25 d’abril de 2016

Temporades: 1966

Dissetena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Jack Brabham (Austràlia)
Campió del món de constructors: Brabham-Repco (Gran Bretanya)
Puntuació: 9-6-4-3-2-1. (5 millors resultats). Als constructors només sumava el millor pilot de cada marca.
Normes: Pes mínim de 500 kg. Motors de 3000 cc atmosfèrics o 1500 cc amb compressor. Sense límit de cilindres o cicles.

De nou hi va haver canvi normatiu, doblant-se la capacitat del motor fins als 3000 cc i permetent-se de nou els compressors (que ningú utilitzaria, encara...)
I com al 1961, Ferrari va ser qui estava millor preparada, amb un motor V12. John Surtees va guanyar a Bèlgica i probablement hauria lluitat pel títol de no haver deixat l'equip a mitja temporada per desavinences amb l'equip.  En “Big John” encara va guanyar una cursa més a Cooper, però no va poder competir contra Jack Brabham.
“Black Jack” va decidir ser prudent i va encarregar a l'empresa australiana Repco que li modifiqués uns motors Oldsmobile V8 de sèrie que va trobar a Califòrnia. Van aconseguir un motor fiable i potent que va propulsar Brabham cap a quatre victòries i el seu tercer títol mundial.
Pel que fa la resta, molt enginy. Honda només va aparèixer a mitja temporada. Cooper va re-utilitzar els motors V12 dels Maserati 250F dels anys 50 amb un resultat prou bo, amb Surtees i Jochen Rindt segon i tercer del mundial. BRM va arriscar-se amb un insòlit motor H16 que eren dos V8 bòxer un a sobre l'altre. Jackie Stewart va aconseguir una victòria però no va ser amb el pesat i complicadíssim H16 sinó amb el V8 de l'any anterior.
Lotus sí va obtenir una victòria amb el BRM H16 a mans de Jim Clark, mentre que Bruce McLaren i Dan Gurney s'iniciaven en això de fer xassís propi. El neozelandès va provar-ho amb un Ford de sèrie i el motor italià Serenissima, mentre els de l'americà anaven amb els Climax de 2100 cc tot esperant el Weslake dissenyat per a l'Eagle.
El 1966 també va tenir lloc l'accident de Jackie Stewart sota la pluja a Spa-Francorchamps. Stewart es va trencar la clavícula i algunes costelles. Per sort els altres dos BRM de Graham Hill i Bob Bondurant s'havien sortit a prop seu i el van alliberar amb les eines d'un espectador. Quan finalment va arribar una ambulància aquesta es va perdre... L'experiència va convertir Stewart en un ferm defensor de la seguretat als circuits.

Brabham: únic campió amb el seu propi cotxe


Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
22/5 MO Clark (Lotus) Stewart (BRM) Bandini (Ferrari)
12/6 B Surtees (Ferrari) Surtees (Ferrari) Surtees (Ferrari)
3/7 F Bandini (Ferrari) Brabham (Brabham) Bandini (Ferrari)
16/7 GB Brabham (Brabham) Brabham (Brabham) Brabham (Brabham)
24/7 NL Brabham (Brabham) Brabham (Brabham) Hulme (Brabham)
7/8 D Clark (Lotus) Brabham (Brabham) Surtees (Cooper)
4/9 I Parkes (Ferrari) Scarfiotti (Ferrari) Scarfiotti (Ferrari)
2/10 US Brabham (Brabham) Clark (Lotus) Surtees (Cooper)
23/10 MX Surtees (Cooper) Surtees (Cooper) Ginther (Honda)


Classificació de pilots


Pilot Equip Punts
1
Jack Brabham
Brabham-Repco 42
2
John Surtees
Ferrari/Cooper-Maserati 28
3
Jochen Rindt
Cooper-Maserati 22
4
Denny Hulme
Brabham-Repco 18
5
Graham Hill
BRM 17
6
Jim Clark
Lotus-Climax/Lotus-BRM 16
7
Jackie Stewart
BRM 14
8
Mike Parkes
Ferrari 12
9
Lorenzo Bandini
Ferrari 12
10
Ludovico Scarfiotti
Ferrari 9
11
Richie Ginther
Honda 5
12
Mike Spence
Lotus-BRM 4
12
Dan Gurney
Eagle-Climax 4
14
Bob Bondurant
BRM 3
14
Jo Siffert
Cooper-Maserati 3
16
Bruce McLaren
McLaren-Ford/Serenissima 3
17
John Taylor
Brabham-BRM 1
17
Bob Anderson
Brabham-Climax 1
17
Peter Arundell
Lotus-Climax 1
17
Jo Bonnier
Cooper-Maserati 1




Classificació de constructors


Equip Punts
1
Brabham-Repco
42
2
Ferrari
31
3
Cooper-Maserati
30
4
BRM
22
5
Lotus-BRM
13
6
Lotus-Climax
8
7
Eagle-Climax
4
8
Honda
3
9
McLaren-Ford
2
10
Brabham-BRM
1
10
McLaren-Serenissima
1
10
Brabham-Climax
1



Estadístiques pilots

-Pole positions: 5 (Brabham 3, Clark 2, Surtees 2, Bandini 1, Parkes 1)
-Primera fila: 10 (Clark 6, Surtees 5, Brabham 3, Hulme 2, Stewart 2, Parkes 2, Scarfiotti 2, Rindt 1, Gurney 1, Bandini 1)
-Victòries: 5 (Brabham 4, Surtees 2, Stewart 1, Scarfiotti 1, Clark 1)
-Voltes ràpides: 6 (Surtees 3, Bandini 2, Brabham 1, Hulme 1, Scarfiotti 1, Ginther 1)
-Podis: 10 (Brabham 5, Hulme 4, Surtees 4, G. Hill 3, Rindt 3, Bandini 2, Parkes 2, Clark 2, Stewart 1, Scarfiotti 1)
-Voltes liderades: 9 (Brabham 192, Clark 102, Stewart 86, Surtees 82, Bandini 57, Scarfiotti 55, Rindt 20, Parkes 7, Ginther 1)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 4 (Ferrari 3, Brabham 3, Lotus 2, Cooper 1)
-Primera fila: 6 (Ferrari 7, Lotus 6, Brabham 5, Cooper 4, BRM 2, Eagle 1)
-Victòries: 5 (Brabham 4, Ferrari 2, Lotus 1, BRM 1, Cooper 1)
-Voltes ràpides: 4 (Ferrari 4, Brabham 2, Cooper 2, Honda 1)
-Podis: 5 (Brabham 9, Cooper 6, Ferrari 6, BRM 4, Lotus 2)
-Voltes liderades: 6 (Brabham 192, Ferrari 140Lotus 102, BRM 86, Cooper 81, Honda 1)