29 de febrer de 2016

Temporades: 1958

Novena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Mike Hawthorn (Gran Bretanya)
Campió del món de constructors: Vanwall (Gran Bretanya)
Puntuació: 8-6-4-3-2, i 1 per la volta ràpida. (6 millors resultats). Es podia compartir cotxe i repartir-se els punts. Als constructors només sumava el millor pilot de cada marca.
Normes: Sense límit de pes. Motors de 2500 cc atmosfèrics o 750 cc amb compressor, sense límit de cilindres o cicles. A Indianapolis, motors de 4500 cc atmosfèrics o 3000 cc amb compressor.


Les principals notícies a l’inici de 1958 van ser les retirades tant de Juan Manuel Fangio com de Maserati. El pentacampió argentí va córrer encara dues curses més i va demostrar que encara podria haver seguit al fer una pole i dos quarts, mentre que els Maserati 250F van ser utilitzats de manera privada principalment per l’Scuderia Centro Sud.
Sense Fangio, el títol no tenia un clar favorit. A priori, Stirling Moss era qui més havia pressionat Fangio, però Ferrari va presentar credencials amb el nou 246 Dino. A Maranello, va ser Mike Hawthorn qui va portar la veu cantant, i finalment es va endur el títol per un sol punt de diferència, tot i guanyar només una cursa contra les quatre de Moss. Cal destacar també el gest esportiu que Moss va tenir al declarar en favor de Hawthorn quan aquest va ser desqualificat (injustament) a Portugal, cosa que va fer rectificar els comissaris i que potser més tard li va costar el mundial.
La gran novetat de la temporada va ser la introducció del Campionat de Constructors, que en la seva primera edició va guanyar Vanwall gràcies a les 6 victòries aconseguides.
Com a anècdotes, dos participants il·lustres que no es van classificar en cap cursa de 1958. Un va ser el gran Louis Chiron, que amb 58 anys és encara el pilot més vell en aparèixer a un GP i l’altre un tal Bernie Ecclestone, que havia comprat l'escuderia Connaught.
Per altra banda, va ser un any dur en termes de pilots morts. Luigi Musso, Peter Collins i Stuart Lewis-Evans van morir en cursa, mentre que el propi Hawthorn, un cop retirat, va morir a principis de 1959.

Hawthorn a la Parabòlica de Monza


Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
19/1 RA  Fangio (Maserati) Moss (Cooper) Fangio (Maserati)
18/5 MO Brooks (Vanwall) Trintignant (Cooper) Hawthorn (Ferrari)
26/5 NL Lewis-Evans (Vanwall) Moss (Vanwall) Moss (Vanwall)
30/5 500 D. Rathmann (Watson) Bryan (Salih) Bettenhausen (Epp)
15/6 B Hawthorn (Ferrari) Brooks (Vanwall) Hawthorn (Ferrari)
6/7 F Hawthorn (Ferrari) Hawthorn (Ferrari) Hawthorn (Ferrari)
19/7 GB Moss (Vanwall) Collins (Ferrari) Hawthorn (Ferrari)
3/8 D Hawthorn (Ferrari) Brooks (Vanwall) Moss (Vanwall)
24/8 P Moss (Vanwall) Moss (Vanwall) Hawthorn (Ferrari)
7/9 I Moss (Vanwall) Brooks (Vanwall) P. Hill (Ferrari)
19/10 MAR Hawthorn (Ferrari) Moss (Vanwall) Moss (Vanwall)


Classificació de pilots


Pilot Equip Punts
1
Mike Hawthorn
Ferrari 42
2
Stirling Moss
Cooper / Vanwall 41
3
Tony Brooks
Vanwall 24
4
Roy Salvadori
Cooper-Climax 15
5
Peter Collins
Ferrari 14
6
Harry Schell
BRM 14
7
Maurice Trintignant
Cooper-Climax 12
8
Luigi Musso
Ferrari 12
9
Stuart Lewis-Evans
Vanwall 11
10
Phil Hill
Ferrari 9
11
Jean Behra
Maserati / BRM 9
11
Wolfgang von Trips
Ferrari 9
13
Jimmy Bryan
Salih-Offenhauser 8
14
Juan Manuel Fangio
Maserati 7
15
George Amick
Epperly-Offenhauser 6
16
Johnny Boyd
Kurtis Kraft-Offenhauser 4
17
Tony Bettenhausen
Epperly-Offenhauser 4
18
Jack Brabham
Cooper-Climax 3
18
Cliff Allison
Lotus-Climax 3
18
Jo Bonnier
Ferrari 3
21
Jim Rathmann
Epperly-Offenhauser 2




Classificació de constructors


Equip Punts
1
Vanwall
48
2
Ferrari
40
3
Cooper-Climax
31
4
BRM
18
5
Maserati
6
6
Lotus-Climax
3



