29 de febrer de 2016

Temporades: 1958

Novena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Mike Hawthorn (Gran Bretanya)
Campió del món de constructors: Vanwall (Gran Bretanya)
Puntuació: 8-6-4-3-2, i 1 per la volta ràpida. (6 millors resultats). Es podia compartir cotxe i repartir-se els punts. Als constructors només sumava el millor pilot de cada marca.
Normes: Sense límit de pes. Motors de 2500 cc atmosfèrics o 750 cc amb compressor, sense límit de cilindres o cicles. A Indianapolis, motors de 4500 cc atmosfèrics o 3000 cc amb compressor.


Les principals notícies a l’inici de 1958 van ser les retirades tant de Juan Manuel Fangio com de Maserati. El pentacampió argentí va córrer encara dues curses més i va demostrar que encara podria haver seguit al fer una pole i dos quarts, mentre que els Maserati 250F van ser utilitzats de manera privada principalment per l’Scuderia Centro Sud.
Sense Fangio, el títol no tenia un clar favorit. A priori, Stirling Moss era qui més havia pressionat Fangio, però Ferrari va presentar credencials amb el nou 246 Dino. A Maranello, va ser Mike Hawthorn qui va portar la veu cantant, i finalment es va endur el títol per un sol punt de diferència, tot i guanyar només una cursa contra les quatre de Moss. Cal destacar també el gest esportiu que Moss va tenir al declarar en favor de Hawthorn quan aquest va ser desqualificat (injustament) a Portugal, cosa que va fer rectificar els comissaris i que potser més tard li va costar el mundial.
La gran novetat de la temporada va ser la introducció del Campionat de Constructors, que en la seva primera edició va guanyar Vanwall gràcies a les 6 victòries aconseguides.
Com a anècdotes, dos participants il·lustres que no es van classificar en cap cursa de 1958. Un va ser el gran Louis Chiron, que amb 58 anys és encara el pilot més vell en aparèixer a un GP i l’altre un tal Bernie Ecclestone, que havia comprat l'escuderia Connaught.
Per altra banda, va ser un any dur en termes de pilots morts. Luigi Musso, Peter Collins i Stuart Lewis-Evans van morir en cursa, mentre que el propi Hawthorn, un cop retirat, va morir a principis de 1959.

Hawthorn a la Parabòlica de Monza


Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
19/1 RA  Fangio (Maserati) Moss (Cooper) Fangio (Maserati)
18/5 MO Brooks (Vanwall) Trintignant (Cooper) Hawthorn (Ferrari)
26/5 NL Lewis-Evans (Vanwall) Moss (Vanwall) Moss (Vanwall)
30/5 500 D. Rathmann (Watson) Bryan (Salih) Bettenhausen (Epp)
15/6 B Hawthorn (Ferrari) Brooks (Vanwall) Hawthorn (Ferrari)
6/7 F Hawthorn (Ferrari) Hawthorn (Ferrari) Hawthorn (Ferrari)
19/7 GB Moss (Vanwall) Collins (Ferrari) Hawthorn (Ferrari)
3/8 D Hawthorn (Ferrari) Brooks (Vanwall) Moss (Vanwall)
24/8 P Moss (Vanwall) Moss (Vanwall) Hawthorn (Ferrari)
7/9 I Moss (Vanwall) Brooks (Vanwall) P. Hill (Ferrari)
19/10 MAR Hawthorn (Ferrari) Moss (Vanwall) Moss (Vanwall)


Classificació de pilots


Pilot Equip Punts
1
Mike Hawthorn
Ferrari 42
2
Stirling Moss
Cooper / Vanwall 41
3
Tony Brooks
Vanwall 24
4
Roy Salvadori
Cooper-Climax 15
5
Peter Collins
Ferrari 14
6
Harry Schell
BRM 14
7
Maurice Trintignant
Cooper-Climax 12
8
Luigi Musso
Ferrari 12
9
Stuart Lewis-Evans
Vanwall 11
10
Phil Hill
Ferrari 9
11
Jean Behra
Maserati / BRM 9
11
Wolfgang von Trips
Ferrari 9
13
Jimmy Bryan
Salih-Offenhauser 8
14
Juan Manuel Fangio
Maserati 7
15
George Amick
Epperly-Offenhauser 6
16
Johnny Boyd
Kurtis Kraft-Offenhauser 4
17
Tony Bettenhausen
Epperly-Offenhauser 4
18
Jack Brabham
Cooper-Climax 3
18
Cliff Allison
Lotus-Climax 3
18
Jo Bonnier
Ferrari 3
21
Jim Rathmann
Epperly-Offenhauser 2




Classificació de constructors


Equip Punts
1
Vanwall
48
2
Ferrari
40
3
Cooper-Climax
31
4
BRM
18
5
Maserati
6
6
Lotus-Climax
3



Estadístiques pilots

-Pole positions: 6 (Hawthorn 4, Moss 3, Fangio 1, Brooks 1, Lewis-Evans 1, D. Rathmann 1)
-Primera fila: 14 (Hawthorn 8, Moss 7, Brooks 4, Lewis-Evans 4, Behra 2, Collins 2, Musso 2, Schell 2, Fangio 1, Brabham 1, Elisian 1, Reece 1, D. Rathmann 1, Salvadori 1)
-Victòries: 6 (Moss 4, Brooks 3, Trintignant 1, Bryan 1, Hawthorn 1, Collins 1)
-Voltes ràpides: 5 (Hawthorn 5, Moss 3, Fangio 1, Bettenhausen 1, P. Hill 1)
-Podis: 15 (Hawthorn 7, Moss 5, Brooks 3, Musso 2, Collins 2, Salvadori 2, Trintignant 2, Lewis-Evans 2, P. Hill 2, Behra 1, Bryan 1, Boyd 1, Schell 1, Amick 1, von Trips 1)
-Voltes liderades: 13 (Moss 234, Bryan 139, Hawthorn 125, Collins 83, Trintigant 53, Brooks 37, Behra 28, Fangio 25, Bettehausen 24, Boyd 18, Amick 18, P. Hill 7, Sachs 1)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 4 (Vanwall 5, Ferrari 4, Maserati 1, Watson 1)
-Primera fila: 6 (Vanwall 15, Ferrari 12, BRM 3, Watson 3, Maserati 2, Cooper 2)
-Victòries: 4 (Vanwall 6, Cooper 2, Ferrari 2, Salih 1)
-Voltes ràpides: 4 (Ferrari 6, Vanwall 3, Maserati 1, Epperly 1)
-Podis: 7 (Ferrari 14, Vanwall 9, Cooper 5, BRM 2, Kurtis Kraft 1, Salih 1, Epperly 1)
-Voltes liderades: 9 (Vanwall 225, Salih 139, Cooper 99, Ferrari 215, Epperly 42, BRM 27, Maserati 26, Kurtis Kraft 18, Kuzma 1)