16 de gener de 2016

Temporades: 1950

Primera temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Giuseppe Farina (Itàlia)
Campió del món de constructors: no es disputava encara
Puntuació: 8-6-4-3-2, i 1 per la volta ràpida. (4 millors resultats). Es podia compartir cotxe i repartir-se els punts. 
Normes: Sense límit de pes. Motors de 4500 cc atmosfèrics o 1500 cc amb compressor, sense límit de cilindres o cicles. A Indianapolis, motors de 4500 cc atmosfèrics o 3000 cc amb compressor.


El campionat mundial de pilots de Fórmula 1 es va inaugurar el 1950. Ja hi havia hagut campionats europeus al període d’entreguerres, però res semblant a un campionat internacional. Així que bàsicament el que es va fer va ser agafar les curses més importants del calendari europeu per a “voiturettes” segons les normes d’abans de la Segona Guerra Mundial: motor 4500 cc atmosfèric o 1500 sobrealimentat. I es van afegir les 500 milles d’Indianàpolis per a donar sentit al terme “mundial”.
L’equip Alfa Romeo, amb els seus 158 dissenyats per a combatre els equips alemanys de finals dels anys 30, va dominar per complet aquest primer any. L’equip el formaven, entre d’altres, les tres “F”: l’argentí Juan Manuel Fangio i els italians Luigi Fagioli i Giuseppe “Nino” Farina. Ells tres van ocupar els tres primers llocs del campionat i entre Farina i Fangio es van repartir totes les pole positions, victòries i voltes ràpides, exceptuant Indianàpolis, on cap equip europeu va participar-hi.
Finalment l’agressiu Farina va prevaler per sobre dels seus companys. A l’última cursa a Monza, Fangio va patir una avaria. Llavors va agafar el cotxe del seu company Taruffi i també se li va avariar, mentre en Farina guanyava la cursa per inscriure el seu nom per sempre com el primer campió del món de Fórmula 1.
Pel que fa a la competència, poca cosa. Ferrari tot just feia 3 anys que existia, tot i que amb el 375 aparegut a final de temporada ja prometien. Maserati no era prou ràpid amb el 4CLT-48. Des de França una colla de pilots van fer córrer Talbots i Gordinis amb diferent sort, sent el francès Louis Rosier el millor dels no-Alfa Romeo amb un Talbot T26, i també es van veure cotxes curiosos com els ERA i els Alta anglesos. Fins i tot a Monza va aparèixer un Ferrari 166 modificat amb un motor Jaguar. Sacrilegi!

Farina a la cursa inaugural del mundial.


Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
13/5 GB  Farina (Alfa) Farina (Alfa) Farina (Alfa)
21/5 MO Fangio (Alfa) Fangio (Alfa) Fangio (Alfa)
30/5 500 Faulkner (KK) Parsons (KK) Parsons (KK)
4/6 CH Fangio (Alfa) Farina (Alfa) Farina (Alfa)
18/6 B Farina (Alfa) Fangio (Alfa) Farina (Alfa)
2/7 F Fangio (Alfa) Fangio (Alfa) Fangio (Alfa)
3/9 I Fangio (Alfa) Farina (Alfa) Fangio (Alfa)


Classificació de pilots


Pilot Equip Punts
1
Giuseppe Farina
Alfa Romeo 30
2
Juan Manuel Fangio
Alfa Romeo 27
3
Luigi Fagioli
Alfa Romeo 24
4
Louis Rosier
Talbot-Lago 13
5
Alberto Ascari
Ferrari 11
6
Johnnie Parsons
Kurtis Kraft-Offenhauser 9
7
Bill Holland
Deidt-Offenhauser 6
8
Prince Bira
Maserati 5
9
Reg Parnell
Alfa Romeo 4
9
Louis Chiron
Maserati 4
9
Mauri Rose
Deidt-Offenhauser 4
9
Peter Whitehead
Ferrari 4
13
Dorino Serafini
Ferrari 3
14
Yves Giraud-Cabantous
Talbot-Lago 3
14
Raymond Sommer
Ferrari 3
14
Cecil Green
Kurtis Kraft-Offenhauser 3
14
Robert Manzon
Simca-Gordini 3
18
Philippe Étancelin
Talbot-Lago 3
19
Felice Bonetto
Maserati 2
20
Tony Bettenhausen
Kurtis Kraft-Offenhauser 1
20
Joie Chitwood
Kurtis Kraft-Offenhauser 1
20
Eugène Chaboud
Talbot-Lago 1