Estadístiques pilots

-Pole positions: 6 (Hawthorn 4, Moss 3, Fangio 1, Brooks 1, Lewis-Evans 1, D. Rathmann 1)
-Primera fila: 14 (Hawthorn 8, Moss 7, Brooks 4, Lewis-Evans 4, Behra 2, Collins 2, Musso 2, Schell 2, Fangio 1, Brabham 1, Elisian 1, Reece 1, D. Rathmann 1, Salvadori 1)
-Victòries: 6 (Moss 4, Brooks 3, Trintignant 1, Bryan 1, Hawthorn 1, Collins 1)
-Voltes ràpides: 5 (Hawthorn 5, Moss 3, Fangio 1, Bettenhausen 1, P. Hill 1)
-Podis: 15 (Hawthorn 7, Moss 5, Brooks 3, Musso 2, Collins 2, Salvadori 2, Trintignant 2, Lewis-Evans 2, P. Hill 2, Behra 1, Bryan 1, Boyd 1, Schell 1, Amick 1, von Trips 1)
-Voltes liderades: 13 (Moss 234, Bryan 139, Hawthorn 125, Collins 83, Trintigant 53, Brooks 37, Behra 28, Fangio 25, Bettehausen 24, Boyd 18, Amick 18, P. Hill 7, Sachs 1)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 4 (Vanwall 5, Ferrari 4, Maserati 1, Watson 1)
-Primera fila: 6 (Vanwall 15, Ferrari 12, BRM 3, Watson 3, Maserati 2, Cooper 2)
-Victòries: 4 (Vanwall 6, Cooper 2, Ferrari 2, Salih 1)
-Voltes ràpides: 4 (Ferrari 6, Vanwall 3, Maserati 1, Epperly 1)
-Podis: 7 (Ferrari 14, Vanwall 9, Cooper 5, BRM 2, Kurtis Kraft 1, Salih 1, Epperly 1)
-Voltes liderades: 9 (Vanwall 225, Salih 139, Cooper 99, Ferrari 215, Epperly 42, BRM 27, Maserati 26, Kurtis Kraft 18, Kuzma 1)

27 de febrer de 2016

Temporades: 1957

Vuitena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Juan Manuel Fangio (Argentina)
Campió del món de constructors: no es disputava encara
Puntuació: 8-6-4-3-2, i 1 per la volta ràpida. (5 millors resultats). Es podia compartir cotxe i repartir-se els punts. 
Normes: Sense límit de pes. Motors de 2500 cc atmosfèrics o 750 cc amb compressor, sense límit de cilindres o cicles. A Indianapolis, motors de 4500 cc atmosfèrics o 3000 cc amb compressor.


Cansat d'Enzo Ferrari, Juan Manuel Fangio se’n va tornar cap a Maserati per conduir el ja veterà 250F amb el qual havia guanyat curses el 1954. L’argentí va guanyar les tres primeres curses a Europa. Va abandonar a Aintree però amb una victòria a Nürburgring guanyaria el seu cinquè títol, i això ho va fer.
El gran premi d’Alemanya de 1957 es recordat potser com la millor cursa de Fangio. Sortint des de la pole, Maserati va decidir aturar-se a box a mitja cursa, mentre que els Ferrari no s’aturaven. Fangio va aconseguir un avantatge de 30 segons però l’aturada en va trigar 56, i llavors va atacar, prenent riscos com mai segons les seves pròpies paraules per acabar avançant Peter Collins i Mike Hawthorn a l’última volta.
De fet, Ferrari no guanyaria cap cursa mentre encara intentava evolucionar els Lancia D50. A sobre, dos dels seus pilots, l’italià Eugenio Castellotti i l’espanyol Alfonso de Portago van morir en accidents d’altres competicions.
Vanwall fou el rival principal de Fangio. L’equip britànic va aconseguir a Aintree la primera victòria d’un monoplaça anglès en Gran Premi des de l’any 1923, quan Henry Segrave va guanyar a França amb un Sunbeam. Stirling Moss va ser de nou subcampió i Tony Brooks va quedar en un bon cinquè lloc. Pel que fa als demés, encara poca cosa, si bé BRM i Cooper ja començaven a participar en més grans premis. També Porsche va entrar al campionat.
Com a curiositat comentar que l’any 1957 va veure el circuit més llarg de la Fórmula 1 amb el primer i únic gran premi de Pescara. El circuit costaner italià feia 25 quilòmetres, tres més que el mític Nordschleife.

Al Nordschleife, Fangio (al mig) ha avançat ja a Collins i va a per Hawthorn.


Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
13/1 RA  Moss (Maserati) Fangio (Maserati) Moss (Maserati)
19/5 MO Fangio (Maserati) Fangio (Maserati) Fangio (Maserati)
30/5 500 O'Connor (KK) Hanks (Salih) Rathmann (Epperly)
7/7 F Fangio (Maserati) Fangio (Maserati) Musso (Ferrari)
20/7 GB Moss (Vanwall) Moss/Brooks (Vanwall) Moss (Vanwall)
4/8 D Fangio (Maserati) Fangio (Maserati) Fangio (Maserati)
18/8 PES Fangio (Maserati) Moss (Vanwall) Moss (Vanwall)
8/9 I Lewis-Evans (Vanwall) Moss (Vanwall) Brooks (Vanwall)


