13 de juliol de 2016

F1: Massa regulada i massa protegida?

Últimament hi ha molt debat sobre "l'essència" de la Fórmula 1. És un tema ben curiós, el de les essències, perquè la Fórmula 1 i l'automobilisme en general són esports de canvi permanent. Des dels inicis el progrés tecnològic i les diverses idees (alerons, motors, turbo, ajudes electròniques, etc) han obligat a canviar normatives gairebé cada any, però si una cosa s'ha mantingut inalterable és l'esperit dels pilots, que ha consistit sempre en voler superar a la resta i ser els millors.

Aquest desig del pilot de ser el número 1 en l'esport del motor sempre ha anat acompanyat del risc, però avui en dia el risc de fer-se mal en un cotxe de Fórmula 1 és menor que mai, i estem en un punt en el qual pot deixar de ser interessant. Per exemple, no estic gens d'acord amb la protecció de l'habitacle, i crec que tapar els pilots prendrà un dels detalls que feien especial la Fórmula 1: l'habitacle descobert.
Evidentment això que dic no és políticament correcte. El políticament correcte és dir que s'ha de fer el màxim possible per a la seguretat. Però quan un pensa que els aficionats que -pagant- van a veure el gran premi tenen moltes més possibilitats de morir a la carretera que no pas els pilots als quals paguen per prendre aquests riscos, potser es que no estem dirigint els esforços de seguretat en la direcció correcta.
No puc evitar pensar en què passaria si la FIA controlés MotoGP. Probablement a hores d'ara tots els pilots haurien de còrrer amb les infames BMW C1, o ja s'hauria prohibit el campionat, perquè hi han lesions i morts.
Però és que la vida és això. Una persona pot estar-se tota la vida a casa i no prendre cap risc, però haurà viscut de veritat? Penso que sobre-protegint la Fórmula 1 li traiem un aspecte decisiu, i que si arribem a un punt on un pilot mai es pot fer mal perdrà interès. A més, ningú els posa una pistola al cap per còrrer a la F1: hi ha diversos casos de pilots que no corren a l'IndyCar per por als ovals. Bé, ells s'ho perden, però és la seva decisió, i en comptes de voler canviar una cosa tant bàsica per a l'Indy com les curses en ovals, se'n van.

Així seria MotoGP amb un halo...

Jo quan veig MotoGP sé que no podria fer el que fan homes com Márquez, Rossi o Lorenzo. Arriben a final de recta a 350 quilòmetres per hora sobre una bèstia de 160 quilos i 230 cavalls, sense més protecció que el casc i la granota. A part del talent, han de tenir fortalesa mental. Saben que un error o un problema mecànic els pot enviar a terra i que probablement es facin mal. I que si hi ha mala llet, s'hi poden quedar.
Quina fortalesa mental necessita un pilot al qual ja ni veurem el casc gairebé? Mentre que a les motos hom pensa que portar aquelles bèsties és sobrehumà, a la Fórmula 1 acabarem pensant que tots podríem fer el que fan Hamilton, Vettel i Alonso, i això no és bo. Potser ens faltarien els anys i anys al kàrting, però els pilots de cotxes ja no tenen ni tres pedals, ni palanca de canvi. D'acord, és el progrés, però si ni tant sols es poden fer mal, què és el que els farà especials? Què és el que els farà herois?

Ja costa prou veure els pilots (i aquest angle és impossible de veure en GP), només falta que
els tapem més. (Copyright: Jordi Domènech)
Ara bé, el fet que un pilot sigui especial o no cada cop costa més de saber. La Fórmula 1 està tant hiperregulada que moltes vegades el protagonisme ja no és del pilot sinó dels cotxes i de les normes algunes vegades ridícules que any rere any van apareixent. Posaré tres exemples força recents.

-Prohibit canviar de decoració del casc. Ja sabem que tota la vida els pilots portaven un sol disseny al casc i els feia familiars, i que Sebastian Vettel en particular canviava gairebé cada cursa de casc, però és necessari que la Fórmula 1 estableixi una norma sobre això? 

-Prohibides segons quines coses per ràdio. De rabiosa actualitat, és una d'aquestes normes que potser havia provocat alguna queixa, però poc més. I es fa la norma de manera que ningú sap ben bé que pot fer. A veure, si es vol que el pilot corri "sense ajudes", doncs se li treu la ràdio. Avui en dia els volants tenen leds per indicar banderes grogues i vermelles i missatges d'avís que alguna cosa no va bé. El que no es pot fer es "només la punteta", podeu dir aquestes coses però aquestes no. És una bomba de rellotgeria.

-La poca llibertat pels dissenyadors. Uns quants extractes del Reglament Tècnic de la Fórmula 1 2016: "L'amplada de la carrosseria no pot superar els 1800 mm", "Cap part de la carrosseria pot estar a més de 950 mm d'alçada del pla de referència", "El pes aplicat a les rodes del davant i del darrere no ha de ser menys de 319 i 376 kg respectivament durant la sessió de classificació", "La capacitat cubica del motor ha de ser 1600 cc", "Tots els motors han de tenir sis cilindres en V a 90º", "El número de marxes ha de ser 8"... 
Segueixo? On ha quedat l'innovació? Per què no podem tenir diferents motors amb una fórmula d'equivalència? Per què les mides i els pesos són tant restringits? Per què només hi ha d'haver un proveïdor de pneumàtics?

Els cotxes eren força semblants fa 20 anys, però teniem morros alts, baixos, pontons de diferents mides, alerons centrals i sobretot, motors V8, V10 i V12.
En definitiva, penso que per una banda, augmentant massa la seguretat es perd l'al·licient del risc, part important en venerar als pilots com a herois, i per l'altra, limitant tant la creativitat dels constructors es perd el factor fonamental de les curses, que és el desenvolupament de noves i millores tecnologies.