30 de desembre de 2016

Premis Home de l'Any 2016 de Fórmula 1 en Català


Som al penúltim dia de l'any i ja heu donat el vostre veredicte, ja heu votat i heu decidit qui són, tant per bé com per mal, els mereixedors dels premis Home de l'Any. Sense més dilació, descobrim els resultats....

Sorpresa de l'Any
La 4a posició de Force India

Ja l'any passat la Sorpresa de l'Any per a alguns de vosaltres va ser Force India, tot i que en general la mala prestació d'Honda us va sorprendre més. Però aquest any el 4t lloc de l'equip de Silverstone s'ha emportat el 55% dels vots. La veritat es que Force India està repetint les actuacions que en el seu dia va fer el seu precursor Jordan. També us van sorprendre el canvi Kvyat per Verstappen i l'actitud durant la temporada de Sebastian Vettel.



Decepció de l'Any
La direcció/organització de la F1

En aquesta categoria hi ha hagut més varietat d'opinions. Tant la temporada de Daniil Kvyat com la millora lenta de les prestacions de McLaren-Honda han estat una decepció per a molts de vosaltres, però l'opció majoritària ha estat la direcció o organització de la Fórmula 1. Certament aquest any hem viscut noves fites pel que fa a normes, aclariments, penalitzacions, començant per la sessió fallida de classificació, passant per la polèmica de les ràdios i acabant amb el debat sobre els límits de la pista.



Cursa de l'Any
GP d'Espanya


Tot i que el GP de Brasil també us va agradar amb els avançaments sota la pluja, aquest any la vostra cursa preferida ha estat el gran premi de casa. Al Circuit de Barcelona-Catalunya a vegades hi hem vist curses força avorrides, però l'edició del 2016 es recordarà per la col·lisió entre Nico Rosberg i Lewis Hamilton (primera vegada en cinc anys que plegaven els dos Mercedes) i per la primera victòria de Max Verstappen en un gran duel estratègic entre els Red Bull i els Ferrari.



Cotxe de l'Any
Mercedes W07 Hybrid

Per tercer any consecutiu heu donat a Mercedes el premi de Cotxe de l'Any, i es que després d'una temporada 2015 on Ferrari va semblar acostar-se als de Brackley, l'escuderia anglo-alemanya va tornar amb més força, batent el rècord de victòries, podis, pole positions i punts en una temporada. No obstant això, un quart dels votants heu valorat el progrés de Red Bull amb un motor que encara no està a l'alçada del Mercedes.



Avançament de l'Any
Verstappen a Rosberg, GP Brasil



Per segona temporada consecutiva Max Verstappen s'emporta el premi de l'Avançament de l'Any i com no podia ser d'altra manera, el va fer a Brasil. Els votants heu valorat la facilitat amb que va superar a Nico Rosberg per fora amb un cotxe teòricament inferior als totpoderosos Mercedes. També us han agradat força els avançaments de Fernando Alonso a Felipe Massa a Austin, i el que Rosberg li va fer a Verstappen a Abu Dhabi.



Rookie de l'Any
Pascal Wehrlein

El pilot alemany de Manor s'ha endut aquesta temporada el premi a millor debutant. Aconseguir un punt amb un Manor, per molt motor Mercedes que tingui, segueix sent una heroïcitat i també Wehrlein ens va delectar amb algunes voltes espectaculars que el van dur a la Q2 en més d'una ocasió. Però un 24,1% heu preferit a Esteban Ocon i Force India també; a falta de que es resolgui el substitut de Rosberg, ara per ara sembla que el francès tindrà un millor volant que l'alemany...



Pilotatge de l'Any
Max Verstappen a Brasil

Max Verstappen torna a repetir premi de la temporada anterior. No només ha obtingut una gran majoria per la seva actuació amb desenes d'avançaments a Interlagos, sinó que sumant els vots de la seva cursa a Montmeló en total un 82,7 % de vosaltres ha votat per l'holandès. Mencions a part també per la cursa de Lewis Hamilton a Àustria i pel cap de setmana de Daniel Ricciardo a Mònaco, on només una errada a boxes el va privar de la victòria.



Errada de l'Any
Xoc dels Mercedes al GP d'Espanya

Gran majoria aquí també per l'Errada de l'Any. A tothom ens va sobtar l'accident a la primera volta de Nico Rosberg i Lewis Hamilton al Circuit de Barcelona-Catalunya, en el que va ser l'única cursa que els dos pilots van perdre per si mateixos. També heu volgut recordar l'errada que va suposar la sessió de classificació per eliminació de principi d'any, i la mala sortida de Hamilton al GP del Japó, que pràcticament va enterrar les seves opcions al títol.



Pilot de l'Any
Nico Rosberg

Un 31% heu pensat que Max Verstappen ha estat el Pilot de l'Any i certament el neerlandès és un d'aquells personatges que polaritza l'opinió. Però el 55,2% ha valorat l'esforç, constància i finalment victòria del campió de 2016, Nico Rosberg. L'alemany ha pilotat com mai per derrotar per fi al seu company Lewis Hamilton, treballant més dur i quedant-se més hores amb els enginyers per complementar el seu talent.



Equip de l'Any
Mercedes

Aquest any incorporem la categoria d'Equip de l'Any. Aquí a més del cotxe valorem el que ha fet l'equip amb les eines disponibles, i per exemple Force India ha estat més votat que Red Bull, doncs heu valorat la feina dels de Silverstone amb un menor pressupost. Però la categoria l'ha guanyat Mercedes. Els campions del món no només han fabricat un gran cotxe, sinó que operativament estan un pas per sobre de la resta. 



