Ivan Monells: Un Adéu a una etapa

18 de Gener de 2007. Aquell dia vaig
iniciar el projecte de Fórmula1EnCatalà amb un post http://formula1cat.blog.com/2007/01/  en un blog minimalista, simple i, perquè no
dir-ho, un punt desencertat en el disseny
J.
De mica en mica més gent es va anar
incorporant a l’equip. El Marc Costa s’hi va sumar al cap d’uns pocs posts i
l’hem de considerar “cofundador”. Un temps més tard van entrar el Jordi i
després el Just i el Guillem. Per el camí, també han escrit al blog el Pere, l’Albert,
el Cristóbal, el Carlos i el Marc Peirón. Ja em perdonareu pels que segurament
em descuido.
La temporada 2007 va ser una de les més
interessants que recordo, amb el rookie Lewis Hamilton barallant-se amb el vigent
bicampió del món Fernando Alonso. Recordo el mal clima a can Mclaren i Kimi
Räikkönen guanyant el títol a l’últim suspir. Molts fans de Fernando Alonso
recordarán aquell Gran Premi  de la Xina
i aquell mític “se ha enganchao!”. En fi, una temporada épica de ja fa ni més
ni menys que 8 anys.
Segurament es tracta del moment de la
meva vida on tan jo com el meu entorn estàvem més enganxats a la categoria
reina. Havia viatjat a França, Monza i dues vegades a Bèlgica per veure les
curses en directe. Per suposat mai em perdia la cursa de casa, Quedàvem amb
amics per veure les curses a les 4 de la matinada i, per suposat, veure-les en
diferit era una especie de sacrilegi.

 Una de les meves dues visites a SPA! No és espectacular?

No obstant, els anys passen i aquella
passió s’ha transformat, lamentablement, en una certa indiferència. Desconec
els motius, però he perdut la passió per aquest esport. La veritat és que ha
estat quelcom bastant progressiu i segurament hi té a veure que el meu entorn
més pròxim també ha perdut l ‘interés en les curses.
Ja no demano estar el més aprop del
televisor els diumenges a casa els sogres, ja no m ‘emporto l’ipad per seguir
els temps i veure quan un pilot es queda sense pneumàtics abans de que se
n’adonin els comentaristes, ja no vaig a veure les curses en directe: aquest
últim any va ser el primer any que no vaig anar a Montmeló després de 10 anys
seguits sense faltar en ni una edició. Aquella passió desenfrenada que em va
portar a obrir aquest blog s’ha esfumat.
Evidentment encadenar el domini de Red
Bull amb el de Mercedes de ben segur que no ha ajudat, però tampoc crec que en
sigui la causa, sino el catalitzador.
Aquesta última temporada considero que
les meves publicacions no han estat del nivell que es mereixen els lectors de
Fórmula1EnCatalà. Té sentit escriure quan realment t ‘apassiona el què
expliques, però quan ho expliques desde la distància i la indiferència els
articles són buits i freds, tot el contrari del què tenia al cap quan vaig
voler crear aquest espai, un espai dedicat a la opinió sense tabús. La meva
vida frenética d’emprenedor tampoc ajuda a poder dedicar el temps que es
mereixen els nostres lectors i, amés, fa bastant difícil poder veure les
curses.
Així doncs, no em queda altre que
despedir-me. Del què més content estic després d’aquests anys no és ni del
nombre de posts, ni dels seguidors, ni dels fans de Facebook, ni de les
aparicions en prensa. Sens dubte del que més orgullós estic és de que s’hagi
aconseguit crear un equip (un equipàs de fet!) de gent que colabora amb el
projecte de Fórmula1EnCatalà de forma desinteresada. Em fa molt feliç pensar
que, al final, he aconseguit crear una entitat en la qual ja no soc necessari i
té vida per ella propia. Al final, no és això el què ens enamora als
emprenedors?

Em despedeixo amb aquesta foto on surto amb el Nico Rosberg, quan encara tots dos érem jovenets i el Rosberg encara no havia aconseguit res a la F1. Fa la tira d’anys ja! 🙂

Salut i benzina

2 comentaris a “Ivan Monells: Un Adéu a una etapa

  1. Ivan Monells ja fa, tres anys? vaig patir la mateixa metamorfosis. Ja ho saps de sobres, però com que ho publiques he de dir alguna cosa smile emoticon El teu article el podria haver firmat jo -si em permets-, de fet efectivament durant un any vaig estar produint articles que no estaven a l'altura dels lectors abans de comunicarte definitivament que abandonaria el bloc. Abandonar el bloc va ser dur per part meva perquè en part era reunciar a un dels lligams que ens uneixen a tu i a mi, personalment, amb el temps m'he adonat que tansols era un lligam més i potser dels menys importants de la nostra amistat; el lligam important de formula1encatala eren els lectors i al fòrmula 1 en si mateixa. Dit això, jo l'any passat vaig começar a notar brots verds amb la meva relació amb la fórmula 1 que es va començar a erosionar sobretot pel fet de que la meva prioritat dels diumenges al matí eren les tirades llargues amb bicicleta i vaig veure com de mica en mica, ja no m'esforçava per arribar abans de les 14:00 a casa. En tot cas, també haurem de recordar sempre i sentir-nos orgullosos d'haver creat el primer espai més enllà de les retransmissions de TVC ("hi ha foc al box de ferrari!!!!!") en català sobre el que durant un periode llarg i molt important de les nostres vides, va ser el nostre esport favorit. Des de les tardes de karts al Parc de Sau, passant pels més de deu anys a montmeló i les curses a les 4 de la matinada després de fer 6 hores en cotxe fins al dia que finalment et vas fer de Ferrari wink emoticon Salut i benzina!

  2. Oi tant com sí!

    Hem viscut aquest esport en una altre dimensió. No crec que en tota la meva vida torni a sentir una competició esportiva en la mateixa intensitat.

    Per res canvio les experiències viscudes que mai cap altre esport podrà donar-me.

    Estic orgullós d'haver estat un gran seguidor d'un esport, que certament, és especial.

Comments are closed.