Classificació de pilots


Pilot Equip Punts
1
Juan Manuel Fangio
Maserati 40
2
Stirling Moss
Maserati / Vanwall 25
3
Luigi Musso
Ferrari 16
4
Mike Hawthorn
Ferrari 13
5
Tony Brooks
Vanwall 11
6
Masten Gregory
Maserati 10
7
Harry Schell
Maserati 10
8
Sam Hanks
Salih-Offenhauser 8
9
Peter Collins
Ferrari 8
10
Jim Rathmann
Epperly-Offenhauser 7
11
Jean Behra
Maserati 6
12
Maurice Trintignant
Ferrari 5
12
Stuart Lewis-Evans
Connaught-Alta/Vanwall 5
14
Carlos Menditéguy
Maserati 4
14
Jimmy Bryan
Kuzma-Offenhauser 4
14
Wolfgang von Trips
Ferrari 4
17
Paul Russo
Kurtis Kraft-Novi 3
18
Andy Linden
Kurtis Kraft-Offenhauser 2
18
Roy Salvadori
Cooper-Climax 2
20
Alfonso de Portago
Ferrari 1
20
Froilán González
Ferrari 1
20
Giorgio Scarlatti
Maserati 1


Estadístiques pilots

-Pole positions: 4 (Fangio 4, Moss 2, O'Connor 1, Lewis-Evans 1)
-Primera fila: 12 (Fangio 6, Moss 5, Behra 4, Collins 2, Musso 2, Brooks 2, Castellotti 1, Hawthorn 1, O'Connor 1, Ruttman 1, Sachs 1, Lewis-Evans 1)
-Victòries: 4 (Fangio 4, Moss 3, Hanks 1, Brooks 1)
-Voltes ràpides: 5 (Moss 3, Fangio 2, Rathmann 1, Musso 1, Brooks 1)
-Podis: 14 (Fangio 6, Moss 3, Musso 2, Hawthorn 2, Collins 2, Brooks 2, Behra 1, Menditéguy 1, Gregory 1, Hanks 1, Bryan 1, Rathmann 1, Schell 1, von Trips 1)
-Voltes liderades: 15 (Fangio 263, Moss 136, Hanks 136, Behra 57, Russo 24, Rathmann 24, Collins 16, Hawthorn 8, O'Connor 7, Castellotti 6, Thomson 5, Lewis-Evans 5, Musso 4, Brooks 4)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 3 (Maserati 5, Vanwall 2, Kurtis Kraft 1)
-Primera fila: 6 (Maserati 11, Vanwall 7, Ferrari 6, Kurtis Kraft 1, Watson 1, Kuzma 1)
-Victòries: 3 (Maserati 4, Vanwall 3, Salih 1)
-Voltes ràpides: 4 (Vanwall 3, Maserati 3, Epperly 1, Ferrari 1)
-Podis: 6 (Maserati 10, Ferrari 7, Vanwall 4, Kuzma 1, Salih 1, Epperly 1)
-Voltes liderades: 8 (Maserati 320, Vanwall 145, Salih 136, Ferrari 34,  Kurtis Kraft 31, Epperly 24, Kuzma 5, Watson 4,)

22 de febrer de 2016

Temporades: 1956

Setena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Juan Manuel Fangio (Argentina)
Campió del món de constructors: no es disputava encara
Puntuació: 8-6-4-3-2, i 1 per la volta ràpida. (5 millors resultats). Es podia compartir cotxe i repartir-se els punts. 
Normes: Sense límit de pes. Motors de 2500 cc atmosfèrics o 750 cc amb compressor, sense límit de cilindres o cicles. A Indianapolis, motors de 4500 cc atmosfèrics o 3000 cc amb compressor.


La retirada de Mercedes i de Lancia va canviar la cara de la graella. Qui més en va sortir beneficiat va ser Ferrari, doncs en un acord tripartit amb FIAT va apropiar-se dels D50 que Lancia no faria servir; a més, fitxaven Juan Manuel Fangio des de Mercedes i Eugenio Castellotti des de Lancia.
L’altre protagonista de 1955, Stirling Moss, se’n va anar a Maserati. El pilot anglès tenia preferència pels cotxes anglesos, però aquests no eren prou competitius encara.
El quart mundial de Fangio va ser, potser, el més complicat. Amb Enzo Ferrari no s’hi va trobar mai còmode, principalment perquè no combregava amb l’actitud del Drake de no donar ordres d’equip.
A l’última cursa de l’any, tant Fangio com el seu company britànic Peter Collins tenien opcions al títol, si bé les de Collins eren bastant remotes. Fangio va haver d’abandonar, però Collins va decidir cedir-li el seu cotxe, en un exemple d’esportivitat i reconeixement al vell mestre. Guanyés qui guanyés, guanyava un pilot Ferrari, així que Enzo Ferrari va quedar content igual.
Destacar el paper dels dos Maserati de Stirling Moss, finalment subcampió amb dues victòries, i de Jean Behra, que amb gran regularitat va acabar quart a només 8 punts de Fangio.
Fou també un any de primers punts per a diverses nacions. A saber, els primers punts per a un català amb els dos quarts llocs de Paco Godia amb Maserati, els d’un espanyol amb el segon lloc compartit de “Fon” de Portago a Ferrari i els d’un pilot brasiler, un quart lloc compartit de Chico Landi.
Com a curiositat, a França es va veure l’única participació en Fórmula 1 d’un Bugatti. A mans de Maurice Trintignant, el cotxe es va avariar.

Fangio en carrera.


Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
22/1 RA  Fangio (Ferrari) Fangio/Musso (Ferrari) Fangio (Ferrari)
13/5 MO Fangio (Ferrari) Moss (Maserati) Fangio (Ferrari)
30/5 500 Flaherty (Watson) Flaherty (Watson) Russo (KK)
3/6 B Fangio (Ferrari) Collins (Ferrari) Moss (Maserati)
1/7 F Fangio (Ferrari) Collins (Ferrari) Fangio (Ferrari)
14/7 GB Moss (Maserati) Fangio (Ferrari) Moss (Maserati)
5/8 D Fangio (Ferrari) Fangio (Ferrari) Fangio (Ferrari)
2/9 I Fangio (Ferrari) Moss (Maserati) Moss (Maserati)


Classificació de pilots


Pilot Equip Punts
1
Juan Manuel Fangio
Ferrari 30
2
Stirling Moss
Maserati 27
3
Peter Collins
Ferrari 25
4
Jean Behra
Maserati 22
5
Pat Flaherty
Watson-Offenhauser 8
6
Eugenio Castellotti
Ferrari 7,5
7
Sam Hanks
Kurtis Kraft-Offenhauser 6
7
Paul Frère
Ferrari 6
9
Paco Godia
Maserati 6
10
Jack Fairman
Connaught-Alta 5
11
Luigi Musso
Ferrari 4
12
Mike Hawthorn
Maserati 4
12
Don Freeland
Phillips-Offenhauser 4
12
Ron Flockhart
Connaught-Alta 4
15
Alfonso de Portago
Ferrari 3
16
Cesare Perdisa
Maserati 3
17
Johnnie Parsons
Kuzma-Offenhauser 3
17
Harry Schell
Vanwall 3
19
Olivier Gendebien
Ferrari 2
19
Nano da Silva Ramos
Gordini 2
19
Dick Rathmann
Kurtis Kraft-Offenhauser 2
19
Luigi Villoresi
Maserati 2
19
Horace Gould
Maserati 2
19
Louis Rosier
Maserati 2
25
Gerino Gerini
Maserati 1,5
25
Chico Landi
Maserati 1,5
27
Paul Russo
Kurtis Kraft-Novi 1


Estadístiques pilots

-Pole positions: 3 (Fangio 6, Flaherty, 1, Moss 1)
-Primera fila: 10 (Fangio 7, Castellotti 5, Collins 4, Moss 4, Musso 2, Behra 1, Hawthorn 1, O'Connor 1, Flaherty 1, J. Rathmann 1)
-Victòries: 5 (Fangio 3, Collins 2, Moss 2, Flaherty 1, Musso 1)
-Voltes ràpides: 3 (Fangio 4, Moss 3, Russo 1)
-Podis: 14 (Fangio 5, Behra 5, Collins 5, Moss 4, Castellotti 1, Hanks 1, Flaherty 1, Freeland 1, Perdisa 1, Musso 1, Hawthorn 1, Frère 1, de Portago 1, Flockhart 1)
-Voltes liderades: 15 (Moss 224, Fangio 141, Flaherty 127, Menditéguy 39, O'Connor 39, Collins 28, Parsons 16, Hawthorn 15, Castellotti 15, Russo 11, Freeland 4, González 3, J. Rathmann 3, Musso 2, Schell 1)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 3 (Ferrari 6, Watson 1, Maserati 1)
-Primera fila: 5 (Ferrari 18, Maserati 5, Kurtis Kraft 2, Watson 1, BRM 1)
-Victòries: 3 (Ferrari 5, Maserati 2, Watson 1)
-Voltes ràpides: 3 (Ferrari 4, Maserati 3, Kurtis Kraft 1)
-Podis: 6 (Maserati 10, Ferrari 10, Kurtis Kraft 1, Watson 1, Phillips 1, Connaught 1)
-Voltes liderades: 8 (Maserati 266, Ferrari 186, Watson 127, Kurtis Kraft 53, Kuzma 16, BRM 15, Phillips 4, Vanwall 1)

15 de febrer de 2016

Temporades: 1955

Sisena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Juan Manuel Fangio (Argentina)
Campió del món de constructors: no es disputava encara
Puntuació: 8-6-4-3-2, i 1 per la volta ràpida. (5 millors resultats). Es podia compartir cotxe i repartir-se els punts. 
Normes: Sense límit de pes. Motors de 2500 cc atmosfèrics o 750 cc amb compressor, sense límit de cilindres o cicles. A Indianapolis, motors de 4500 cc atmosfèrics o 3000 cc amb compressor.


La temporada 1955 va estar marcada pel Desastre de Le Mans. A les 24 hores de la ciutat francesa, el Mercedes pilotat per Pierre “Levegh” va impactar contra l’Austin Healey de Lance Macklin, que havia frenat per evitat el Jaguar de Mike Hawthorn que va voler entrar al seu box de sobte. El cotxe de “Levegh”, va sortir volant cap al públic i es va incendiar, causant la mort del pilot i de 83 espectadors, així com 120 ferits.
Mercedes, amb la Segona Guerra Mundial encara recent, va decidir retirar el seu equip de la cursa per no ferir sensibilitats a França, mentre que Jaguar va continuar i va guanyar les 24 hores. A resultes de l’accident es van prohibir les curses temporalment o permanentment en alguns països, cosa que va retallar el campionat de Fórmula 1, deixant-lo en 7 curses.
També a causa de l’accident Mercedes va retirar-se a final de temporada, però no abans de dominar novament el mundial, amb Fangio i Stirling Moss fent doblet per a la marca alemanya.
Segurament el rival de Mercedes hauria d’haver estat Lancia, però Alberto Ascari va morir provant un Ferrari a Monza, tot just quatre dies després d’haver caigut al mar a Mònaco sense conseqüències. Lancia va retirar-se del campionat, però no abans de que Eugenio Castellotti hagués demostrat el potencial del D50 amb un podi i una pole position.
Els altres equips hi van pintar poc. Ferrari va aconseguir una victòria amb Maurice Trintignant a Mònaco degut a les avaries dels Mercedes. Maserati no acabava de ser competitiu ni tampoc Vanwall encara. Però al darrere de tot va començar una revolució, amb el debut de Jack Brabham al volant d’un Cooper T40-Bristol, amb el motor a darrere, fet que en uns anys canviaria la cara de l’automobilisme.

