10 de març de 2016

Temporades: 1959

Desena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Jack Brabham (Austràlia)
Campió del món de constructors: Cooper-Climax (Gran Bretanya)
Puntuació: 8-6-4-3-2, i 1 per la volta ràpida. (5 millors resultats). Als constructors només sumava el millor pilot de cada marca.
Normes: Sense límit de pes. Motors de 2500 cc atmosfèrics o 750 cc amb compressor, sense límit de cilindres o cicles. A Indianapolis, motors de 4500 cc atmosfèrics o 3000 cc amb compressor.


La temporada 1959 es va veure marcada pel primer títol d’un cotxe amb el motor a darrere. Si bé és cert que ja l’any anterior Stirling Moss i Maurice Trintignant havien guanyat curses amb Cooper i que l’equip faria doblet a l’any 1959, la cosa encara no estava clara del tot. Enzo Ferrari, en una cita cèlebre, va dir que “sempre han estat els bous els que estiren del carro”, donant a entendre que a ell no el convencia aquesta moda dels cotxes petits amb motor darrere.
Sigui com fos, al final la temporada va ser una disputa entre el Cooper-Climax oficial de l’australià Jack Brabham, el Cooper-Climax privat de Stirling Moss i el Ferrari de Tony Brooks. A l’arribar a Sebring per disputar el primer gran premi d’Estats Units puntuable, els tres havien aconseguit dues victòries. Moss va haver d’abandonar i Brabham es va quedar sense benzina, però empenyent el cotxe va aconseguir entrar quart just darrere de Brooks i aconseguint el títol.
Pel que fa a la resta, per fi BRM va començar a mostrar-se competitiu i varen guanyar el gran premi d’Holanda amb el suec Jo Bonnier, Notables també van ser les actuacions dels americans Phil Hill i Dan Gurney, amb Ferrari, així com la del neozelandès Bruce McLaren, que va guanyar el mencionat gran premi d’Estats Units, convertint-se en el pilot més jove en guanyar una cursa (si no es compten les 500 milles d’Indianàpolis, que seguien comptant pel campionat).
Com a nota final destacar la mort de Jean Behra. Cridat a ser el pilot punter francès a principis dels 60, va fitxar per Ferrari a principi d’any, però després d’una discussió amb el mànager Romolo Tavoni en que Behra li va donar un cop de puny, el Commendatore el va fer fora. El francès va decidir participar amb Porsche al GP d’Alemanya tant de Fórmula 1 com de sport, i en aquest últim va patir un accident mortal.

Brabham camí de la seva primera victòria, a Mònaco.


Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
10/5 MO Moss (Cooper) Brabham (Cooper) Brabham (Cooper)
30/5 500 Thomson (Lesovsky) Ward (Watson) Thomson (Lesovsky)
31/5 NL Bonnier (BRM) Bonnier (BRM) Moss (Cooper)
5/7 F Brooks (Ferrari) Brooks (Ferrari) Moss (BRM)
18/7 GB Brabham (Cooper) Brabham (Cooper) Moss (B)/McLaren (Co)
2/8 D Brooks (Ferrari) Brooks (Ferrari) Brooks (Ferrari)
23/8 P Moss (Cooper) Moss (Cooper) Moss (Cooper)
13/9 I Moss (Cooper) Moss (Cooper) P. Hill (Ferrari)
12/12 US Moss (Cooper) McLaren (Cooper) Trintignant (Cooper)


Classificació de pilots


Pilot Equip Punts
1
Jack Brabham
Cooper-Climax 31
2
Tony Brooks
Ferrari 27
3
Stirling Moss
Cooper / BRM 25,5
4
Phil Hill
Ferrari 20
5
Maurice Trintignant
Cooper-Climax 19
6
Bruce McLaren
Cooper-Climax 16,5
7
Dan Gurney
Ferrari 13
8
Jo Bonnier
BRM 10
9
Masten Gregory
Cooper-Climax 10
10
Rodger Ward
Watson-Offenhauser 8
11
Jim Rathmann
Watson-Offenhauser 6
12
Johnny Thomson
Lesovsky-Offenhauser 5
13
Harry Schell
BRM 5
13
Innes Ireland
Lotus-Climax 5
15
Tony Bettenhausen
Epperly-Offenhauser 3
15
Olivier Gendebien
Ferrari 3
17
Paul Goldsmith
Epperly-Offenhauser 2
17
Jean Behra
Ferrari 2
17
Cliff Allison
Ferrari 2




Classificació de constructors


Equip Punts
1
Cooper-Climax
40
2
Ferrari
32
3
BRM
18
4
Lotus-Climax
5



Estadístiques pilots

-Pole positions: 6 (Moss 4, Brooks 2, Thomson 1, Bonnier 1, Brabham 1)
-Primera fila: 13 (Brabham 8, Moss 6, Brooks 3, Schell 2, Behra 1, Thomson 1, Sachs 1, Rathmann 1, Salvadori 1, Bonnier 1, P. Hill 1, Gurney 1, Gregory 1)
-Victòries: 6 (Moss 2, Brooks 2, Brabham 2, Ward 1, Bonnier 1, McLaren 1)
-Voltes ràpides: 7 (Moss 4, Brabham 1, Thomson 1, McLaren 1, Brooks 1, P. Hill 1, Trintignant 1)
-Podis: 12 (Brabham 5, Brooks 4, Moss 3, P. Hill 3, Gregory 2, Gurney 2, McLaren 2, Trintignant 2, Thomson 1, Ward 1, Rathmann 1, Bonnier 1)
-Voltes liderades: 13 (Moss 173, Brabham 134, Ward 130, Brooks 92, Thomson 40, P. Hill 36, Behra 21, Rathmann 19, Gregory 13,  Flaherty 11, Gurney 8, McLaren 1)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 4 (Cooper 5, Ferrari 2, Lesovsky 1, BRM 1)
-Primera fila: 7 (Cooper 16, Ferrari 6, BRM 2, Watson 1, Lesovsky 1, Kuzma 1, Aston Martin 1)
-Victòries: 4 (Cooper 5, Ferrari 2, Watson 1, BRM 1)
-Voltes ràpides: 4 (Cooper 5, Ferrari 2, BRM 2, Lesovsky 1)
-Podis: 5 (Cooper 13, Ferrari 9, BRM 2, Watson 2, Lesovsky 1)
-Voltes liderades: 5 (Cooper 321, Watson 160, Ferrari 157, BRM 58, Lesovsky 40)