I finalment....
l'Home de l'Any!
Nico Rosberg

(Copyright: Mercedes AMG F1)

Com a Pilot de l'Any, aquesta categoria ha estat un duel entre Max Verstappen i Nico Rosberg. Però aquí l'alemany ha doblat en vots al pilot de Red Bull. Heu volgut reconèixer el campió del món i la seva actitud, retirant-se seguint el que li demanava el cos quan el més fàcil hauria sigut seguir amb un gran cotxe i un sou millorat. Menció també per a Helmut Marko, l'home que va decidir la substitució de Daniil Kvyat per Max Verstappen.


Que en penseu dels resultats? Estem tots sonats o pensem semblant? Podeu opinar al nostre Facebook, i també desitjar-nos bon any nou. Nosaltres ho fem ara:

Bones festes i Feliç 2017!!!



28 de desembre de 2016

Temporades: 1993

Quaranta-quatrena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Alain Prost (França)
Campió del món de constructors: Williams-Renault (Gran Bretanya)
Puntuació: 10-6-4-3-2-1. Comptaven tots els resultats.
Normes: Pes mínim de 500 kg. Motors de 4 temps de 3500 atmosfèrics de fins a 12 cilindres. Prohibida la compressió. Prohibits els repostatges.

Alain Prost va tornar d'un any sabàtic i va fer una triple jugada mestra. Primer, es va assegurar un seient amb el cotxe més competitiu, el Williams-Renault. Segon, va posar una clàusula vetant el fitxatge d'Ayrton Senna com a company, tot i que el brasiler deia que fins i tot pilotaria gratis per a Williams. I tercer, el vigent campió Nigel Mansell no volia de cap de les maneres tornar a compartir equip amb Prost i va marxar cap a l'IndyCar (on va ser campió). Per aquesta raó, el número 1 no el va portar ningú i Damon Hill va pujar de pilot provador de Williams a titular amb el 0.
La superioritat del Williams FW15C era molt clara, com mostren les 13 poles que Prost (mai un especialista) va aconseguir. Però Ayrton Senna li va plantar cara. Tot i no disposar ja dels motors Honda i fer servir uns Ford menys potents que els de Benetton, el brasiler va guanyar cinc curses, incloent la que molts consideren la seva millor victòria al gran premi d’Europa disputat sota la pluja a Donington.
Senna també es va veure envoltat de polèmica al gran premi del Japó quan després de la cursa va pegar al nord-irlandès Eddie Irvine (que debutava per Jordan aquell dia) per avançar-lo quan Senna ja l'havia doblat.
Hill va guanyar tres curses consecutives per acabar sent tercer al mundial per davant de Michael Schumacher, que en va guanyar una a Portugal. Prost va proclamar-se campió i va anunciar la seva retirada a Estoril.
Un debutant famós va ser Michael Andretti, fill d’en Mario, però no va voler viure a Europa i a McLaren no va acabar l’any, sent substituït per Mika Häkkinen. També van debutar el 1993 Rubens Barrichello, que acabaria sent el pilot amb més curses disputades del campionat, i l'equip Sauber. Curiosament, en aquest any es va retirar el recordman de curses disputades, Riccardo Patrese.
Potser el fet més important de la temporada va ser la decisió de la FIA de prohibir a final de temporada totes les "ajudes" al pilotatge. Suspensions actives, canvis automàtics, ABS, control de tracció... en el que potser va ser el zenit tecnològic de la Fórmula 1.

Senna i Prost durant el gran premi d'Europa.

Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
14/3 SA Prost (Williams) Prost (Williams) Prost (Williams)
28/3 BR Prost (Williams) Senna (McLaren) M. Schumacher (Ben)
11/4 EU Prost (Williams) Senna (McLaren) Senna (McLaren)
25/4 SM Prost (Williams) Prost (Williams) Prost (Williams)
9/5 E Prost (Williams) Prost (Williams) M. Schumacher (Ben)
23/5 MO Prost (Williams) Senna (McLaren) Prost (Williams)
13/6 CA Prost (Williams) Prost (Williams) M. Schumacher (Ben)
4/7 F Hill (Williams) Prost (Williams) M. Schumacher (Ben)
11/7 GB Prost (Williams) Prost (Williams) Hill (Williams)
25/7 D Prost (Williams) Prost (Williams) M. Schumacher (Ben)
15/8 H Prost (Williams) Hill (Williams) Prost (Williams)
29/8 B Prost (Williams) Hill (Williams) Prost (Williams)
12/9 I Prost (Williams) Hill (Williams) Hill (Williams)
26/9 P
Hill (Williams)
M. Schumacher (Ben) Hill (Williams)
24/10 J
Prost (Williams)
Senna (McLaren) Prost (Williams)
7/11 AU
Senna (McLaren)
Senna (McLaren) Hill (Williams)


Classificació de pilots


Pilot Equip Punts
1
Alain Prost
Williams-Renault 99
2
Ayrton Senna
McLaren-Ford 73
3
Damon Hill
Williams-Renault 69
4
Michael Schumacher
Benetton-Ford 52
5
Riccardo Patrese
Benetton-Ford 20
6
Jean Alesi
Ferrari 16
7
Martin Brundle
Ligier-Renault13
8
Gerhard Berger
Ferrari 12
9
Johnny Herbert
Lotus-Ford 11
10
Mark Blundell
Ligier-Renault 10
11
Michael Andretti
McLaren-Ford 7
12
Karl Wendlinger
Sauber 7
13
JJ Lehto
Sauber 5
13
Christian Fittipaldi
Minardi-Ford 5
15
Mika Häkkinen
McLaren-Ford4
16
Derek Warwick
Footwork-Mugen Honda 4
17
Philippe Alliot
Larrousse-Lamborghini 2
17
Rubens Barrichello
Jordan-Hart 2
19
Fabrizio Barbazza
Minardi-Ford 2
20
Alex Zanardi
Lotus-Ford 1
20
Érik Comas
Larrousse-Lamborghini 1
20
Eddie Irvine
Jordan-Hart 1