Fangio durant el GP de Gran Bretanya.


Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
16/1 RA  González (Ferrari) Fangio (Mercedes) Fangio (Mercedes)
22/5 MO Fangio (Mercedes) Trintignant (Ferrari) Fangio (Mercedes)
30/5 500 Hoyt (Stevens) Sweikert (KK) Vukovich (KK)
5/6 B Castellotti (Lancia) Fangio (Mercedes) Fangio (Mercedes)
19/6 NL Fangio (Mercedes) Fangio (Mercedes) Mieres (Maserati)
16/7 GB Moss (Mercedes) Moss (Mercedes) Moss (Mercedes)
11/9 I Fangio (Mercedes) Fangio (Mercedes) Moss (Mercedes)


Classificació de pilots


Pilot Equip Punts
1
Juan Manuel Fangio
Mercedes 40
2
Stirling Moss
Mercedes 23
3
Eugenio Castellotti
Lancia / Ferrari 12
4
Maurice Trintignant
Ferrari 11,33
5
Giuseppe Farina
Ferrari 10,33
6
Piero Taruffi
Mercedes 9
7
Bob Sweikert
Kurtis Kraft-Offenhauser 8
8
Roberto Mieres
Maserati 7
9
Jean Behra
Maserati 6
10
Luigi Musso
Maserati 6
11
Karl Kling
Mercedes 5
12
Jimmy Davies
Kurtis Kraft-Offenhauser 4
13
Paul Russo
Kurtis Kraft-Offenhauser 3
13
Tony Bettenhausen
Kurtis Kraft-Offenhauser 3
15
Johnny Thomson
Kuzma-Offenhauser 3
15
Paul Frère
Ferrari 3
17
Froilán González
Ferrari 2
18
Cesare Perdisa
Maserati 2
19
Luigi Villoresi
Maserati 2
19
Mike Nazaruk
Kurtis Kraft-Offenhauser 2
21
Umberto Maglioli
Ferrari 1,33
22
Hans Herrmann
Mercedes 1
23
Walt Faulkner
Kurtis Kraft-Offenhauser 1
23
Bill Homeier
Kurtis Kraft-Offenhauser 1
25
Bill Vukovich
Kurtis Kraft-Offenhauser 1


Estadístiques pilots

-Pole positions: 5 (Fangio 3, Hoyt, 1, Castellotti 1, González 1, Moss 1)
-Primera fila: 10 (Fangio 6, Moss 5, Behra 2, Ascari 2, Kling 2, González 1, McGrath 1, Bettenhausen 1, Hoyt 1, Castellotti 1)
-Victòries: 4 (Fangio 4, Trintignant 1, Sweikert 1, Moss 1)
-Voltes ràpides: 4 (Fangio 3, Moss 2, Vukovich 1, Mieres 1)
-Podis: 16 (Fangio 5, Trintignant 3, Farina 3, Moss 3, Castellotti 2, González 1, Sweikert 1, Bettenhausen 1, Davies 1, Russo 1, Behra 1, Perdisa 1, Kling 1, Musso 1, Maglioli 1)
-Voltes liderades: 12 (Fangio 309, Moss 112, Sweikert 86, Vukovich 50, Bryan 31, Cross 24, Trintignant 20, Ascari 13, González 11, Schell 7, McGrath 6, Freeland 3)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 4 (Mercedes 4, Ferrari 2, Stevens 1, Lancia 1)
-Primera fila: 6 (Mercedes 13, Lancia 3, Kurtis Kraft 2, Maserati 2, Stevens 1, Ferrari 1)
-Victòries: 3 (Mercedes 5, Ferrari 1, Kurtis Kraft 1)
-Voltes ràpides: 3 (Mercedes 5, Maserati 1, Kurtis Kraft 1)
-Podis: 5 (Mercedes 10, Ferrari 5, Kurtis Kraft 3, Maserati 2, Lancia 1)
-Voltes liderades: 7 (Mercedes 421, Kurtis Kraft 166, Ferrari 31, Kuzma 31, Lancia 13, Maserati 7, Phillips 3)

13 de febrer de 2016

Temporades: 1954

Cinquena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Juan Manuel Fangio (Argentina)
Campió del món de constructors: no es disputava encara
Puntuació: 8-6-4-3-2, i 1 per la volta ràpida. (5 millors resultats). Es podia compartir cotxe i repartir-se els punts. 
Normes: Sense límit de pes. Motors de 2500 cc atmosfèrics o 750 cc amb compressor, sense límit de cilindres o cicles. A Indianapolis, motors de 4500 cc atmosfèrics o 3000 cc amb compressor.