Estadístiques pilots

-Pole positions: 3 (Fangio 4, Farina 2, Faulkner 1)
-Primera fila: 10 (Farina 6, Fangio 6, Fagioli 4, Parnell 1, González 1, Agabashian 1, Rose 1, Faulkner 1, Ascari 1, Sanesi 1)
-Victòries: 3 (Fangio 3, Farina 3, Parsons 1)
-Voltes ràpides: 3 (Fangio 3, Farina 3, Parsons 1)
-Podis: 12 (Fagioli 5, Fangio 3, Farina 3, Rosier 2, Ascari 2, Parnell 1, Chiron 1, Parsons 1, Holland 1, Rose 1, Whitehead 1, Serafini 1)
-Voltes liderades: 8 (Farina 197, Fangio 179, Parsons 115, Rose 15, Holland 8, Fagioli 8, Sommer 5, Ascari 2)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 2 (Alfa Romeo 6, Kurtis Kraft 1)
-Primera fila: 5 (Alfa Romeo 18, Kurtis Kraft 2, Deidt 1, Maserati 1, Ferrari 1)
-Victòries: 2 (Alfa Romeo 6, Kurtis Kraft 1)
-Voltes ràpides: 2 Alfa Romeo 6, Kurtis Kraft 1)
-Podis: 6 (Alfa Romeo 12, Ferrari 3, Deidt 2, Talbot-Lago 2, Maserati 1, Kurtis Kraft 1)
-Voltes liderades: 5 (Alfa Romeo 384, Kurtis Kraft 115, Deidt 23, Talbot-Lago 5, Ferrari 2)

10 de gener de 2016

Obituari: Maria Teresa de Filippis

Maria Teresa de Filippis va morir ahir als 89 anys. La seva plaça a la història de la Fórmula 1 quedarà per sempre com la primera dona que va participar en un gran premi; una pionera als anys 50.

De Filippis va néixer l'11 de novembre de 1926 a Nàpols, Itàlia, en una família de l'aristocràcia. El seu pare, el comte Franz de Filippis, tenia diverses empreses que havien procurat l'estesa de l'electricitat a diferents parts rurals del sud d'Itàlia. 
Així doncs, la família era una de les mes riques del país i la Maria Teresa va ser educada per tenir caràcter i fer-se respectar, al contrari de moltes dones de la primera meitat del segle XX, destinades únicament a ser ames de casa. Com explicava el seu marit "a casa seva deien que ningú havia de dir a un de Filippis què havia de fer". Per altra banda, era un fet bastant normal en aquells temps que només la gent amb molts possibles pogués participar en curses.

El pare la va apuntar a hípica i se li donava bé. Era la seva principal ocupació i la mantenia en forma. Tenia quatre germans, tres d'ells homes que, indirectament, van ser els que la van portar a les curses. El 1948, dos dels germans van apostar-se amb l'altre que ella no podia conduir ràpidament, tot i que en realitat conduia des que en tenia 16. Ella es va entrenar i va guanyar la primera cursa en que va participar, una cursa menor a Salerno amb un Fiat 500. Els pares no van posar objeccions a que passés dels cavalls de veritat als cavalls de vapor, si bé la seva mare li deia que "anés a poc a poc i guanyés".

De Filippis va anar competint i progressant amb els anys, arribant a ser subcampiona del campionat italià de cotxes sport el 1954 amb un OSCA i novena a la Targa Florio de 1955, ja amb un Maserati. Durant aquells anys es trobava regularment amb pilots de la talla de Juan Manuel Fangio, Stirling Moss o Mike Hawthorn, ja que els pilots no competien únicament a la Fórmula 1. Tony Brooks apunta que "era respectada pel seu coratge, tenia agalles. Em va semblar genial que ho provés a la Fórmula 1".