Classificació de constructors


Equip Punts
1
Williams-Renault
168
2
McLaren-Ford
84
3
Benetton-Ford
72
4
Ferrari
28
5
Ligier-Renault
23
6
Lotus-Ford
12
7
Sauber
12
8
Minardi-Ford
7
9
Footwork-Mugen Honda
4
10
Larrousse-Lamborghini
3
10
Jordan-Hart
3



Estadístiques pilots

-Pole positions: 3 (Prost 13, Hill 2, Senna 1)
-Primera fila: 4 (Prost 16, Hill 12, Senna 3, M. Schumacher 1)
-Victòries: 4 (Prost 7, Senna 5, Hill 3, M. Schumacher 1)
-Voltes ràpides: 4 (Prost 6, M. Schumacher 5, Hill 4, Senna 1)
-Podis: 11 (Prost 12, Hill 10, M. Schumacher 9, Senna 7, Blundell 2, Patrese 2, Alesi 2, Berger 1, Brundle 1, Andretti 1, Häkkinen 1)
-Voltes liderades: 5 (Prost 431, Senna 290, Hill 242, M. Schumacher 63, Alesi 19)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 2 (Williams 15, McLaren 1)
-Primera fila: 3 (Williams 28, McLaren 3, Benetton 1)
-Victòries: 3 (Williams 10, McLaren 5, Benetton 1)
-Voltes ràpides: 3 (Williams 10Benetton 5, McLaren 1)
-Podis: 5 (Williams 22, Benetton 11, McLaren 9, Ligier 3, Ferrari 3)
-Voltes liderades: 4 (Williams 673, McLaren 290, Benetton 63, Ferrari 19)

21 de desembre de 2016

Colors (3): Les 10 millors decoracions de la F1

Seguint amb els articles de Colors de la Fórmula 1, avui toca fer llista, i he seleccionat les que crec que són en general les 10 millors decoracions de la història. No serà l'única llista d'aquestes, perquè també hi haurà els meus favorits personals, les pitjors decoracions, una altra de curioses i encara algunes més.
Abans de començar cal comentar que totes són decoracions amb patrocinadors; ja se sobreentén que el rosso corsa o el British Racing Green són colors clàssics. Per tant, tampoc apareix cap Ferrari avui, per la seva manca tradicional de decoració. Com he dit també, les 10 que apareixen avui són en general cotxes que agraden a tothom; m'he reservat els meus favorits per un altre dia. 
I com sempre, estem oberts a la discussió. Estareu d'acord amb la llista?

10. Yardley BRM (1970-71)

British Racing Motors no va sobreviure massa temporades en l'època del patrocini, i dos dels patrocinadors que va tenir (Yardley i Marlboro) els hi va prendre McLaren, conduint a la desaparició de l'equip el 1977. Aquí destaquem els colors de Yardley. En una època on tot just s'estava descobrint el patrocini i en que la majoria d'equips simplement pintaven el cotxe dels colors que manés el que pagava, BRM va aconseguir un disseny discret i senyorial, amb ocre, daurat i negre formant una Y que es repetia al morro i als costats. Aquest disseny també va passar a McLaren però amb una part pintada del taronja tradicional de l'equip que hi afegia un color més que al meu entendre no quedava tant bé.


9. Brabham BT52-BMW (1983)

Durant els anys 80, la Brabham de Bernie Ecclestone va ser blanc-i-blava amb els patrocinis de Parmalat i Olivetti, marcant clarament la identitat de l'escuderia. Per a mi d'aquests anys el millor és el BT52. La forma de fletxa del cotxe i el campionat de Nelson Piquet van convertir al monoplaça en un clàssic a recordar, però els colors també hi ajudaven, complementant molt bé les línies del cotxe.
Un detall interessant es que es van invertir els colors a mitja temporada. El cotxe va començar l'any principalment blanc amb detalls blaus i va acabar sent blau amb detalls blancs, però una mostra més del bon disseny es que funcionava de les dues maneres.
Un punt a favor també és la uniformitat: tot en blanc i blau excepte detalls molt petits dels logos de Fila, Santal i BMW (amb petita presència dels seus colors tradicionals). Notar també els números pintats als radiadors laterals.









8. Arrows A21-Supertec (2000)

Segur que molts de vosaltres recordareu l'Arrows A21 amb que Pedro de la Rosa va tenir algunes bones actuacions ara fa 16 anys. Per alguna raó el taronja i el negre van bé i quan Arrows va aconseguir el patrocini d'Orange juntament amb el de Repsol i amb el de patrocinadors holandesos de Jos Verstappen van fer molt bona feina. Ja ho havien fet bé amb l'A18 de Damon Hill i Pedro Diniz el 1997, o el cotxe tot negre de 1998, però penso que aquest va ser el millor disseny d'Arrows.
Com sempre, unitat en el disseny, taronja, negre i blanc. Quasi cap més color discordant, cosa que no va passar el 2001 i el 2002 quan els colors de Red Bull van afegir massa varietat.