Finalment el 1954 van arribar els nous cotxes de Fórmula 1 amb motors de 2500 cc. Un podria pensar que amb dos anys d’avís les marques estarien preparades, però no va ser així, afectant principalment als dos protagonistes de 1953, si bé les seves temporades varen ser molt diferents.
El vigent campió, Alberto Ascari, va fitxar per Lancia, però el D50 dissenyat per Vittorio Jano no va estar llest fins a l’última cursa de l’any. El pilot italià tant sols va sumar 1,14 punts gràcies a dues voltes ràpides, si bé a Pedralbes el Lancia va donar mostres de molta competitivitat.
Per altra banda, el subcampió, Juan Manuel Fangio, havia fitxat per Mercedes. Mentre no arribava l’elegant W196, l’argentí va guanyar els dos grans premis europeus disputats amb el Maserati 250F. Quan finalment Mercedes va desembarcar, Fangio va guanyar 5 de les 7 curses restants, guanyant el títol amb claredat.
Per la seva banda, Ferrari (amb el 625) i Maserati (amb l’abans mencionat 250F) van estar a punt a principi de temporada i les dues marques van aconseguir un parell de victòries respectivament, les dues de Fangio i dues per a Froilán González i Mike Hawthorn.
Gordini començava el seu declini mentre que apareixia un nou cotxe anglès, el Vanwall, que feia xassís i motor.

Fangio amb l'aerodinàmic W196 en el seu debut a França.


Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
17/1 RA  Farina (Ferrari) Fangio (Maserati) González (Ferrari)
31/5 500 McGrath (KK) Vukovich (KK) McGrath (KK)
20/6 B Fangio (Maserati) Fangio (Maserati) Fangio (Maserati)
4/7 F Fangio (Mercedes) Fangio (Mercedes) Herrmann (Mercedes)
17/7 GB Fangio (Mercedes) González (Ferrari) ***
1/8 D Fangio (Mercedes) Fangio (Mercedes) Kling (Mercedes)
22/8 CH González (Ferrari) Fangio (Mercedes) Fangio (Mercedes)
5/9 I Fangio (Mercedes) Fangio (Mercedes) González (Ferrari)
24/10 E Ascari (Lancia) Hawthorn (Ferrari) Ascari (Lancia)

***: 7 pilots van fer la volta ràpida a GB: Fangio (Mercedes), Ascari, Moss i Marimón (Maserati), González i Hawthorn (Ferrari) i Behra (Gordini).


Classificació de pilots


Pilot Equip Punts
1
Juan Manuel Fangio
Maserati / Mercedes 42
2
Froilán González
Ferrari 25,14
3
Mike Hawthorn
Ferrari 24,64
4
Maurice Trintignant
Ferrari 17
5
Karl Kling
Mercedes 12
6
Bill Vukovich
Kurtis Kraft-Offenhauser 8
7
Hans Herrmann
Mercedes 8
8
Giuseppe Farina
Ferrari 6
8
Luigi Musso
Maserati 6
8
Jimmy Bryan
Kuzma-Offenhauser 6
11
Roberto Mieres
Maserati 6
12
Jack McGrath
Kurtis Kraft-Offenhauser 5
13
Stirling Moss
Maserati 4,14
13
Onofre Marimón
Maserati 4,14
15
Robert Manzon
Ferrari 4
16
Sergio Mantovani
Maserati 4
17
Prince Bira
Maserati 3
18
Umberto Maglioli
Ferrari 2
19
Élie Bayol
Gordini 2
19
Mike Nazaruk
Kurtis Kraft-Offenhauser 2
19
André Pilette
Gordini 2
19
Luigi Villoresi
Maserati 2
23
Duane Carter
Kurtis Kraft-Offenhauser 1,5
23
Troy Ruttman
Kurtis Kraft-Offenhauser 1,5
25
Alberto Ascari
Maserati / Lancia 1,14
26
Jean Behra
Gordini 0,14


Estadístiques pilots

-Pole positions: 5 (Fangio 5, Farina, 1, McGrath 1, González 1, Ascari 1)
-Primera fila: 11 (Fangio 8, Moss 4, González 4, Hawthorn 4, Ascari 3, Farina 2, McGrath 1, Bryan 1, Daywalt 1, Kling 1, Schell 1)
-Victòries: 4 (Fangio 6, Vukovich 1, Hawthorn 1, González 1)
-Voltes ràpides: 10 (González 3, Fangio 3, Ascari 2, McGrath 1, Herrmann 1, Moss 1, Hawthorn 1, Behra 1, Marimón 1, Kling 1)
-Podis: 15 (Fangio 7, González 5, Hawthorn 4, Trintignant 2, Farina 1, Villoresi 3, McGrath 1, Bryan 1, Vukovich 1, Moss 1, Kling 1, Marimón 1, Manzon 1, Herrmann 1, Musso 1, Maglioli 1)
-Voltes liderades: 15 (Fangio 218, González 122, Vukovich 90, Hawthorn 60, Ascari 48, McGrath 47. Bryan 46, Farina 21, Moss 20, Kling 18, Schell 10, Daywalt 8, Cross 8, Trintignant 5, Hanks 1)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 5 (Mercedes 4, Ferrari 2, Maserati 1, Kurtis Kraft 1, Lancia 1)
-Primera fila: 6 (Ferrari 11, Maserati 8, Mercedes 7, Kurtis Kraft 2, Kuzma 1, Lancia 1)
-Victòries: 4 (Mercedes 4, Ferrari 2, Maserati 2, Kurtis Kraft 1)
-Voltes ràpides: 6 (Mercedes 4, Ferrari 3, Maserati 2, Kurtis Kraft 1, Gordini 1, Lancia 1)
-Podis: 5 (Ferrari 12, Mercedes 7, Maserati 5, Kurtis Kraft 2, Kuzma 1)
-Voltes liderades: 6 (Ferrari 249, Mercedes 168, Kurtis Kraft 154, Maserati 98, Kuzma 46, Lancia 7)