A Mònaco, 1958.
Era coneguda com "il pilotino". En una època en que els pilots eren homes grans i corpulents per fer front a curses més llargues que les actuals i sense cap tipus de direcció assistida, la Maria Teresa pesava tant sols 49 quilos. Tot i el seu físic, va començar l'any 1958 a competir en curses de Fórmula 1, quedant cinquena al GP no puntuable de Siracusa amb un Maserati 250F.
Però a les curses puntuables el Maserati ja no era el cotxe punter. A Mònaco no va aconseguir classificar-se. Només 2 Maserati dels 10 que ho va provar es van classificar, i de Filippis tenia problemes a les corbes lentes amb la direcció: "Era duríssima a les corbes lentes i potser va ser una mica massa per a mi. Però a llocs com Spa no hi havia problema".

Efectivament, a Spa es va classificar. En aquell temps el circuit mesurava 14 quilòmetres i les distàncies podien ser grans. De Filippis va ser última als entrenaments a 33 segons de la pole, i va acabar la cursa en la desena posició, a dues voltes del guanyador Brooks: "Estava esgotada, pràcticament sense forces. Em van dir que el rei Balduí de Bèlgica em volia conèixer. Em va tocar el braç i va exclamar 'semblen de ferro!'"

El seu següent gran premi va ser a Portugal. Va tornar a classificar-se última, havent tingut un gran ensurt mentre entrenava: "Vaig picar contra un pal d''electricitat que va travessar el Maserati. Encara no sé com em vaig arronsar al seient i no em vaig fer res...". A la cursa, havia avançat a Cliff Allison quan a la sisena volta el motor va dir prou.

A Itàlia es classificaria per la seva última cursa. De nou va ser última, formant part d'un grup de 5 Maseratis que ocupaven les últimes cinc posicions. En aquells anys la cursa de Monza era molt un test de fiabilitat i resistència, i entre avançaments i abandonaments de Filippis es trobava al cinquè lloc. Podria haver sumat dos punts en el seu tercer GP i ser la primera dona en puntuar al mundial, però el 250F va dir prou a falta de 13 voltes pel final.

Amb els seus trofeus, el 1958.
Per al 1959, de Filippis va ajuntar-se amb Jean Behra, amb qui havia fet amistat. Behra corria amb Ferrari però al mateix temps estava desenvolupant el seu propi Behra-Porsche. El cotxe franco-alemany va arribar just a temps pel GP de Mònaco, però ni ella, ni Wolfgang von Trips ni Hans Herrmann van aconseguir classificar-lo. "Les relacions de canvi no eren les correctes, i Stirling Moss em va dir que no calia que ho tornés a intentar".

La seva següent cursa hauria d'haver estat a l'AVUS, prop de Berlín. Però Behra va tenir problemes amb Ferrari i va ser despatxat. El francès va demanar-li a la Maria Teresa si podria competir amb el cotxe que ella hauria conduit ("Com podia dir-li que no, si era el seu cotxe"). Competint tant a la cursa de Fórmula 1 com a la de cotxes sport, Behra va sortir-se de la pista i va morir pràcticament a l'acte.
Disgustada per haver perdut un amic i per les morts que havia vist de prop durant el 1958 (Peter Collins, Luigi Musso, Alfonso de Portago...), va deixar les carreres. 

Es va casar el 1963 i va tenir fills. Va escriure un llibre sobre les seves experiències i no va ser fins al 1978 que va tornar a l'ambient de les curses, unint-se al Club International des Anciens Pilots de Grand Prix F1, on va retrobar el contacte amb molts dels companys amb qui havia competit. Pel seu 85è aniversari va ser nomenada presidenta honorífica del club, i tots aquests anys ha assistit a esdeveniments històrics, seguint ben activa fins a la seva mort ahir dissabte 9 de gener, als 89 anys.

