Temporades: 1981

Trenta-dosena temporada del mundial de Fórmula 1.

Campió del món de pilots: Nelson Piquet (Brasil)

Campió del món de constructors: Williams-Ford (Gran Bretanya)

Puntuació: 9-6-4-3-2-1. (11 millors resultats). Als constructors comptaven tots els punts.

Normes: Pes mínim de 580 kg. Motors de 4 temps de 3000 cc atmosfèrics o 1500 cc amb compressor. Sense límit de cilindres.

La guerra FISA-FOCA seguia. Ara clarament els dos bàndols eren els equips anglesos (FOCA) contra les normes de la FISA, a qui feien costat els equips francesos i italians. La FOCA, dins d'una batalla molt més general pels diners i pels drets d'imatge, considerava que la FISA perjudicava normativament l'ingeni dels constructors britànics envers la potència dels motors turbo. A conseqüència del conflicte el gran premi de Sud-Àfrica no va comptar pel campionat.
Esportivament l'any va estar marcar per la divisió a Williams. El vigent campió Alan Jones va guanyar la primera cursa. A la segona, a Brasil, Carlos Reutemann liderava davant Jones i l'equip va treure una pissarra indicant “JONES-REUT”, manant a l'argentí que deixés passar a l'australià. Reutemann va fer cas omís, dient que amb la pluja no va veure la pissarra, i Williams va passar a operar com dos equips.
Malgrat tot, exhibint gran regularitat, Reutemann va liderar durant tota la temporada, però Nelson Piquet amb el Brabham BT49 va anar retallant-li l’avantatge, fins que a l'arribar al circuit del pàrquing de l'hotel Caesars a Las Vegas, el brasiler va quedar cinquè mentre l'argentí era setè, prenent-li el títol per un punt. El “Lole” havia fet la pole, però amb problemes de canvi no va ser capaç de quedar davant un exhaust Piquet.
Per altra banda, cada cop més els motors turbo prenien el protagonisme, si bé no eren del tot fiables. Alain Prost va obtenir 3 victòries amb Renault però no va ser mai rival per al títol, mentre que Gilles Villeneuve, amb el Ferrari 126CK molt potent però complicat de conduir, va obtenir dos triomfs memorables a Mònaco i al Jarama.
McLaren, amb el primer xassís de fibra de carboni, va tornar a la victòria després de quatre anys de sequera.

Piquet amb un punt de sobreviratge.

Curses

Data	GP	Pole position	Guanyador	Volta ràpida
15/3	LB	Patrese (Arrows)	Jones (Williams)	Jones (Williams)
29/3	BR	Piquet (Brabham)	Reutemann (Williams)	Surer (Ensign)
12/4	RA	Piquet (Brabham)	Piquet (Brabham)	Piquet (Brabham)
3/5	SM	Villeneuve (Ferrari)	Piquet (Brabham)	Villeneuve (Ferrari)
17/5	B	Reutemann (Williams)	Reutemann (Williams)	Reutemann (Williams)
31/5	MO	Piquet (Brabham)	Villeneuve (Ferrari)	Jones (Williams)
21/6	E	Laffite (Ligier)	Villeneuve (Ferrari)	Jones (Williams)
5/7	F	Arnoux (Renault)	Prost (Renault)	Prost (Renault)
18/7	GB	Arnoux (Renault)	Watson (McLaren)	Arnoux (Renault)
2/8	D	Prost (Renault)	Piquet (Brabham)	Jones (Williams)
16/8	Ö	Arnoux (Renault)	Laffite (Ligier)	Laffite (Ligier)
30/8	NL	Prost (Renault)	Prost (Renault)	Jones (Williams)
13/9	I	Arnoux (Renault)	Prost (Renault)	Reutemann (Williams)
27/9	CA	Piquet (Brabham)	Laffite (Ligier)	Watson (McLaren)
17/10	LV	Reutemann (Williams)	Jones (Williams)	Pironi (Ferrari)

Classificació de pilots

	Pilot	Equip	Punts
1	Nelson Piquet	Brabham-Ford	50
2	Carlos Reutemann	Williams-Ford	49
3	Alan Jones	Williams-Ford	46
4	Jacques Laffite	Ligier-Matra	44
5	Alain Prost	Renault	43
6	John Watson	McLaren-Ford	27
7	Gilles Villeneuve	Ferrari	25
8	Elio de Angelis	Lotus-Ford	14
9	René Arnoux	Renault	11
10	Héctor Rebaque	Brabham-Ford	11
11	Riccardo Patrese	Arrows-Ford	10
12	Eddie Cheever	Tyrrell-Ford	10
13	Didier Pironi	Ferrari	9
14	Nigel Mansell	Lotus-Ford	8
15	Bruno Giacomelli	Alfa Romeo	7
16	Marc Surer	Ensign-Ford	4
17	Mario Andretti	Alfa Romeo	3
18	Patrick Tambay	Theodore-Ford	1
18	Andrea de Cesaris	McLaren-Ford	1
18	Slim Borgudd	ATS-Ford	1
18	Eliseo Salazar	Ensign-Ford	1

Classificació de constructors

	Equip	Punts
1	Williams-Ford	95
2	Brabham-Ford	61
3	Renault	54
4	Ligier-Matra	44
5	Ferrari	34
6	McLaren-Ford	28
7	Lotus-Ford	22
8	Arrows-Ford	10
9	Alfa Romeo	10
10	Tyrrell-Ford	10
11	Ensign-Ford	5
12	Theodore-Ford	1
12	ATS-Ford	1

Estadístiques pilots

-Pole positions: 7 (Arnoux 4, Piquet 4, Prost 2, Reutemann 2, Patrese 1, Villeneuve 1, Laffite 1)
-Primera fila: 9 (Arnoux 6, Reutemann 6, Prost 5, Piquet 5, Jones 3, Villeneuve 2, Patrese 1, Laffite 1, Watson 1)
-Victòries: 7 (Prost 3, Piquet 3, Jones 2, Reutemann 2, Villeneuve 2, Laffite 2, Watson 1)
-Voltes ràpides: 10 (Jones 5, Reutemann 2, Surer 1, Piquet 1, Villeneuve 1, Prost 1, Arnoux 1, Pironi 1, Laffite 1, Watson 1)
-Podis: 11 (Reutemann 7, Piquet 7, Laffite 7, Jones 6, Prost 6, Watson 4, Villeneuve 3, Patrese 2,  Mansell 1, Arnoux 1, Giacomelli 1)
-Voltes liderades: 10 (Prost 212, Jones 188, Piquet 185, Reutemann 104, Villeneuve 86,Laffite 66, Arnoux 56, Pironi 44, Patrese 24, Watson 8)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 6 (Renault 6, Brabham 4, Williams 2, Arrows 1, Ferrari, Ligier 1)
-Primera fila: 7 (Renault 11, Williams 9, Brabham 5, Ferrari 2, Arrows 1, Ligier 1, McLaren 1)
-Victòries: 6 (Williams 4, Renault 3, Brabham 3, Ferrari 2, Ligier 2, McLaren 1)
-Voltes ràpides: 7 (Williams 7, Renault 2, Ferrari 2, Ensign 1, Ligier 1, Brabham 1, McLaren 1)
-Podis: 9 (Williams 13, Ligier 7, Brabham 7, Renault 7, McLaren 4, Ferrari 3, Arrows 2, Lotus 1, Alfa Romeo 1)
-Voltes liderades: 7 (Williams 292, Renault 268, Brabham 185, Ferrari 130, Ligier 66, Arrows 24, McLaren 8)