11 d’abril de 2016

Temporades: 1964

Quinzena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: John Surtees (Gran Bretanya)
Campió del món de constructors: Ferrari (Itàlia)
Puntuació: 9-6-4-3-2-1. (6 millors resultats). Als constructors només sumava el millor pilot de cada marca.
Normes: Pes mínim de 450 kg. Motors d'entre 1300 i 1500 cc atmosfèrics. Prohibits els motors amb compressor. Sense límit de cilindres o cicles.

El 1964 es va produir un fet únic a la història dels esports de motor. John Surtees va aconseguir ser campió de Fórmula 1 després d'haver aconseguit 7 títols (3 de 350 cc i 4 de 500 cc) mundials de motociclisme. Surtees és encara l'únic en haver estat campió mundial de les màximes categories de motociclisme i automobilisme.
Lotus i BRM seguien al capdavant de les curses, però a ells se'ls va afegir Ferrari. Amb un nou motor V8, el Ferrari 158 va ser el primer dissenyat per Mauro Forghieri, a qui Enzo Ferrari havia encomanat la direcció tècnica després de l'espantada de la seva plana major tècnica l'any 1962.
A mitja temporada, Jim Clark i Graham Hill li portaven ben bé 20 punts a John Surtees, però a partir d'allà en Big John va començar a sumar amb més regularitat.
Així, quan varen arribar a Mèxic per disputar l'última cursa, Hill era líder amb 39 punts. Però per sumar punts havia de quedar mínim tercer, degut a la norma de que només comptaven els sis millors resultats. Surtees era segon amb 34 i podia ser campió si era segon i Hill no sumava, i Clark era tercer amb 30 i havia de guanyar, que Hill no puntués i que Surtees no fos segon.
Clark va liderar des de la pole i semblava tenir-ho bé. Hill havia patit un toc amb el company de Surtees, Lorenzo Bandini i estava a la desena posició, mentre Surtees només era quart. Però a dues voltes del final el motor Climax de Clark va dir prou. Bandini va deixar passar a Surtees per a la segona posició i tant l'anglès com Ferrari van guanyar els dos títols. Com a anècdota comentar que als Estats Units i a Mèxic Ferrari va córrer amb els colors del North American Racing Team (blau i blanc) degut a una disputa que el Commendatore mantenia amb la federació italiana sobre la normativa dels cotxes de Gran Turisme.
A destacar també el rendiment del Brabham BT7 i especialment de Dan Gurney, que va obtenir la primera pole i victòria per a l'equip d'en Black Jack. Per altra banda, la marca japonesa Honda va debutar al mundial.

Un dels moments decisius a Mèxic: Bandini intenta avançar Hill, 
es toquen i l'anglès queda fora de la lluita pel campionat.


Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
10/5 MO Clark (Lotus) G. Hill (BRM) G. Hill (BRM)
24/5 NL Gurney (Brabham) Clark (Lotus) Clark (Lotus)
14/6 B Gurney (Brabham) Clark (Lotus) Gurney (Brabham)
28/6 F Clark (Lotus) Gurney (Brabham) Brabham (Brabham)
11/7 GB Clark (Lotus) Clark (Lotus) Clark (Lotus)
2/8 D Surtees (Ferrari) Surtees (Ferrari) Surtees (Ferrari)
23/8 Ö G. Hill (BRM) Bandini (Ferrari) Gurney (Brabham)
6/9 I Surtees (Ferrari) Surtees (Ferrari) Surtees (Ferrari)
4/10 US Clark (Lotus) G. Hill (BRM) Clark (Lotus)
25/10 MX Clark (Lotus) Gurney (Brabham) Clark (Lotus)


Classificació de pilots


Pilot Equip Punts
1
John Surtees
Ferrari 40
2
Graham Hill
BRM 39
3
Jim Clark
Lotus-Climax 32
4
Lorenzo Bandini
Ferrari 23
5
Richie Ginther
BRM 23
6
Dan Gurney
Brabham-Climax 19
7
Bruce McLaren
Cooper-Climax 13
8
Peter Arundell
Lotus-Climax 11
8
Jack Brabham
Brabham-Climax 11
10
Jo Siffert
Brabham-BRM 7
11
Bob Anderson
Cooper-Climax 5
12
Tony Maggs
BRM 4
12
Mike Spence
Lotus-Climax 4
14
Innes Ireland
BRP-BRM 4
15
Jo Bonnier
Cooper-Climax 3
16
Chris Amon
Lotus-BRM 2
16
Maurice Trintignant
BRM 2
16
Walt Hansgen
Lotus-Climax 2
19
Mike Hailwood
Lotus-BRM 1
19
Phil Hill
Cooper-Climax 1
19
Trevor Taylor
BRP-BRM 1
19
Pedro Rodríguez
Ferrari 1




Classificació de constructors


Equip Punts
1
Ferrari
45
2
BRM
42
3
Lotus-Climax
37
4
Brabham-Climax
30
5
Cooper-Climax
16
6
Brabham-BRM
7
7
BRP-BRM
5
8
Lotus-BRM
3



Estadístiques pilots

-Pole positions: 4 (Clark 5, Gurney 2, Surtees 2, G. Hill 1)
-Primera fila: 6 (Clark 8, Gurney 8, G. Hill 5, Surtees 5, Brabham 2, Bandini 1)
-Victòries: 5 (Clark 3, G. Hill 2, Gurney 2, Surtees 2, Bandini 1)
-Voltes ràpides: 5 (Clark 4, Surtees 2, Gurney 2, G. Hill 1, Brabham 1)
-Podis: 11 (Surtees 6, G. Hill 5, Bandini 4, Clark 3, Ginther 2, McLaren 2, Gurney 2, Brabham 2, Arundell 2, Siffert 1, Anderson 1)
-Voltes liderades: 5 (Clark 322, Gurney 136, G. Hill 116, Surtees 89, Bandini 59)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 4 (Lotus 5, Brabham 2, Ferrari 2, BRM 1)
-Primera fila: 4 (Brabham 10, Lotus 8, Ferrari 6, BRM 5)
-Victòries: 4 (Lotus 3, Ferrari 3, BRM 2, Brabham 2)
-Voltes ràpides: 4 (Lotus 4, Brabham 3, Ferrari 2, BRM 1)
-Podis: 5 (Ferrari 10, BRM 7, Brabham 6, Lotus 5, Cooper 2)
-Voltes liderades: 4 (Lotus 322,  Ferrari 148, Brabham 136, BRM 116)