De Filippis va ser una pionera en un món encara molt dominat pels homes. Ella va guanyar-se el respecte d'homes com Juan Manuel Fangio. "Em deia que corria massa, que hauria d'intentar afluixar una mica. Per a mi va ser com un pare a les curses, molt senzill i amable, em tractava molt bé. En aquella època tots els pilots convivíem molt, sopàvem junts, sortíem junts... a Fangio li costava ballar, jo li vaig ensenyar el tango!"
Una dona, a més, capaç de dir-li que no a Enzo Ferrari. "Hi tenia bona relació i sempre s'emprenyava perquè girava el cap en comptes de fer servir els retrovisors. Però no volia portar Ferraris perquè ell manava molt, i jo volia fer el que jo volgués. Maserati era més com una família".

Una part de la història femenina de la Fórmula 1 se n'ha anat. Descansi en pau, Maria Teresa.


5 de gener de 2016

L'automobilisme fins a la Fórmula 1

A vegades, per entendre on som, cal mirar enrere. Actualment la Fórmula 1 es més un negoci que un esport, però la Fórmula 1 recull tota l'experiència de més d'un segle d'enginyers intentant anar més ràpid; recull tot el risc i el perill que centenars de pilots han corregut vorejant arbres i edificis; recull tot l'esforç dels metges i les autoritats per millorar la seguretat; i sobretot recull la passió de milions d'aficionats que s'han enganxat al sentir com un motor els feia vibrar tot el cos.
Per tot això, explicarem una breu història de l'automobilisme, i de les diferents fites que es van anar aconseguint fins al 1950, any d'inici de l'actual Fórmula 1.

Els inicis: de mitjans del segle XIX al 1905

La primera cursa entre dos vehicles de vapor va tenir lloc el 30 d'agost de 1867, entre Ashton-under-Lyne i Old Trafford, als voltants de Manchester, Gran Bretanya. Va guanyar el carruatge d'Isaac Watt Boulton per davant del seu únic competidor, Daniel Adamson. Als Estats Units, l'estat de Wisconsin va fer una llei oferint finançament per a la primera cursa americana; el 16 de juliol de 1878 dos vehicles de vapor van competir en una cursa de 200 milles des de Green Bay fins a Madison. Va guanyar l'Oshkosh amb un temps de 33 hores, a una velocitat de 6,1 milles per hora.

Però el vapor no era el futur. Nikolaus Otto i Eugen Langen. La primera versió del motor Otto va ser creada el 1864, però aquest motor només va arribar a tres cavalls de potència. El motor va ser millorat el 1876 per Franz Rings i Herman Schumm, homes que havien arribat a l'empresa d'Otto portats per Gottlieb Daimler. Rings i Schumm van desenvolupar el que coneixem avui com a motor de 4 temps, aconseguint molta més potència i control de la combustió.
Otto volia seguir fent motors estàtics, mentre que Daimler volia provar el seu ús per al transport. Aquest últim va acabar marxant de l'empresa amb Wilhelm Maybach, i el 1885 van crear el primer vehicle amb motor de combustió interna, una espècie de moto. Daimler, com tots sabeu, és l'actual Mercedes-Benz.

A partir d'aquí les ganes de provar les noves invencions en marxa van créixer, i la primera cursa es va organitzar el 28 d'abril de 1887, a París. Georges Bouton va guanyar amb un De Dion-Bouton, però era l'únic competidor present. Una altra cursa solitària va ser la París-Brest-París de 1891. Normalment era un esdeveniment ciclista, però Armand Peugeot va persuadir els organitzadors perquè deixessin participar el seu quadricicle Type 3. Auguste Doriot i Louis Rigoulot van completar els 1200 km; això si, 6 dies més tard que els ciclistes. El 1894 va tenir lloc la Paris-Rouen, generalment considerada la primera cursa del món. El comte de Dion va ser el primer en arribar, però els organitzadors van donar com a guanyadors als Peugeot i als Panhard, doncs es jutjaven també la velocitat, la seguretat i l'estabilitat dels vehicles.

Ja el 1900 es va iniciar la Gordon Bennett Cup, competició internacional entre països. Inicialment es disputava d'una ciutat a l'altra, però el fatal accident de Marcel Renault a la París-Madrid de 1903 va fer que es canviés el format a circuits tancats, igualment molt llargs pels estàndards actuals. El 1904, als Estats Units, va començar la Copa Vanderbilt, i també es van començar a veure els primers circuits, que solien ser pistes de terra o cendra que també s'usaven per a l'hípica. I una altra fita important de 1904 és la fundació de l'Association Internationale des Automobile Clubs Reconnus, l'AIACR, precursora de l'actual FIA.