7. Minardi M189/M190-Ford (1989-90)

Sovint els equips petits pateixen de no tenir un patrocinador principal que marqui uns colors o un disseny, i els cotxes o bé són blancs amb molts logotips o bé acaben sent un poti-poti de molts blocs sense cap ordre.
Des que Minardi havia entrat a la Fórmula 1 el 1985 els seus colors havien estat el negre i el groc, i per al 1989 van afegir-hi el blanc en un atractiu disseny en diagonal. Les tres franges, separades l'una de l'altre pel tercer color, feien més fàcil posar els logotips en un lloc correcte per als seus colors, amb l'excepció de Camel que ocupava un requadre groc a la part blanca. La decoració va triomfar i va continuar l'any 1990, demostrant que no per ser un equip petit s'ha de tenir un cotxe pintat de qualsevol manera.









6. Jaguar R5-Cosworth (2004)

Jaguar va existir durant cinc temporades a la Fórmula 1 amb essencialment el mateix disseny, així que per què l'R5 de 2004? Les lletres negres d'HSBC van desaparèixer dels pontons accentuant el vermell, que anava força bé amb el verd metàl·lic del cotxe i la silueta al capó motor. El patrocini de Becks s'havia reduït i ja no ocupava els deflectors laterals. El guany en color blanc deixava respirar una mica millor els logotips i en general la decoració va ser la més moderna de l'equip.










5. Benetton B198-Playlife (1998)

No podia faltar un Benetton en aquesta llista. A vegades els cotxes d'Enstone van pecar d'excés, amb molts logotips apilotats en blocs de diferents colors, com per exemple al cotxe de 1996. Però al de 1998, curiosament eliminar la presència del verd Benetton va ser quan millor va funcionar la cosa. Color general blau cel Mild Seven que separava el blanc amb el blau més fosc de la pròpia marca de tabac, que seguia lleugerament les formes rodones del cotxe. El vermell d'Akai queda força bé en el deflector horitzontal i a més ajuda als logotips de FedEx i Korean Air.











4. West McLaren Mercedes (1997-2005)

Molts havíem vist tota la vida els McLaren amb els colors de Marlboro, i quan la marca americana va anunciar a finals de 1996 que deixaria els de Woking, hi va haver sorpresa. Ràpidament van anunciar un contracte amb la tabaquera West, que havia patrocinat Zakspeed als anys 80 amb colors també blanc i vermells.
Però quan el 1997 van presentar el seu nou monoplaça, va néixer la identitat actual de McLaren. Casant el concepte de les fletxes de plata de Mercedes amb un color que li agrada a Ron Dennis i col·locant els logotips de West en parts blanques, tot envoltat d'un gris molt fosc amb detalls vermells com el logotip de McLaren als pontons.
Es difícil trobar defectes més enllà de que el disseny va durar molts anys. Els colors es van anar adaptant a les formes del cotxe amb anys millors i pitjors, però Dennis va aconseguir que la gent ja no pensés en Marlboro al pensar en McLaren.












3. Jordan 191-Ford (1991)

Tot un clàssic a les llistes de cotxes macos, el primer Jordan era maco de forma i també de colors. Els tons de verd i blau són adequats, els detalls en verd més clar ajuden al cotxe i les parts blanc-i-vermelles de Fujifilm combinen bé amb el logotip de 7Up. Les formes són a més pures i suaus. Va ser un gran moment per a Jordan que en anys següents es va embolicar més amb els seus dissenys fins que va arribar Benson & Hedges.










2. Renault RE40 (1983)

Un altre cotxe de 1983, bon any per a la vista. Els Renault tradicionalment van tenir dissenys macos amb la seva combinació de blanc, groc i negre, però potser quan ho van fer millor va ser quan ho van fer més senzill. Es un cas on el disseny dissimular les línies un pèl gruixudes del cotxe. Inicialment el disseny vist a Long Beach era una línia recta al llarg del capó motor però al següent gran premi van traçar una diagonal cap avall i el disseny va millorar molt.
Blanc amb el número vermell per a Prost i blau per a Cheever. Groc amb un enorme rombe de Renault al morro i negre amb els patrocinadors. Simple, però genial.











1. Lotus 72D-Ford (1972)

El primer lloc no podia ser per a cap altre cotxe que el John Player Special original. Lotus havia trencat esquemes amb el patrocini de Gold Leaf i ho va tornar a fer el 1972 amb JPS. Va ser el primer cotxe amb un disseny integral a dos colors. Absolutament tots els logotips i dissenys eren de color daurat sobre negre, cosa que s'ha repetit moltes vegades des de llavors amb altres colors i equips i que any rere any es demostra una opció bona per a una decoració amb classe. A més, l'elecció de colors era molt encertada, no seria el mateix vermell i daurat, per exemple.
La popularitat del John Player Special es tal que molta gent l'escull com el seu cotxe preferit de tots els temps i fins i tot el "nou" Lotus va escollir aquests colors tot i ja no tenir cap relació amb la marca de tabac.











Aviat faré una llista amb els meus preferits personals (tot i que algun ja surt en aquesta...). Que us han semblat?


19 de desembre de 2016

Temporades: 1992

Quaranta-tresena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Nigel Mansell (Gran Bretanya)
Campió del món de constructors: Williams-Renault (Gran Bretanya)
Puntuació: 10-6-4-3-2-1. Comptaven tots els resultats.
Normes: Pes mínim de 500 kg. Motors de 4 temps de 3500 atmosfèrics de fins a 12 cilindres. Prohibida la compressió. Prohibits els repostatges.

