16 de maig de 2016

Galeria especial: Recordant Montjuïc

Per acabar amb el recordatori dels 110 anys del RACC i els 100 de la Penya Rhin (i els 25 del Circuit), us portem unes fotos dels grans premis de 1971 i 1975 de Montjuïc. La Penya va ser la primera en veure les possibilitats de la "muntanya màgica" com a circuit, i el RACC va ser qui va portar les curses de Fórmula 1 des de 1969 al fatídic 1975.

Agraïm de tot cor a la nostra amiga, l'Anna Casals Juventeny que ens hagi cedit aquestes fotos per poder-les compartir amb tots vosaltres.

1971

El "19º Gran Premio de España" es va disputar el 18 d'abril de 1971. Era el segon gran premi de la temporada.

Emerson Fittipaldi (Lotus 72C-Ford) era el líder de l'equip Lotus després de la desaparició del campió vigent, Jochen Rindt. Fittipaldi no va tenir massa sort, sent només 14è als entrenaments i abandonant diumenge per problemes a la suspensió. Notin-se els radiadors al costat del cotxe; Lotus havia innovat la temporada anterior.
El company de Fittipaldi, el suec Reine Wisell (Lotus 72C-Ford), es va classificar setzè i va acabar dotzè, però no classificat a l'acabar a 17 voltes del guanyador Jackie Stewart (Tyrrell 003-Ford), que apareix a la dreta de la foto.
Jacky Ickx (Ferrari 312B) va fer la pole, la volta ràpida i va quedar segon a 3,4 segons de Stewart.
Clay Regazzoni (Ferrari 312B) va compartir la primera línia amb el seu company Ickx però va haver d'abandonar amb problemes al motor de 12 cilindres bòxer.
El bicampió del món Graham Hill (Brabham BT34-Ford) portava el Brabham "pinces de llagosta", anomenat així pel curiós frontal amb els radiadors dividits. Hill, 15è a la graella, va ser el primer abandonament amb problemes a la direcció.
L'australià Tim Schenken (Brabham BT33-Ford) portava el cotxe antic i va classificar penúltim, però a la cursa va acabar novè a tres voltes de Stewart.
El campió de 1967 Denny Hulme (McLaren M19A-Ford) va aconseguir dos punts pel cinquè lloc després d'haver classificat novè.
Peter Gethin (McLaren M14A-Ford), setè en classificació i vuitè en cursa, guanyaria aquell mateix any un dels grans premis més ajustats de la història a Monza, però amb l'equip BRM.
El suís Jo Siffert (BRM P160) va classificar-se desè però va abandonar per avaria al canvi. Aquí va davant d'un dels Ferrari.
El neozelandès Howden Ganley (BRM P153) va acabar desè a 4 voltes, després de sortir del dissetè lloc.
Ronnie Peterson (March 711-Ford) va haver d'abandonar sortint des del 13è lloc. A part de l'estrany aleró davanter (anomenat "taula de té") cal destacar els radiadors laterals a l'estil Lotus 72.
El barceloní Àlex Soler-Roig (March 711-Ford) va disputar quatre curses aquell any. Aquí corre per davant del seu company Andrea de Adamich, si bé l'italià portava motor Alfa Romeo en comptes del Ford.
El públic va poder veure de prop el bòlid de Soler-Roig. Primer pla del motor Ford i del cockpit.
Imatge del darrere del March. Les subjeccions llavors eren un pèl més rudimentàries.
Vista del característic aleró del davant del March 711. Avui en dia es quasi impossible acostar-se tant a un Fórmula 1 sense que ningú el tapi o et faci fora...
Chris Amon (Matra MS120) va ser tercer tant dissabte com diumenge amb el motor V12 francès.
El francès Jean-Pierre Beltoise portava la versió B del cotxe d'Amon. Va sortir i acabar sisè.
John Surtees havia iniciat la seva aventura com a constructor amb el TS9, associat a Rob Walker. En Big John va danyar el morro a mitja cursa, com es pot apreciar a la imatge, i quedaria onzè a vuit voltes.
El francès Henri Pescarolo portava un March per a l'equip de Frank Williams. Pescarolo havia classificat onzè però va haver d'abandonar amb avaria al motor.
Volta d'honor amb l'home del tercer lloc, Chris Amon, i el guanyador Jackie Stewart. Una d'aquelles coses que ja no es fan...

1975

El "vigésimotercer Gran Premio de España" va ser l'últim a Montjuïc. Ja abans de sortir a la pista els pilots volien boicotejar el gran premi perquè consideraven que les tanques no estaven ben subjectes, i malauradament durant la cursa el greu accident de Rolf Stommelen, que va causar cinc morts, va significar el final de la Fórmula 1 a Catalunya durant 16 anys.