11 de febrer de 2016

Temporades: 1953

Quarta temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Alberto Ascari (Itàlia)
Campió del món de constructors: no es disputava encara
Puntuació: 8-6-4-3-2, i 1 per la volta ràpida. (4 millors resultats). Es podia compartir cotxe i repartir-se els punts. 
Normes: Sense límit de pes. Motors de 2000 cc atmosfèrics o 750 cc amb compressor, sense límit de cilindres o cicles. A Indianapolis, motors de 4500 cc atmosfèrics o 3000 cc amb compressor.


De nou a l’any 1953 es va córrer amb cotxes de Fórmula 2, mentre els equips esperaven el 1954 i les noves normes per a cotxes de Fórmula 1.  Els cotxes eren bàsicament els de la temporada anterior amb lleugeres millores, i Ferrari va tornar a dominar amb el 500.
Novament Alberto Ascari va guanyar el títol, però potser no va vèncer amb tanta autoritat com el 1952. Tot i això, amb 6 poles i 5 victòries, l’italià va segellar el títol abans de l’última cursa.
L’última cursa va suposar el retorn d’una marca que no fos Ferrari a la victòria per primer cop des de 1951. Ascari liderava però va fer una birolla a l’última corba, cosa que va aprofitar Juan Manuel Fangio per tornar a guanyar i assegurar-se el subcampionat. L’argentí, ja recuperat de l’accident de 1952 en que es va lesionar les vèrtebres, va demostrar el potencial de Maserati amb el A6GCM.
Una altra fita important va ser la victòria de Mike Hawthorn al gran premi de França. Enzo Ferrari havia fitxat l’anglès degut a les seves actuacions de 1952 i el britànic es va convertir en el primer pilot de les Illes que guanyava un gran premi des de 1938.
Pel que fa als demés, poca oposició. BRM seguia sense fer acte de presència. Els Gordini, HWM-Alta, Connaught-Francis o Cooper-Bristol amb prou feines arribaven a sumar algun punt, tot i ser pilotats per futurs grans noms de l’esport com Stirling Moss, Peter Collins o Jean Behra.

Sortida del GP de Gran Bretanya. D'esquerra a dreta, Ascari, González, Hawthorn i Marimón.

Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
18/1 RA  Ascari (Ferrari) Ascari (Ferrari) Ascari (Ferrari)
30/5 500 Vukovich (KK) Vukovich (KK) Vukovich (KK)
7/6 NL Ascari (Ferrari) Ascari (Ferrari) Villoresi (Ferrari)
21/6 B Fangio (Maserati) Ascari (Ferrari) González (Maserati)
5/7 F Ascari (Ferrari) Hawthorn (Ferrari) Fangio (Maserati)
18/7 GB Ascari (Ferrari) Ascari (Ferrari) Ascari (Fer)/González (Mas)
2/8 D Ascari (Ferrari) Farina (Ferrari) Ascari (Ferrari)
23/8 CH Fangio (Maserati) Ascari (Ferrari) Ascari (Ferrari)
13/9 I Ascari (Ferrari) Fangio (Maserati) Fangio (Maserati)


Classificació de pilots


Pilot Equip Punts
1
Alberto Ascari
Ferrari 34,5
2
Juan Manuel Fangio
Maserati 28
3
Giuseppe Farina
Ferrari 26
4
Mike Hawthorn
Ferrari 19
5
Luigi Villoresi
Ferrari 17
6
Froilán González
Maserati 13,5
7
Bill Vukovich
Kurtis Kraft-Offenhauser 9
8
Toulo de Graffenried
Maserati 7
9
Felice Bonetto
Maserati 6,5
10
Art Cross
Kurtis Kraft-Offenhauser 6
11
Onofre Marimón
Maserati 4
12
Maurice Trintignant
Gordini 4
13
Duane Carter
Kurtis Kraft-Offenhauser 2
13
Sam Hanks
Kurtis Kraft-Offenhauser 2
15
Óscar Gálvez
Maserati 2
15
Jack McGrath
Kurtis Kraft-Offenhauser 2
15
Hermann Lang
Maserati 2
18
Fred Agabashian
Kurtis Kraft-Offenhauser 1,5
18
Paul Russo
Kurtis Kraft-Offenhauser 1,5