El 1992 va ser absolutament dominat pel britànic Nigel Mansell, que per fi aconseguia el títol mundial després d'11 temporades al campionat. Al volant del Williams FW14B-Renault, amb suspensió activa, ABS i control de tracció l'estil agressiu i lluitador del britànic va sublimar-se. Mansell va fer rècord de punts, rècord de poles, rècord de victòries i rècord de més victòries a l'inici d'una temporada, pràcticament doblant els punts del seu company d'equip subcampió, Riccardo Patrese.
Ayrton Senna no va ser ni tant sols tercer en l'últim any de l'associació McLaren-Honda. El brasiler va ser superat per Michael Schumacher, que va aconseguir la seva primera victòria al GP de Bèlgica.
Tot i això Senna va guanyar tres curses, incloent un gran premi de Mònaco molt disputat i també el d'Hongria, on Mansell es va proclamar campió i on Senna li va dir que ara “ja sabia perquè sóc tan cabró; perquè ser campió és la millor sensació i no vull que ningú més la tingui!”.
Vam veure també la desaparició de l'equip Brabham després de 30 anys d'activitat, amb l'última dona en intentar classificar-se per un gran premi, l'italiana Giovanna Amati, substituïda per Damon Hill, fill d'en Graham. Per la seva banda, Ferrari va tenir un any complicat amb l'F92A que duia un curiós sistema de doble terra.
I també vam veure una farsa d'equip, l'Andrea Moda Formula, que fins al moment és l'únic equip que la FIA ha vetat de la Fórmula 1 per portar descrèdit a l'esport. Entre els mèrits d'Andrea Moda: ignorar el segon cotxe pilotat per Perry McCarthy, perdre's el gran premi de França en quedar-se bloquejats en una vaga de transportistes, no pagar als proveïdors, superar el nombre permès de canvis de pilots...

La primera cursa que no va guanyar Mansell va ser a Mònaco.

Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
1/3 SA Mansell (Williams) Mansell (Williams) Mansell (Williams)
22/3 MX Mansell (Williams) Mansell (Williams) Berger (McLaren)
5/4 BR Mansell (Williams) Mansell (Williams) Patrese (Williams)
3/5 E Mansell (Williams) Mansell (Williams) Mansell (Williams)
17/5 SM Mansell (Williams) Mansell (Williams) Patrese (Williams)
31/5 MO Mansell (Williams) Senna (McLaren) Mansell (Williams)
14/6 CA Senna (McLaren) Berger (McLaren) Berger (McLaren)
5/7 F Mansell (Williams) Mansell (Williams) Mansell (Williams)
12/7 GB Mansell (Williams) Mansell (Williams) Mansell (Williams)
26/7 D Mansell (Williams) Mansell (Williams) Patrese (Williams)
16/8 H Patrese (Williams) Senna (McLaren) Mansell (Williams)
30/8 B Mansell (Williams) M. Schumacher (Ben) M. Schumacher (Ben)
13/9 I Mansell (Williams) Senna (McLaren) Mansell (Williams)
27/9 P
Mansell (Williams)
Mansell (Williams) Senna (McLaren)
25/10 J
Mansell (Williams)
Patrese (Williams) Mansell (Williams)
8/11 AU
Mansell (Williams)
Berger (McLaren) M. Schumacher (Ben)


Classificació de pilots


Pilot Equip Punts
1
Nigel Mansell
Williams-Renault 96
2
Riccardo Patrese
Williams-Renault 72
3
Michael Schumacher
Benetton-Ford 53
4
Ayrton Senna
McLaren-Honda 43
5
Gerhard Berger
McLaren-Honda 34
6
Martin Brundle
Benetton-Ford 26,5
7
Jean Alesi
Ferrari21
8
Mika Häkkinen
Lotus-Ford 10
9
Andrea de Cesaris
Tyrrell-Ilmor 9
10
Michele Alboreto
Footwork-Mugen Honda 8
11
Érik Comas
Ligier-Renault 6
12
Karl Wendlinger
March-Ilmor 4
13
Ivan Capelli
Ferrari 4
14
Thierry Boutsen
Ligier-Renault 4
15
Pierluigi Martini
Dallara-Ferrari2
15
Johnny Herbert
Lotus-Ford 2
17
Bertrand Gachot
Venturi-Lamborghini 2
17
Christian Fittipaldi
Minardi-Lamborghini 1
17
Stefano Modena
Jordan-Yamaha 1





Classificació de constructors


Equip Punts
1
Williams-Renault
164
2
McLaren-Honda
99
3
Benetton-Ford
91
4
Ferrari
21
5
Lotus-Ford
13
6
Tyrrell-Ilmor
8
7
Footwork-Mugen Honda
6
7
Ligier-Renault
6
9
March-Ilmor
3
10
Dallara-Ferrari
2
11
Venturi-Lamborghini
1
11
Minardi-Lamborghini
1
11
Jordan-Yamaha
1



Estadístiques pilots

-Pole positions: 3 (Mansell 14, Senna 1, Patrese 1)
-Primera fila: 4 (Mansell 15, Patrese 11, Senna 5, M. Schumacher 1)
-Victòries: 5 (Mansell 9, Senna 3, Berger 2, Patrese 1, M. Schumacher 1)
-Voltes ràpides: 5 (Mansell 8, Patrese 3, Berger 2, M. Schumacher 2, Senna 1)
-Podis: 7 (Mansell 12, Patrese 9, M. Schumacher 8, Senna 7, Berger 5, Brundle 5, Alesi 2)
-Voltes liderades: 5 (Mansell 692, Patrese 175, Senna 95, Berger 63, M. Schumacher 11)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 2 (Williams 15, McLaren 1)
-Primera fila: 3 (Williams 26, McLaren 5, Benetton 1)
-Victòries: 3 (Williams 10, McLaren 5, Benetton 1)
-Voltes ràpides: 3 (Williams 11, McLaren 3, Benetton 2)
-Podis: 4 (Williams 21, Benetton 13, McLaren 12, Ferrari 2)
-Voltes liderades: 3 (Williams 867, McLaren 158, Benetton 11)

15 de desembre de 2016

Els campions del món (33): Nico Rosberg


Nico Rosberg va convertir-se l'any 2016 en el segon fill de pilot campió del món de Fórmula 1 que aconseguia repetir la gesta del seu pare. A diferència de la família Hill, el pare va poder acompanyar el seu fill fins al cim.