El vigent campió, Emerson Fittipaldi (McLaren M23-Ford) es va negar en rodó a participar a la cursa. Va fer les voltes mínimes necessàries perquè l'equip cobrés i va abandonar voluntàriament com a protesta. Aquí el veiem anant a poc a poc.
Jochen Mass (McLaren M23-Ford) aconseguiria la seva única victòria, i la primera d'un alemany en 14 anys (i la última fins el 1992).
Ronnie Peterson seguia portant el Lotus 72 que ja havia corregut a Montjuïc 4 anys abans, però evolucionat, ja que el 76 de la temporada anterior no era competitiu. El suec va abandonar des del tercer lloc amb problemes a la suspensió.
El millor resultat de Jacky Ickx (Lotus 72E-Ford) en els seus dos anys a l'equip de Colin Chapman va ser la segona posició que va aconseguir a Montjuïc.
Carlos Reutemann (Brabham BT44B-Ford) era quart, però va pujar al tercer lloc amb la penalització a Jarier.
Cap dels tres pilots de la imatge va acabar. Carlos Pace (8, Brabham BT44B-Ford) va xocar evitant l'accident de Stommelen, Jody Scheckter (3, Tyrrell 007-Ford) va trencar el motor i James Hunt (Hesketh 308B-Ford) va xocar conta les tanques.
Vittorio Brambilla (March 751-Ford) quedaria cinquè i més tard guanyaria el GP d'Àustria.
L'italiana Lella Lombardi va fer història al ser la primera dona en puntuar a la Fórmula 1. Va quedar just darrere del seu company Brambilla.
Clay Regazzoni (Ferrari 312T) va patir danys en l'embolic de la primera volta i va quedar no classificat a quatre voltes.
Niki Lauda (Ferrari 312T) havia fet la pole però va ser tocat per Mario Andretti i va haver d'abandonar a la primera volta.
Bob Evans pilotava el curiós BRM P201, equip que ja s'acostava al final de la seva gloriosa història.
Evans amb Tony Brise (Williams FW01-Ford) al costat. El primer va abandonar, el segon quedaria setè.
Era un any curull d'equips americans. Un dels Shadow DN5-Ford era pilotat per Jean-Pierre Jarier, que va ser baixat al quart lloc per avançar amb bandera groga.
John Watson pilotava per a John Surtees el TS16 amb patrocini de Matchbox. El nord-irlandès va ser vuitè a la cursa.
Arturo Merzario, aquí amb el Williams FW01-Ford (i la seva curiosa presa d'aire) va ser un altre dels que va decidir abandonar la cursa voluntàriament.
Rolf Stommelen era líder amb el Hill GH1-Ford quan va patir el fatal accident que mataria a cinc persones i el deixaria a ell amb greus lesions. Es va trencar el suport de l'aleró de darrere, que era de fibra de carboni. Hill havia estat el primer equip en usar la fibra de carboni en un gran premi.
François Migault va pilotar el segon Hill. El propietari Graham Hill intentaria per últim cop classificar-se a Mònaco, la següent cursa, però no ho va aconseguir per 3 dècimes i va decidir retirar-se definitivament. 
James Hunt va liderar breument la cursa amb l'Hesketh 308B-Ford. Més endavant guanyaria a Holanda aquell mateix any.
El futur campió del món Alan Jones va debutar a la Fórmula 1 a Montjuïc, amb un Hesketh 308B-Ford privat. Va abandonar al trepitjar l'oli del motor trencat de Jody Scheckter i xocar.
Mario Andretti va aconseguir la volta ràpida i era líder quan va abandonar amb la suspensió trencada. Va ser l'única volta ràpida de l'equip Parnelli també americà com Shadow.
Mark Donohue, com Jones, també va relliscar a l'oli deixat pel Tyrrell. Corria amb l'actualment arxiconegut equip Penske i el seu PC1. Penske guanyaria una cursa el 1976 però Donohue no ho veuria al morir en un accident a Àustria. 
Wilson Fittipaldi va boicotejar la cursa com el seu germà. Fittipaldi corria amb el seu propi equip i el FD01-Ford, equip al que s'uniria l'Emerson el 1976.
L'holandès Roelof Wunderink portava l'únic Ensign N174-Ford. Va haver d'abandonar per problemes amb la transmissió.

Esperem que hàgiu gaudit d'aquestes fotos com nosaltres hem gaudit seleccionant-les i escanejant-les per a vosaltres.

(Totes les fotos copyright família Casals Juventeny)