-1867: Primera cursa de la història entre vehicles autopropulsats, a Anglaterra.
-1885: Primer motor de combustió en un vehicle.
-1889: A Catalunya, primer vehicle amb motor de combustió creat per Francesc Bonet.
-1894: París-Rouen, primera cursa amb més d'un participant amb motor de combustió
-1900: Inici de la Copa Gordon Bennett.
-1901: A Catalunya, primers vehicles matrículats.
-1902: Inici de les curses de Champ Car, organitzades per l'AAA. Es crea la Hispano-Suiza.
-1903: Fundació del RACE.
-1904: Inici de la Copa Vanderbilt i fundació de l'AIACR.
-1905: Fi de la Copa Gordon Bennett.

París-Madrid de 1903: L'última cursa europea de ciutat a ciutat.


De 1906 a la Primera Guerra Mundial

Els Grand Prix es van iniciar amb la desaparició de la copa Gordon Bennett el 1905. L'Automobile Club de France va seguir organitzant la seva cursa el 1906 i la va denominar Grand Prix de l'ACF, essent la primera cursa amb aquesta denominació. S'anaven organitzant curses a diversos països, com per exemple al nou circuit de Brooklands, però no hi havia un campionat com a tal, com si hi va començar a haver el 1912 als Estats Units, amb els Champ Car. Ja el 1911 Indianapolis havia començat a organitzar la seva prova de 500 milles.
Mentre a Europa se seguien fent curses en traçats de carretera tancats al públic, els nord-americans corrien més en circuits ovalats i peraltats més curts, en ocasions fins i tot de fusta, mentre que a Sud-Amèrica les llargues curses d'una ciutat a una altra seguien sent populars.
El 1906 es va fundar el Reial Automòbil Club de Catalunya, i les primeres proves van tenir lloc el 1908, amb una cursa de voiturettes entre Sitges, Vallmoll i Vilafranca del Penedès. El 1913 va tenir lloc el primer Gran Premi d'Espanya, organitzat pel Real Automóvil Club de España en un circuit de més de 300 km entre Madrid i Segovia.
La Primera Guerra Mundial entre els anys 1914 i 1918 va aturar les curses principalment a Europa i en menor grau als Estats Units.

-1906: Primer Grand Prix a França, primera Targa Florio i fundació del RACC.
-1907: Inaguració de Brooklands, primer circuit permanent del món.
-1908: Primera cursa a Catalunya.
-1909: Inauguració del circuit d'Indianàpolis
-1910: Primera cursa de Turismo Carretera argentí.
-1912: Primer campionat de l'American Automobile Association, precursor de l'IndyCar.
-1913: Primer Gran Premi d'Espanya.
-1914: Inici de la I Guerra Mundial.

Les primeres 500 milles d'Indianapolis, 1911.


El període d'entreguerres

Els anys 20 i 30 es va viure una veritable era daurada de l'automobilisme. Els Grand Prix es van començar a estendre per tota Europa, es va crear el primer campionat per a marques el 1925 i també un campionat europeu de pilots l'any 1935. Circuits com Monza, Nürburgring, Hockenheim, Donington, Spa-Francorchamps o Mònaco van aparèixer en aquells anys, així com el nostre Autódrom de Sitges-Terramar, que va ser tot just el quart circuit permanent a tot el món. A casa es va fundar la Penya Rhin el 1916 i es van organitzar curses de voiturettes a Vilafranca, i a Montjuïc, mentre el GP espanyol es feia a Sitges-Terramar i a Lasarte. Als Estats Units el campionat AAA seguia ben vigent, amb les 500 milles d'Indianàpolis regulament visitades per pilots europeus pel creixent prestigi de la cursa.
També data d'aquells anys l'estil conegut com a Gran Turisme. L'aparició de les 24 hores de Le Mans el 1923 i les Mille Miglia el 1927 va fomentar aquest tipus de curses més orientades als cotxes esportius i no tant a monoplaces purament de carreres, amb el complement afegit de la durabilitat i la competició per relleus entre pilots.
Als Grans Premis, el període 1933-1939 va viure una intensa competició entre Mercedes i Auto Union, que rebien generoses sumes de l'Alemanya nazi per demostrar la supremacia tècnica del país i marques com Alfa Romeo, Bugatti o Maserati. Sorgeixen així els primers herois de la competició, pilots com Rudolf Caracciola, Tazio Nuvolari o Bernd Rosemeyer, i mànagers com Enzo Ferrari o Alfred Neubauer.
Però novament els conflictes ho van aturar tot. El 1936 s'iniciava la Guerra Civil a Espanya i es deixava de fer el Gran Premi Penya Rhin a Montjuïc, i el 1939 tota Europa queia en guerra. A Estats Units les competicions van aturar-se després de l'atac a Pearl Harbor, i només algunes curses es van disputar a Sud-Amèrica durant aquells anys.