Nico Erik Rosberg va néixer el 27 de juny a Wiesbaden, Alemanya, país natal de la seva mare Sina. Només 4 dies abans, el seu pare Keke havia guanyat el GP de Detroit amb Williams. En Nico té la doble nacionalitat, finlandesa i alemanya, però sempre ha corregut a l'escena internacional sota la bandera germànica (considerant que a Alemanya hi ha més suport econòmic per als pilots) i de fet, el seu pare va decidir no ensenyar-li finès al seu fill, considerant que altres llengües li serien més útils. Avui en dia Rosberg parla anglès, alemany, italià, francès i castellà.

Rere les curses i les activitats del seu pare com a pilot, cap d'equip i mànager de pilots, Rosberg va viure a Mònaco i Eivissa, i ja als sis anys va iniciar-se al karting. En aquells anys va coincidir amb un altre jovenet de la seva edat anomenat Lewis Hamilton, del qual va ser company d'equip l'any 2000. 
Rosberg va fer el salt als monoplaces el 2002 en el sí de l'equip del seu pare, el Team Rosberg, sota el nom de VIVA Racing a la Fórmula BMW alemanya. Va guanyar el títol amb 9 victòries, 2 pole positions, 1 volta ràpida i 13 podis.

Com a premi, a finals de 2002 va convertir-se en aquell moment en el pilot més jove en provar un Fórmula 1 als 17 anys, amb l'equip Williams-BMW. Però la Fórmula 1 encara estava lluny. Seguint amb l'equip familiar, Rosberg va debutar a la Fórmula 3 Euroseries l'any 2003. Va obtenir una victòria i va ser vuitè en una temporada on homes com Christian Klien, Robert Kubica o Lucas di Grassi també debutaven al campionat. Una segona temporada a la Fórmula 3 va donar tres victòries però només el quart lloc a la classificació, només un punt per davant de Hamilton, que debutava aquella temporada a la categoria. Williams va decidir fitxar-lo com a pilot de proves a finals de 2004.

Rosberg va passar a l'equip ART per al debut del campionat GP2, que substituiria la Fórmula 3000 el 2005. Lluitant principalment contra Heikki Kovalainen, Rosberg va guanyar el títol amb 5 victòries, 4 pole positions, 5 voltes ràpides i 12 podis, cosa que va proporcionar-li el debut a la Fórmula 1 amb Williams. 
El jove alemany va puntuar al debut a Bahrain i va marcar la volta ràpida, convertint-se en el pilot més jove en aconseguir-ho. Rosberg mantindria el rècord durant 10 anys, fins que Max Verstappen li va arrabassar. La resta de la temporada, amb el motor Cosworth, va ser difícil. Rosberg va aconseguir només 4 punts i es va emportar el sobrenom de "Britney" quan va impactar per darrere al seu company Mark Webber a Brasil.

Webber va marxar de Williams el 2007 i Rosberg va quedar com a líder d'un equip llegendari però que no passava pels seus millors moments. Alexander Wurz i Kazuki Nakajima van ser els companys de Rosberg en els anys amb motor Toyota, i el pilot alemany va ser generalment superior, culminant en un 2009 en el que va sumar 34,5 punts per zero del seu company d'equip.
Els anys de Williams van acabar amb un total de 2 podis i 2 voltes ràpides. Ja abans del final de la temporada 2009 Rosberg havia anunciat la seva marxa de l'equip i quan Mercedes-Benz va anunciar que retornava a la Fórmula 1 com a constructor (havent comprat l'equip Brawn), el seu primer fitxatge va ser en Nico.

Però el segon pilot fitxat per la marca de l'estrella va ser ni més ni menys que Michael Schumacher. L'heptacampió tornava al mundial en mig d'una gran expectació, però en mig d'una temporada dominada per Red Bull, McLaren i Ferrari, els pilots de Mercedes van ser setè i novè al campionat, amb Rosberg pràcticament doblant la quantitat de punts de Schumacher i sumant els tres únics podis de l'equip. 
Les coses van estar més igualades el 2011. Rosberg va tornar a acabar setè amb Schumacher només 13 punts darrere seu, però cap dels dos va aconseguir ni un podi i fins i tot Schumi va aconseguir un 4t lloc per dos cinquens d'en Nico.
El 2012 Rosberg va aconseguir les seves primeres pole i victòria a la Xina, però amb només un podi més i dues voltes ràpides va quedar en el novè lloc, això si, de nou doblant gairebé en punts a Schumacher, tretzè. Semblava que Mercedes anava enrere, però es preveien canvis al futur.
(Copyright: Mercedes AMG F1)

El primer de tots va ser la retrobada amb Lewis Hamilton. L'anglès, campió del món al 2008 i amb 21 victòries fins aquell moment, va ser titllat de boig per deixar McLaren, però va encertar-la. El 2013, últim any de la normativa de motors V8, Mercedes va començar a progressar i va acabar en el segon lloc del mundial de constructors. Rosberg va guanyar dues curses a Mònaco i Silverstone, va sumar tres pole positions i quatre podis, quedant sisè a 18 punts de Hamilton.
Més canvis arribarien el 2014. Es passava als motors V6 turbo de 1600 cc, i la feina de Mercedes va donar els seus fruits.

