrea de Cesaris
McLaren-Ford 1
18
Slim Borgudd
ATS-Ford 1
18
Eliseo Salazar
Ensign-Ford 1






Classificació de constructors

Equip Punts
1
Williams-Ford
95
2
Brabham-Ford
61
3
Renault
54
4
Ligier-Matra
44
5
Ferrari
34
6
McLaren-Ford
28
7
Lotus-Ford
22
8
Arrows-Ford
10
9
Alfa Romeo
10
10
Tyrrell-Ford
10
11
Ensign-Ford
5
12
Theodore-Ford
1
12
ATS-Ford
1





Estadístiques pilots

-Pole positions: 7 (Arnoux 4, Piquet 4, Prost 2, Reutemann 2, Patrese 1, Villeneuve 1, Laffite 1)
-Primera fila: 9 (Arnoux 6, Reutemann 6, Prost 5, Piquet 5, Jones 3, Villeneuve 2, Patrese 1, Laffite 1, Watson 1)
-Victòries: 7 (Prost 3, Piquet 3, Jones 2, Reutemann 2, Villeneuve 2, Laffite 2, Watson 1)
-Voltes ràpides: 10 (Jones 5, Reutemann 2, Surer 1, Piquet 1, Villeneuve 1, Prost 1, Arnoux 1, Pironi 1, Laffite 1, Watson 1)
-Podis: 11 (Reutemann 7, Piquet 7, Laffite 7, Jones 6, Prost 6, Watson 4, Villeneuve 3, Patrese 2,  Mansell 1, Arnoux 1, Giacomelli 1)
-Voltes liderades: 10 (Prost 212, Jones 188, Piquet 185, Reutemann 104, Villeneuve 86,Laffite 66, Arnoux 56, Pironi 44, Patrese 24, Watson 8)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 6 (Renault 6, Brabham 4, Williams 2, Arrows 1, Ferrari, Ligier 1)
-Primera fila: 7 (Renault 11, Williams 9, Brabham 5, Ferrari 2, Arrows 1, Ligier 1, McLaren 1)
-Victòries: 6 (Williams 4, Renault 3, Brabham 3, Ferrari 2, Ligier 2, McLaren 1)
-Voltes ràpides: 7 (Williams 7, Renault 2, Ferrari 2, Ensign 1, Ligier 1, Brabham 1, McLaren 1)
-Podis: 9 (Williams 13, Ligier 7, Brabham 7, Renault 7, McLaren 4, Ferrari 3, Arrows 2, Lotus 1, Alfa Romeo 1)
-Voltes liderades: 7 (Williams 292, Renault 268, Brabham 185, Ferrari 130, Ligier 66, Arrows 24, McLaren 8)