-1921: Primera cursa de la Penya Rhin a Vilafranca.
-1922: Inauguració de Monza i de Sitges-Terramar
-1923: Primeres 24 hores de Le Mans i primer GP d'Espanya a Catalunya.
-1925: Primer campionat de marques, sota la jurisdicció de l'AIACR.
-1927: Primeres Mille Miglia.
-1935: Campionat europeu de pilots.
-1936: Inici de la Guerra Civil espanyola.
-1939: Inici de la II Guerra Mundial.

Achille Varzi (Auto Union) davant de Rudolf Caracciola (Mercedes) 
al GP d'Espanya disputat al circuit de Lasarte, el 1935.


Després de la guerra i inici del mundial de Fórmula 1

Ja el mateix 1945 es va organitzar una cursa per celebrar la fi de les hostilitats a París, però va ser l'any següent quan es va tornar a l'activitat de pre-guerra, això si, amb falta de materials i alguns pilots que havien perdut els seus millors anys (i en alguns casos la vida) durant el conflicte. El 1947 l'AIACR es va refundar i va passar a ser la FIA, i va reprendre els plans que hi havia per fer un campionat mundial, que s'iniciaria finalment el 1950. Per aquells anys altres organitzacions van iniciar els seus campionats, com per exemple la FIM el de motociclisme el 1949 o la NASCAR el 1948.
A partir d'aquí els majors canvis serien per temes de seguretat i de organització. Per exemple el 1955 es va prohibir momentàniament (i permanentment a Suïssa) l'automobilisme després de la tragèdia de Le Mans, on van morir Pierre Levegh i 83 espectadors. També es van deixar de disputar les Mille Miglia, i certament queden poques curses (Illa de Man, potser?) on hi hagi veritable perill. L'accident de Le Mans també va fer que l'AAA deixés d'organitzar l'IndyCar i ho fes l'USAC, que al seu torn el 1979 va ser substituïda per la CART, que acabaria sent comprada el 2008 per la IRL, formant de nou l'actual IndyCar.
Precisament entre el conflicte USAC-CART i el FISA-FOCA de la Fórmula 1 hi ha paral·lelismes, doncs a ambdues bandes els equips buscaven una millor distribució dels diners que podia generar l'esport.
Tornant a la seguretat, cada cop s'ha tornat més inacceptable que algú pugui morir competint, i tant a Europa com a Estats Units s'han fet grans avenços que continuen avui en dia.

-1945: Primera cursa europea després de la guerra.
-1946: Reobre Indianàpolis.
-1946: Primer GP a Pedralbes.
-1947: Apareix Ferrari.
-1948: Creació de la NASCAR.
-1950: Primer mundial de Fórmula 1.
-1955: Tragèdia de Le Mans.
-1979-80: Conflictes organitzatius a Europa i als EUA per la distribució dels diners.

Primera cursa a Pedralbes, el 1946.

Espero que amb aquest petit resum us hagi educat una miqueta sobre els orígens de l'automobilisme. Al web hi ha desenes de pàgines amb més informació sobre la història, com per exemple 8W o la de Leif Snellman.