Entre 2014 i 2016 la marca alemanya va dominar quasi per complet la Fórmula 1, però per sort va deixar competir als seus pilots sense pràcticament ordres d'equip, i la relació d'amistat de Rosberg i Hamilton va ressentir-se. Mentre Rosberg era més corporatiu i company d'equip, Hamilton era més agressiu en batalla. El 2014 l'alemany va liderar gran part del mundial mentre el seu company patia algunes avaries. Les polèmiques van començar a Mònaco quan Hamilton va acusar-lo de sortir-se de la pista deliberadament durant l'entrenament classificatori per assegurar-se la pole position, i van continuar a Spa quan els dos pilots es van tocar. Però finalment dos problemes mecànics a Singapur i Abu Dhabi van posar fi a les esperances de títol de Rosberg, que malgrat tot va assegurar-se el subcampionat amb 5 victòries, 11 pole positions, 5 voltes ràpides i 15 podis.

La temporada 2015 va ser més complicada per a Rosberg. Encara va ser el principal rival de Hamilton per al títol però mai va liderar el campionat i fins i tot va veure perillar el subcampionat envers Sebastian Vettel. Quan Hamilton va assegurar-se el títol a falta de tres curses a Austin, havia guanyat 10 curses per les 3 de Rosberg, que si més no va recuperar el segon lloc guanyant les tres últimes curses del mundial. Personalment havia estat un gran any amb el naixement de la seva filla Alaïa, fruit del seu matrimoni l'any anterior amb Vivian Sibold, però esportivament havia estat una temporada força dura.

Rosberg va decidir esforçar-se més que mai el 2016, i va començar amb 4 victòries consecutives mentre el seu company patia alguna avaria i començava la temporada més a poc a poc. Després de sengles col·lisions a Montmeló i Àustria, Hamilton va recuperar el liderat al juliol però Rosberg va tornar a la primera posició ja abans de que el seu company patís l'avaria a Malàisia que el va deixar quasi sense opcions. Tot i això, el títol no va decidir-se fins a la última cursa, on Rosberg va proclamar-se campió amb el mateix número que el seu pare (el 6) i amb 9 victòries, 8 pole positions, 6 voltes ràpides i 16 podis.

Només cinc dies després d'aconseguir el títol, Rosberg va sorprendre al món anunciant la seva retirada de la Fórmula 1 als 31 anys. L'alemany va justificar la seva decisió dient que no estava disposat a esforçar-se com ho havia fet el 2016 i que tenia ganes de dedicar-se a la seva família, afegint que era una decisió que havia començat a madurar a mitja temporada.
Com Damon Hill abans que ell, Rosberg no va ser considerat en el seu moment el millor pilot de la seva generació. Però sumant al seu talent l'esforç i la dedicació, Rosberg i Hill van ser mereixedors dels seus títols.

(Copyright: Mercedes AMG F1)


12 de desembre de 2016

Voteu als Premis Home de l'Any 2016!


Un cop més tornen els Premis Home de l'Any, i com cada temporada, us demanem la vostra opinió. Tindreu temps per votar fins al dia 29 de desembre i el dia 30 publicarem els resultats de la setena edició dels Premis Home de l'Any de Fórmula 1 en Català!

Així que entre plat i plat, entre regals del tió i arbres de Nadal, o entre torrons i neules, feu-vos un espai per votar. Vosaltres decidiu qui han estat els millors i els pitjors d'aquesta temporada!

Aquí teniu els enllaços per a veure els avançaments abans de votar al formulari:


Aquí teniu el formulari per votar. Hi ha 11 categories, aneu baixant per votar-les totes.

9 de desembre de 2016

El top ten dels editors de Fórmula 1 en Català

Com cada any a final de temporada fem una mica de repassada. La setmana que ve podreu votar als Premis Home de l'Any, però abans toca que nosaltres donem la nostra opinió sobre els 10 millors pilots de la temporada. Al final de l'article trobareu els nostres vots, i com els 40 principals, anem del 10 a l'1...

10. Nico Hülkenberg (D, Force India-Mercedes, nova entrada)
(Copyright: Force India F1 Team)

En Nico ha entrat ben justet al nostre top ten, i es que realment la seva temporada ha tingut força alts i baixos. Tant feia una gran actuació com quedava eliminat a la primera volta, ja fos per causes pròpies o alienes. L'anunci del seu fitxatge per Renault va semblar donar nova empenta al pilot d'Emmerich, i a l'última part del campionat va estar al nivell del seu company d'equip. Segueix sense haver sumat ni un sol podi, però el canvi d'aires pot ser el revulsiu que necessita la seva carrera.


9. Pascal Wehrlein (D, Manor-Mercedes, nova entrada)
(Copyright: Manor Racing)

Mentre escrivim això, en Pascal deu estar nerviós per si és l'escollit per substituir Nico Rosberg a Mercedes. La marca alemanya, que fa uns quants anys que el té en nòmina, haurà de mirar els pros i contres. Comencem pels punts bons: Wehrlein ha demostrat en més d'una ocasió tenir molta velocitat a una volta, classificant-se força vegades a la Q2, i també obtenint l'únic punt de l'equip a Àustria. En contra, no ha estat clarament superior als seus companys d'equip. Serà suficient per donar el salt a la fletxa de plata?