Estadístiques pilots

-Pole positions: 3 (Ascari 6, Fangio 2, Vukovich 1)
-Primera fila: 10 (Ascari 8, Fangio 7, Farina 5, Villoresi 2, González 2, Hawthorn 2, McGrath 1, Agabashian 1, Vukovich 1, Bonetto 1)
-Victòries: 5 (Ascari 5, Vukovich 1, Hawthorn 1, Farina 1, Fangio 1)
-Voltes ràpides: 5 (Ascari 4, González 2, Fangio 2, Vukovich 1, Villoresi 1)
-Podis: 12 (Ascari 5, Farina 5, Fangio 4, González 3, Hawthorn 3, Villoresi 3, Cross 1, Hanks 1, Vukovich 1, Carter 1, Bonetto 1, Marimón 1)
-Voltes liderades: 9 (Ascari 415, Vukovich 195, González 40, Fangio 33, Farina 31, Hawthorn 17, Hanks 3, Rathmann 1, Agabashian 1)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 3 (Ferrari 6, Maserati 2, Kurtis Kraft 1)
-Primera fila: 3 (Ferrari 17, Maserati 10, Kurtis Kraft 3)
-Victòries: 3 (Ferrari 7, Kurtis Kraft 1, Maserati 1)
-Voltes ràpides: 3 (Ferrari 5, Maserati 4, Kurtis Kraft 1)
-Podis: 3 (Ferrari 16, Maserati 8, Kurtis Kraft 3)
-Voltes liderades: 3 (Ferrari 463, Kurtis Kraft 200, Maserati 73)

6 de febrer de 2016

Ivan Monells: Un Adéu a una etapa

18 de Gener de 2007. Aquell dia vaig iniciar el projecte de Fórmula1EnCatalà amb un post http://formula1cat.blog.com/2007/01/  en un blog minimalista, simple i, perquè no dir-ho, un punt desencertat en el disseny J.

De mica en mica més gent es va anar incorporant a l’equip. El Marc Costa s’hi va sumar al cap d’uns pocs posts i l’hem de considerar “cofundador”. Un temps més tard van entrar el Jordi i després el Just i el Guillem. Per el camí, també han escrit al blog el Pere, l’Albert, el Cristóbal, el Carlos i el Marc Peirón. Ja em perdonareu pels que segurament em descuido.

La temporada 2007 va ser una de les més interessants que recordo, amb el rookie Lewis Hamilton barallant-se amb el vigent bicampió del món Fernando Alonso. Recordo el mal clima a can Mclaren i Kimi Räikkönen guanyant el títol a l’últim suspir. Molts fans de Fernando Alonso recordarán aquell Gran Premi  de la Xina i aquell mític “se ha enganchao!”. En fi, una temporada épica de ja fa ni més ni menys que 8 anys.

Segurament es tracta del moment de la meva vida on tan jo com el meu entorn estàvem més enganxats a la categoria reina. Havia viatjat a França, Monza i dues vegades a Bèlgica per veure les curses en directe. Per suposat mai em perdia la cursa de casa, Quedàvem amb amics per veure les curses a les 4 de la matinada i, per suposat, veure-les en diferit era una especie de sacrilegi.

 Una de les meves dues visites a SPA! No és espectacular?


No obstant, els anys passen i aquella passió s’ha transformat, lamentablement, en una certa indiferència. Desconec els motius, però he perdut la passió per aquest esport. La veritat és que ha estat quelcom bastant progressiu i segurament hi té a veure que el meu entorn més pròxim també ha perdut l ‘interés en les curses.

Ja no demano estar el més aprop del televisor els diumenges a casa els sogres, ja no m ‘emporto l’ipad per seguir els temps i veure quan un pilot es queda sense pneumàtics abans de que se n’adonin els comentaristes, ja no vaig a veure les curses en directe: aquest últim any va ser el primer any que no vaig anar a Montmeló després de 10 anys seguits sense faltar en ni una edició. Aquella passió desenfrenada que em va portar a obrir aquest blog s’ha esfumat.

Evidentment encadenar el domini de Red Bull amb el de Mercedes de ben segur que no ha ajudat, però tampoc crec que en sigui la causa, sino el catalitzador.

Aquesta última temporada considero que les meves publicacions no han estat del nivell que es mereixen els lectors de Fórmula1EnCatalà. Té sentit escriure quan realment t ‘apassiona el què expliques, però quan ho expliques desde la distància i la indiferència els articles són buits i freds, tot el contrari del què tenia al cap quan vaig voler crear aquest espai, un espai dedicat a la opinió sense tabús. La meva vida frenética d’emprenedor tampoc ajuda a poder dedicar el temps que es mereixen els nostres lectors i, amés, fa bastant difícil poder veure les curses.

Així doncs, no em queda altre que despedir-me. Del què més content estic després d’aquests anys no és ni del nombre de posts, ni dels seguidors, ni dels fans de Facebook, ni de les aparicions en prensa. Sens dubte del que més orgullós estic és de que s’hagi aconseguit crear un equip (un equipàs de fet!) de gent que colabora amb el projecte de Fórmula1EnCatalà de forma desinteresada. Em fa molt feliç pensar que, al final, he aconseguit crear una entitat en la qual ja no soc necessari i té vida per ella propia. Al final, no és això el què ens enamora als emprenedors?

Em despedeixo amb aquesta foto on surto amb el Nico Rosberg, quan encara tots dos érem jovenets i el Rosberg encara no havia aconseguit res a la F1. Fa la tira d'anys ja! :)




Salut i benzina