8. Sergio Pérez (MX, Force India-Mercedes, igual)
(Copyright: Force India F1 Team)

El Checo ha estat el principal mata-gegants de la temporada. Juntament amb Valtteri Bottas és l'únic home fora dels 3 primers equips en haver pujat al podi, i a més dues vegades. Però no el puntuem més alt perquè és una mica irregular. Per exemple, Baku. Pintava bé per lluitar per la pole però va fer una errada als últims lliures que li va costar cinc posicions a la graella, si bé és cert que va remuntar molt bé fins al podi. Sembla una mica Fisichella: bo en equips petits, no tant en equips grans. Tornarà a tenir la opció?


7. Sebastian Vettel (D, Ferrari, baixa cinc llocs)
(Copyright: Scuderia Ferrari)

Vettel va començar la temporada força bé. Un error estratègic li va fer perdre la victòria a Austràlia, i després va tenir mala sort a Bahrain i a Rússia. A partir de que Red Bull va començar a superar Ferrari, però, a l'alemany se'l va veure més nerviós, sovint queixant-se per la ràdio fins arribar al clímax de Mèxic. 7 podis son un bon botí però baixar de 3 victòries a zero i perdre la batalla als entrenaments amb el seu company... necessita calmar-se i tornar a la seva millor versió.


6. Kimi Räikkönen (SF, Ferrari, puja tres llocs)
(Copyright: Scuderia Ferrari)

Des que va tornar a Ferrari, aquest ha estat l'any més convincent de Räikkönen. Ha quedat a pocs punts del seu company d'equip i l'ha acabat superant al còmput general dels entrenaments. A les curses poca cosa es pot dir del pilot a part dels errors no forçats a Mònaco i Brasil; més aviat ell sempre semblava rebre a les sortides especialment per part de Vettel, i realment 4 podis són menys dels que hauria merescut. En general una bona temporada del finès.


5. Daniel Ricciardo (AU, Red Bull-TAG Heuer, puja cinc llocs)
(Copyright: Red Bull Media)

Gairebé no es pot dir res dolent de la temporada de Ricciardo, així que, com és que està al cinquè lloc? Només hi ha una raó i aquesta es diu Max Verstappen. Ricciardo ha rendit al màxim i molt probablement hauria merescut guanyar un parell de curses més, però a final de temporada se l'ha vist patir envers el seu nou company d'equip. El pilot australià haurà de lluitar més per aconseguir més curses com Mònaco i menys com Abu Dhabi.



4. Fernando Alonso (E, McLaren-Honda, puja nou llocs)
(Copyright: McLaren)

L'any passat vam deixar Alonso fora del top ten perquè ens va semblar que es queixava molt i que tenia una certa falta de motivació. Però aquest any no podem dir el mateix. Veient-se amb un cotxe més competitiu, l'asturià ha fet gala de la seva virtut més preuada, que és la constància volta rere volta. Pensem que ha extret el màxim del seu cotxe i el premi ha estat quedar entre els 10 primers a la classificació, superant el Williams de Felipe Massa.


3. Lewis Hamilton (GB, Mercedes, baixa dos llocs)
(Copyright: Mercedes AMG F1)
Molts vam comentar el fet de que sense l'avaria de Malàisia, Hamilton hauria sigut campió. El britànic va fer una temporada excel·lent, amb més poles, victòries i podis que el seu company, però al capdavall una sèrie d'errors no forçats probablement li hagin costat el títol. El toc a la Q2 de Baku, les males sortides a diverses curses... Un cop va veure's amb una missió impossible, va fer pole i va guanyar les últimes quatre curses, cosa que el va portar a superar Alain Prost en victòries.


2. Nico Rosberg (D, Mercedes, puja dos llocs)
(Copyright: Mercedes AMG F1)

És només degut al gran talent de Max Verstappen que Rosberg no ha quedat primer. Si ens ho mirem fredament, a l'alemany li costa més avançar que l'holandès i probablement té menys talent natural que el seu company Hamilton. Però el seu títol mundial és el triomf de la constància i de l'esforç. Rosberg ha aprofitat tot el que li ha vingut i ha fallat molt poques vegades. Com Damon Hill abans que ell, no era el millor pilot del seu moment però tenia el talent per arribar a coronar-se, i el campionat ha fet justícia amb ell.

1. Max Verstappen (NL, Red Bull-TAG Heuer, puja dos llocs)
(Copyright: Red Bull Media)

És un home polèmic, encara fa algunes errades i potser se'l sobrevalora. Però hem de recordar que Max Verstappen fa 3 anys encara anava en karts. Potser els Fórmula 1 d'avui en dia són més fàcils de conduir, o potser el Red Bull va molt bé, però el cert es que Verstappen sap aguantar la pressió dels seus rivals i sobretot avançar-los a la més mínima. Alguns dels seus moviments són discutibles però no podem negar que ha aportat més emoció i diversió als grans premis.


Les nostres votacions...

(Cliqueu la imatge per veure-la més gran)

Mencions honorables per a Romain Grosjean, que ha sumat tots els punts del nou equip Haas, per a Carlos Sainz Jr. que ha fet bona feina amb el cotxe amb menys velocitat punta de la graella, i per a Valtteri Bottas, que va sumar un podi i ha sigut l'home que ha mantingut Williams en la lluita per la quarta posició al campionat.

Com sempre, comenteu-nos, critiqueu-nos, digueu-nos si esteu d'acord o no amb cadascun de nosaltres i què canviaríeu del nostre Top Ten. Esperem els vostres comentaris!